La vaca cegahisto.cat

22-10-2014 (5798 lectures)

Categoria: Dones

..Elionor d'Aquitània

Elionor d'Aquitània (1122 – 1204) va ser reina consort de França, reina d'Anglaterra i duquessa d'Aquitània per dret propi. Com a membre de la Casa de Poitiers, que governava al sud-oest i oest de França, va ser una de les dones més riques i poderoses de l'Europa Occidental durant l'Edat Mitjana.

Elionor d'Aquitània (Frederick Sandys, 1858)
Moltes llegendes van créixer sobre aquesta gran dama medieval, una d'elles, es representa en aquesta pintura de Frederick Sandys. L'artista representa la reina Elionor, en el laberint per trobar Rosamund Clifford amant del seu marit, Enric II d'Anglaterra, .

La llegenda d'Elionor i el laberint
La tradició diu que el rei Enric d'Anglaterra va construir per la seva amant una cabana de caça a Woodstock, Oxfordshire, on va aixecar un laberint perquè la seva dona no pogués seguir-lo ni descobrir les seves aventures.

Però finalment Elionor va aconseguir entrar al laberint. Per no perdre's portava a la mà un fil vermell (en l'esmentada pintura es pot veure a l'esquerra), que la va ajudar no perdre's fins arribar a trobar la seva rival. Un cop devant d'ella, la va obligar a triar entre una daga i una beguda; Rosamund va triar la segona opció i va morir enverinada.
La bella Rosamund (Joan William Waterhouse, 1917)

Qui era Elionor d'Aquitània?
Llegendes, a part, Elionor, va ser una de les mecenes més importants del seu temps per a les arts, especialment per als literats. També va dirigir exèrcits vàries vegades en la seva vida i va participar en la Segona Croada.

Reina de França
Com a duquessa d'Aquitània, Elionor va ser la nòvia més desitjada d'Europa. Es va casar amb el rei Lluís VII de França i, com a reina de França, va participar en la fallida Segona Croada.

Anys més tard, el rei va demanar l'anul·lació del seu matrimoni, que finalment va acceptar ja que en els 15 anys de matrimoni havia tingut només dues filles i cap fill. Va deixar de ser la reina de França, les seves filles van conservar la seva legitimitat i la seva custòdia va ser concedida al rei de França, però les terres d'Elionor li van ser retornades.

Es creu que una pintura del castell de Chinon representa Elionor d'Aquitània en la croada.

Reina d'Anglaterra

Tan aviat com se li va concedir l'anul·lació del seu matrimoni amb Lluís VII, Elionor es va comprometre amb el duc de Normandia, quees va convertir en rei Enric II d'Anglaterra el 1154.
Enric era 11 anys més jove que ella i, durant els següents 13 anys, van tenir vuit fills:cinc nois, tres dels quals es van convertir en reis d'Anglaterra i tres filles.
També va caure en la desgràcia i fou regent d'Anglaterra

El 1166, el matrimoni d'Elionor amb Enric semblava haver-se tornat tens. El seu propi marit va ordenar la seva captura el 1173 mentre era als seus territoris d'Aquitània, on havia residit des de 1168, segons es diu, per donar suport al seu fill Enric el Jove revolta contra el seu pare. Suport buscat pel propi fill del rei que va viatjar a París, primer per assegurar l'ajuda de Lluís VII de França i després la de la seva pròpia mare.

El 8 de juliol de 1174, Enric el Jove, que va mantenir la corregència amb el seu pare, i Elionor van partir cap a Anglaterra des de Barfleur. Tan aviat com van arribar a Southampton, Elionor va ser portada al castell de Winchester -o castell de Sarum- on va romandre en captivitat durant 16 anys.

El cas de Rosamund Clifford
La relació d'Enric II i Elionor no estava en un bon moment. A finals de 1166, el romanç d'Enric amb Rosamund Clifford havia estat donat a conèixer per tots les corts europees. Llegendes de vegades tenen certes parts de veritat. Rosamund Clifford (1150-1176), sobre-anomenada "La bella Rosamund", va ser una de les grans belleses del segle XII inspiradora de balades, poemes, històries i pintures.

L'havia conegut el 1166 i, tot i que el rei tenia moltes amants de les quals poc —o res— es coneixia per la seva discreció, va fer pública la seva relació amb Rosamund. Hi ha especulacions que podria haver-ho fet per provocar Elionor i buscar l'anul·lació del seu matrimoni.

Després de la mort de Rosamund el 1176, es va difondre el rumor de que Elionor l'havia enverinat (difícil ja que estava empresonada a Winchester). Enric estimava Rosamund i l'havia mantingut al monestir de Godstow, així que va ser enterrada allà. La història de la mort de Rosamund Clifford va ser transmesa durant generacions i gradualment s'hi van incorporar, invencions, detalls i dades falses que finalment van acabar en una coneguda llegenda de l'Anglaterra medieval.

Elionor es prepara per enverinar Rosamund, una pintura d'Evelyn De Morgan, il·lustrant un dels mites posteriors sobre ella
El fill Ricard, rei d'Anglaterra

Enric el Jove va morir l'estiu de 1183, durant la campanya contra el seu pare. Després de la seva mort, sent l'hereu legítim, els seus altres germans van lluitar entre ells per obtenir el seu tron. Enric II volia que Joan (el famós Joan sense Terra, el més jove del Plantagenet) fos el seu successor al tron, però Elionor (i els seus nobles) van donar suport a Ricard. El seu fill Godofredo va intentar recuperar la seva posició; Encara que era més jove que Ricard era més gran que Joan, però el 1186 una caiguda del cavall va acabar amb la seva vida.

Elionor, que va ser empresonada mentre els seus fills i el seu marit van morir, va passar el seu captiveri en diverses parts d'Anglaterra, fins i tot de vegades en algunes possessions de Normandia per calmar les polítiques de França. Durant el seu empresonament, Elionor es va tornar cada vegada més distant amb els seus fills, especialment Ricard, que sempre havia estat el seu favorit.

No obstant això, quan el 1189, Ricard el Lionheart, amb l'ajuda de Felip August de França, va enderrocar el seu pare, ascendint al tron com Ricard I, va ordenar l'alliberament de la seva mare. Aquest mateix any Enric II va morir al castell de Chinón.

Ricard y Felip de Francia, manuscrit francés del 1261. Bibliothèque Nationale de France .

Reina regent d'Anglaterra
Com reina vídua, Elionor d'Aquitània va actuar com a regent mentre Ricard participava en la Tercera Croada al costat d'un Consell de Regència. En aquella època (entre 1190 i 1194) fins i tot signava: "Elionor, per la gràcia de Déu, Reina d'Anglaterra".

Al tornar Ricard Encara es va veure embolicat en nombroses revoltes, especialment en els territoris normands continentals. En una de les campanyes de càstig va rebre una ferida de ballesta que va acabar amb la seva vida, el 1199. El seu germà Joan va ocupar el tron.
Relació d'Elionor d'Aquitània i el Regne de Castella

La seva filla, Elionor de Plantagenet, s'havia casat amb Alfonso VIII de Castella el 1170, a Tarazona. El 1199, en la treva signada entre Felip II de França i el rei d'Anglaterra, Joan, es va acordar que l'hereu de tron francès Louis, de 12 anys, es casaria amb una de les nebodes de Joan, filles de la seva germana Elionor, reina de Castella.

Per tal de triar entre aquelles princeses hispanes, Joan va demanar a la seva mare de 77 anys que anés a Castella per elegir la futura reina de França.

Després d'algun altercat en territori normand, va creuar els Pirineus i passant per les terres de Navarra, va arribar a Castella a finals de gener de 1200. A la cort castellana hi va estar prop de dos mesos fins que va conèixer bé a les seves dues nétes solteres, Urraca i Blanca, i es va decantar per la petita, Blanca.

Blanca de Castella
Al març d'aquell any, va viatjar amb la seva néta de nou pels Pirineus. Fins que, a prop del riu Liria, confiar a Blanca a l'arquebisbe de Bordeus, qui es va fer càrrec de la seva escorta. Elionor estava exhausta d'aquell viatge i es va traslladar a Fontevraud, on va romandre.
Blanca, sens dubte, va heretar el caràcter seva àvia i va ser la reina de França més cèlebre de la història, regent del regne en tres ocasions, model de virtut règia i amb una habilitat política sense igual en el seu temps.

Mort d'Elionor

Va morir el primer d'abril de 1204 a l'abadia de Fontevrault, als 82 anys d'edat, i va ser sepultada allí mateix, al costat del seu espòs Enrique i del seu fill Ricard.
L'efígie d'Eleanor a l'abadia de Fontevraud

Bibliografia
Boase, Roger (1977). El origen y el significado del amor cortés: un estudio crítico
Sara Cockerill(2019). Elionor de Aquitania : Reina de Francia e Inglaterra, Madre de los imperios
Rachel A. Koestler-Grack (1973). Eleanor of Aquitaine: Heroine of the Middle Ages

Leonor d'Aquitània, la reina més poderosa del seu temps

Cerrar

Acceso

Recibe nuestras notificaciones