El color dels cabells i el sotabarba panxudet semblen realment els mateixos. El color dels ulls ja és més dubtós. Caterina va néixer segurament a Alacant, poc abans del Nadal de 1485, just quan arribava a la cort el comte de Tendilla, l'Iñigo López de Mendoça, procedent de Catalunya amb notícies sobre el difícil arranjament del tema dels remences, que havia estat investigant per l'Empordà des de l'octubre d'aquell any, en companyia d'un escrivà anomenat Jaume Ferrer (de Blanes?). Si en Colom feia poc que havia arribat de Portugal i s'estava als dominis del seu benefactor (i vigilant per encàrrec de Feran II, segurament) Enric d'Empúries, virrei al Principat, és altament probable que el de Tendilla i l'Almirall tinguessin alguna entrevista a Castelló d'Empúries, a Girona o a Pals... i que en Tendilla acabés constituint un segon ambaixador de la causa de l'Almirall, qui ja hauria tramès, tal vegada, en Diego de Deça, que des del setembre de 1485 figura com a instructor del príncep Joan, l'hereu dels Reis Catòlics. En Deça era pretesament enviat des de Salamanca, però el més probable és que fos un emissari d'en Colom, vell conegut alhora de la cort permanent de portuguesos establerta a Alacant amb la mare d'Isabel la Catòlica, Isabel d'Aviz, que passaria la seva vellesa en "la millor terreta del món". El cap de casa d'aquesta senyora era en Juan Velázquez de Cuéllar, cosí del Diego Velázquez de Cuéllar "criado del almirante" que serà governador de Cuba. Aquest dimarts passat vaig trobar un Joâo Vasques de l'entorn del Conestable Pere IV que és ambaixador a Castella durant la guerra. Podria ser aquest Juan Velázquez, i el de Cuéllar podria amagar un "de Coïmbra"...

El cas és que Caterina neix just quan és a punt d'arribar en Colom a la cort -amb els seus fills Jaume i Ferran, apostaria jo-, i tinc per a mi que pels volts de l'entrevista entre els sobirans i l'Infant de Portugal, el 20 de gener de 1486, tal vegada es batejaria aquesta infanta i en Ferran Colom, o en Colom mateix, exercirien algun paper de padrins o restarien compromesos a alguna mena de tutela, ni que fos a títol nominal o simbòlic. Ho dic perquè els moviments d'Erasme cap a Anglaterra solen coincidir amb les fites importants en la vida de Caterina: el 1499 Erasme viatja per primer cop a les Illes Britàniques i s'hi està almenys un parell d'anys, just per rebre, potser, el seguici de Caterina el 1501, que ve a casar-se amb Arthur, príncep de Gal·les, que la deixarà vídua al cap d'un any. Sembla que Erasme tornarà a Anglaterra el 1509, just quan Caterina ha de casar-se amb el germà d'Arthur, el ja proclamat rei d'Anglaterra Enric VIII. Erasme s'hostatjarà a can Tomàs Moro, el cèlebre autor d'"Utopia", una mena d'utopia socialista avançadíssima al seu temps (alerta amb el misteriós Tomàs Mieres, jurisconsult català que defensa la causa dels remences, els socialment i històricament desafavorits: l'embrió d'un Tomàs Moro belluga per Catalunya al mateix moment que en Colom hi torna des de Portugal).

Erasme també "fuig" d'aquí (?), segons el prior de la Murtra, el 1527, quan és qüestionat i es presenten càrrecs contra ell a "Valladolid". Curiosament, el 1527 és quan Caterina serà repudiada per Enric VIII en favor d'Anna Bolena. No se sap que Erasme viatgés a Anglaterra, aquesta vegada, però sí que hi ha constància de l'obra que dedica a Caterina per donar-li suport, una obra centrada en la institució del matrimoni principesc. El vincle d'Erasme amb Caterina és evident i permanent al llarg dels anys.

La primavera d'aquell any 1486, Caterina encara no ha fet mig any i els remences continuen alçant-se (per l'octubre havien pres el castell de Montnegre, dels Gualbes, el de Palau Sator d'en Jacme Lluís Miquel -parent de la mare d'en Colom- i el de Castellbell, prop de Montserrat. També prengueren el castell de Castell Empordà, d'en Francesc Bertran, i hi mataren l'anteriorment citat Jaume Lluís Miquel, senyor de Palau-Sator. Pel novembre prenen la vila de Bàscara i lo castell de Lerç).

La notícia del 10 de març ens diu que a Barcelona fou rebut amb tota pompa el comte de Tendilla, perquè anava d'ambaixada al papa, i tothom posa draps a balcons i finestres, cavallers amb collarets d'or i pedreria surten a rebre'l... és l'arribada de Ferran II, que aquest any però passat l'estiu representa que va a Ponferrada (Monferrate) a pacificar el comte de Lemos (la contesa de Remences). A l'abril, des de Guadalupe (home! el monestir o la marededéu que solen substituir la de Montserrat a Amèrica!), Ferran II pronuncia entre el 20 i el 23 d'abril la sentència arbitral que "arregla" el problema agrari català fins al segle XIX. Som a Montserrat, evidentment, molt a prop d'on Lleonard trobarà inspiració per pintar la seva Gioconda -una Gioconda trista pel mal causat a la seva família de Castellbell?-, just en el moment que en Ferran Colom acataria els desitjos dels Reis Catòlics d'entrar com a novici al monestir de la Moreneta. El pare Boïl viatja des de Montserrat a la cort el novembre de 1486 per informar els RRCC del desig i l'avinença dels monjos de Montserrat d'acollir-se a la reforma que proposen els reis. També deu anar amb un informe sobre com evoluciona el novici descendent dels Urgell.

Quan pintaria Lleonard Caterina d'Aragó? Amb l'aspecte que té, hauria de ser quan està a punt de marxar cap a Anglaterra, pels volts de 1499-1501, quan ella té entre 14 i 16 anys... o bé ja a Anglaterra, durant la primera dècada del XVI. No sembla el retrat d'una reina.

Per tant, en Lleonard voltaria per València o Alacant, a finals del XV, o per Gran Bretanya a principis del XVI, sempre i quan acceptem que la BellaPrincipesa és Caterina d'Aragó.

____________________________________________________________________