La vaca cegahisto.cat



22-07-2021  (566 lectures) Categoria: Ter√ßos

Batalla de Cerignola

Batalla de Cerignola
Segona Guerra de Nàpols

Batalla de Cerignola
Batalla de Cerignola
Coord.: 41¬į 16‚Ä≤ 0‚Ä≥ N, 15¬į 54‚Ä≤ 0‚Ä≥ E / 41.26667¬įN,15.90000¬įE

Cerinyola - Fossa Granària
Tipus batalla
Data 28 d'abril de 1503
Coordenades 41¬į 16‚Ä≤ N, 15¬į 54‚Ä≤ E / 41.27¬įN,15.9¬įE
Lloc Cerignola (Puglia), Itàlia
Resultat Victòria hispànica
Bàndols
Regne de França França Regnes de les Espanyes Regnes de les Espanyes
Comandants en cap
Lluís d'Armagnac†
Chadieu†
Yves d'Allegre
Gonzalo Fernández de Córdoba
Prospero Colonna
Diego de Mendoza
Fabrizio Colonna
Forces
Infanteria lleugera: 3.000
Piquers: 3.000
Cavalleria lleugera: 1.500
Cavalleria pesant: 2.000
Artilleria: 26 peces
Total: 9.500 homes i 26 peces d'artilleria
Infanteria lleugera: 2.000
Ballesters: 2.000
Piquers: 2.500
Cavalleria lleugera: 850
Cavalleria pesant: 800
Arcabussers: 1.000
Artilleria: 13 peces
Total: 9.150 homes i 13 peces d'artilleria
Baixes
4000 100

La batalla de Cerignola, que va tenir lloc el 28 d'abril de 1503 va ser un enfrontament b√®l¬∑lic entre les tropes franceses i catalanes, amb vict√≤ria de les segones, durant la Segona Guerra de N√†pols,[1] en el que avui √©s la ciutat de Cerignola (prov√≠ncia de Foggia, It√†lia), aleshores una petita vila sobre un tur√≥ i protegida per un fossat i un tal√ļs aixecat per les tropes catalanes.

Antecedents

Llu√≠s d'Armagnac, comte de Guisa, duc de Nemours i virrei de N√†pols (des de 1501) comandava les tropes franceses, fonamentalment cavalleria pesant i piquers su√Įssos, i Gonzalo Fern√°ndez de C√≥rdoba, m√©s conegut com el Gran Capit√†, comandava les tropes catalanes.

Exèrcit català

Les forces catalanes estaven formades majorit√†riament per infanteria, composta per arcabussers, ballesters i piquers. La cavalleria era escassa en comparaci√≥ amb altres ex√®rcits, i estava formada per cavalleria lleugera i cavalleria pesant. L'artilleria disponible constava d'unes 13 peces disposades en un petit tur√≥ que s'al√ßava despr√©s del fossat i el tal√ļs (format per la terra extreta al cavar la fossa) que protegien Cerignola.

Els arcabussers, a primera l√≠nia, estaven disposats en dos grups d'uns 500¬†homes cadascun despr√©s del tal√ļs que seguia al fossat excavat i en diverses trinxeres situades davant de la fossa. Despr√©s d'ells, i al centre, s'agrupaven uns 2.500 piquers alemanys. A banda i banda dels piquers s'havien situat dos grups d'uns 2.000 ballesters cadascun. Despr√©s d'ells i cap als flancs, es van col¬∑locar els dos grups d'uns 400 elements de cavalleria pesant, comandats per Prospero Colonna i Pedro de Mendoza.

Finalment, al tur√≥ en qu√® es trobava l'artilleria, es va situar un grup de 850¬†homes de la cavalleria lleugera, dirigits per Fabrizio Colonna i Pedro de Pas, tots dos sota comandament immediat del Gran Capit√†, que tenia des d'all√† una visi√≥ completa del camp de batalla. La missi√≥ de la cavalleria lleugera era evitar que les tropes franceses sorprenguessin a la infanteria catalana en cas d'aconseguir trencar les defenses i travessar el tal√ļs.

Per tant, tot i que Gonzalo Fernández de Córdoba s'enfrontava a forces superiors, havia aconseguit molts avantatges estratègics gràcies a la seva acurada preparació de la batalla, ja que havia ocupat la part alta de Cerignola, i atrinxerat els seus soldats en fossats. A més, la seva artilleria estava més ben situada que la francesa.

Exèrcit francès

Les forces franceses seguien mantenint un concepte de batalla gaireb√© feudal, amb preponder√†ncia de les c√†rregues de cavalleria pesant, i amb un alt nombre de mercenaris (en aquest cas su√Įssos), per√≤, al mateix temps, comptaven amb m√©s artilleria que els catalans. Aquesta paradoxa seria constant en la primera meitat del segle xvi a tots els ex√®rcits francesos.

En el cas de Cerignola, les tropes franceses, comandades pel duc de Nemours, s'agrupaven en quatre grans blocs. A l'avantguarda, hi havia la cavalleria pesant, separada en dos grups d'uns 1.000 genets cada un. Es trobava al comandament del mateix duc de Nemours. Despr√©s d'ells es van situar 3.000 piquers mercenaris su√Įssos, comandats per Chadieu. Immediatament despr√©s, en un altre gran grup de 3.000¬†homes, es va situar la infanteria gascona. Al capdavant de la infanteria es van situar les 26 peces d'artilleria que disposaven. Finalment, la cavalleria lleugera, comandada per Yves d'Allegre, esperava orientada cap al flanc esquerre en el sentit d'avan√ß de les tropes.

Batalla

Una de les característiques més sorprenents de la batalla, va ser l'extrema rapidesa amb què es va desenvolupar. Des de la primera càrrega francesa fins a la rendició va transcórrer una hora.

El Gran Capità, coneixedor de l'entusiasme dels francesos per les càrregues de cavalleria, va idear un estratagema que consistia a provocar una càrrega i atreure la cavalleria francesa fins a l'abast de l'artilleria i els arcabussers catalans, per provocar des del primer moment a l'enemic el més gran dany possible amb el menor cost. D'aquesta manera, quan la tarda començava a caure, la cavalleria catalana va sortir a camp obert i va simular una càrrega contra els francesos.

Despr√©s d'una breu escaramussa, els catalans van fingir la retirada, perseguits per la cavalleria pesant francesa, que abans d'arribar al fossat i el tal√ļs, es va trobar inesperadament amb les trinxeres d'avantguarda on s'amagaven part dels arcabussers, que immediatament van obrir foc, com va fer tamb√© l'artilleria. Aix√≤ va provocar un retroc√©s momentani de la cavalleria francesa, que es va llan√ßar llavors en paral¬∑lel al tal√ļs i cap a l'esquerra, tractant de buscar una via d'entrada als parapets del flanc dret catal√†. Durant aquest recorregut, la cavalleria francesa va ser destrossada pel foc dels arcabussers catalans, que va matar tamb√© al duc de Nemours.

Tot l'ex√®rcit franc√®s es va llan√ßar llavors a la batalla, empla√ßant la seva artilleria a l'avantguarda de la infanteria, i disposant els tres grans blocs restants en posici√≥ diagonal respecte al fossat i al tal√ļs que protegien a les tropes catalanes.

En plena batalla, l'artilleria catalana va quedar inutilitzada a l'explotar accidentalment tota la pólvora.

La infanteria francesa va entaular combat llavors amb les tropes catalanes, per√≤ van ser delmats pel foc incessant dels arcabussers. El cap dels piquers su√Įssos, Chadieu, va caure tamb√© mort. Quan la proximitat de la infanteria francesa va ser massa perillosa per als arcabussers, el general catal√† els va ordenar retirar-se a la vegada que ordenava avan√ßar als piquers alemanys, que es van enfrontar en combat tancat als su√Įssos i gascons i finalment els van rebutjar.

Per acabar, i davant el desastre francès, el Gran Capità va ordenar a totes les seves tropes abandonar les posicions defensives i llançar l'atac. La infanteria francesa va ser envoltada llavors pels ballesters, arcabussers i per la cavalleria pesant catalana, patint un gran nombre de baixes. La cavalleria lleugera catalana es va llançar al seu torn contra la cavalleria lleugera francesa, al comandament d'Yves d'Allegre, que es va veure obligat a fugir. Davant d'aquesta circumstància, la cavalleria lleugera catalana també va carregar contra la infanteria francesa. Les tropes franceses van acabar per rendir-se.

Conseq√ľ√®ncies

La derrota francesa a Cerignola, juntament amb la Batalla de Seminara que havia tingut lloc la setmana anterior, en què les tropes catalanes de Fernando de Andrade i Hug de Cardona havien vençut a l'exèrcit francès de Bérault Stuart d'Aubigny a Calàbria, va suposar un gir a la situació de la guerra a Nàpols: a partir d'aquell moment serien les forces catalanes les que prenguessin la iniciativa en el transcurs de la guerra, fent retrocedir els francesos cap al nord, acabant amb la batalla de Garigliano (1503).

Des del punt de vista militar va suposar una revoluci√≥ en les t√†ctiques de batalla, i establiria algunes de les bases de la guerra moderna. Per primera vegada en la hist√≤ria, una infanteria prove√Įda d'arcabussos va aconseguir derrotar la cavalleria en camp obert. La batalla de Cerignola marca l'inici de l'era de la infanteria, que es mantindria com la for√ßa preponderant en qualsevol ex√®rcit europeu durant m√©s de quatre segles, fins ben entrada la Primera Guerra Mundial.

A m√©s a m√©s, el Gran Capit√† va demostrar una vegada m√©s que un ex√®rcit format per unitats m√©s petites i independents proporcionava una mobilitat que suposava un avantatge determinant en batalla al costat dels ex√®rcits agrupats en blocs m√©s nombrosos, com el comandat en aquella ocasi√≥ pel duc de Nemours. Tot i que fins llavors els ex√®rcits catalans, com els de les altres pot√®ncies europees, estaven basats en l'√ļs massiu de la cavalleria, aquesta nova infanteria estava estructurada en unitats creades pel Gran Capit√† i anomenades 'coroneles' que, una vegada provada la seva gran efic√†cia en batalla, serien la llavor dels c√®lebres ter√ßos catalans durant les d√®cades seg√ľents.

Referències

  1. ‚ÜĎ

    Lanning, Michael Lee. Battle 100: The Stories Behind History's Most Influential Battles (en anglès). Sourcebooks, 2005, p. 229. ISBN 1402224753.

Vegeu també