Onomasticon Cataloniae
Resultats
Resultats
- VIII/82
7) Bius, Biusalheit, Bious-Artigues. 30 Uiu», veins d'Areny (Camarena, Focs, 29).
- VIII/193
ARTIGUES II, 259a3 ì Asela II, 260a2 Aspa II, 263b 19
- VIII/193
Artigues-Perche VI, 211b34 Asolados, Els II, 259b50 IV, 137b33
- VIII/225
BINI(S)SARRAIA I, 257 BIOUS-ARTIGUES Vili, 82a30 Biscarra, Hort de Ill, 23a23
- VI/211
«ecclesia de Pertica» (i?Zi?xxvm, 25); 1251: «domus NLL Perche de Mirande i Artigues-Perche (ib. p. 40).
- IV/255
vanilles i, 91); prové de NOVALES 'artigues' > nobalíc, 20 para les valls de l'Agli i de la Tet.
- VII/448
de NOVALES 'artigues' (ben paral-leí a Felanitx > Fenalic - VeriBeni-), pda. del te. de Benissa, pron. benivér
- II/399
lascho» en un doc. d'Organyà a. 1056 {BABL vi, 383, (TdF) amb els NLL Brescoun «quartier de Martigues
- II/291
463) sino més aviat La Guàrdia d'Ares, que és 4 k. al 908 (Hist. Lgd. il), citat entre Artigues i «Cucuciago»;
- II/291
N. del Vilar de Cabó; llavors serà el mateix lloc que avui, junt amb Artigues, se cita una pagesia Bac d'en
- II/258
tre una convergènda casual; en sentit contrari, reco- ARTÉS. L'ètimon ARTICAS de artigues és incompatible
- III/470
s.v. crouelles). Ponsich, troba Croells a. 1418 (Top., i seguit d'Artigues, Bacllarder, Cuguçac, Falgars etc.,
- V/465
lect.— 5«Vous en viendrez au cul d'enfer» en el conegut NOVALES 'artigues, rompudes' (REW, poc fre-
- V/479
efecte, ja hem vist com fins en Novelda, es pronun- NOVALES 'artigues', amb el canvi arabitzant de la A en
- V/479
podia conèixer Valldigna, i Aielo de Rugat, que és del neutre plural 11. NOVALIA 'artigues' deu venir Les
- V/480
el sentit del 11. novales 'artigues' (cf. art. Novelitx arábiga nzB 'divertir-se, passejar-se'; concretament
- V/240
sumà el mot 11. NOVALES 'artigues' (d'on vénen eis 20 amb 20 cases de moriscos; era un rahal que el rei va
Volums:
Basat en ONOMASTICON CATALONIAE de Joan Coromines (oncat.iec.cat)
Servei ofert per intergrid.cat