13-03-2021 (2292 ) | Categoria: Cortez |
Â
L’ alfabet etrusc era l’ alfabet utilitzat pels etruscs , una antiga civilització del centre i nord d’ Ità lia , per escriure la seva llengua , des de l’any 700 aC fins a mitjans el 100 dC .
Â
L'alfabet etrusc deriva de l' alfabet eubeu utilitzat a les colònies gregues del sud d'Ità lia que pertanyia al tipus "occidental" ("vermell"), l'anomenat alfabet grec occidental . Diverses seqüències de cursiva antigues , inclòs l' alfabet llatà , en van derivar (o simultà niament).
L’alfabet etrusc es va originar com una adaptació de l’ alfabet eubeu utilitzat pels grecs eubeans a les seves primeres colònies a Ità lia , a l’illa de Pithekoussai i a la ciutat de Cumae, a Campà nia .  Als alfabets occidentals, X tenia el valor sonor [ks] , Ψ significava [kʰ] ; en etrusc: X = [s] , Ψ = [kʰ] o [kχ] (Rix 202-209).
L' abecedari etrusc més antic conegut s'inscriu al marc d'una tauleta de cera en marfil, de 8,8 × 5 cm, que es troba a Marsiliana (prop de Grosseto , Toscana ). Data aproximadament del 700 aC, i enumera 26 lletres corresponents a formes contemporà nies de l’alfabet grec, incloses digamma , san i qoppa , però no omega que encara no s’havien afegit en aquell moment.
Les formes de les lletres etrusces i neo-etrusces arcaiques tenien algunes variants, utilitzades en diferents llocs i / o en diferents èpoques. A la part superior es mostren els glifos del bloc Unicode Old Italic , l’aspecte dels quals dependrĂ del tipus de lletra utilitzat pel navegador. Aquests s’orienten com estarien en lĂnies escrites d’esquerra a dreta. TambĂ© es mostren imatges SVG de variants mostrades, ja que s’escriurien de dreta a esquerra, com a la majoria de les inscripcions reals.
Ampolla etrusca petita del 630 al 620 aC amb una forma inicial de l’alfabet
L’alfabet de l’ampolla de gall
La forma arcaica de l’alfabet etrusc va romandre prà cticament inalterada des del seu origen al segle VIII aC fins al 600 aC aproximadament, i la direcció de l’escriptura era lliure. A partir del segle VI aC, però, l’alfabet va evolucionar, ajustant-se a la fonologia de la llengua etrusca, i es van deixar de banda les lletres que representaven fonemes inexistents en etrusc. Cap al 400 aC, sembla que tota l’ Etrúria feia servir l’alfabet etrusc clà ssic de 20 lletres, la majoria escrites de dreta a esquerra.
Un senyal addicional