La vaca cegahisto.cat



17-09-2014  (2819 lectures) Categoria: Articles

Carta de Colom - Holanda

Les troballes de la primera expedici√≥ encap√ßalada per Crist√≤for¬†Colom en el que ara es diu Am√®rica van ser publicades el 1493 per una s√®rie de cartes l'autor de les quals s'ha atribu√Įt tradicionalment al mateix Col√≥n. A principis d'abril, es va enviar una¬†carta al secretari de la raci√≥ de la Corona d'Arag√≥, Luis de Sant Angelo, a Barcelona en castell√†; Unes setmanes m√©s tard a Roma, una traducci√≥ llatina d'aquest document va publicar bastant b√© d'una altra¬†carta similar al tresorer reial Gabriel S√°nchez. La versi√≥ llatina es va estendre r√†pidament per tota Europa, reeditada diverses vegades i tradu√Įda a altres idiomes. Els manuscrits s√≥n llavors semblants a la lletra impresa en contingut i Barcelona va apar√®ixer, el 1985, una c√≤pia del segle XVI potser una¬†carta de Col√≥n als Reis datada de mar√ß de 1493 i el mateix tema.

Aquestes cartes descriuen les illes descobertes, especialment Cuba i l'espanyol i els hàbits dels seus habitants, rics en la bombo sobre la grandària de les illes, la seva riquesa i la docilitat dels indis. No obstant això, ofereixen poca informació concreta sobre el viatge i fins i tot alguns d'ells contradiuen altres fonts, especialment el diari de registre.

La visi√≥ tradicional de l'autor de les lletres impreses en 1493 √©s atribu√Įble al mateix Col√≥n, que havia promogut la seva divulgaci√≥ com una manera de protegir els seus interessos. Una altra teoria, per√≤ diu que van ser escrits pel rei Fernando i Luis de Sant Angelo, inspirats en diversos informes de¬†Colom als reis al seu retorn. Malgrat els dubtes sobre la seva autoria, aquestes cartes tenen un gran significat hist√≤ric, ja que constitueixen l'√ļnica font del primer viatge de¬†Colom que estava disponible p√ļblicament durant la vida de l'almirall.

A m√©s, la publicaci√≥ va ser, intencionadament o no, un extraordinari servei de propaganda gr√†cies a la impremta inventada recentment. En aquest sentit, la conseq√ľ√®ncia m√©s immediata √©s que la difusi√≥ de les novetats del descobriment es va convertir en la part m√©s r√†pida i universal de la 15a i la 16a part.

Cartes publicades el 1493

Radiodifusió

El 1493, una¬†carta de Crist√≤for¬†Colom va apar√®ixer a la impressi√≥ per centrar-se en l'oficina p√ļblica de "representant racional", que en aquest moment era Luis de Santangel. La¬†carta est√† escrita en castell√†, amb data 15 de febrer a Lisboa i publicada el 14 de mar√ß. El document impr√®s no cont√© cap t√≠tol o lloc de publicaci√≥ i no sap qui ho va ordenar publicar. Mitjan√ßant una an√†lisi tipogr√†fica va semblar que s'havia d'haver impr√®s a l'estudi de Pere Posa, a Barcelona. La data de publicaci√≥, sempre que el general hagi estat fins a l'abril, tamb√© √©s desconeguda. No es coneixen quantes c√≤pies s'allibera. Conserva una, apareguda el 1889 i ara propietat de la Biblioteca P√ļblica de Nova York.

La¬†carta ha d'haver arribat r√†pidament a Roma perqu√® han sentit parlar d'aix√≤ all√† el 18 d'abril de 1493. Aviat es va publicar a la capital, una versi√≥ llatina de la lletra, tradu√Įda per Leandro Cosco el 29 d'abril. Aquest text, per√≤, estableix una s√®rie de difer√®ncies amb l'impr√®s a Barcelona, ‚Äč‚Äčcomen√ßant pel destinatari, que √©s el veritable tresorer Gabriel S√°nchez. La versi√≥ llatina es va fer molt popular a Europa i va ser reimpresa moltes vegades: 2 a Roma, 1 a Anvers, 1 a 3 a Basilea i Par√≠s. Les traduccions italianes i alemanyes tamb√© es van fer en altres idiomes. El 1497 es va fer una nova edici√≥ de la versi√≥ espanyola a Valladolid.

Contingut

La¬†carta a Santangel, llarg par√†graf dedicat a les illes descobertes i als costums dels ve√Įns, per√≤ omita informaci√≥ important sobre el viatge: quants vaixells van ser l'expedici√≥ que va deixar llavors, quina ruta seguia i despr√©s va comen√ßar el viatge de tornada. D'altra banda, algunes de les dades contradiuen altres fonts com ara el temps de viatge o la data d'arribada a Lisboa.

Colom diu que en la introducci√≥ va passar a "√ćndia" i va prendre possessi√≥ del terreny trobat. Tamb√© esmenta la durada del viatge: 20 dies a la versi√≥ castellana i 33 a Am√®rica.

El document que es mostra a continuaci√≥ √©s la primera visita a les illes, que nomena noms: Guanaham, reanomenada San Salvador; La nostra Mare de D√©u de la Concepci√≥; Ferrandina i l'illa de Bella. La cinquena illa √©s anomenada Cuba, que¬†Colom va cridar a Juana, l'exploraci√≥ de la qual s'explica amb m√©s detall. L'√ļltima √©s l'illa espanyola descoberta, tamb√© avui anomenada illa Santo Domingo.

La carta descriu els paisatges de Cuba, però dóna poca informació geogràfica. Pel que fa als detalls encara més econòmics espanyols. En ambdós casos, les dades rebudes tendeixen a exagerar la mida de les illes. Posteriorment, els indis es descriuen com éssers dòcils, tranquils i monògams, propietat privada sense religió, el que significa que ha de ser fàcil d'evangelitzar. El text diu que Colón ha deixat un vaixell i una guarnició espanyola en una forta convocatòria de Nadal. Omet, no obstant això, el fet que el vaixell, presumiblement del vaixell Santa Maria, tenia el terreny en funcionament, diu moltes altres fonts.

A part de les illes visitades, l'autor de la¬†carta d√≥na not√≠cies procedents d'altres pa√Įsos: una poblaci√≥ poblada d'indis can√≠bals; on nom√©s viuen altres guerrers femenins; un on hi ha molta or i els habitants no tenen p√®l; un pa√≠s on viuen "persones amb cola" i dues "continents": una √©s "d'aqu√≠" i una altra "des de m√©s enll√† del Gran Khan".Tamb√© promet tot tipus de bons quan s'aprofiten les illes descobertes: or, esclaus i plantes precioses com ara herbes, cot√≥, "alm√†stica", "lligunaloe", ruibarbre i canyella. Finalment celebra la seva "vict√≤ria", per√≤ reconeix que hi pot haver altres que "aquests pa√Įsos d'Aian fracassen o escrivien" davant Col√≥n, i demana "alegria i fazer grans partits, i agra√Įm solemnement a la Sancta Trinitat".

Data

El final de la lletra difereix depenent de la versió. L'imprès es llegeix a Barcelona als 15 que es va escriure "sobre les illes de Canària" i després del 14 de març a Lisboa febrer:

La versió llatina acaba molt més curt, dient "a Lisboa el 14 de març":

Les dates d'aquestes cartes han causat mals de cap als historiadors, ja que contradiu el diari de registre, que generalment es considera la font principal del primer viatge de Col√≥n. El diari fa totes les illes Can√†ries en el viatge de tornada i el febrer no esmenta la Columbina Caravel, la Ni√Īa, a les A√ßores. S√≠, diu que anir√† a Lisboa, per√≤ no als 14, sin√≥ el 4 de mar√ß. Per aquestes raons, alguns autors han considerat que les dates de les lletres s√≥n err√≤nies i han vingut a substituir les seves transcripcions d'aquests documents amb la paraula "quatorze" per "quatre". Per a uns altres, √©s contr√†ria a l'evid√®ncia que no va ser¬†Colom qui va escriure les lletres.

Autor, destinatari i objectiu

La mateixa opini√≥ o cartes a Santangel i S√°nchez es consideren dues diferents dues versions del mateix document, de manera que el nom dels documents de S√°nchez √©s un error introdu√Įt pel traductor.

També hi ha historiadors que creuen que Colón no era l'autor d'una de les dues cartes. Demetrio Ramos diu que la carta va ser escrita entre Ferran i Lluís de Sant Angelo, inspirada per aquell de Colón als reis en les seves notícies de tornada. Segons Ramos, la carta a Gabriel Sánchez seria només una traducció llatina de la primera.

Alguns historiadors es sorprenen que la Corona va permetre distribuir informació confidencial en principi i potser la companyia editora va ser un truc de Colón per protegir els seus interessos. Uns altres destaquen que les cartes s'han d'imprimir i circulars lliures i ràpides indiquen que el jutge dels Reis Catòlics va donar permís o almenys no va impedir-ho. En ambdós casos, una operació de propaganda va ser una de les primeres manipulacions importants de mitjans, fet possible per la invenció de la pressió. No es va donar al segle XV o principis del segle XVI una difusió tan ràpida i àmplia de les notícies. Per exemple, la primera a tot el món tenia un ressò molt més petit.

L'objectiu principal d'aquesta operació de propaganda hauria estat crear a Roma una atmosfera favorable a la negociació dels bous d'Alexandrine.

Qualitat d'impressió

La qualitat tipogr√†fica de la¬†carta impresa a Barcelona √©s molt inferior a la d'altres treballs del taller de Pere Posa: hi ha errors clars, els espais en blanc i les l√≠nies no estan justificades. Han proposat diverses explicacions: el sentit ordenat d'urg√®ncia de portar la¬†carta a It√†lia, en lloc de treballs clandestins o. Els errors ling√ľ√≠stics poden ser perqu√® els operadors Pere Posa no dominen el castell√† i totes les altres obres conegudes d'aquest taller es van publicar en llat√≠ o en catal√†.

Interès

Malgrat els dubtes sobre la seva autoria, 1493 cartes anunciant el descobriment tenen un gran significat hist√≤ric. La lletra impr√®s a Barcelona en castell√†, i sobretot, les diverses edicions en llat√≠, es va fer popular r√†pidament i l'√ļnica font del primer viatge va estar disponible p√ļblicament durant la vida de Col√≥n.

Manuscrit Simancas

A l'Arxiu de Simancas es conserva un manuscrit que coincideix gairebé exactament amb el text de la lletra publicada a Barcelona. Una de les diferències més sorprenents és que aquest document anomena Guanabam la primera illa que perceben els descobridors, mentre que la versió impresa diu Guanaham.

La carta no és la de Colón i porta la seva signatura. De fet, l'arxiu Tomas González va registrar l'any 1818 com "còpia de la mà de Luis de Santangel" per la semblança de la lletra amb la del secretari de ració.

El text del manuscrit va ser publicat per primera vegada per Martin Fern√°ndez de Navarrete el 1825, transferit a la seva col¬∑lecci√≥ de Viatges. Des de llavors, es creu que aquest document era una c√≤pia escrita a m√† de la lletra impr√®s a Barcelona, ‚Äč‚Äčper√≤ Demetrio Ramos en un estudi de 1986 pensa que es podria tractar d'un esborrany en net per a Pere Posa.

Còpies d'autenticitat dubtosa

El 1858 el bibli√≤fil Francisco Adolfo de Varhagen va publicar la transcripci√≥ d'un nou document trobat per ell, la versi√≥ en castell√† de la¬†cartadirigida a Gabriel S√°nchez. Varnhagen, que es troba darrere del pseud√≤nim H. Genaro Volafan, afirma que ha trobat una c√≤pia de la lletra en una "carta de manuscrit de petits volums del segle XVI", per√≤ ning√ļ no l'ha vist mai, el que posa en dubte l'autenticitat de aquest document. Una de les caracter√≠stiques especials d'aquesta¬†carta √©s que la vostra data √©s diferent de la resta, tant al dia com al lloc, a l'illa de Santa Maria a les A√ßores:

El 1889 l'editorial britànica Ellis & amp; Elvey va publicar la reproducció d'una còpia impresa de la carta al castellà Santangel. Més tard va resultar que es tractava d'una falsificació, que va generar un plet de sondeig.

A¬† a¬†m√©s¬†a¬†¬†m√©s¬†, pot haver-hi una edici√≥ de la¬†carta en catal√† a un dels cat√†legs de la biblioteca d'Hernando Colon, fill de Christopher inclou la seg√ľent entrada: "Carta enviada al escribano de raci√≥n (en catal√°n) del 1493". Tanmateix, aquesta c√≤pia mai no s'ha trobat.

Cartes als Reis

Abans que Colón tornés a la península el 1493, els reis havien rebut notícies de l'expedició. Ha d'enviar-li Martin Alonso Pinzon, que havia arribat per separat a Baiona a Galícia, capità de la Pinta.

La carta de Finch, que no es conserva, els monarques es van preparar per enviar un ambaixador a Portugal. Segons el cronista Zurita, uns dies més tard, però abans que rebés l'ambaixador, una altra carta, escrita per Colón, va dir que havia estat a Lisboa i que va tenir una trobada amb el rei de Portugal.

Hi ha un altre Columb m√©s directe que escriu com a m√≠nim una¬†carta a Santa a la tornada de l'evid√®ncia de First Journey. "Vam veure les vostres lletres", li van escriure una¬†carta el 30 de mar√ß de 1493 i va dir que, a m√©s, el PostScript a la¬†carta a el registre de raci√≥ suggereix que amb aquest document,¬†Colom dirigeix ‚Äč‚Äčuna altra¬†carta a "La seva Alteza".

Durant segles no van poder trobar cap d'aquestes cartes, que va donar lloc a l'aparici√≥ d'un gran nombre de falsificacions. El 1985 va apar√®ixer en un llibre de llibres de la Biblioteca Tarragona es diu Colon, una col ¬∑ lecci√≥ de nou documents colombians, la lletra de la qual sembla que data de l'√ļltim ter√ß del segle XVI. Per dir-los una¬†carta va ser el primer viatge i es va anar als Reis. L'Estat espanyol va comprar aquest llibre el 1987 i ho va arxivar amb l'Arxiu General d'√ćndies. Es va publicar dos anys m√©s tard en facs√≠mil, en una edici√≥ dirigida per Antonio Rumeu d'Armas, i posteriorment es va convertir en diverses col¬∑leccions de documents.

La lletra del paper de c√≤pia est√† estructurada de manera clara i coherent, la qual cosa implica que no s'ha elaborat amb pressa. En comparaci√≥ amb la lletra Santangel es mostren moltes similituds, per√≤ tamb√© s√≥n clares les difer√®ncies. Malgrat ser el m√©s llarg en unes 300 paraules, d√≥na menys detalls sobre les canoes, la nutrici√≥ i l'estructura social dels indis. Inclou sol¬∑licituds de favors a Reyes, per exemple un t√≠tol cardinal per a un dels seus fills, que no es mostra, per descomptat, en les cartes de Santangel i S√°nchez. A m√©s, el to √©s molt m√©s messi√†, amb refer√®ncies freq√ľents a la intervenci√≥ divina i confirmant que el prop√≤sit del descobriment era guanyar riqueses per finan√ßar la conquesta de Jerusalem.

Aquesta carta està datada "al mar d'Espanya" el 4 de març de 1493, sense cap menció de les Illes Canàries ni de Lisboa, la qual cosa no es contradiu pel Diari.

Segons Rumeu, la carta del paper de còpia i Santangel i Sánchez van ser escrits personalment per Colón i són consistents. El text d'aquesta "cartaSanta" fa diferències substancials amb els altres dos, que no són segurs en mans de Colón. D'altra banda, alguns historiadors creuen que l'autenticitat del llibre copiador no s'ha demostrat.