23-10-2013 (89803 lectures) | Categoria: Bandera |
*LA BANDERA DEL FÉNIX DEL 1756 PROVA QUE LA BANDERA ESPANYOLA "DELS BORBONS" DERIVA DE LA SENYERA DE DOS BARRES NO DEL CONCURS DE 1785*
El vaixell de 80 canons de Carles III navegant el 1756, amb *UNA SENYERA DE DOS PALS* a l'arbre de la major, demostra *-en contra de la versió oficial-* que els borbons ja l'empraven abans de 1785, com *SENYERA DE DOS PALS*, que es mantindria, fins Primo de Rivera, com bandera espanyola en els barcos mercants.
Fa molts anys m'ho va dir en Josep Mª Pons Guri, encara que sense proves, però aquest fet palès a mí me'l va explicar el 1983 a Madrid ("una noche de vino tinto") el falangista Juan Vigil fundador de Diario 16 tot i que "les FAES fins la meva trovalla d'avui" et presentaven el concurs de Carles III de 1785, com "prueba del origen de la bandera española" i et tallaven tots els arguments, dient que era una bandera de nueva planta sense cap relació amb la senyera com deien en Bilbeny, en Guillot i altri, com en Pons Guri.
De fet en Juan Vigil em va explicar el 1983 a Madrid, que els borbons havien hagut d'agafar una bandera espanyola derivada de la senyera perquè la seva blava amb flors de lis havia estat 200 anys "enemiga d'Hispania", el que no em va explicar és que això havia sortit de José Antonio Primo de Ribera, que va dir que la Senyera havia de ser la bandera d'Espanya perquè és la més antiga i la de més gloriosa tradició militar i poètica de la península:
La 'senyera' que soñara José Antonio... Prem el link
A partir d'ara, amb aquesta meva troballa del 2019, del quadre del Fènix navegant amb la senyera, que m'ha permés reforçar l'article, tenim per 1ª vegada una gran prova: el fet que Carles III la va fer servir el 1756 en el seu vaixell insígnia "El Fénix", i que desmunta l'argument del concurs en qüestió amb un altre argument molt més fort, "la tradició de que els borbons l'empraven abans de 1785!" Mireu el gravat del concurs de 1785 que incloc.
M.C.: Això del concurs és una excusa per amagar-ne l'origen perquè Carles I ja la utilitzava. Però també la van utilitzar, com a mínim, Ferran II i Felip II. -p.e. : Cortés desembarcant a Veracruz el 1519 al quadre de Miguel González
o el quadre de Hilliard de l'Armada Invencible.
ARGUMENT PROU FORT PER DESMUNTAR "AD ABSURDUM" EL "PARANY" QUE DONA IMPORTÀNCIA AL CONCURS DE 1785
He pogut fer una posta al dia de l'article de 2013, gràcies a una discussió amb un amic buscant arguments contra les seves anticatalanades: (que si no teniem la creu de Jerusalem fins Pius ll, q si el català no era important els segles xv-xvi, etc...) -aquesta lluita, qual justa medieval ha donat els seus fruits, dono gràcies als implicats, tot i que.. no serveix de res guanyar la justa sense ser el preferit dels jutges, dels espectadors, etc.. -encara que el contrari estigui equivocat no pots fer res contra el personatge preferit del públic-
Aquesta troballa deixa a ras de terra el que diu la FAES a totes les wikis, a la que es pot afegir aquesta referència de pes, posterior al llibre d'en Guillot..
Símbolos de España y de sus regiones y autonomías emblemática territorial española | WorldCat.org
Versió oficial
Segons la versió oficial, que és la glosada en el llibre de l'Enric Guillot afegint-hi l'origen català -sense demostrar-ho- de la bandera borbònica, (el meu article és un any posterior al llibre, tot i que jo ho havia explicat anteriorment) diu que la bandera espanyola la va triar Carles llI en el concurs el 1785.
_"Es van sotmetre a concurs dotze esbossos que van ser presentats al rei. Aquest trià dos dissenys: un per als vaixells de guerra i un altre per als mercants. Era una bandera de tres bandes de color vermell-groc-vermell, en la qual la banda groga era el doble d'ampla que les vermelles. La bandera triada per ús de la marina mercant era diferent i consistia de cinc bandes de color groc-vermell-groc-vermell-groc, en proporcions 1:1:2:1:1.[4] No hi ha documents que vinculin la combinació de colors com a provinent de la Corona d'Aragó."_
Per tal de donar a conèixer els nous pavellons navals es va promulgar el Reial decret de 28 de maig de 1785:
_«Para evitar los inconvenientes, y perjuicios, que ha hecho ver la experiencia puede ocasionar la Bandera nacional, de que usa mi Armada naval, y demas Embarcaciones Españolas, equivocándose á largas distancias, ó con vientos calmosos con las de otras Naciones; he resuelto, que en adelante usen mis Buques de guerra de Bandera dividida á lo largo en tres listas, de las que la alta, y la baxa sean encarnadas, y del ancho cada una de la quarta parte del total, y la de en medio amarilla, colocándose en esta el Escudo de mis Reales Armas reducido á los dos quarteles de Castilla, y Leon con la Corona Real encima; y el Gallardete con las mismas tres listas, y el Escudo á lo largo, sobre quadrado amarllIo en la parte superior: Y de las demas Embarcaciones usen, sin Escudo, los mismos colores, debiendo ser la lista de en medio amarilla, y del ancho de la tercera parte de la Bandera, y cada una de las restantes partes dividida en dos listas iguales encarnada, y amarilla alternativamente, todo con arreglo al adjunto diseño. No podrá usarse de otros pavellones en los Mares del Norte por lo respectivo á Europa hasta el paralelo de Tenerife en el Océano, y en el Mediterraneo desde primero del año de mil setecientos ochenta y seis: en la América Septentrional desde principio de Julio siguiente; y en los demas Mares desde primero del año de mil setecientos ochenta y siete. Tendréislo entendido para su cumplimiento.»_
— Señalado de mano de S.M. en Aranjuez á 28 de mayo de 1785. A D. Antonio Valdés.
_____________________________________________
VERSIÓ OFICIAL => CONCURS DE 1785 (https://ca.wikipedia.org/wiki/Bandera_d'Espanya)
_____________________________________________
Como en esta época España dominaba vastísimos territorios en ultramar, Carlos llI decidió darle visibilidad e impulsó un concurso de diseño para dotarla de colores vivos que hicieran que sus barcos fueran fácilmente identificables.
Por encargo del Monarca, su ministro de Marina, Antonio Valdés y Fernández Bazán, convocó el concurso y eligió los doce mejores bocetos para que el Rey tomase la decisión final. Carlos III eligió dos de ellos, declarándolos reglamentarios el primero para la Marina de Guerra y el segundo para la Mercante.
Así, por el Real Decreto de 28 de mayo de 1785, se hizo oficial el cambio de bandera y empezó a usarse desde 1785 en los buques de la Armada para identificar a los barcos españoles que navegaban en alta mar.