La vaca cegahisto.cat



04-09-2014  (5263 lectures) Categoria: Majolica

LA RUTA DEL PRIMER VIATGE, LA PRIMERA GRAN MENTIDA

La tesi, sobre LA PRIMERA GRAN MENTIDA -l'engany en la ruta declarada per al primer viatge de Colom-, √©s del catedr√†tic de l'escola n√†utica de Cadis, Luis Miguel Co√≠n Conca, que la va poder demostrar en 1990 fent aquesta travessia, (baixant fins a l'altura de les illes de Cap Verd) amb una r√®plica de la Ni√Īa, arribant al Carib en el mateix temps que l'emprat per Colom‚ĶVa publicar tres llibres, i fins i tot la BBC va fer un reportatge que TVE no va voler passar, vam haver de que veure'l a Euskal -Telebisa‚Ķ(censura en el segle XX!)‚Ķ El seu missatge no va quedar suficientment clar, ja que ho va emmascarar amb la teoria (de Manzano i altres) del "n√†ufrag que se suposa lliur√† un mapa a Colom abans de morir", desviant sense voler l'atenci√≥ del tema principal "la falsificaci√≥ hist√≤rica" amb la declaraci√≥ d'una falsa ruta!, quedant-se tothom amb la hist√≤ria del mapa secret. Colom durant el primer viatge, segons una c√≤pia del diari transcrita per Bartomeu Casaus, que √©s l'√ļnica que es conserva, va seguir el paral¬∑lel de la Gomera fins arribar a Guanahan√≠. Per√≤ en realitat va haver de baixar fins a les illes de Cap Verd, (com va fer en la resta de viatges) a buscar els corrents favorables i els Alisis del NE, que, especialment en aquesta √®poca de l'any, bufen aqu√≠ amb suficient for√ßa, per a fer arribar les pesades "" caravel¬∑les fins al Carib, atribuint a San Salvador una falsa latitud de 28¬ļN., perqu√® el tractat de Alca√ßovas (vigent en 1492), li impedia navegar al sud d'aquest paral¬∑lel, aquesta va ser la primera gran mentida.

Ruta real -√ļnica factible- contraposada a la declarada oficialment


Duia dos comptes de lleg√ľes navegades, segons ell, per a tranquil¬∑litzar a la tripulaci√≥, per√≤ els seus comptes curt i llarg coincideixen molt b√© amb els comptes de lleg√ľes de la ruta "directa" i de la ruta "corba" (√ļnica factible, veure gravats, -sic- ruta seguida pels "pilots d'Arenys" del S.XIX). Ho va fer per a justificar-se si es trobava amb algun vaixell portugu√®s (a l'anada o a la tornada), ja que sabia que al tornar el corrent el duria irremissiblement a les A√ßores‚Ķ (a Portugal, va ser fet presoner i despr√©s interrogat mostrant la seva versi√≥ legal del diari...) Sis dies despr√©s de sortir de la Gomera es troben el masteler d'una nao de 120 tones, per√≤ a causa del sentit "rellotge" dels corrents atl√†ntics √©s poc probable que el trob√©s navegant cap a l'oest, per√≤ s√≠ navegant cap al sud, en aig√ľes freq√ľentades pels vaixells portuguesos. En aquests dies, diu que l'aigua era la meitat de salada, trobant dofins i tonyines, cosa impossible segons els historiadors ‚Äďaix√≤ navegant a l'O de les Can√†ries- per√≤ navegant cap a Cap Verd, s'hauria trobat el corrent d'aigua dol√ßa que aflora a la superf√≠cie procedent de l'Ant√†rtic, que crea una zona molt rica en pesca. El 14 de setembre (navegades unes 300 milles) diu: "vam veure un jonc i un rabihorcat"‚Ķ, amb rumb O des de la Gomera √©s impossible, ja que aquestes aus (tamb√© segons el seu diari): "no s'aparten m√©s de 100 milles de terra", per√≤ amb rumb SO, √©s diferent perqu√® es trobaria a menys de 100 milles de les illes de Cap Verd. Amb aquesta demostrada tesi sobre la "mentida hist√≤rica", i pel tractat de Alca√ßovas (veure apartat m√©s endavant), el descobriment d'Am√®rica, seria legalment per a Portugal‚Ķ

UNA RUTA PER A LA POSTERITAT (d'anada i de tornada)

Allà pels 70, en el meu primer vol a Nova York em va estranyar que hi hagués diferència en la durada "real" del vol, entre el viatge d'anada i el de tornada, després de moltes discussions amb gent que creia saber el motiu, un pilot conegut, em va explicar que era a causa de un corrent en doll "JET STREAM" que bufa en l'hemisferi nord d'oest "a est" (contrària al moviment aparent del sol), amb una velocitat mitja superior a les 60 mph (arribant en ocasions a 300 mph ) i a una altura entre 6 i 9 milles. Va Ser descoberta durant la segona guerra mundial pels pilots japonesos que sobrevolaven el pacífic. Aquesta troballa va ser de suma importància per a la navegació aèria intercontinental i des de llavors es té en compte en tots els viatges transoceànics. (El seu coneixement ha ajudat també en la predicció del temps, ja que arrossega les capes d'aire inferiors). Doncs bé, la gran importància de Colom (faig servir aquesta grafia per ser la que ell mateix usa en les 17 edicions internacionals de la seva carta a Luis de santángel i Gabriel (Rafael) Sanchís, publicades mentre ell encara vivia), és haver establert "per a la posteritat", en els viatges a vela:
1. LA RUTA E-O D'ANADA (alisis del NE i corrents de SO-O a l'altura de les Illes de Cap Verd) 2. LA RUTA O-E DE TORNADA (el corrent del Golf de NE-E)

Mapa amb els corrents dominants a l'Atlàntic


La velocitat mitja del corrent del Golf i del corrent de Cap verd, √©s d'uns 0.5 nusos (amb puntes de fins a 3 nusos) i sent la millor velocitat a la qual podien navegar les caravel¬∑les d'uns 9 nusos, era obligatori fer √ļs d'elles. Despr√©s de Colom (en els seus quatre viatges), tots els que l'han seguit han utilitzat el seu descobriment, aquestes dues "autopistes" de l'oce√†. (A l'arxiu municipal d'Arenys de Mar, hi ha una petita prova d'aquest fet amb els rumbs tra√ßats amb llapis en totes les cartes de l'Atl√†ntic que en ell es conserven, de pilots que es van formar a l'Estudi de Pilots de Baralt) Colom "va intuir" aquestes dues rutes en els seus viatges anteriors: a.- Quan viatja a la Mina amb Portugal, esriu en el seu diari: "en estas latitudes (a partir del tr√≥pico de c√°ncer) los vientos soplan siempre en la misma direcci√≥n" (els Alisiss del NE). Per aquest motiu va manar aparellar les caravel¬∑les amb vela quadra (la Pinta a les Can√†ries, ja iniciat el viatge) b.- Pels seus viatges a Irlanda (Galway) sabia que "llenys arribats all√† amb homes de pell de color, que no parlaven llengua coneguda, havien arribat A Galway arrossegats pels corrents" o en relats de marins de les A√ßores, "grans peces de fusta treballada per la m√† de l'home havien arribat "arrossegades" a les illes de ponent" No t√© cap import√†ncia, el fet que un mar√≠ moribund o Toscanini ‚Äďno hi ha cap prova de la seva carta- li donessin o no un mapa, arrib√©s a robar-lo, o fins i tot el fet que hagu√©s estat all√† pr√®viament, l'important √©s el seu llegat. Shakespeare, Lope de Vega, Edison o Bill Gates (full de c√†lcul, Windows, etc..), es van aprofitar, van copiar, o van tenir "gent", que va realitzar part de les obres que es van atribuir. Per√≤ encara aix√≠, segueixen tenint el m√®rit d'haver-les fet passar a la posteritat‚Ķ Si no hagu√©s estat pel "seu saber vendre", o pel seu renom, potser avui no les coneixer√≠em‚Ķ Abans que ell hi van arribar els v√≠kings, i potser fins i tot el Temple, els celtes, els fenicis, els egipcis‚Ķ, per√≤ cap d'ells va deixar marcada una ruta perqu√® la seguissin els que vindrien darrere d'ells‚Ķ Colom, segons els seus diaris, va usar aquesta ruta E-O en els viatges 2¬ļ, 3¬ļ i 4¬ļ; en el 1¬ļ, segur que tamb√©, encara que per a no contravenir l'esmentat tractat de Alca√ßovas, va haver de dir que havia seguit el paral¬∑lel de la Gomera fins a arribar A Guanahan√≠ en les Bahames (...baixa-mar?), - les "LuCAYAS" de Ptolomeo -, penso que el nom de "CAYOS" donat a algunes illes d'aquesta zona ha derivat d'aqu√≠ (M.C...). Abans del desembarcament a Guanahan√≠, havia vislumbrat terra tres vegades, havia passat prop ("llums vistes de nit a la llunyania") d'alguna illa m√©s "a "barlovento" (del catal√† "per lo vent" M.C.), en la qual no va voler desembarcar, al meu entendre, perqu√® encara estava al sud de l'esmentat paral¬∑lel, necessitava donar part oficial d'una illa d'almenys 28¬ļLat.N. (latitud de la Gomera), per a poder dir que el descobriment era legalment espanyol.

Escala d'aprovisionament dels catalans a l'estret

En els S.XIV i XV el viatge Catalunya-Can√†ries (uns 20 dies) no podia fer-se sense escales i els navegants catalans al fer els primers assentaments a les Can√†ries van haver d'escollir un lloc t√†ctic per a fer provisi√≥ d'aigua i verdures fresques (com van fer els portuguesos primer i m√©s tard els holandesos i anglesos en el Cap de Bona esperan√ßa), i el lloc de la pen√≠nsula m√©s proper a les Can√†ries √©s sense cap dubte el Golf de Cadis. Quan Jafuda Cresques (Jacme Ribes), va ajudar a Enrique el Navegant a fundar l'escola de navegaci√≥, la va fer crear a Sagres (al costat del Cap S.Vicent), pel mateix motiu. La primera pres√®ncia catalana que tinc documentada en el golf de Cadis, com for√ßa naval, data de temps de Jaime I que va ajudar amb les seves galeres a "la seu consogre" Fernando III el Sant en la conquesta de Sevilla, que, com narra la cr√≤nica " es va conquerir per mar", sense oblidar Castell de Ferro a Almer√≠a i les galeres catalanes que van participar a la conquesta de M√†laga, ens explica Andr√©s Bern√°ldez en la seva hist√≤ria dels Reis Cat√≤lics D. Fernando i Dona. Isabel (Impr. que fu√© de J. M. Geofrin. Sevilla 1869. Tom I. Cap. 813), ...estaven assetjant M√†laga (1487): " falt√≥ p√≥lvora en el real, mand√≥ el rei una galera por p√≥lvora a Valencia i prestamente fue venida con ella.." Aquest fet, al final, ha anat en contra dels interessos catalans, perqu√® quan s'ha volgut canviar l'origen del viatge de Colom, ha estat molt f√†cil, ja que l'√ļltim territori de la pen√≠nsula al que va dir ad√©u Colom va ser obligat√≤riament algun lloc del Golf de Cadis (els americans van escollir Rota i Pals de l'Empord√† com punts estrat√®gics, els anglesos Gibraltar). Dient aix√≤ no pretenc canviar l'origen del viatge del descobriment, que estic conven√ßut es va gestar i va sortir de Catalunya, simplement intento fixar la base d'aprovisionament de les naus catalanes cam√≠ de Can√†ries usada "necess√†riament" per Colom i abans per alguns altres, quan Can√†ries era un fet √ļnicament catal√†. El viatge d'Huelva a Can√†ries podia durar 11 dies, (la tercera part de la travessia Gomera-Antilles), que no √©s tan poca cosa com per a voler convertir-lo en un viatge de 20 dies sense escales des de Val√®ncia, per no haver de tocar ports castellans. M'inclino almenys per dos possibles llocs en els quals hi ha influ√®ncia catalana: Huelva -a Pals no hi havia port- i la zona d'Illa Cristina: La Figuereta (encara que podria haver-ni d'altres).
Per a la primera opció em baso en que la patrona d'Huelva és la Verge de la Cinta, ja que ho va ser de Tortosa uns 100 anys abans, és evident que van ser navegants de Tortosa els que van dur allà aquesta devoció. En temps de Colom, hi existia un oratori dedicat a la la Verge de la Cinta. No oblidem que Colom enmig d'una gran tempestat, desprès de llençar oli al mar, va fer cantar l'Ave Maris Stella als seus mariners agenollats enmig del vaixell. La Verge dels Navegants (o del Bon Aire) del famós quadre d'Aleix Fernández, també és la mateixa Verge de la Cinta de Tortosa, la advocació "Stella Maris" va ser proclamada a nivell Roma per Adrià VI (Adrià d'Utrech tutor de Carles I), que li va agafar devoció sent bisbe de Tortosa (veure llibre de M. Bestratèn)
Per a la segona opció em baso en la seva història:
A partir d'un impressionant fenòmen de la Naturalesa, el terratrèmol del 1 de novembre de 1755, que partint de Lisboa va canviar la fisonomia de les costes portugueses i Espanyoles fins al Golf de Cadis, va sorgir un nou enclavament en la zona més occidental d'Huelva que sota l'assentament de mercaders catalans, principalment, de Mataró, Sitges i Canet de Mar, va donar lloc al que avui és Illa Cristina, antany coneguda per La "Figuereta", en referència al pou d'aigua potable pròxim a una petita figuera, el fet de que abans de l'establiment dels pescadors catalans es coneguès com Figuereta en lloc de Higuerita, deixa clar que ja hi havia influència catalana prèvia, d'acord amb la meva hipòtesi.
Els orígens d'aquesta localitat marinera es remunten a la segona meitat del segle XVIII, quan pescadors catalans i valencians es van assentar en aquestes terres per a explotar els caladors de sardina i tonyina, extreure la sal de les zones inundades, salazonar i conservar el peix.
Illa Cristina, el port pesquer m√©s important d'Andalusia, √©s una poblaci√≥ fundada per pescadors catalans, en concret per Arnau, de Canet de Mar, patr√≥ de pesca, que es va establir all√≠ el 1756 i el van seguir altres catalans del Principat i de Val√®ncia. El 1757 Josep Faneca de Matar√≥, que era l'√ļnic habitant ja que els altres estaven absents, va descobrir aigua potable. El primer magatzem el va construir Ant√≥n Salerich. Els noms de molts alcaldes reflecteixen l'origen catal√† de la poblaci√≥ (Antoni Rosell√≥, Joan Mart√≠, Joan Trav√©...). Es va convertir en municipi el 1802, prenent el nom d'Illa Cristina el 29 de gener de 1834 (com agra√Įment a la reina Mar√≠a Cristina per l'ajuda humanit√†ria prestada en una epid√®mia de c√≤lera). Encara avui dia nom√©s cal consultar el llist√≠ telef√≤nic, la quantitat de cognoms catalans √©s molt elevat... La versi√≥ oficial diu simplement que va hi haver una escassesa de pesca a Catalunya i els pescadors van emigrar-hi, per√≤ amb la gran quantitat de llocs que hi havia per triar, penso que l'elecci√≥ no va poder ser deguda a l'atzar, va haver de ser deguda que ja existia alguna rel¬∑laci√≥ anterior.

TRACTAT DE ALCA√áOVAS - divisi√≥ del m√≥n pel paral¬∑lel de la Gomera (28¬ļN) 15 anys abans de Tordesillas ..l'√ļnica versi√≥ que he trobat a internet (en angl√®s).. ".., or in any other islands, coasts, or lands, discovered or to be discovered, found or to be found, or in the islands of Madeira, Porto Sant, and Deserta, or in all the islands of the A√ßores, or the islands of Flores, as well as the islands of Capi Verd, or in all the islands hitherto discovered, or in all other islands which shall be found or acquired by conquest %[in the region] from the Canary Islands down toward Guinea. For whatever has been found or shall be found, acquired by conquest, or discovered within the said limits, beyond what has already been found, occupied, or discovered, belongs to the said King and Prince of Portugal and to their kingdoms, excepting only the Canary Islands, to wit: Lan√ßarote, Palma, Forteventura, Gomera, Ferro, Graciosa, Grand Canary, Teneriffe, and all the other Canary Islands, acquired or to be acquired, which belong to the kingdoms of Spain.." "‚ĶAnd should they do the contrary (which may God not permit), then by that very fact, the guilty party shall incur a fine of 300,000 gold doblas of the grade of good gold and of just weight %[which shall be given] to the other, obedient, party‚Ķ" ..traducci√≥ de la traducci√≥ anglesa.. ".., o en qualssevol altres illes, costes, o terres, descobertes o per descobrir, trobades o per ser trobades, o en les illes de Madeira, Porto Sant, i Deserta, o en totes les illes de les A√ßores, o %[en] les illes de les Flors, aix√≠ com %[en] les illes de Cap Verd, o en totes les illes fins a avui descobertes, o en aquelles altres illes que es trobin o adquireixin per conquesta %[en la regi√≥] de les Illes Can√†ries AVALL cap a la Guinea. Per a qualsevol cosa que sigui trobada, s'adquireixi per conquesta, o es descobreixi dintre d'aquests l√≠mits, a m√©s del que ja s'ha trobat, ocupat, o descobert, pertany a aquest Rei i Pr√≠ncep de Portugal i als seus regnes, exceptuant nom√©s les Illes Can√†ries, Verbi: Lan√ßarote, Palma, Forteventura, Gomera, Ferro, Graciosa, Gran Can√†ria, Teneriffe, i totes les altres Illes Can√†ries, adquirides o per adquirir, que pertanyen als regnes d'Espanya.." "‚Ķ I si fessin el contrari (quin D√©u no ho permeti), llavors per aquest mateix fet, la part culpable incorrer√† en una multa de 300,000 doblas d'or, de qualitat d'or bo i del just pes %[que ser√† lliurada] a l'altra part, obedient ‚Ķ" VERSI√ď (castellana) a INTERNET: "El tratado de Alcacovas (4 de septiembre de 1479) se centraba en dos aspectos: 1) cl√°usulas relativas a acuerdos matrimoniales y de sucesi√≥n y 2) un acuerdo de paz perpetua entre Portugal y Espa√Īa. En cuanto a lo segundo, el convenio inclu√≠a algunas regulaciones en torno a la navegaci√≥n por el Atl√°ntico. Concretamente, se adjudic√≥ a los reyes de Portugal todas las tierras descubiertas y cuantas se hallasen en adelante "de las islas de Canaria para abajo HACIA la Guinea", con la √ļnica excepci√≥n de las propias islas Canarias que quedaban para los reinos de Espa√Īa"..

TRACTAT DE TORDESILLAS - canvi de la divisi√≥ horitzontal del m√≥n (paral¬∑lel 28¬ļN), per una vertical (meridi√† de Tordesillas) Lo primer que va fer Colom en arribar a Barcelona (al mar√ß de 1493) va ser dir-li a Fernando que man√©s una ambaixada a Alexandre VI , (Roderic Borja, que per cert era senyor de X√°tiva, s√ļbdit per tant del rei), perqu√® canvi√©s la "l√≠nia horitzontal" del paral¬∑lel de la Gomera (paral¬∑lel acordat en el tractat Alca√ßovas que separava els futurs descobriments d'Espanya i Portugal), per una "l√≠nia vertical" (meridi√†) enmig de l'oce√†, La prova que aquesta ambaixada va tenir lloc, √©s que el Papa, el 3 de maig, amb un dia de difer√®ncia, va comen√ßar a emetre butlles, les dues "Inter coetera" definint aquesta l√≠nia vertical enmig de l'atl√†ntic "100 lleg√ľes a l'oest de les A√ßores", enmig de les dues, la "Eximiae devotionis" confirmant la 1¬™ butlla. Quina necessitat tenia el Papa per a emetre aquestes butlles, anul¬∑lant el Tractat de Alca√ßovas, si no era pel fet que la ruta bona cap a Am√®rica, estava baixant fins a les illes de Cap verd, en aig√ľes de Portugal, ruta del 2¬ļ viatge? Despr√©s d'interrogar a Colom, el rei de Portugal havia enviat a Cabral a l'oest de les illes de Cap Verd, arribant a Pernambuco (sabia per tant, per estima "", a quina dist√†ncia hi havia terra), per aquest motiu no va acceptar la proposta de les 100 lleg√ľes, que li deixaven nom√©s aigua. Els mapes de Joan Cosa i de Cantino mostren tamb√© aquestes discrep√†ncies en el tra√ßat d'aquesta l√≠nia de demarcaci√≥. AL cap d'alguns "estira i arronsa, es va arribar a un acord en el Tractat de Tordesillas de 1494, tra√ßant al final la "l√≠nia vertical, 370 lleg√ľes a l'oest de les A√ßores". Ing√®nuament Portugal va acceptar el tractat quedant-se amb Brasil, sense veure que a les "√ćndies nom√©s s'hi podia arribar", navegant per aig√ľes portugueses, regalant-li a Espanya la resta d'Am√®rica. Per cert, el cosm√≥graf que va tra√ßar la l√≠nia de Tordesillas (les dues), va ser Jaume Ferrer de Blanes, amic de Colom (es conserva correspond√®ncia entre ambd√≥s), i al que curiosament en textos castellans se l'anomena "el lapidario de Burgos"! (Blanes est√† a 58Km de Barcelona).

MAPES FALSEJATS
- Cuba i Hispaniola 12¬ļ m√©s al nord en "la admiral's chart", en la carta de Joan Cosa i en la de Cantino Durant aquests √ļltims 20 anys, he col¬∑leccionat mapes, i m'havia xocat veure, en alguns, totes les illes del Carib (incl. Cuba, Hispaniola), per sobre del Tr√≤pic de C√†ncer. Existeix un mapa atribu√Įt a Colom (la font anglesa l'anomena "the admiral's chart"), incl√≤s a la Geografia de Ptolomeu de 1513, impr√®s d'una talla en fusta, en el que dibuixa totes les illes per ell descobertes per sobre del tr√≤pic de c√†ncer (fins i tot Cuba i la Hispaniola - quan en realitat estan per sota ‚Äď veure gravats), Colom coneixia perfectament la latitud (correspon a l'altura de la polar presa amb la ballestilla, el quadrant o el "astrolabi" -hemisferi Nord), l'error de 12¬ļ de latitud d'aquest mapa est√† fet a prop√≤sit, i el motiu √ļnicament pot ser: " protegir la legitimitat de les terres descobertes abans del Tractat de Tordesillas", totes les terres havien d'estar situades al nord del paral¬∑lel de la Gomera, o en cas contrari eren de Portugal‚Ķ (el mapa de Joan Cosa de 1500 i el de Cantino de 1502 copien plegats i a prop√≤sit aquesta mateixa inexactitud)

Mapa del Almirante en la Geografia de Ptolomeo (1513)

Mapa de Joan Cosa (1500)

Mapa de Cantino (1502)


Butlles concedides per Alexandre VI

1) Butlla Inter coetera (3 de maig de 1493): donó als Reis Catòlics les terres situades a occident que no pertanyessin a altres prínceps cristians.
2) Butlla Eximiae devotionis (3 de maig de 1493): va ratificar i va clarificar les concessions fetes als Reis de Castella per la butlla anterior.
3) Segona Butlla Inter coetera (4 de maig de 1493): va fixar una l√≠nia demarcatoria entre els territoris pertanyents a Espanya i Portugal, situada a cent lleg√ľes a l'oest de les illes A√ßores i Cap Verd. (Donaria origen al Tractat de Tordesillas de 1494) 4) Butlla Piis fidelium (25 de juny de 1493): concedida a fra Bernardo Bo√≠l, la seva missi√≥ i les seves atribucions en les terres descobertes.
5) Butlla Dudum siquidem de data facial autèntica, 25 de setembre, s'amplien les concessions territorials atorgades en la primera Inter Caetera.

Post scriptum: Vaig començar a recopilar aquesta informació al finals dels 80 per poder enviar una carta a la National Geographic Society, sobre un article publicat el 1986 "...true Columbus landfall" i més tard per a contestar un altre article de Sky & telescope d'un catedràtic de Harvard que deixava a en Colom en bastant mal lloc: "Columbus: a heaven's navigator and a hell's calculator", vaig recopilar pràcticament totes les dades anteriors (cartes de l'arxiu de Arenys del s.xvix amb la mateixa ruta d'en Colom marcada amb llapis, llibres, mapes, etc..), però em faltava el Tractat de Alcaçovas, que de fet és el que ho explica tot. Na Marta Majó d'Arenys de Mar, va anar com tripulant en el viatge de 1990 del seu professor L.M. Coin Cuenca i em va explicar la seva tesi. Gracies Marta!..
Hi ha una tesi doctoral "Los mallorquines en Canàries en el siglo XIV", de José Antonio Hurtado García, que presenta la mateixa ruta, sostenint que estaria encriptada en anagramas del mapa de Cresques, i encara que estic d'acord amb moltes de les coses que diu, el seu raonament és difícil de "seguir", i crec que la seva taula de distància real i distància declarada, està al revès, la real hauria de ser més gran que la fictícia.