La vaca cegahisto.cat



15-02-2019  (1010 lectures) Categoria: Cardona

CORDUBENSIS o CARDONENSIS, C√ĀRDENAS o CARDONA?


Retaule de la Pietat Desplà investigació iniciada el 1839 per Pau Piferrer

Bartolom√© Bermejo, dit tamb√©¬†Bartomeu de C√°rdenas i l'itinerant (Cardona?, cap a 1440 ‚Äď Barcelona, cap a 1498), va ser un pintor actiu a la Corona d'Arag√≥, a la fi del segle XV.[1] Bermejo √©s considerat un dels m√©s importants artistes g√≤tics de la pen√≠nsula Ib√®rica.[2]

____________________________________________________________________



Den√ļncia dels investigadors de l'INH sobre la suplantaci√≥ CARDONENSIS per CORDUBENSIS

Sempre ens hem pensat que l'adulteració dels noms de personatges catalans s'ha via fet fa uns quants cents d'anys, en plena Inquisició, dons no, en el cas del Bartolomeus Rubeus, la falsificació s'ha fet entre el s.XIX i el s.XX

Josep Maria Orteu dixit:

Va ser qui va denunciar la suplantació, en dir: " és impossible que sigui cordovès", tot enviant l'article de vilaweb, anunciant l'exposició

https://www.vilaweb.cat/noticies/exposicio-bartolome-bermejo-mnac/.

Felip Rodriguez dixit:

No serà CARDONENSIS?

L'√ļnica refer√®ncia del seu origen √©s al marc de la Pietat Despl√†. Diu opus Bartholomei Vermeio Cordubensis..., per√≤ segons els entesos aquesta inscripci√≥ va ser realitzada posteriorment.


Fernando Marías dixit:

Segons l'article Bartolom√© Bermejo ¬ŅCordubensis? de Fernando Mar√≠as (Universitat Aut√≤noma de Madrid) en refer√®ncia a l'inscripci√≥ de la Pietat Despl√†:
OPVS ¬∑ BARTHOLOMEI ¬∑ VERMEIO ¬∑ CORDVBENSIS ¬∑ IMPENSA ¬∑ Lodovici ¬∑ D'¬∑ SPLA ¬∑ Barcinonensis ¬∑ ARCHIDIACONI ¬∑ ABSOLVTVM ¬∑ ‚Äč‚ÄčXXIII ¬∑ Aprilis. ANNO ¬∑ SALVTIS ¬∑ christianae ¬∑ MCCCCLXXXX (foto 1927)

La lectura de la inscripci√≥ de la Pietat Despl√† s'inicia en 1839 i es deu a Pau Piferrer i F√†bregas, qui va veure una Mater Dolorosa encara a la Casa de l'Ardiaca, la inscripci√≥ llatina la va traduir de forma fragment√†ria; per√≤ all√† no es va procedir a la identificaci√≥ com cordov√®s del pintor de nom de pila Bartholomei o Bartolomei i cognom Bermeio, Bermejo, Vermeio o Vermejo, ja que les lectures semblen haver variat en aquests i els anys seg√ľents, abans i despr√©s que s'expos√©s per primera vegada al p√ļblic el 1867; a ser en aquesta data quan, com veurem tot seguit, es va precisar el lloc de naixement del pintor; poc m√©s s'hi va afegir en les d√®cades posteriors del segle XIX.

La primera imatge de la taula de la Pietat de Bermejo i del seu marc, en un gravat litogràfic de J. Serra (Jaume Serra i Gibert (1834-1877) més provable que no pas el litògraf Josep Serra i Porson, 1828-1910), fou publicada amb ocasió de l'exposició de Barcelona de 1867 titulada "exposició retrospectiva celebrada per l'Acadèmia de Belles Arts de Barcelona el 1867" (exemplar de la Col·lecció Berg-Sobré, Sant Antoni, Texas, un altre a la Universitat de Barcelona)
...

Tornem a la inscripci√≥ i les seves lletres retocades. √Čs evident que no podem controlar l'estat de la taula i del seu marc ni abans de 1839, ni entre 1839 i 1868, ni entre aquesta √ļltima data i les de les primeres fotografies de la inscripci√≥, primer la de Joan Vidal i Ventosa (1927) i m√©s tard, despr√©s de la seva restauraci√≥, la publicada pel seu restaurador Arturo Cividini (1929-1930); les fotografies de Bertaux i Tormo, de 1906 i 1926, donen unes imatges "sorprenentment" de molta millor qualitat que la que hi ha al "Fons G√≥mez Moreno" (avui al CSIC) en relaci√≥ a l'estat de conservaci√≥ de la taula. No obstant aix√≤, totes elles semblen testimoniar un estat de conservaci√≥ de la inscripci√≥ relativament constant, pel que fa als dos elements que ens interessen:

1. De la paraula CORDVBENSIS, estaven mig esborrades -en la seva part inferior- les lletres C, O, R; les dues"V".. VV de la litografia de 1868 (CORDVVENSIS), fet que podria provar que també estava danyada aquesta zona; i aixó hauria estat la causa que es silenciés el 1839.

2. Del n√ļmero del dia del mes d'abril XXIII sembla clar, tot i que en el gravat litogr√†fic de 1868 s'hi llegeixi clarament XVIII, aquest fet indicaria una restauraci√≥ entre ambdues dates durant la tercera d√®cada del segle XX.

D'altra banda, la macrofotografia actual testimonia que la paraula CORBVBENSIS, des de la C a la E ha estat alterada, des de la dauradura del fons, a les incisions de punxó del costat dret dels traços (compareu els dubtes i reiteracions en l'O de CORDVBENSIS enfront de les de l'O de VERMEIO).

Manel Capdevila dixit "C√°rdenas = Cardona":

Apart del CARDONENSIS intuit pel Felip, quan diuen: "El seu cognom real era Cárdenas i l'apel·latiu Bermejo (o Rubeus en llatí) podria ser degut al seu aspecte físic; poder ser pèl-roig, o tenia la pell rogenca, o agradar de vestir "peces d'aquest color." no podria ser que !El seu cognom real era Cardona en lloc de Cárdenas, caldria veure d'on han tret això del Càrdenas de Sevilla i no fos que passi com amb el cARDONensis.

Hi ha antecedents aportats per en Pep Mayolas en que a Castella, Càrdenas i Cardona es consideren sinònims.

Així, aplicant la llei de Chapman-Kolmogorov, ja son dos els fets en que s'intenta tapar Cardona (Cordubensis en lloc de Cardonensis i Cárdenas en lloc de Cardona), per tant la probabilitat de que sigui Cardona és molt més alta, és a dir, altíssima.

Referències

  • "Another Painting by Bartolom√© Vermejo", The Burlington Magazine for Connoisseurs, VIII, 34, enero 1906, pp. 282-285; SANPERE I MIQUEL, Salvador, Los Cuatrocentistas Catalanes, Barcelona, 1906, II, p. 129. 19 BERTAUX, "Les primitifs espagnols", Revue de l'art ancien et moderne, XX, 117, diciembre 1906, pp. 417¬≠436, y "La Peinture et la sculpture espagnoles au XIVe et au XVe si√®cle jusqu'au temps des rois catholiques", en Histoire de l'art: depuis les premiers temps chretiens jusqu'a nos jours, ed. Andr√© Michel, 3, 2, Armand Colin, Par√≠s, 1908, VIII, p. 807 y 4, pp. 401-405, insisti√≥ en la personalidad √ļnica, negada en cambio por DE M√ČLY, F[ernand]., "Bartholomeus Rubeus et Bartholom√© Vermejo", Revue de l'art ancien et moderne, XXI, 118, 1907, pp. 303-307;
  • Museo de Santa Cruz (Toledo). Reyes y mecenas: los Reyes Cat√≥licos, Maximiliano I y los inicios de la casa de Austria en Espa√Īa (en castell√†). Electa, 1992. ISBN 978-84-88045-25-6 [Consulta: 21 setembre 2011]. , p√†g. 530
  • Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.57. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 12 novembre 2014].
  • BARTOLOM√Č BERMEJO ¬ŅCORDUBENSIS? - Fernando Mar√≠as (Universitat Aut√≤noma de Madrid)
  • Lacarra Ducay, M¬™ del Carmen, ¬ęEncuentro de Santo Domingo de Silos con Fernando I de Castilla¬Ľ, en Arag√≥n en la Edad Media, X-XI (1993), pp. 450-454.
  • Navarro, 1999, p.¬†22.
  • Museu Nacional d'Art de Catalunya ¬ęCOL¬∑LECCI√ď DE RENAIXEMENT I BARROC NOVA PRESENTACI√לּ. DOSSIER DE PREMSA.
  • Bibliografia

    • La pintura g√≤tica hispano-flamencaňź Bartolom√© Bermejo i la seva √®poca. BarcelonaňźMNAC, 2003 (Catal√®g d'exposici√≥ al MNAC i al Museu de Belles Arts de Bilbao) ISBN 8480431067
    • Navarro, Mariano. La luz y las sombras en la pintura espa√Īola. Madrdi: Espasa Calpe, 1999. ISBN 84-239-8599-7.
    • SUREDA i PONS, Joan (Coord.)ňź¬†Pintura III. Darreres manifestacions. Barcelonaňź Enciclop√®dia Catalana, 2006 [Col. L'art g√≤tic a Catalunya]¬†ISBN 8441208964 p. 212 i s.

    Enllaços externs

    A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bartolomé Bermejo Modifica l'enllaç a Wikidata