La vaca cegahisto.cat



14-10-1998  (2426 lectures) Categoria: Utrecht

Utrecht tornat a explicar

Estudieu un pel el Tractat d'Utrecht i veureu que l'arxiduc va agafar el que li va donar Felip V i va deixar als catalans amb el cul a l'aire.. tots els caps decapitats a Barcelona els hi devem a la seva traici√≥, amb l'ex√®rcit austr√≠ac a Barna, hauriem ven√ßut al duc de Berwick. Felip va cedir a l'Emperador el que li quedava a Espanya als Pa√Įsos Baixos (B√®lgica, Luxemburg i part d'Holanda), el Franc Comtat, el Milanesat (Carles I - Pavia), Sardenya, el regne de N√†pols.. que us semblen les 30 monedes, ESTEM COM ESTEM PER CULPA DE LA SEVA TRAICI√ď.. encara que nom√©s ho denunciin en Manel Capdevila i l'Andreu Marfull. En sardiner us parla de "l'heroic Carles III i els seus amic" i tots a combregar amb rodes de mol√≠.. sisplau cal estudar la hist√≤ria.."l'arxiduc es va portar b√© fins el tractat d'Utrecht a partir d'aqui, va ser un TRAIDOR..

https://www.histo.cat/premsa/1713,-quan-Europa-va-abandonar-els-catalans-Marfull

"Des del Tractat d'Utrecht, els que els havien de defensar: Anglaterra, Holanda, Portugal, Ducat de Saboia, l'Imperi Austro-hungarès i Alemanya, estàn en deuta amb els catalans."

Mireu que vaig escriure en castellà el 1995 abans de conèixer a en Jordi.. desprès de llegir-me el Tractat d'Utrecht i discutir-lo am un amic anglès..


ESPANYA fou la gran perdedora D'UTRECHT, molt més que CATALUNYA

Fa uns mesos vaig comprar un llibre d'història editat a França al segle XVIII, i gairebé sense voler els meus ulls van anar a parar a Lluís XIV, el seu nét Felip V i els tractats d'Utrech.

Els autors reconeixen França com perdedora, però el fet curiós és com en descriure el que es va pactar, utilitzen una frase molt significativa: "On a risquée de Perdre l'Espagne", la qual cosa vol dir que els francesos al quedar-se el nét de Lluís XIV al tron d'Espanya, consideren que no la van perdre, que va quedar com una cosa seva, sense tenir en compte els territoris, sota la corona Carles V i els seus hereus, que van sacrificar per a obtenir-la.

Bé !, faré balanç d'uns fets poc difosos: els trossos d'Espanya que Felip V va lliurar a Utrecht ... I a canvi de que?, doncs a canvi de Barcelona, la resta ho havia anat conquistant, aprofitant la gradual retirada dels nostres aliats, anglesos, holandesos, portuguesos, austríacs, i la casa de Savoia (aliats del "nostre" arxiduc Carles, convertit en emperador a meitat de la guerra) ..

Des del punt de vista d'un historiador imparcial, si van perdre els partidaris de l'Emperador (Catalunya - València - Aragó), hauria de ser perquè aquest havia perdut. Però no va ser així, precisament els que van guanyar van ser l'Emperador i els seus aliats; hi va haver un altre pacte vergonyós ..., Carles es va quedar amb les esmentades possessions espanyoles a Europa cedides per Felip V i va deixar els catalans a l'estacada.

En morir¬†el germ√†¬†de l'arxiduc¬†i¬†passar¬†aquest a¬†ser¬†Emperador,¬†per¬†dividir els¬†poders,¬†els anglesos¬†van pactar¬†amb Luis¬†XIV¬†que el seu¬†delf√≠¬†Felip¬†regn√©s¬†a Espanya¬†...¬†√Čs a dir,¬†al final¬†per¬†interessos¬†internacionals,¬†com va passar¬†abans¬†amb el tractat¬†dels Pirineus¬†,¬†vam¬†ser una¬†altra vegada els¬†catalans els¬†que vam perdre!,¬†Barcelona¬†assetjada¬†durant¬†m√©s¬†de sis¬†mesos,¬†esperant¬†als seus aliats¬†que mai van arribar¬†(la flota anglesa era a Menorca!!).¬†El¬†que s√≠¬†va arribar,¬†-¬†per√≤¬†per arrasar¬†la ciutat¬†-,¬†va ser¬†el Duc¬†de Berwick¬†que¬†paradoxalment¬†havia¬†estat¬†ven√ßut¬†per aquests¬†mateixos¬†aliats¬†a Holanda uns temps abans.¬†(En entrar a la¬†ciutat va fer¬†entonar¬†Tedeums¬†durant¬†setmanes¬†per celebrar¬†... "el fet de no haver¬†tallat¬†els caps dels¬†supervivents",¬†encara que si¬†que va fer¬†enderrocar¬†els¬†edificis que¬†li van causar¬†problemes:¬†Barri de la¬†Ribera,¬†monestir¬†"Vell" dels¬†agustins,¬†etc)
.
Als¬†anglesos¬†els va regalar¬†Menorca,¬†Gibraltar i el¬†dret¬†de comerciar¬†amb¬†esclaus¬†a¬†tota¬†l'Am√®rica espanyola¬†-¬†aix√≤¬†implicava¬†esclaus¬†en el viatge¬†d'anada,¬†i¬†mercaderies¬†a la tornada,¬†tots els altres¬†pa√Įsos¬†havien de passar¬†per¬†la duana,¬†els¬†anglesos no¬†-¬†("gener√≥s¬†Felip")¬†Donant¬†d'aquesta manera a¬†Anglaterra "el poder¬†mar√≠tim¬†que encara¬†no¬†tenia",¬†amb totes les seves¬†conseq√ľ√®ncies.¬†(√Čs l√≤gic¬†doncs¬†-¬†i¬†de llei¬†-¬†que els¬†anglesos¬†no¬†ens vulguin¬†tornar¬†Gibraltar,¬†ja va tenir¬†prou¬†sort¬†Carlos III de¬†poder¬†recuperar¬†Menorca!).

Referent a tot això del "poder marítim" la meva opinió l'he pogut contrastar, amb la de bastants historiadors britànics. Si els anglesos van poder arribar a entonar el: "Oh Britannia, Britannia rules de waves ..." va ser gràcies als tractats d'Utrecht, és a dir, gràcies a Felip V!.

La seua "generositat"¬†no va acabar aqu√≠, va cedir¬†a l'Emperador¬†el que¬†li quedava a¬†Espanya¬†als Pa√Įsos¬†Baixos¬†(B√®lgica,¬†Luxemburg¬†i¬†part¬†d'Holanda),¬†el Franc¬†Comtat,¬†el Milanesat¬†(Carles I¬†-¬†Pavia),¬†Sardenya,¬†el regne¬†de N√†pols¬†,¬†a part¬†de territoris¬†a Am√®rica¬†(la Guaiana¬†francesa¬†a¬†Llu√≠s XIV¬†per les¬†tropes¬†manllevades), a part¬†de Sic√≠lia a¬†la¬†casa¬†de¬†Saboya-¬†"Espanya doncs, pot¬†donar-li les¬†gr√†cies"¬†-

Algun observador podria dir, que l'anterior no és cert, que a Felip no li va quedar més remei que cedir (el seu avi Lluís XIV havia perdut la guerra, cedint a Anglaterra al NE del Canadà (llavor del Canadà actual) i un tros de la Guaiana a Portugal, a part de retirar les seves tropes a Europa de Bèlgica i el Franc Comtat), i que almenys va acabar conquistant Catalunya. El que intento dir és que, l'elecció de Felip V, per part de Castella, va ser funesta no només per a Catalunya, si no per a la resta d'Espanya .. Si Ferran el catòlic, el Gran Capità, Carles I o Felip (II de Castella / I de Catalunya), aixequessin el cap! - El més curiós és que la UE s'ha vertebrat sobre l'Imperi Austro-Espanyol (va començar amb el Benelux).

Castella podia haver corregit la seva elecció passant-se al costat del ja llavors Emperador Carles, però al no fer-ho, preferint a Felip V, va fer que Espanya perdés tots aquests territoris abans esmentats. (Algun anglès hi hauria infiltrat a la Cort de Castella).

Va encegar a Castella el poder vèncer Catalunya, sense sospesar el que amb això perdia a Europa. Va quedar la seva història, des de llavors, lligada a la de França, per bé i per mal: Trafalgar etc .. La història l'escriu el que guanya i aquests fets els han dissimulat, els historiadors posteriors.

El millor però, va ser el cinisme de Felip V en declarar a Utrecht, el 15 setembre 1713:

"El rei catòlic es compromet a donar als ciutadans de Catalunya els mateixos drets que als ciutadans de les dues Castelles", és a dir .., cap !, els de Castella van perdre la possibilitat de tenir drets, en rodar els caps de Padilla, Bravo i Maldonado.

S'ha donat la versió que l'origen de la revolta dels comuners va ser deguda al fet que Carles I va deixar els assumptes de Castella en mans del seu tutor Adrià d'Utrecht (un flamenc borgonyó), però més tard també el va fer bisbe de Tortosa (després papa Adrià VI), i allà no va haver de rodar cap cap !, a causa del repartiment més equitatiu de poders que existia a Catalunya. Reflectint aquest fet, Isabel li solia dir a Ferran: Hem d'anar a conquerir Aragó, que no és nostre (no hi manem)..

Catalunya, fins el decret de nova planta, tenia el Parlament més vell d'Europa (més que l'anglès), una cambra alta - la Generalitat -, i una "cambra dels comuns" - el Consell de Cent -, que encara que era només de Barcelona, tots els gremis de Catalunya s'hi sentien representats. Va ser el primer que va abolir Felip V, per a "donar-nos" els mateixos drets que als habitants de Castella ...

Reflexió sobre Utrech

Des de 1970¬†he¬†viatjat a¬†Anglaterra¬†amb¬†certa¬†freq√ľ√®ncia¬†i¬†tinc¬†bons¬†amics¬†anglesos.¬†Els meus¬†amics¬†m'han rebut¬†sempre¬†molt¬†b√©,¬†per√≤ recordo que¬†en el meu primer¬†viatge¬†a l'entrar¬†a¬†un pub¬†de West-Cowes¬†una veu¬†desconeguda¬†em¬†va deixar anar¬†"Hi¬†WOG,¬†how¬†is¬†your¬†fleet¬†since¬†the¬†last¬†time¬†we¬†sunked¬†it?.¬†Hola¬†"charnego"¬†com est√†¬†la vostra¬†flota¬†des de l'√ļltima¬†vegada que¬†us la¬†varem enfonsar?¬†-

Bé així vaig saber que "abans" de Trafalgar hi va haver una batalla de "La Invencible" davant de Plymouth i una altra al Solent (Illa de Wight), més tard, quan Felip V intentava recuperar Sicília i Nàpols lliurats a Utrecht, la triple aliança ens va tornar a derrotar a Messina (així com els austríacs en intentar recuperar Milà) ...

Aquí s'han intentat ocultar els fets, dient que tot això forma part de la "llegenda negra" Què és el que es pretén? Em recorda un acudit dels 50, sobre un representant que contestava a un "speech" ministerial dient com de malament estaven les carreteres espanyoles de l'època, al que el ministre li responia: "vostè el que ha de fer és, viatjar menys i llegir més els diaris "

Llu√≠s XIV¬†(amb ell¬†incloc¬†a¬†Felip V)¬†va sucumbir¬†davant la gran¬†alian√ßa de¬†Portugal,¬†Holanda,¬†Anglaterra,¬†Baviera,¬†Pr√ļssia,¬†√Äustria¬†i¬†Ducat¬†de Savoia¬†(te√≤ricament¬†aliats¬†de¬†Catalunya).¬†Mentre el¬†germ√† gran¬†de l'arxiduc¬†era¬†l'emperador¬†d'√Äustria,¬†se li exigia¬†a Felip¬†V que¬†renunci√©s¬†al tron¬†d'Espanya¬†a¬†favor de l'arxiduc¬†Carles,¬†per√≤¬†en morir¬†l'emperador¬†prematurament¬†(als¬†33¬†anys),¬†els anglesos¬†van comen√ßar a¬†negociar¬†unilateralment¬†amb¬†fran√ßa¬†i¬†Felip V,¬†exigint¬†√ļnicament¬†(a part de¬†les¬†compensacions¬†de guerra),¬†que aquest¬†renunci√©s¬†-¬†ell i els seus¬†descendents¬†- al seu¬†dret¬†a¬†la Corona de Fran√ßa¬†(l'altre¬†perill¬†per a Anglaterra:¬†Fran√ßa¬†i¬†Espanya¬†unides)

"Des del Tractat d'Utrecht, els que els havien de defensar: Anglaterra, Holanda, Portugal, Ducat de Saboia, l'Imperi Austro-hungarès i Alemanya, estàn en deuta amb els catalans."

UN NOU¬†IMPERI¬†HISPANO-AUSTR√ćAC¬†PERJUDICAVA A:

  • ANGLATERRA¬†QUE NO¬†VOLIA¬†VEURE¬†REN√ČIXER¬†UN¬†PODER√ďS¬†IMPERI¬†HISPANO-AUSTR√ćAC
  • PORTUGAL¬†QUE¬†NO¬†VOLIA¬†TORNAR¬†A¬†TENIR¬†A¬†UNS¬†√ÄUSTRIA¬†reclamant-li el¬†TRON
  • HOLANDA,¬†QUE NO¬†VOLIA¬†TENIR¬†UNA¬†FORTA¬†AUSTRIA-ESPANYA¬†DE¬†VE√ŹNA
  • SAVOIA,¬†que¬†es va acontentar amb¬†SICILIA¬†(DESPR√ČS¬†canviada per¬†SARDENYA)


Els perjudicats finals vam ser una altra vegada els catalans, els nostres "aliats" es van repartir la gens menyspreable "carnada" que els va regalar Felip V i ens van deixar a la nostra pròpia sort. (encara que de fet, la perjudicada "DIRECTA" va ser Espanya, que va perdre molts territoris)

___________________________________________________________________________________________________________

El 1967, el Govern Espanyol, d'acord amb els principis proclamats per la carta
de les Nacions Unides, va presentar davant la ONU la den√ļncia del Tractat d'Utrecht
però referit tant sols al text de l'Article. X, en virtut del qual Espanya feia donació a
perpetu√Įtat de Gibraltar a Gran-Bretanya. Els organismes internacionals van acceptar
la reivindicació espanyola i, tant el Comitè de Seguretat com el Comitè de
Descolonització de l'ONU va instar a ambdós governs a iniciar negociacions per
tal d'arribar a un acord i resoldre aquest problema. En el plenari de l'ONU, la
resposta de Lord CARADON, ambaixador britànic, no va poder ser més clara i concisa:

"Gibraltar √©s el preu d'una tra√Įci√≥, ... i Anglaterra tornar√† Gibraltar a Espanya el
dia en què Espanya torni a Catalunya les llibertats que li va prendre. "



________________________________________________________________________________________________

FERNANDO VII "l'afrancesat"
L'asseveraci√≥ de que¬†amb¬†Felip V¬†Espanya va quedar¬†"lligada"¬†a¬†Fran√ßa,¬†pot semblar¬†una mica¬†gratu√Įta,¬†per√≤, a part¬†de Godoy¬†i els¬†"afrancesats"¬†en qu√®¬†aquest¬†fet¬†queda pal√®s,¬†vull¬†fer¬†una altra petita¬†reflexi√≥.

Sempre¬†se'ns ha¬†explicat que¬†Napole√≥¬†va enganyar¬†a¬†Ferran VII¬†"el desitjat",¬†dient-li que¬†deix√©s¬†passar¬†les seves tropes a¬†conquerir¬†Portugal¬†i¬†que despr√©s¬†se'l¬†repartirien¬†...¬†Tinguem¬†una mica de¬†sentit¬†com√ļ,¬†creure¬†aix√≤,¬†√©s¬†tractar els¬†oficials¬†i¬†caps¬†de la meitat¬†sud-est¬†d'Espanya de¬†subnormals!

Que a un¬†coronel¬†d'un¬†regiment¬†de Salamanca¬†li diguessin¬†que¬†per all√†¬†s'anava a¬†Portugal,¬†t√© certa¬†l√≤gica,¬†fins i tot,¬†l√≤gic¬†√©s¬†tamb√©,¬†dir-ho als¬†de Madrid,¬†Saragossa,¬†Cadis¬†...¬†Per√≤ que¬†els¬†caps¬†dels¬†regiments¬†de¬†Val√®ncia,¬†Alacant,¬†M√ļrcia,¬†Almeria,¬†Ja√©n,¬†Granada¬†...,¬†se'ls¬†digu√©s que¬†per anar a¬†Portugal¬†calia¬†passar¬†per la seva¬†caserna,¬†i¬†ells s'ho¬†creguessin,¬†aix√≤ ja¬†√©s un¬†conte de¬†fades¬†!.¬†Se'ls va donar¬†la consigna¬†sense condicions:¬†Deixeu¬†entrar els¬†francesos!¬†i¬†punt¬†!.

No jutjar√©¬†ara,¬†si en aquest¬†moment¬†aquesta era¬†una decisi√≥¬†assenyada¬†(el m√©s¬†segur¬†√©s que¬†Napole√≥¬†hagu√©s pres¬†Espanya¬†per¬†la for√ßa),¬†l'√ļnic que¬†faig¬†√©s denunciar¬†la mentida,¬†(que intentava¬†justificar els¬†actes¬†d'un rei),¬†com¬†tantes altres¬†que s'han¬†explicat en¬†aquest pa√≠s¬†...

De tota manera, aquest va ser un error capital de Ferran VII i Napoleó, ja que van transgredir un dels pactes més importants d'Utrech i era que França i Espanya no s'unirien mai, això va donar tota la legalitat a Anglaterra per ajudar al poble espanyol i al català contra els francesos en la guerra de la Independència, (en els mapes de Napoleó, Catalunya formava part de França).

Amb els francesos incloc a Fernando VII, "presoner" a França. Com podia estar captiu dels francesos, si als tres anys de la seva tornada, aquests mateixos francesos desembarquen a Cadis a petició seva i l'ajuden a abolir la Constitució. (
el d'Angoulême i els seus..)

No ens deslliguem dels francesos fins el 2 de maig de 1808, sent el colofó, la Constitució del 19 de març de 1812 ("la Pepa"). Però va durar poc, vam tornar a "punxar" cridant a Ferran VII, que al cap de tres anys va fer venir al seu amic el duc d'Angoulême (a qui havia conegut en la seva "captivitat") amb els
els 100.000 fills de Sant Louis ... per restablir la monarquia absoluta ¡Amb el que havia costat fer-los fora! Un altre cop tropes franceses decidint el futur de la península!.

http://www.dendramedica.es/revista/v12n2/01_Los_Tratados-de_Utrecht_y_Rastatt.pdf