La vaca cegahisto.cat



31-12-2014  (4963 lectures) Categoria: Articles

El vidre català, l'ampolleta i Colom

ATENEU ARENYENC


El vidre català: Alquímia, òptica i navegació

Conferència

d'En Manel Capdevila

de l'INH

ATENEU ARENYENC

Divendres, 8 de maig de 2015

a 2/4 de vuit del vespre

C. Anselm Clavé, 22 - Arenys de Mar (937 92 05 91)


 

Tema:


Amb les navegacions atl√†ntiques de l'√®poca dels descobriments -a part de la br√ļixola- van caldre les taules, l'astrolabi i la vara de Jacob o el quadrant, per√≤ cal dir que durant aquestes navegacions -i les mediterr√†nies- la distancia navegada es calculava per estima, i, no es pot concebre la "navegaci√≥ per estima" sense un instrument per a mesurar el temps. Durant m√©s de 500 anys (del 1300 al 1800) aquest instrument va ser "l'ampolleta d'hores" de vidre transparent catal√†. Durant els dos primers segles, al tenir el secret del vidre transparent d'en¬† Guillem Sedacer¬† -un Homo Universalis com: Llull, Arnau de Vilanova, Miquel Servet, Leonardo i fins i tot Newton-, eren tant preuades les ampolletes fetes pels artesans catalans, que els nostres reis les regalaven, com un gran present, a altres reis i aquests les deixaven com her√®ncia als seus fills. La seva t√®cnica s'ha mantingut fins i tot al nostre costumari.. que √©s una ampolleta sin√≥ dos brocs de "porr√≥ catal√†" oposats i units per un tub de coure amb sorra a dins?

Dit aix√≤, la confer√®ncia tracta sobre l'Alqu√≠mia catalana amb la figura dels "Homo Universalis" -dels que Catalunya va ser bressol de la major part d'ells "precursors de Leonardo"-, amb la f√≥rmula del vidre de plom del nostre "Homo Universalis" Guillem Sedacer de Perpiny√†, que va permetre als artesans catalans fabricar -apart de les "ulleres de presb√≠cia" segons Simon Guilleume o els telescopis dels germans Roget de Girona "els millors que tenia Galileu" segons el seu deixeble Sirturus-.. l'ampolleta d'hores regalada per Johan I a Carles V de Fran√ßa amb dues "fioles" de vidre catal√† transparent " (√ļnica durant 200 anys) que va ajudar a con√®ixer per estima la posici√≥ del vaixell ("sabir on estaven") als pilots atl√†ntics com en Colom o en Francesc Alb√≥ (pilot de Magalhaes que amb l'ampolleta va fer tota la navegaci√≥ fins les Filipines amb una precisi√≥ incre√Įble per l'√®poca) batejat "griego de Rodas" quan, de fet, era "catal√† de Rodas=Rosas" amb les 18 ampolletes i els altres 15 "griegos de Rodas" embarcats a l'expedici√≥ amb una "encomienda" signada a Magallaes per Carles V a Barcelona el 19 d'abril de 1519. √Čs de gran inter√®s ja que el que s'hi diu √©s in√®dit.. obrint-ho a la llum p√ļblica per 1¬™ vegada. Aquest vidre catal√† va permetre tamb√© la "c√†mera obscura" utilitzada per molts pintors del renaixement, sent Leonardo qui comen√ßar a emprar-la

Dos capitans de vaixell, en Mauricio Obreg√≥n Andreu, de Col√≤mbia,¬†catedr√†tic i col¬∑lega d'en Samuel Eliot Morrison i l'Andr√© Rossfelder de la "Marine de Guerre" francesa a Alger -membre de l'OAS- , un cop van concloure als anys 80-90, els seus viatges de circumnavegaci√≥ seguint el derroter de l'Alb√≥, meravellant-se de la precisi√≥ de la seva "estima" i mesura d'altures, van arribar a la conclusi√≥, cadascun pel seu compte, de que.. per les seves catalanades i l'acurada t√®cnica de navegaci√≥ emprada, en Francesc Alb√≥ era catal√† de Rosas-Rodas (aix√≠ com els altres "Griegos de Rodas-Rosas" -top√≤nim medieval segons Corominas) i ho van dir quasi en paral¬∑lel amb la den√ļncia d'En Bilbeny sobre la catalanitat (ojal√† un dia es pugui demostrar..) d'El Can√≥s, d'En Pigafeta i d'altres mariners de l'expedici√≥ que portaven "barretina" (esmentada, com diu en Jordi, 8 vegades al manuscrit del "Premier Voyage Autour Du Monde"..).

Com a colofó, i amb les referències aportades es pot argumentar que la "navalla d'Ockham" és molt provable que s'hagués de dir la "navalla de Llull" sent un raonament totalment lul·lià.. doncs l'enunciat bàsic és:

"De dos tesis en conflicte, la més probable, és la que té l'explicació més senzilla..."

Aquesta deducció es basa en que la investigadora francesa, Pascale Barthelémy, ha demostrat que hi ha una còpia falsificada del manuscrit d'alquímia del carmelita "Guillem Sedacer" (desdoblament de Johan de Rupercissa segons Lynn Thorndike, però que apareix documentat com alquimista de Pere Terç), que el copista atribueix falsament a Guillem d'Ockham. D'aquest manuscrit se n'han trobat 6 còpies més arreu del món (més una traducció a l'italià emprada per la gent de Murano) que acrediten com autor al carmelita de Perpinyà "Guillem Sedacer" només una l'atribueix a Guillem d'Ockham, per tant Sedacer guanya per 7 a 1, i..


qui en falsifica una.. en falsifica dues!

Alg√ļ podria haver copiat la tesi de la navalla d'Ockham d'un manuscrit perdut (p.e. de Llull o.. del mateix Sedacer, que t√© llibres de "filosofia pura") atribuint tamb√© l'obra a Guillem d'Ockham.. com va passar amb el manuscrit d'Alqu√≠mia.. La difer√®ncia √©s que en aquest cas concret, s'ha pogut demostrar la falsedat de l'atribuci√≥.. Guillem d'Ockham va ser cridat al 1324 i retingut per heretgia a Aviny√≥ pel Papa de Roma Joan XXII (√©s l'√®poca del manuscrit, ja que mor el 1349 ) i els carmelites tamb√© hi estaven enfrontats-amb un prior catal√†- (en Sedacer va passar temps escrivint manuscrits a casa del canonge d'Elna, Nicholaus Egidii). Al concili de Vienne, es va proposar un judici de Deu, s'hi van presentar dos nobles catalans que van llen√ßar el guant damunt la taula defensant als templers (com feien els bisbes) i ning√ļ va voler lluitar contra ells.. (cal dir que l'arribada dels carmelites a Europa va tenir lloc a trav√©s de Catalunya a Perelada)

Resum:


Catalunya estant repartida a ambdues bandes dels Pirineus va tenir el paper "d'√ļltim tenedor" de les ci√®ncies del mig i lluny√† Orient abans de passar a Europa. El pa√≠s basc amb una posici√≥ semblant (Hendaya), va perdre aquesta opci√≥ degut al seu a√Įllament natural, (no va ser dominat ni per romans, ni per b√†rbars, ni per √†rabs, d'aqu√≠ el perqu√® han mantingut la seva llengua primitiva...)

L'alquímia catalana ens va obrir molts fronts, entre els quals podem esmentar: la navegació per estima emprada per Colom i Magalhaes mitjançant l'ampolleta de vidre català..


  • Diuen que l'alquimia medieval √©s catalana dos grans figures no catalanes!! en Men√©ndez i Pelayo -Historia de los heterodoxos espa√Īoles: estudios i en Jos√© Ram√≥n de Luanco -La alquimia en Espa√Īa... o indirectament els castellans que la volen per Alfonso X sense tenir-ne cap figura descollant: .." la presencia de la Alquimia en Espa√Īa, pa√≠s que, como se√Īala el propio autor, fue durante la Edad Media la "puerta mayor" por donde el Arte Regia penetr√≥ en Europa..."
  • El manuscrit d'en Sedacer √©s sobre lapidaris artificials - com fer gemes- recordeu el falsos rub√≠s de Perpiny√†.. a en Jacme Ferrer de Blanes li deien "el lapidario de Burgos"..per tant amb coneixaments d'Alquimia i repeteixo.. sense l'ampolleta en Colom no hauria arribat a Am√®rica..
  • Dels set manuscrits d'en Sedacer trobats per la investigadora francesa, Pascale Barthel√©my, n'hi ha un que el copista va atribuir a "Guillem d'Ockham" per√≥ Pascale Barthel√©my ha demostrat que √©s copiat del de Perpiny√† (6 vs. 1), sabeu el que aix√≥ significa.. qui en falsifica una en falsifica cent!!! pot-ser l'obra del fam√≥s Ockham estigui copiada de ..Llull.¬† jo ja fa mesos que dic "la navalla de Llull"
  • Els vidrers de Murano segueixen la Sedacina ( manuscrit itali√† traducci√≥ del manuscrit de Perpiny√†) i el llibre impr√®s "Arte vetraria" que diu que per fer bon vidre cal comprar la sosa d'Hispania (la barrella-sosa creix al llevant catal√† de M√ļrcia a Montpeller)
  • En Sedacer va crear la llavor del vidre catal√† des del Palau del Vidre, passant per Vidreres, a totes les Vall-vidrera que trobareu a Catalunya, malauradament s'han perdut la majoria dels Forns del vidre, fins i tot el Forn del vidre d'Arenys, i el de Matar√≥ del que hi ha registres de carregaments de vidre enviats per mar i un viatge expr√©s de Felip el Bell al Forn de Vidre de Matar√≥ per a poder admirar la seva t√®cnica.
  • Felip el Bell, en arribar a Barcelona el 1502, va fer un viatge per mar a Matar√≥ per veure els sus forns de vidre que feien un vidre de gran qualitat que s'exportava arreu del Mediterrani fins i tot als pa√Įsos Baixos
  • Felip V va agafar al 1727 com fundador de la "Real F√°brica de Cristales de La Granja" al catal√† Bonaventura Sit, prova de que els artesans catalans eren els que en sabien m√©s.. juntament amb la tradici√≥ catalana del porr√≥ i l'almorratxa..qu√® √©s una ampolleta sin√≥ dos brocs de porr√≥ units per un tub de coure.

ORGANITZA:

Accés:

Entrada lliure

Conferenciant:

Manel Capdevila i Maresma

Manel Capdevila i Maresma (Arenys de Mar, 1945). Va començar a navegar en Snipe als 15 anys (soci del CNAM). Ha treballat a Bull com Enginyer de Sistemes, i com a consultor en el projecte Sirocco de FGC-DGPT patrocinat per la UE i en el disseny de la web de PTOP: vull-anar. Especialitzat en ciència medieval, dins de l'INH, sobre tot en allò relacionat amb l'astronomia i l'alquímia amb clau catalana i aplicada a la navegació.. (instruments, taules de navegació i portolans, pólvora catalana, ampolleta catalana...)

________________________________________________________________________________________________________________________________

Agraeixo la col·laboració a en Miquel Llaurador pels seus 4 anys d'investigació i troballes sobre l'ampolleta a arrel d'això, que jo vaig començar fa 41 anys:


Benvolgut senyor Capdevila,

Moltes gràcies per la vostra proposta de terme i per haver-vos pres la molèstia d’enviar-nos un dossier de normalització.

Atès que es tracta d’un terme documentat en català des d’antic i en obres considerades de referència, no caldrà que passi per un procés de normalització (és una forma, de fet, ja recollida al diccionari normatiu i en altres diccionaris generals com a sinònima de rellotge d’arena en l’àmbit de la llengua comuna). De tota manera, aprofitarem el vostre suggeriment per recollir el terme al Cercaterm en l’àmbit de la nàutica, tal com ens proposeu.  Hem previst, en principi, de fer tres fitxes:

  1. ampolleta, amb els sinònims ampolleta d’hores i rellotge d’arena, referida a l’antic instrument per a mesurar el temps (totes tres formes es recullen al Diccionari català-valencià-balear).
  2. ampolleta referida a l’interval de temps que trigava l'arena a passar d'una meitat a l'altra del rellotge d’arena (accepció recollida, per exemple, al diccionari normatiu i a la Gran enciclopèdia catalana).
  3. ampolleta de corredora referida al rellotge usat amb les corredores de barqueta (forma recollida, per exemple, a la Gran enciclopèdia catalana).

Properament, totes tres fitxes apareixeran al Cercaterm.

Cordialment,



___________________________

Dolors Montes

Àrea de Neologia i Normalització

Tel. 93
___________________________

La informació inclosa en aquest missatge electrònic és confidencial i s'adreça exclusivament al destinatari o destinataris indicats. Si rebeu aquest missatge per error, us informem que no se'n permet la reproducció o divulgació, i us preguem que ho comuniqueu al remitent per aquesta mateixa via i n'elimineu qualsevol còpia digital o impresa. Gràcies.

 

Descarregar el PDF