La vaca cegahisto.cat



22-06-2014  (4508 lectures) Categoria: Articles

Meridi├á de Val├Ęncia

Vaig comen├žar a navegar als quinze anys, i la determinaci├│ de la longitud mitjan├žant la Lluna la vaig comen├žar a intuir a Preu, per├▓ el fet de que hi podia haver diferents meridians agafats com origen de longituds ja ho havia apres als tretze anys..┬á d'en Tintin i el Capit├á Haddock a l'obra de l'Herg├ę "Le secret de la Licorne". A la segona part de la hist├▓ria comencen el c├álculs de la longitud del vaixell i hi ha un moment c├▓mic en que Hadock es treu el barret i els diu a Dupond & Dumond: "enlevez vos chapeaux parce que d'accord avec votre calcul nous sommes dans la cath├ędrale de Notre-Dame" per├▓ m├ęs endavant┬á quan no troben el vaixell enfonsat en Tintin s'en adona de que, als segles XVII i XVIII, els francesos especificaven la longitud respecte el meridi├á de Par├şs (20┬░00ÔÇ▓E de Ferro), fa la correcci├│ i troben el vaixell.

Des de l'inici de la cartografia, els ge├▓grafs van establir el meridi├á origen de longituds a l'Oce├á Atl├ántic: Ptolomeu, al segle segon, va escollir les Illes Afortunades (les Can├áries); els ge├▓grafs ├árabs van optar per l'Estret de Gibraltar (5┬░20ÔÇ▓51ÔÇ│O); d'antuvi els cart├▓grafs catalans havien triat l'illa de Ferro (18┬░00ÔÇ▓O Greenwich), la m├ęs occidental de les Illes Can├áries, prop de Tenerife, per├▓ al segle XVI els propis catalans i m├ęs tard els holandesos, van adoptar el Pic del Teide a Tenerife (16┬░38ÔÇ▓21ÔÇ│O), amb l'excepci├│ de Mercator que va optar per l'illa de Corvo (a les A├žores - 31┬░06ÔÇ▓16ÔÇ│O).

El fet de triar un d'aquests meridians en ├║s en aquell moment, hauria perm├Ęs conservar la graduaci├│ de longitud d'algunes cartes. Per├▓ era millor triar un observatori d'un meridi├á ja existent per al que ja s'haguessin calculat la majoria taules. Finalment per universalitzar-ho el punt clau per la decisi├│ va ser que aquest meridi├á pass├ęs el m├ęs a prop dels observatoris que podien participar en una determinaci├│ precisa de l'hora. Es van┬á proposar observatoris a Ven├Ęcia, Berl├şn, Par├şs, Washington i fins i tot a la pir├ámide de Gizeh

Meridi├á de Val├Ęncia

Basant-se en Ptolemeu els cart├▓grafs francesos del S.XVI prenien com a meridi├á origen, l'illa de Ferro (Illes Can├áries - 18┬░00ÔÇ▓ O Greenwich)).┬á Lluis XIII en va fer el seu ├║s obligatori al Al S.XVII, (any 1634). Per├▓ els astr├▓noms de l'Acad├Ęmia de Ci├Ęncies, fundada el 1666, per comoditat en els seus c├álculs ja que ├ęs on van situar l'observatori oficial, van decidir especificar la longitud respecte el meridi├á de Par├şs com a 20┬░00ÔÇ▓ E de Ferro (├ęs a dir 1┬░37ÔÇ▓30ÔÇ│E Greenwich) "FENT TRAMPA ja que Paris est├á en realitat a 2┬░21ÔÇ▓07ÔÇ│ E Greenwich (una difer├Ęncia de 16' 23" = a uns 30km seguint el paral┬Ělel) , que va substituir al de l'illa de Ferro (18┬░00ÔÇ▓ O Greenwich) exactament com el de Val├Ęncia. Finalment, el 1911, Fran├ža va acabar adoptant el meridi├á de Greenwich.

Aix├▓ em va fer pensar que els cart├▓grafs i cosm├▓grafs valencians dels segles XVI i XVII havien fet els seus c├álculs referits als seus observatoris que per for├ža eren, a Val├Ęncia (18┬░00ÔÇ▓ E de Ferro -> 0┬░22ÔÇ▓30ÔÇ│ O Greenwich), a casa seva, per tant referits al meridi├á de Val├Ęncia:
  • Pere Medina (Valenci├á) => El seu "regimiento de navegaci├│n" (1563) es va fer fam├│s a tota Europa.
  • Jaume Joan Ferrer (jueu valenci├á) => Felip II el va enviar a M├Ęxic i Manila (├│n va morir), per a mesurar les seves longituds amb un sistema basat en l'angle de la lluna i el sol (les va calcular amb un error de 400km) el sistema de dist├áncies llunars
  • Diego Ram├şrez de Arellano, Xativ├ş, el 1620 va ser el que confirmar, al circumnavegar-la, que la Terra Magellanica no era un continent, calculant amb precisi├│ la seva longitud, i la va batejar com Illa de X├átiva.

L'observatori de Greenwich no el funda la reina Ana fins el 1717, i jo penso que no pot ser casual la coincid├Ęncia de longitud amb el meridi├á de Val├Ęncia (18┬░00ÔÇ▓E de Ferro)-podia haver triat Londres (0┬░07ÔÇ▓39ÔÇ│O) en lloc de Greenwich-, els anglesos varen voler aprofitar tots els coneixements geogr├áfics espanyols, que de fet eren valencians.

Entre 1762 i 1764, la capital de Filipines, Manila i el principal port proper, Cavite, van ser ocupats durant vint mesos pels anglesos

Moltes cartes de navegaci├│, mapes rars del Pac├şfic (emprats despr├ęs per James Cook en els seus descobriments[18]), valuoses pintures a l'oli d'artistes espanyols del Palau del Governador a Intramuros, manuscrits hist├▓rics i documents oficials, llibres preciosos, cartes i papers dels ordes religiosos, juntament amb paquets de materials de primera font sobre les Filipines del segle XVII van ser expropiats per Dawsonne Drake i el seu successor, Alexander Dalrymple, i finalment van acabar en el Museu Brit├ánic de Londres o subhastats per Sotheby's.[19]

Molts d'aquests mapes van ser comprats pel baronet Banks cap de l'expedici├│ de Cook al Pac├şfic..i aix├ş Cook va navegar amb mapes espanyols (-catalans pel que sembla).

Diego Ram├şrez de Arellano

El ge├▓graf i pilot valenci├á Diego Ram├şrez de Arellano en 1620 va ser qui va confirmar al circumnavegar-la que la Terra Magellanica no formava part del continent ant├ártic. Feta la constataci├│, Ram├şrez de Arellano, que era Xativ├ş, va batejar l'illa com Illa de X├átiva. El motiu pel qual el pilot valenci├á havia viatjat all├á era una encomena reial, arran de not├şcies pr├Ęvies que havien arribat a Europa sobre l'expedici├│ holandesa de Jacob Le Maire. Va ser aleshores que Felip III encarreg├á a Ram├şrez de Arellano i als germans Nodal que confirmessin les not├şcies sobre un possible pas cap a l'oce├á ├Źndic al sud de l'estret de Magallanes, de manera que les denominacions de les terres descobertes o cartografiades van quedar oficialitzades immediatament. Referent a aquest tema, es conserva l'informe que Diego Ram├şrez de Arellano va fer en qualitat de pilot major de la Casa de Contractaci├│ i que es titula "El reconocimiento del estrecho de Magallanes y San Vicente".

Etienne Andr├ę Philippe de Pretot.

Aquest ├ęs el nom complet del cart├▓graf franc├Ęs autor del mapa que es titula "Chorographie du royaume de Valence, de la Catalogne et des Isles Maillorques". El mapa, dels principis de 1787 tot i que la data ha estat posada en dubte, formava part d'un conjunt d'imatges, la suma de les quals representava el conjunt de la Pen├şnsula Ib├Ęrica, fraccionada d'acord amb la voluntat de l'autor. El cas ├ęs que, fruit d'aquesta voluntat, el mapa "presenta la singularitat de ser l'├║nic conegut actualment, que reuneix exclusivament als diferents estats de la Corona d'Arag├│ del nostre ├ámbit ling├╝├şstic com├║"...........Es pot observar tamb├ę una altra singularitat: l'aparici├│ en aquest mapa d'un ÔÇťM├ęridien de ValenceÔÇŁ.

ÔÇŽÔÇŽÔÇŽÔÇŽPhilippe de Pretot, 1787.

.

Chorographie du royaume de Valence, de la Catalogne et des isles Maiorques.
Philippe de Pretot. Par├şs, 1787
Colecci├│ particular. Castell├│

COROLARI

Aquest ├ęs el mapa que buscava feia 40 anys. L'any 71 vaig comprar manta llibres d'astronomia-cartografia a Foyles-London anant a Greenwich expressament a investigar-ho!!

Tant l'ampolleta com la longitud s├│n cabdals per a les descobertes catalanes => fins Jacme Joan Ferrer, nom├ęs es podia calcular la longitud amb l'ampolleta -i els eclipsis de Llunes => Terra o Plut├│- el triangle proposat per Jacme Ferrer de Blanes per al c├álcul de la "l├şnia de Tordesilles" a l'obra del Poeta Dant.. necessitava una ampolleta.. encara que la precisi├│ arribaria amb Mendoza i m├ęs tard Harrison..

Omplint una petita base de dades amb les refer├Ęncies de longituds de tots els mapes-portolans coneguts i.. fins Felip V-Carles III, la majoria quadren amb aquest meridi├á de Val├Ęncia que est├á exactament a 18┬║ de l'illa de Ferro i a 2┬║ exactes del Meridi├á de Paris!! (Horloge du Louvre) doncs b├ę ..i ara apel┬Ělo a la Llei Chapman-Kolmogorov..

quina ├ęs la longitud actual de l'illa de ferro? (=> Greenwich)


18┬║ 0' 0"


la longitud de Val├Ęncia a aquest mapa d'en Pretot!!

La petita difer├Ęncia actual entre el meridi├á de Val├Ęncia (22ÔÇ▓ 30ÔÇ│) i el del rellotge del Louvre (20ÔÇ▓ 09ÔÇ│) respecte a Greenwich poden ser deguts a un error en el c├álcul de la longitud de l'illa de Ferro al segle XVIII.
Post Scriptum: Per si no m'he explicat prou b├ę el fet important ├ęs que van fer quadrar els meridians de Ferro, Val├Ęncia i Paris a un n├║mero exacte de graus (0' 0") ... sumar o restar 18┬║ exactes ├ęs molt f├ácil (es poden emprar les mateixes taules)

*Per a altres usos d'aquest terme, vegeu Corvo - Corvo Municipi Pt-crv1.png Bandera CRV.png Escut Corvo-pos.png Ubicaci├│ de Corvo Coordenades: 39 ┬░ 41'53 "N 31 ┬░ 06'16" O