07-05-2018 (3357 lectures) | Categoria: Articles |
El sensacional robatori marÃtim que va fer descobrir la brúixola
Pippo Dalla Vecchia -Â juliol de 2003
El 1272, una flota de galeres d'Amalfi es va apoderar d'uns vaixells turcs sense vigilà ncia davant de Tunis. A bord d'un d'ells es va trobar un dispositiu que, perfeccionat pels amalfitans, es va convertir en l'instrument preciós de la navegació. En tota aquesta història, Flavio Gioia no hi té res a veure, senzillament perquè mai no va existir.
Realment creieu que Flavio Gioia era l'inventor de la brúixola? No fou aixÃ. Segons l'estudi de la veritable història ,.traductors de la superfÃcie d'un codi de Amalfità , escrit en llatÃ, erròniament atribueixen un "traditur" a "és" en algun Flavio Gioia i el mostrar com l'inventor de la brúixola. El text, però, amb la virgula posada al seu lloc, indica clarament: "Flavio traditur", que significa "Flaviorefereix", o millor Flavio diu, i per tant Flavio era el narrador i no el protagonista de la història de la invenció de la brúixola.
Però Amalfi, veritablement, té alguna cosa a veure amb això. Va ser l'equinocci de primavera de l'any 1272. Una flota de galeres d'Amalfi, en una nit sense lluna va passar tranquil·lament al davant de l'entrada al port de TunÃsia. Ancorats a la costa eren alguns vaixells turcs, un dels quals, més gran que els altres, era el vaixell del comandant. Estranyament, no hi havia ningú a bord dels vaixells. Les tripulacions estaven a terra, per tenir una festa abans de salpar en un viatge llarg, potser més enllà de les Columnes d'Hèrcules, i els grans incendis a la planta confirmat aquesta hipòtesi.
L'Amalfi no va faltar la meravellosa oportunitat. Van tallar els ancoratges i van agafar els vaixells turcs. Quan van arribar a Amalfi, a la cabina de comandament de la nau es van trobar amb una estranya esfèrica segura en forma amb la coberta finament cisellat. Dins del cofre va trobar objectes que semblaven ser de poca importà ncia: una barra de pes lleuger, llargues i primes, una bola feta de xapa metà l·lica, una pedra fosca que va resultar ser un imant natural (magnetita) en què van ser algunes barres de ferro coberts, inclinada a mitja lluna, magnetitzada per aquella pedra fosca. El cofre del tresor, anomenat aleshores "buxula", que en llatà medieval significa petita brúixola, es guardava amb els continguts com un trofeu de guerra.
A Amalfi s'ha d'atribuir sens dubte el mèrit de comprendre la importà ncia d'aquestes llunes petites magnetitzades i després d'extensos estudis i proves repetides no van aconseguir reemplaçar el dispositiu estrany. Aixà que es van adonar que els imants col·locat sobre l'eix ("calamus") mitjançant l'esfera, podria girar-se lliurement fins a orientar-se en direcció nord-sud. La força que els va conduir era una atracció magnètica que - resultaria més endavant - orientava cossos magnetitzats cap a una zona molt propera Pol Nord geogrà fic i es va referir al pol nord com magnètic.
Per tant, aquest instrument era extremadament important: és possible tenir en tot moment una adreça segura i invariable, fins i tot sense les estrelles, especialment el Polar que sempre ha estat no només als navegants indiquen el nord, eren visibles. El Amalfitans va tenir el gran mèrit de perfeccionar l'instrument, canvia la forma de l'imant reduir a un simple agulla i va fer tot el truc autònoma pel que fa al corró i el capcineig del vaixell millorar cardan rudimentari consisteix en dues corretges de cuir simples col·locats a la creu dins de la brúixola.
Aquestes millores d'Amalfi van passar a altres repúbliques marÃtimes difonent aixà la llegenda que l'inventor de la brúixola seria un Amalfità anomenat Flavio Gioia, l'existència mai s'ha demostrat el molt esforç s'ha fet fins ara. Aquest personatge "il·lustre" mai no existia, ho confirmo. Un historiador de la primera meitat del '400, Flavio dóna Forli, relata en el seu' italià il·lustrat 'que Amalfi havia inventat la brúixola i servit, sense adonar-se i sense el seu coneixement, el seu propi nom al llegendari inventor. A principis dels 500, la bolonyesa escriptor Pio disparar la notÃcia i va escriure en llatÃ: 'Amalphi a Campà nia magnesita veterinà ria usus inventus Flavio traditur', és a dir, "Flavio dóna Forli ens diu que l'ús de l'imam es va inventar a Amalfi , a l'antiga regió de la Campà nia ".
Com sol succeir, la traducció va quedar estancada i es va descobrir que l'inventor de la brúixola es deia Flavio. Com també s'ha afegit el cognom Gioia és i sempre serà un misteri. Però el Amalfi no tenia que mal per tota aquesta: a diferència de tots els mortals d'aquest món, "el dia del judici, per al poble d'Amalfi que van a anar al cel, serà un dia com qualsevol altre"
(Renato Fucini)