La vaca cegahisto.cat



17-07-2021  (86 lectures) Categoria: Articles

Carme - Catalunya

Onomasticon Cataloniae

Resultats

  • VIII/268
    VU,183bl4 Crespi, Carmen II, 109b 18 CRIANCO . ffl, 468bl0
  • VIII/251
    CARME III, 278b42 Carraneta, La III, 285al7 VI, 133b32
  • VIII/251
    Carme 1,83 CARR√ĀNIMA III, 288b42 Carriona, La III, 292a3
  • VIII/251
    CARMENÇO DI, 279a21 Carranima VII, 367al3 Carrión de Calatrava III, 490b4
  • VIII/251
    CARMENIU III, 279a46 Carrapósa, Cova de III, 284a57 Carrions, Es ffl, 291b57
  • VIII/251
    Carmeniu V. I69a24 Carrapósa, Serra de III, 284a57 Carriotxa 1,102
  • VIII/142
    Coro de Carmelo, i avui són conreus però m'expli-
  • VI/180
    45 Carmelo Giner, ¬ę Toponimia de Pego¬Ľ, publ. a l'Al-
  • VI/163
    Paretstortes, V. Perestortes dent del convent deis carmelites d'Areny i llegit
  • VI/434
    tar del Carme, La r. del Carme); cap al SE., hi ha en-
  • VI/357
    Lz. Vargas ni, 14). guretat la identificado que proposa la Prof. Carme
  • VI/215
    rublert de pedres'. Petreq√Ęl nom d'un antic carmen √©s gaire probable pel que fa a NPP pre-romans
  • VI/218
    de Ponent i el del Carme a Bna.) < pou de la Creu Pineda, municipi del Maresme, a la costa, entre el
  • VI/172
    nia). Seybold suggeria esmenar en tbrnjs, que es un home al-b/ru& c. 1580-90 (Carme Barceló,
  • VI/254
    al-pumm√ľn 'la pomera de les pomeres' 'la magnifi- Ens orienta el nom que Carme Barcel√≥ assenyala
  • IV/367
    Partida del terme de Montu√Įri (Mallorca) (XLI, el barr√≠ del Pedro del Carme (mig incendiada en els
  • IV/46
    ciente construcción, dedicada a N. S. del Carmen. Era
  • IV/46
    teneci√≥ a los religiosos carmelitas¬Ľ. Pobl√© i municipi de la baixa Cerdanya.
  • IV/46
    la capilla¬Ľ: la que hi tenien els carmelites. Car com 341), poble de 1000 hab., 80 k. al NE. d'Almer√≠a. Can-
  • IV/151
    bò (Carmeniu i Sta. Creu) i seguit de Pallerols del Can- me en els NLL dels nostres Pirineus, especialment
  • IV/468
    canigonenc. I ho comprova el gentilici joguinès, for- Bonsuccés al Carme), ja esmentat en el dietari de
  • IV/68
    tre altres de l'arag. Atnsa, i de La Guinsa de Ta√ľll, neral (esme > erme, CHAZMA > Carme, isla > irla,
  • IV/426
    Charamenil ['Carmeniu'] -- débita mea persolvantur (AUSCULTARE), Hostalric > Estelric.
  • IV/64
    gordans et --- Fornellos¬Ľ, precepte del rei Llu√≠s {Cat. Espa√©n, Boloriu, Carmeniu, Angel√°is, Gombr√®n, Ar-
  • IV/136
    garet contigu al poble de Carme, l'√®timon del qual, gr. 5 mia, sobretot menor¬Ľ (DECat n i , 662^33 ss.).
  • VII/404
    I6OO (35 moriscos, del Duc de Villahermosa, p. 108), Carmelo, cap ais alts de Gracia, entre Josepets i les
  • VII/328
    men. a Carmelo Echegaray (Donostia, 50-40), que el on s'hi cantava l'Odissea augusta.
  • VII/206
    gantesc a l'extrem E. de Tenerife (Carmelo G. Cabre- ta meva del seu error, contestà amb una altra reco-
  • VII/340
    Tamb√© en els dominis ve'ins ha passat a NL: Vila- Ci. de Lda., amb dades antig√ľes de la Trav. del Carme
  • VII/16
    doz com ¬ęconvento de Carmelitas calzados --- est√°
  • VII/414
    nestir femeni del Cistell, entre 1231-1399. Però ja hem 15 espt. a la zona de Xàtiva. Carme Crespi de Valldaura
  • VII/362
    na, entre el Morrot i la platja de La Farola del Lio- 25 (art. sign√Ęt per Carme Massana, amb cita dels mateixos
  • I/67
    d'aquest nom aràbic (Asín ens té molt escarmentats) una a davant la qaf només pot sonar
  • I/234
    es del monestir de madona sancta Maria del Carme de Malorques¬Ľ.
  • II/269
    gellet (Gavarra, xviii, 68.18) i podria venir d'un CUM- mostrava el bon erudit locai Carmelo Giner; en el re-
  • II/152
    -ric sino -re). Carme Barceló {Minorías Islam. P. Val.), p. 354,
  • II/109
    Margalida (XLI); ja en el m. Despuig, i cases d'~ Mas- Xè i, 385). El 1883 una Carmen Crespi de Valldaura
  • II/467
    tar fets d'hist√≤ria ling√ľ√≠stica, separats per molts cen- dit ens t√© escarment√°is per les seves inexactituds en
  • II/102
    431 pp. Carme Llorca Vilapiana, Monografia de Al- tor Jordi Valor, fidel paladi del poble i de la nostra pà-
  • II/187
    R de Carme i la Llacuna, i a l'esq., ja cap a la r. de err. Cariar/Cascar slia de corregir sens dubte en Val-
  • II/89
    tat bo√Įr xxxiii, 106.13. Carmel Giner (tan ben infor- cilment concebible seria anomenar 'bou' un mas o
  • II/81
    meli i Montoliu: ¬ęa collo de Albaric usque ad Fran- m√©s quan ja estem escarmentats dels procediments
  • II/11
    Mitxelena ens diu (Apell., S 570) que al costat del 45 (p. 43), on tan sovint ens escarmentava. Però ací cal
  • II/113
    ár. al-cidua 'la orilla del río'. Verificant-ho, escarmen- més modernes i poc instructives En Manent. Ja el
  • II/312
    (pp. 349, 364, 366, 468) anomenant moites de les se- Carme (Anoia); cosa molt versemblant en aquest cas,
  • II/86
    Per√≤ As√≠n ens t√© escarment√°is amb un munt d'etimo- nassal ---¬Ľ 1961. Gentilici: bocassins (i de malnom
  • II/260
    d'una antiga alq. d'Albaida (SSiv. 413). No pensem en alguns deis escribes ; el treball de Carmel Biarn√®s ¬ęEls
  • III/342
    > catllar (cf. DECat il, 626^2-5; 628b5). Lo Catxo, pda. de Carmeniu (Alt Urgell) (xxxvin,
  • III/359
    Es repeteix en molts llocs menors, en part també Miralies i Carme, hi ha un paratge que en diuen ha
  • III/177
    nòlic (parr. St. Julià) c. 1800 alt. (m: del Conseil, Caime, V. Carme Caió, V. junt amb Caella
  • III/58
    Bolicarnea¬Ľ 898, despr√©s Bollecarne, 1045, Volcarme Hi ha semblan√ßa amb uns NPP germ√†nics: sigui
  • III/383
    del riu amb la riera de Carme. Fou propietat de la més, és damunt d'una carena ben alta i escarida).
  • III/383
    Carme i l'Anoia. ret (CoDoACA XII, 74).
  • III/32
    Bas de Carme, en la qual vaig triar més aviat l'altra 169.24). Valí del Blancaret te. Llívia (regada per la
  • III/464
    duna ¬ędo√Īa Carmen Crespi de Valdaura¬Ľ que s'inti- raci√≥; per mi mateix, per√≤, tant o m√©s rebuscades
  • III/278
    B) Aquesta -d- juntament amb el paisatge, conspi- CARME
  • III/279
    CARMENIU
  • III/279
    Prat de Carme, partida del terme de Baiasca (xxxvii, tar com -ç], Cart. id. (187.7), és a dir l'antecessor de
  • III/279
    Piedrafita i la de Pondiellos, a 25 k. ONO. de la Vali 5 Carmeniu¬Ľ f¬į 7v¬į, --- Carmaniu f¬į l l r ¬į . Hi hagu√©,
  • III/279
    Carme és ben conegut pel gran avene que porta el seu genitiu s'hauria vocalitzat en -u segons la nostra fo-
  • III/279
    CARMEN√á√Ē o QUERMAN√á√Ē de lectura per *Kasaminiz degut al seguit de lletres
  • III/279
    chonus¬Ľ a. 1086. sonora, en cat. se sol canviar en r (CHASMA > Carme,
  • III/279
    ¬ęOmnes de Carmensono¬Ľ a. 1279 {Cart. Roca-rossa, Quant al NP, s√≠ que ho era, per√≤ rom√†. I aqu√≠ fins
  • III/279
    CARMENIU El poderos militar laietano-romà es devia haver fet
  • III/271
    per a més martiri els seus correligionaris carmelites s. v., pp. 396-399 i 410, i el mapa de l'extensió pro-
  • V/364
    essent deformació intencional, a causa de les gui- ser també Carmeniu (art. supra) que apareix pri-
  • V/364
    tants mostren e en la 2√Ę sil laba, incloent-hi 4 men- pas √©) (Eormiu, Beliu, -maniu, Barnils, Carmeniu).
  • V/184
    explicats all√≠ ni aixi explicables), i escarmentats del 50 tant de l'altra soluci√≥ de kayad > k√Ęd, propia, en
  • V/189
    Carme NL < %√°(5La etc.4 renar, i amb M- segons la major part de les variants.
  • V/169
    de Carmeniu a l'Urgellet, provinent de CASIS MEN√ćCI Vall-de-maniu a on s'hauria mantingut la de l'avi.
  • V/283
    (fr. puy), com ho féu l'aficionat M. Paul Viteau en d'Anoia, a la vali de la riera de Carme (dita en aquest
  • V/156
    gabei ¬ęraillerie, vacarme¬Ľ (PDPF). El que ja no √©s ha foques a la costa del Principat). I √©s que no √©s
  • V/64
    J.F.C. feia escèptics l'allunyament, escarmentats, fem en-
  • V/420
    Francisca Mulet, carmelita de Palma, i Fc. Mulet, metge com que hi ha un turó, jo ho equipararía amb Els

Volums:

Basat en ONOMASTICON CATALONIAE de Joan Coromines (oncat.iec.cat)

Servei ofert per intergrid.cat

_____________________________________________


https://getpocket.com/read/2534916558