La vaca cegahisto.cat



23-01-2021  (445 lectures) Categoria: Articles

Procida

Hi ha una illa min√ļscula al Mediterrani que amb el seu top√≤nim va batejar un dels poetes m√©s singulars de la literatura catalana medieval. Ubicada al golf de N√†pols i sempre a l'ombra d'illes m√©s conegudes com Ischia o Capri, quan¬†Procida va ser escollida recentment Capital Italiana de la Cultura 2022 va destacar-se que aquesta illa volc√†nica cinc vegades m√©s petita que Formentera tenia des de sempre una estreta relaci√≥ amb el m√≥n de la cultura,¬†havent esdevingut l'escenari d'obres liter√†ries com¬†Graziella d'Alphonse de Lamartine o¬†l'Isola di Arturo d'Elsa Morante, aix√≠ com de films com¬†El talent de Mr.Ripley, d'Anthony Minghella. Sorprenentment, per√≤, el que diversos mitjans culturals italians van destacar √©s¬†que tamb√© un misteri√≥s poeta trobadoresc del segle XIV nascut a Val√®ncia devia el seu nom¬†a l'illa:¬†Gilabert de Pr√≥ixita.

Una illa amb catorze anys de presència catalana

Per explicar aquesta hist√≤ria primer cal posar-nos en situaci√≥: hi va haver un temps en qu√® aquesta illa volc√†nica d'aig√ľes cristal¬∑lines,¬†camps de llimoners i una fa√ßana litoral que sembla acolorida per Claude¬†Monet va ser, com tants altres racons del Mediterrani, una mica catalana. Arribar-hi¬†des de la pen√≠nsula It√†lica¬†reclama poc m√©s de tres quarts d'hora en ferri, per√≤ en l'actualitat, si quan acabi el coronavirus alg√ļ vol visitar-la,¬†es trobar√† desembarcant¬†en el t√≠pic¬†port modern d'illa tur√≠stica on diversos ferris¬†traginen cada any milers de visitants¬†entre N√†pols i Procida, res a veure, per tant, amb¬†el desembarcament que l'any 1282 les tropes de Pere III van¬†efectuar a l'illa durant les 'Vespres sicilianes'. La pres√®ncia catalana en aquest illot que es pot rec√≥rrer en bicicleta amb menys de vint minuts¬†va ser breu i concisa, per√≤ va servir perqu√® un dels principals consellers del Comte de Barcelona fos nomenat Senyor de Procida: el seu nom era Giovanni di Procida i es tractava d'un salernit√† que havia conspirat contra Carles I de N√†pols i que, per tant, havia resultat¬†decisiu per tal d'aixecar la posterior revolta siciliana contra els d'Anjou. El que connecta aquest senyor amb nosaltres √©s que els serveis de Giovanni de Procida a la Corona d'Arag√≥ van servir-li no nom√©s per esdevenir senyor de l'illa, sin√≥ tamb√© per rebre diversos feus i baronies als Regnes de Val√®ncia i Mallorca, i aqu√≠ √©s on tot comen√ßa a agafar m√©s volada.

Procida Palazzo Mignano_Matthias S√ľ√üen

L'imponent Palazzo Mignano de Procida, situat al capdamunt del port antic de l'illa. (Matthias S√ľ√üen / Viquip√®dia)

Per què? Doncs perquè va ser a València i gairebé un segle més tard on va néixer un dels descendents de Giovanni de Procida: Gilabert. Criat en el si d'una clàssica família noble de l'època, Gilabert era nét d'Olf de Procida -governador de Mallorca i més tard virrei de Sardenya- i fill de Nicolau de Procida, hereu de totes les possessions familiars i personatge destacat, com els seus antecessors, en la política exterior de la Corona. Amb aquests precedents, no resulta cap sorpresa que Gilabert, així com els seus germans barons, també es decantés per fer carrera militar. Per desgràcia, malgrat la participació de Gilabert a les campanyes de Sicília al servei del rei Joan I, primer, i Martí l'Humà, després -tant la de l'any 1392 com la de 1395-, no es té constància que el nostre home conegués de primera mà l'illa de la qual era originària la seva família, ja que Procida havia deixat de formar part dels dominis de la Corona d'Aragó un segle abans, quan l'any 1299 Tomàs de Procida -el rebesavi de Gilabert- va passar-se a la causa dels anjovins de Nàpols. Tanmateix, per sort, el permanent contacte amb la península Itàlica va permetre al nostre protagonista conèixer la poesia italiana i el Dolce stil nuovo.

L'√ļltim trobador

Aquest article no existiria si l'any 1954 el medievalista Martí de Riquer no hagués descobert que les vint-i-una poesies trobades al Cançoner Vega-Aguiló corresponien a un tal Gilabert de Próixita, escrit així, que és com ho registra el còdex perdut en uns manuscrits catalans de la Biblioteca del Monestir de l'Escorial que van servir a Riquer per donar amb la pista definitiva del nostre poeta cavaller. Va escriure només vint-i-una peces en tota la vida? No ho sabrem mai, de moment, però el que mostren els poemes trobats en aquest recull de poesia catalana i occitana datat l'any 1420 és l'obra d'un poeta gens menor, de to plenament trobadoresc i plena de provençalismes, però també amb ressonàncies italianesques gens comunes en els poetes de la seva generació.

√Čs un poeta per llegir-ne versos i penjar-los a Instagram? Doncs no, segurament. Ara b√©, els seus versos suggestius s√≥n frescos i dignes de la millor po√®tica del¬†trobar leu, per aix√≤ llegir-los sis-cents anys m√©s tard ens fa sentir llunyans a ells pel que fa al temps o el llenguatge, per√≤ meravellosament propers pel que fa al sentit:

¬ęMas ya d'uymay sots en la derraria,
que ma dolor e mos mals cesseran;
car per vos muyr, d'on per mort fineran
los gran turments que·m donatz cascun dia.
Ja no us porets ab me plus deportar ...¬Ľ

(Fragment de Pus que vos play, dompna, que res no us dia)

Si un altre personatge important d'aquella cort reial com¬†Bernat Metge va esdevenir¬†el primer representant de l'humanisme a les lletres catalanes, els poemes de Gilabert de Pr√≥ixita, coetani de l'autor de¬†Lo somni, es poden inserir, des d'una lectura actual, en el¬†pont entre la poesia trobadoresca i la poesia que esclata durant el Segle d'Or valenci√†. √Čs a dir, simplificant-ho molt podem dir que¬†cronol√≤gicament¬†Pr√≥ixita es troba a mig cam√≠ entre Guillem de Cabestany o Cerver√≠ de Girona i noms com¬†Ausi√†s March o Jordi de Sant Jordi. Com hem vist, les poesies del nostre poeta cavaller segueixen l'estil i els t√≤pics dels trobadors, s√≠, per√≤ a la vegada contenen¬†un to molt m√©s subjectiu i eloq√ľent, amb poemes en els quals l'autor no s'amaga de la seva pr√≤pia personalitat, cosa poc comuna en els esquemes de la poesia trobadoresca. Totes les composicions¬†conservades¬†parlen d'amor des d'un¬†vessant totalment passional i extrem, sense teoritzar, senzillament narrant l'experi√®ncia amorosa del vassallatge com una catarsi sensorial i amb versos que, salvant les dist√†ncies, no estan tan lluny dels de poetes com¬†Guido Cavalcanti o¬†Gianni Alfani.

Un poeta al servei de l'antipapa

Hem comen√ßat aquesta hist√≤ria a la diminuta illa de Procida i l'acabem tamb√© a It√†lia, per√≤ uns quants quil√≤metres m√©s al nord. El culpable d'acabar de nou a It√†lia no √©s cap altre que¬†Benet XIII, √©s a dir, el Papa Luna. L'any 1405, en ple Cisma d'Occident, el papa que mitja Europa considerava l'antipapa va decidir emprendre un repte unilateral per resoldre el conflicte dins l'Esgl√©sia cat√≤lica: arribar personalment a Roma per entrevistar-se amb¬†Innocenci VII -l'altre papa, el de Roma- i posar fi a la duplicitat papal per la¬†via conventionis. El papa d'Aviny√≥ va demanar ajut al rei Mart√≠ l'Hum√† per tal de dur a terme l'arriscada empresa, tal com recull amb tota mena de detalls el pergam√≠ conservat a l'Arxiu de la Catedral de Barcelona: al document no nom√©s s'hi troben les despeses relacionades amb la galera 'Barcelona' encarregada de fer el viatge, sin√≥ que s'hi enumera la llista d'oficials i soldats que integren la comitiva, entre els quals trobem¬†"Gilaberto de Proxida, milite". Gr√†cies a un altre document, el de les¬†R√ļbriques de Bruniquer, podem saber que el dia 11 de juny l'estendard de la ciutat que flamejaria a la galera amb la qual va viatjar el nostre estimat poeta va rebre la benedicci√≥ oficial amb la pres√®ncia del rei Mart√≠, la seva dona Maria i la reina Violant. La nau, flanquejada per¬†la flota reial, va¬†partir cap a Marsella, on el 7 de maig Benet XIII va sumar-se a la tripulaci√≥ amb l'objectiu d'arribar a Roma.

Martí l'humà i Martí el Jove. Retaule obra de Pere Nunyes i Enric Fernandez(segle XVI). Font Museu Diocesà de Barcelona

Gilabert de Pr√≥ixita va treballar a la cort de Mart√≠ l'Hum√†, protector del Papa Luna. (Pedro N√ļnez / Enrique Fern√°ndez / Viquip√®dia)

La porta d'entrada a It√†lia era¬†G√®nova, ciutat que va rebre amb entusiasme¬†tota la comitiva del Papa Luna, per√≤ que tamb√© va significar l'inici de la fi: d'una banda, les arques papals es trobaven sota m√≠nims; de l'altra, les guerres sempiternes a la Toscana van impedir el pas cap a Roma. A aquesta lamentable situaci√≥ va sumar-s'hi un tercer factor inesperat per√≤ letal:¬†una epid√®mia mort√≠fera va assolar G√®nova, motiu pel qual tota la c√ļria papal va haver-se de retirar cap a l'oest, primer fent parada a Savona i m√©s tard, finalment, a Ni√ßa, l'octubre de 1405. Segons Mart√≠ de Riquer, per√≤,¬†l'il¬∑lustre poeta va morir a G√®nova el 4 de desembre de 1405, possiblement v√≠ctima de l'epid√®mia que l'havia mantingut, malalt, a la ciutat.¬†Per aix√≤ la hist√≤ria d'aquest llop de mar medieval, malgrat haver nascut a una ciutat de mar com Val√®ncia i haver mort en una ciutat de mar com G√®nova,¬†√©s en ella mateixa una met√†fora¬†gr√†cies a¬†una altra ciutat de mar infinitament m√©s humil i petita: Procida, la capital d'una illa que estar√† lligada per sempre a Gilabert de Pr√≥ixita, el poeta que mai no la va trepitjar.