La vaca cegahisto.cat
‎‎Halloween. vol dir Tots Sants - Festa pagana
La data original que el papa Bonifaci IV va triar per al "All Hallowed Day" (Dia de Tots Sants) corresponia al 13 de maig en l'actual calendari gregorià , ja que aquest dia era una festa pagana popular, la festa dels tres dies dels Lèmurs -esperits de la mort-, en la que tots els morts malèvols i inquiets eren apaivagats. Aquest èmfasi en els morts en les dues festes va fer que fos fà cil posar la nova festa per suplantar la celebració pagana, més tard amb la festa celta del Samhai "final de la collita". ‎
La data original que el papa Bonifaci IV va triar per al "All Hallowed Day" (Dia de Tots Sants) corresponia al 13 de maig en l'actual calendari gregorià , ja que aquest dia era una festa pagana popular, la festa dels tres dies dels Lèmurs -esperits de la mort-, en la que tots els morts malèvols i inquiets eren apaivagats. Aquest èmfasi en els morts en les dues festes va fer que fos fà cil posar la nova festa per suplantar la celebració pagana, més tard amb la festa celta del Samhai "final de la collita". ‎
‎Quan la gent pensa en la nit del 31 d'octubre, pensa en Halloween que de fet és l'evolució de "All Hallowed Eve" o vespre de Tots Sants. Aquesta antiga festa, però, ha estat molt important per a un gran nombre de persones durant més de mil anys.
‎‎
"All Hallowed Day" en el món no anglosaxó se la coneix com la Dia de Tots Sants, i cau el primer de novembre de cada any per als catòlics i algunes denominacions protestants. ‎Aquesta és la data més coneguda i més celebrada, però les esglésies ortodoxes orientals celebren el dia de Tots Sants el primer diumenge després de Pentecosta. Això significa que el dia de Tots Sants en les tradicions ortodoxes orientals sol caure entre principis de juny i principis de juliol.
‎
‎La festa de Tots Sants va ser iniciada oficialment l'any 609 pel papa Bonifaci IV quan va consagrar el Partenó de Roma a la Mare de Déu i a tots els mà rtirs ‎ cristians. Les arrels de la festa, però, són encara més antigues.
En els primers anys del cristianisme, els cristians recordaven un mà rtir en l'aniversari de la seva mort reunint-se al lloc on va morir dit mà rtir. Quan diversos mà rtirs van morir a un mateix lloc, van sorgir grups més grans de cristians i celebracions més grans. Finalment, l'església va pensar que, que cada mà rtir havia de ser recordat, però hi havia massa mà rtirs i sants per donar a cadascú el seu propi dia de festa. Per tant, era necessari un dia comú on se celebressin tots els mà rtirs i sants. Al segle VII, el papa Bonifaci IV finalment va fer oficial el dia recordant a tots els mà rtirs.
‎
‎La data original que el papa Bonifaci IV va triar per al "All Hallowed Day" (Dia de Tots Sants) corresponia al 13 de maig en l'actual calendari gregorià , ja que aquest dia era una festa pagana popular, la festa dels tres dies dels Lèmurs o Lemuria, en que tots els morts malèvols i inquiets eren apaivagats. Aquest èmfasi en els morts en les dues festes va fer que un fos fà cil posar la nova festa per suplantar la celebració pagana. ‎
‎
No tots els catòlics estan d'acord amb aquesta història del dia de Tots ‎Sants. Alguns creuen que la festa va ser iniciada pel papa Gregori III a principis del segle VIII. Va establir un dia de celebració "dels sants apòstols i de tots els sants, mà rtirs i confessors, de tots els justos que estan en repòs a tot el món". La data escollida pel papa Gregori III va caure el primer de novembre. ‎
‎
Independentment de que el dia de Tots Sants es celebri al maig o novembre, se solapa en tots dos casos amb una antiga festa pagana, ja que les celebracions del dia de Tots Sants se superposen amb l'antiga festa dels lèmurs. Les celebracions de l'1 de novembre, també es solapen amb la celebració del Samhain celta "festa del final de la collita".
El Samhain és una festa pagana que se centra en els morts i encara és celebrada per molts neopagans avui en dia. La data de novembre per a Tots Sants també cau prop del Dia dels Morts i directament després de la secular festa de "Hallowed Eve" avui popularment coneguda com Halloween.
De fet, el nom de "Halloween" és un escurçament de "All Hallowed Eve". LesVespres o Vetlla del Dia de Tots Sants, és a dir "All Hallowed Eve" la nit anterior a "All Hallowed Day". De la mateixa manera que als Paisos catalans, entre altri, la "Vetlla de Nadal" és reconeguda com una festa pròpia, que està separada del dia de Nadal. "Halloween" és la revetlla del Dia de Tots Sants perquè el "All Hallowed Day" o "All Hallows Day" era un nom tradicional anglosaxó per al dia de Tots Sants. "HALLOWED", "HALLOW" o "HOLY" signifiquen "sant o beneït", d'acà ve la paraula anglesa HOLY-DAY => dia que no es treballa
La Festa de Tots Sants és considerada pels catòlics com un Holy-Day d'obligació. Els Holy-Days d'obligació són dies del calendari catòlic en que s'espera que els catòlics fidels assisteixin a missa i especialment, el sentit que ha quedat en la paraula actual, evitin el treball servil.
‎
‎La festa de Tots Sants va ser iniciada oficialment l'any 609 pel papa Bonifaci IV quan va consagrar el Partenó de Roma a la Mare de Déu i a tots els mà rtirs ‎ cristians. Les arrels de la festa, però, són encara més antigues.
En els primers anys del cristianisme, els cristians recordaven un mà rtir en l'aniversari de la seva mort reunint-se al lloc on va morir dit mà rtir. Quan diversos mà rtirs van morir a un mateix lloc, van sorgir grups més grans de cristians i celebracions més grans. Finalment, l'església va pensar que, que cada mà rtir havia de ser recordat, però hi havia massa mà rtirs i sants per donar a cadascú el seu propi dia de festa. Per tant, era necessari un dia comú on se celebressin tots els mà rtirs i sants. Al segle VII, el papa Bonifaci IV finalment va fer oficial el dia recordant a tots els mà rtirs.
‎
‎La data original que el papa Bonifaci IV va triar per al "All Hallowed Day" (Dia de Tots Sants) corresponia al 13 de maig en l'actual calendari gregorià , ja que aquest dia era una festa pagana popular, la festa dels tres dies dels Lèmurs o Lemuria, en que tots els morts malèvols i inquiets eren apaivagats. Aquest èmfasi en els morts en les dues festes va fer que un fos fà cil posar la nova festa per suplantar la celebració pagana. ‎
‎
No tots els catòlics estan d'acord amb aquesta història del dia de Tots ‎Sants. Alguns creuen que la festa va ser iniciada pel papa Gregori III a principis del segle VIII. Va establir un dia de celebració "dels sants apòstols i de tots els sants, mà rtirs i confessors, de tots els justos que estan en repòs a tot el món". La data escollida pel papa Gregori III va caure el primer de novembre. ‎
‎
Independentment de que el dia de Tots Sants es celebri al maig o novembre, se solapa en tots dos casos amb una antiga festa pagana, ja que les celebracions del dia de Tots Sants se superposen amb l'antiga festa dels lèmurs. Les celebracions de l'1 de novembre, també es solapen amb la celebració del Samhain celta "festa del final de la collita".
El Samhain és una festa pagana que se centra en els morts i encara és celebrada per molts neopagans avui en dia. La data de novembre per a Tots Sants també cau prop del Dia dels Morts i directament després de la secular festa de "Hallowed Eve" avui popularment coneguda com Halloween.
De fet, el nom de "Halloween" és un escurçament de "All Hallowed Eve". LesVespres o Vetlla del Dia de Tots Sants, és a dir "All Hallowed Eve" la nit anterior a "All Hallowed Day". De la mateixa manera que als Paisos catalans, entre altri, la "Vetlla de Nadal" és reconeguda com una festa pròpia, que està separada del dia de Nadal. "Halloween" és la revetlla del Dia de Tots Sants perquè el "All Hallowed Day" o "All Hallows Day" era un nom tradicional anglosaxó per al dia de Tots Sants. "HALLOWED", "HALLOW" o "HOLY" signifiquen "sant o beneït", d'acà ve la paraula anglesa HOLY-DAY => dia que no es treballa
La Festa de Tots Sants és considerada pels catòlics com un Holy-Day d'obligació. Els Holy-Days d'obligació són dies del calendari catòlic en que s'espera que els catòlics fidels assisteixin a missa i especialment, el sentit que ha quedat en la paraula actual, evitin el treball servil.