25-09-2018 (1871 lectures) | Categoria: Articles |
Annals de la Corona d'Arag贸 | ||
---|---|---|
de Jer贸nimo Zurita | ||
![]() Primera edici贸 dels聽Annals de la Corona d'Arag贸,Saragossa, 1562
|
||
g猫nere | hist貌ria | |
Tema (es) | Hist貌ria d'Arag贸 | |
ciutat | Saragossa | |
pa铆s | Espanya | |
Data de publicaci贸 | 1562 | |
Els Annals聽de la Corona d'Arag贸, l'obra magna de l'historiador i escriptor聽aragon猫s Jer贸nimo Zurita , van ser realitzats entre els anys 1562 i 1580.
Zurita va emprar 30 anys de la seva vida a confeccionar el relat de la hist貌ria de聽Arag贸 , en ordre cronol貌gic, des del聽per铆ode isl脿mic fins al regnat de聽Ferran el Cat貌lic . El model del seu concepte de la hist貌ria i l'estil emprat 茅s聽T脿cit . Es va proposar fer un relat hist貌ric rigor贸s, al marge de llegendes, rumors, dites i creences populars. Aix铆, va contemplar 煤nicament fonts antigues i documentaci贸 arxiv铆stica, que va ser la base d'una hist貌ria refeta, on es va allunyar cautelosament de les not铆cies transmeses tradicionalment pels historiadors anteriors, el m猫rit dels quals radicava en l'acumulaci贸 de cr貌niques medievals, fonts liter脿ries i dades de segona m脿. Gr脿cies a aix貌, per exemple, una Cr貌nica com la de聽Bernat Desclot poc apreciada tradicionalment, va comen莽ar a ser presa en consideraci贸.
Els seus c脿rrecs de secretari reial i聽Cronista d'Arag贸 li van permetre realitzar freq眉ents viatges als聽Pa茂sos Baixos Espanyols ,聽Fran莽a o聽It脿lia , on es va poder proveir de gran quantitat de fonts documentals de primer ordre. En moltes ocasions figuren en els seus Annalsles transcripcions literals dels documents que li van servir de font.
El discurs hist貌ric que elabora segueix un ordre cronol貌gic prec铆s i s'aborden aspectes pol铆tics, econ貌mics i religiosos. L'obra t茅 un abast m茅s enll脿 del que aragon猫s, ja que en el desenvolupament de la cr貌nica es veuen involucrats tots els regnes peninsulars, incl貌s聽Portugal , encara que centrat primordialment en la hist貌ria delRegne d'Arag贸 . Per aix貌, ia聽Alonso de Santa Creu li atribu茂a un punt de vista massa favorable al Regne i un cert desdeny envers聽Castella . Per貌 Zurita va recollir adhesions ac茅rrimas, que negaven que la seva hist貌ria mostr茅s un punt de vista tendenci贸s contra el castell脿, com聽Ambrosio de Morales o聽Juan P谩ez de Castro .
Potser el que m茅s es pot atribuir a Zurita 茅s un estil alambinat de vegades, motivat per la influ猫ncia de la prosa llatina; i desmanegat en la seva cohesi贸 argumental, a causa de la dif铆cil transici贸 entre els documents originals que reprodueix i tamb茅 per atenir-se a un estricte ordre temporal en l'exposici贸 hist貌rica, el que fa que es repeteixi informaci贸.
El seu estil pot semblar actualment auster, per貌 茅s inq眉estionable la seva autoritat com a cronista modern (el primer de la pen铆nsula) i el seu m猫tode聽historiogr脿ficrigor贸s.
Mostra una nova concepci贸 dels deures d'un historiador i, no satisfet amb els abundants materials custodiats en els arxius de聽Saragossa i聽Barcelona , va buscar les seves fonts als Pa茂sos Baixos,聽Roma ,聽N脿pols i聽Sic铆lia .
L'obra de Jer贸nimo Zurita Annalsde la Corona d'Arag贸 va ser sortint a la llum entre els anys 1562 i 1580, sent l'煤ltima entrega la dedicada a聽Ferran II d'Arag贸 titulada聽Hist貌ria del Rei don Hernando el Catholico, en els seg眉ents lliuraments editorials: