La vaca cegahisto.cat

Vegeu també Ciència per a una llista de característiques del mètode científic a la pràctica

El mètode científic és una manera sistemàtica de recollir coneixements en ciència. Els mètodes seguits varien entre les ciències formals, empíriques i socials. Dins de les diverses disciplines, de vegades després de llargues discussions, les idees i els mètodes s'estan desenvolupant. La precisió (precisió) i el raonament lògic són un requisit en totes les ciències. A l'hora de fer recerca científica, sovint inicialment es fa un treball oportunista intentant-ho tot per veure si funciona, després de la qual cosa la revisió a criteris estrictes segueix més endavant. ^{[1] [1]}

General

El mètode científic es va aplicar per primera vegada en ciències naturals com la física i la química,perquè hi ha molt per mesurari experimentar sobre fenòmens naturals concrets. En les ciències naturals, les observacions es fan sovint sobre un supòsit, gairebé sempre hi ha una sospita prèvia sobre com es pot explicar una percepció inicialment, però també es pot fer recerca. Amb el raonament lògic, es fa un intent d'establir una teoria internament consistent. En la filosofia de les humanitats, la literatura, la història i les ciències culturals, les teories generalment vàlides no se solen formular des de la percepció, tot i que la història té alguns intents de gran teoria. Les ciències socials com la psicologia, la sociologia i l'economia ocupen una posició intermèdia en aquest sentit.

Les matemàtiques tenen una posició especial en ciència: les matemàtiques no són, en principi, ciències empíriques –tot i que també esmulen experiments informàtics i sospites– sinó que s'assumeixen, a més, en la lògica i l'evidència. El que s'entén per això s'examina en l'anomenada investigació de base.

El concepte de mètode científic suggereix que hi ha un mètode, però dins de la ciència hi ha nombrosos mètodes. A grans trets, podem distingir aquí:

1. teoria científica-desenvolupament segons el cicle empíric
2. la manera sistemàtica estructurada de posar en marxa i dur a terme investigacions aplicades
3. els diferents mètodes científics.

El mètode científic és sovint una interacció entre l'empiricitat i la formació teòrica, en la qual una determinada teoria es refina sobre la base de noves observacions. Aquest procés es pot estendre al llarg de dècades.

La recerca fonamental és una branca de les diferents ciències (per exemple, la física matemàtica i teòrica)que busca coneixements per al coneixement. La tecnologia aplicada i la recerca es poden desenvolupar a partir d'aquests coneixements teòrics, sovint només després de molts anys, una cosa pràcticament aplicable.

Els científics individuals tenen mètodes diferents: alguns es basen en la inspiració, la intuïció i la perspicàcia, altres són molt sistemàtics en la seva recerca. No obstant això, en la publicació dels resultats, el mètode seguit sempre ha d'estar racionalment justificat. El mètode científic seguit ve determinat en part pels mores en l'àmbit científic rellevant,pel context(polític)i per la pressió (econòmica) sobre el científic.

Ciències formals

La ciènciaformal, en particular la lògica i les matemàtiques, utilitza fonaments o axiomesper formar a partir d'aquí, mitjançant la deducció, un"sistema formal" format per teorems. El mètode deductiu extreu conclusions del general al'especial: des de lapremissa principal, es deriva o es dedueix una premissa menor. A més, la recerca matemàtica es porta a terme a l'ordinador, per exemple, en els càlculs. A més, amb els ordinadors, a partir d'una hipòtesi, es duu a terme una recerca experimental matemàtica, el principi del mètode inductiu, el mètode estàndard en ciències naturals.

Ciències empíriques

En les ciències empíriques de la física, la química i la biologia, s'utilitzen principalmentmètodes inductius. Això serà portat de l'especial a lageneralitzaciód'acord amb el mètode empíric. El particular consisteix en una hipòtesi prèviament formulada (suposició), observacions (per exemple, mesures), prediccions i experiments. Al final, s'intenta arribar a una nova teoria d'explicacions hipotètica (preliminar) (general) tan completa com sigui possible, que prediu tantes observacions noves com sigui possible. Si aquest és el cas i si les lleis científiques preexistents i acceptades no contradiuen la nova teoria, la confirmacióés la següent: la nova teoria s'accepta com a científica. Si la nova teoria no compleix els requisits anteriors, la falsificació segueix(rebuttal)de la nova teoria.

En lloc de només la deducció o la inducció per si sola, aquests sovint es combinen, com en el cicle empíric. La veritat estadística també s'utilitza aquí.

Ciències socials

En les ciències socials sovint s'afirma que l'investigador forma part de la realitat examinada. En recerca sociocientí científica, la deducció i la inducció s'utilitzen colze a colze, depenent de l'escola i del tipus de recerca. La subjectivitat s'amaga a l'hora d'interpretar les causes subjacents del comportament social. Per tant, el positivisme busca connectar els mètodes de les ciències empíriques per a les ciències socials.

Max Weber argumenta, en vista de la fiabilitat sociocientícient, que tant l'adequació causal com la frase són necessàries per a una bona investigació sociològica. Un enllaç fet per l'investigador és causalment adequat si hi ha una probabilitat estadística entre causa i efecte, o un vincle causal.

Aquí, entre altres coses, s'utilitza el mètode hipotètic-deductiu, el cicle empíric i el multidòdic.

Criteri de demarcació

Autenticació

Durant molt de temps s'ha argumentat que el mètode científic pot distingir la pseudociència de la ciència. Per als empiristes lògics, el principi de verificació es considerava inicialment un criteri de demarcació. D'acord amb aquest principi, té sentit limitar la dita a la que es pot verificar empíricament. Per tant, una teoria que no es pot remuntar a les impressions sensorials immediates no té sentit. D'altra banda, falsificació.

Confirmació

No obstant això, aviat es va fer evident que aquest criteri era massa estricte. El nombre de casos individuals sobre els quals pot governar una teoria és, en principi, infinit. Això fa que sigui impossible verificar plenament una teoria. Per tant, aquest criteri es va renunciar a favor del criteri més feble de confirmació. Segons Carnap, aquesta ja no era una relació deductiva o lògicament coercitiva, sinó una relació inductiva.

Corroboració

Segons Popper, però, el criteri de verificació no és capaç de distingir les lleis universals de la física a partir de declaracions metafísicas. Hume ja havia reconegut el problema de la inducció- o com Popper el va anomenar el problema de Hume - i va deixar clar que les percepcions no poden conduir a declaracions universals lògicament justificables. Per resoldre el problema de Kant , com distingir entre el coneixement científic i no científic - Popper va proposar el criteri de falsificació. Una teoria és llavors científica si és falsificable, és a dir, si en principi és possible dur a terme un experiment, per al qual és cert que abans de l'execució de l'experiment és possible indicar exactament quin resultat s'ha de rebutjar la validesa de la teoria. Segons Popper, les ciències es caracteritzen pel mètode deductiu de falsificació. Si la prova crucial té èxit, popper diu que no hi haurà verificació o confirmació, ja que no es pot descartar que una prova es durà a terme en el futur per refusar la teoria. Hi ha corroboració,la teoria es reforça.

Incommensurabilitat

No obstant això, Thomas Kuhn va argumentar que la prova crucial no era possible i que els paradigmes no es rebutgen fins que altres estiguin disponibles. Fins i tot en temps de canvis de paradigma, les proves crucials no són possibles, perquè cada paradigma té el seu propi marc conceptual, en el qual la prova té un valor diferent, que Kuhn va qualificar d'incommensurabilitat. Un llenguatge neutre comú del qual els fets objectius han de ser decisius queda exclòs pel teorem Duhem-Quine, que afirma que no és possible provar una hipòtesi separada, ja que no està clar exactament quina part de la hipòtesi s'està provant.

Segons Kuhn, el fet que no hi hagi raons lògiques convincents per triar no vol dir que no hi pugui haver bones raons per triar una teoria. Tampoc vol dir que no hi hagi una realitat objectiva, sinó que mai es pugui descriure en la seva totalitat correctament.

Vegeu

• Recerca
• Metodologia
• Ciència
• Filosofia de la ciència
• Revisió de literatura
• Pseudociència
• Fundació per a la Recerca Fonamental en Matèria
• Evidència científica

Referències