La vaca cegahisto.cat
| 17-03-2015 (2460 ) | Categoria: Articles |
terrarubra.cat
CRISTÒFOL COLOM FOU CATALÀ. La veritable gènesi del descobriment
LluÃs Ulloa
Llibreria Catalònia, Barcelona
Ja en els anys 20 del segle passat el peruà LluÃs Ulloa, que havia estat Director de la Biblioteca Nacional de Lima, se'n va adonar del fet que anuncia el tÃtol. Què li va cridar l'atenció que no li encaixava ?
NOVES PROVES DE LA CATALANITAT DE COLOM. Les grans falsedats de la tesi genovesa
LluÃs Ulloa
Llibreria Oriental-Americana. Maissonneuve Frères, Paris 1927
Continuació del llibre anterior, on es completa la tesi amb noves aportacions i estudis, i que va haver de ser publicat a ParÃs grà cies a l'amor que ens tenia als catalans el Sr. Miguel Primo de Rivera.
CATALUNYA DESCOBRIDORA D'AMÈRICA. La Pre-Descoberta i els Catalans JOAN CABOT i CRISTÒFOL COLOM
R. Carreras Valls
Impremta Altés, Barcelona
Pels anys 30 del segle passat el Sr. Carreras Valls extén les proves de catalanitat no sols al Descobridor, sinó a un altre 'italià ' explorador del Nou Món, el 'venecià ' Caboto, fent més evident les manipulacions que hi ha hagut sobre la Descoberta i Conquesta d'Amèrica.
El Català XPO FERENS COLOM DE TERRA RUBRA descobridor d'Amèrica
R. Carreras Valls
Barcelona, 1930
Continuació de l'anterior. Veiem també en aquest autor com l'abundà ncia de proves i evidències són prou nombroses com perquè un sol llibre no sigui suficient.
A LA RECERCA D'UNA HISTÃ’RIA AMAGADA. Colom, Catalunya i la Descoberta
Joaquim Arenas i Sampera
La Llar del Llibre, Barcelona
Han passat més de 50 anys perquè s'hagin donat les condicions de seguir estudiant el tema, grà cies a un altre amic de Catalunya i dels catalans que volia continuar tenint-nos esborrats del mapa i de la història. L'autor ens evidencia les ocultacions que se'ns han fet de la relació entre Catalunya i la Descoberta d'Amèrica i el propi Descobridor.
COLOM VENÇ COLOMBO. La Vera naturalesa catalana del Descobridor del Nou Món
Caius Parellada i Cardellach
(c) Caius Parellada i Cardellach, Barcelona 1986
Imprès per Aleu & Domingo, S.L.
Dipòsit Legal B. 24.717-1985
Llibre on es veu que el Descobridor d'Amèrica, el que sempre ens han dit que era un llaner genovès, plebeu i gairebé analfabet, era en realitat un noble, emparentat amb poderoses famÃlies catalanes, cartògraf, i que escrivia el castellà amb catalanismes.
CRISTÒFOL COLOM I CATALUNYA: Una relació indefugible
Caius Parellada i Cardellach
La Llar del Llibre, S.A., Barcelona 1992
ISBN. 84-7279-494-6
On l'autor amplia amb noves dades, informacions i evidències la naturalesa catalana del Descobridor d'Amèrica, fent inversemblant la possibilitat d'un Descobridor genovès. La seva biblioteca, les seves relacions, la toponÃmia del Descobridor al Nou Món i molts altres fets aixà ho demostren.
CRISTÓBAL COLÓN, CATALANOPARLANTE. Castellano, portugués, genovés e italiano, descartados como lenguas maternas del descobridor d'Amèrica
Nito Verdera
Editorial Mediterrà nia-Eivissa, Eivissa 1994. Colección Mediterà nea Amèrica
ISBN: 84-87883-36-2
No és sorprenent que un genovès no parli gens de ligur ni d'italià i que aquestes llengües no apareguin de cap manera en els seus escrits ? En canvi surten abundantÃssims i més que evidents catalanismes i catalanades que no deixen indiferent al lector.
CRISTÒFOL COLOM, CATALÀ. (com parlava Cristòfor Colom ?)
Josep Maria Castellnou
La Llar del Llibre, S.A., Barcelona, 1989
ISBN: 84-7279-385-0
Com és possible que algú del nivell de l'eminent filòleg Ramón Menéndez Pidal mentÃs com va mentir utilitzant textos manipulats per demostrar que en Colom usava portuguessismes en el seu castellà ? Ho sabia o no ho sabia que estaven manipulats ? És molt greu sigui quina sigui la resposta. L'autor posa en evidència que el català era l'autèntica llengua materna del Descobridor.
CATALUNYA, LA NACIÓ DESCOBRIDORA D'AMÈRICA
Josep Maria Ortadó i Maymó
Un altre autor arriba a les mateixes conclusions que els altres i també demostra que fórem els catalans qui descobrÃrem el Nou Món.
¿ELS PRIMERS MISSIONERS D'AMÈRICA FOREN CATALANS?
Pere Català i Roca
Dalmau Editors, Barcelona. Col·lecció Episodis de la Història
SabÃeu que els primers missioners d'Amèrica foren majorità riament antics frares de Montserrat ?
Pere Català i Roca
Dalmau Editors, Barcelona. Col·lecció Episodis de la Història
Acabada la Guerra Civil catalana del 1462-72 entre Joan II i la Generalitat aparegué un corsari anomenat Colom que feia la guerra contra els enemics de Catalunya i contra les partidaris de Joan II. El lector veurà com encaixa amb qui fou el Descobridor.
Pere Català i Roca
Dalmau Editors, Barcelona. Col·lecció Episodis de la Història
L'autor demostra l'existència d'una famÃlia noble barcelonina, de gran nivell polÃtic, econòmic, social i cultural, de la qual un dels seus membres encaixa molt més amb el Descobridor que no pas el llaner analfabet i plebeu genovès de la història oficial.
Pere Català i Roca
Dalmau Editors, Barcelona. Col·lecció Episodis de la Història
Seria normal que un plebeu genovès es mogués per l'entorn social, polÃtic i familiar on es movia el Descobridor d'Amèrica, el de la classe dominant catalana del moment ?
La casa barcelonina d'En Cristòfor Colom que els censors van intentar situar a Sevilla
Butlletà del Centre d'Estudis Colombins
Any XI, Núm. 28, Barcelona 2002, p. 14-16.
Jordi Bilbeny
SabÃeu que era a Barcelona on en Colom tenia casa seva ? I que la casa on la història oficial diu que hi va morir no fou de la famÃlia Colom fins finals del segle XVIII ? Veureu els patètics esforços dels censors en un altre intent d'apartar Catalunya de la Descoberta d'Amèrica.
Carles I, Rei dels Catalans i Senyor de les Ãndies
Terra Rubra, Any 14, Novembre-Desembre de 2003, Núm. 85, p. 7-16.
Tarroja de Segarra
Jordi Bilbeny
Resulta que era des de Catalunya des d'on Carles I gestionava tots els afers relacionats amb Amèrica. Contrà riament al que ens diu la història oficial, que afirma gratuïtament que ho feia des de Castella. Es dedueix que Carles I era Senyor de les Ãndies perquè era Rei dels Catalans.
NotÃcia històrica dels catalans que intervingueren en lo descobriment d'Amèrica
Butlletà del Centre d'Estudis Colombins
Any XI, Núm. 20, Barcelona 1997, p. 5-7.
Publicat a Eloqüència Catalana de F.Fayos.
Imprenta i llibreria Montserrat. Barcelona, 1912.
A.Aulèstia.
L'autor, en una data tan primerenca com el 1912 i en un català pre-normatiu destaca ja la presència de catalans a la Descoberta, en contra de la seva suposada absència defensada per la història oficial.
L'origen del mot català "Virrei" i l'ús que Colom en va fer
Terra Rubra, Any 13, Novembre-Desembre de 2002, Núm. 79, p. 7-16.
Tarroja de Segarra
Jordi Bilbeny
És increïble que encara algú pugui creure que un plebeu genovès conegués, demanés, aconseguÃs i pogués ostentar un tÃtol com el de Virrei, reservat a l'alta noblesa del Regne d'Aragó i inexistent a Castella.
Cristòfol Colom i la nissaga barcelonina dels Casanova
Terra Rubra, Any 13, Març-Abril de 2002, Núm. 75, p. 8-14.
Tarroja de Segarra
Jordi Bilbeny
Resulta que el Colom descobridor era parent de la famÃlia catalana dels Casanova-Colom, militars, corsaris i navegants. El Cristoforo Colombo genovès no ho era en absolut. Una nova evidència més.
Terra Rubra, Any 6, Maig-Juny de 1995, Núm. 34, p. 5-10.
Tarroja de Segarra
Charles J. Merrill
Traducció de la Ponència del Prof. Charles J. Merrill al Cinquè Simposi Català de Washington, Novembre 1994.
La primera notÃcia escrita coneguda a Europa referent a l'existència del Nou Món, la carta que el Descobridor va enviar a Santà ngel, Tresorer de la Corona d'Aragó, va ser redactada en català . Aixà ens ho demostra l'autor junt amb altres evidències de la catalanitat d'en Cristòfol Colom.
Terra Rubra, Any 6, Setembre-Octubre de 1995, Núm. 36, p. 6-9.
Tarroja de Segarra
Alba Vallès i Formosa
SabÃeu que la casa on va morir en Colom segons la història oficial, a la ciutat de Valladolid, no fou de la seva famÃlia fins el 1780 ? L'autora també dedueix que l'autèntic lloc de la mort seria la casa que els Colom tenien a Barcelona.
DICTAMEN sobre un autògraf de Johan Colon o Colom, descobert a l'Arxiu de Protocols del Col·legi Notarial de Barcelona
La Notaria, 12, Barcelona, 1932, p.257-266.
R. Carreres Valls.
El Descobridor d'Amèrica es deia Joan Colom i vivia a Barcelona el 1466. Aixà ho demostra un examen paleogrà fic comparant les signatures d'aquest home i de en Colom descobridor.
Els missioners catalans que la censura espanyola esborrà de la història de la Descoberta d'Amèrica
Terra Rubra, Any 7, Març-Abril de 1996, Núm. 39, p. 5-10.
Tarroja de Segarra
Jordi Bilbeny
Com desapareixen uns monjos de Montserrat el 1492 i apareixen després a les Ãndies malgrat els esforços de la censura per a ocultar-ho.
Cristòfol Colom i la seva devoció a Santa Maria de la Cinta, de Tortosa
Butlletà del Centre d'Estudis Colombins
Any V, Núm. 15-17, Barcelona 1996, p. 10-19.
Manuel Bestratén
L'autor demostra que el Descobridor era un devot de la Verge de la Cinta, patrona de Tortosa, a més de destacar-nos altres relacions seves i altres membres de les expedicions a les Ãndies amb aquesta ciutat, relacions totalment estranyes per a un genovès i per a mariners andalusos.
Vicens Anes Pinson, un corsari de la vila de Pals
Torre de les Hores, Revista d'Informació Municipal i cultural
Núm. 7, Pals, Agost-Desembre 1996, p. 19-20.
Montserrat RodrÃguez Fita
Resulta que part dels companys d'en Colom com ara els germans Pinzón, no eren ni andalusos ni castellans, eren portuguesos residents a Catalunya, especialment l'Empordà , vinguts a lluitar al costat de Pere IV, el Conestable de Portugal, en la Guerra Civil catalana.
La immigració occitana a Catalunya després de la descoberta d'Amèrica
Torre de les Hores, Revista d'Informació Municipal i cultural
Núm. 7, Pals, Agost-Desembre 1996, p. 21-22.
Joan Lladó.
En els anys dels segles XVI i XVII que la història oficial diu que eren de 'decadència' de Catalunya, són uns anys en que es rep una nombrossÃssima immigració occitana que a més no fa augmentar la població. Com pot ser això ? Potser la prosperitat venia d'Amèrica que generava prou activitat com per a necessitar molta mà d'obra, i on anava l'excedent de població.
Cartes de l'Almirall Colom al seu fill Diego
Torre de les Hores, Revista d'Informació Municipal i cultural
Núm. 7, Pals, Agost-Desembre 1996, p. 23-24.
Alba Vallès i Formosa
L'autora relaciona un Martà de Gamboa, home de confiança d'en Colom amb en Joan de Gamboa, present a Catalunya aquells anys de la Guerra Civil i posteriors, senyor de la vila de Pals, defensor de la fortalesa de Torroella de Montgrà i pare de la primera dona del fill d'en Colom.
El Rei Pere de Portugal ( Pere IV pels catalans ) i la seva influència en el Descobriment d'Amèrica
Comunicacions III
XIII Congrés d'Història de la Corona d'Aragó
Palma de Mallorca, 27 de setembre a 1 d'octubre de 1987
Institut d'Estudis Baleà rics, Palma de Mallorca, 1990, p.27-34.
L'autora demostra que, amb un alt grau de probabilitat, l'herald de Pere IV, el Conestable de Portugal, era en Joan Colom, el Descobridor. Demostra igualment que aquest Rei estava envoltat de persones els cognoms dels quals apareixen en les expedicions colombines.
Colom i l'escola lul·liana de Barcelona
Terra Rubra, Any 14, Juliol-Agost de 2003, Núm. 83, p. 6-11.
Tarroja de Segarra
Alba Vallès i Formosa.
Algú es pot creure que un genovès analfabet fos un apassionat lector de Ramon Llull, el més alt filòsof europeu de l'Europa Medieval ?
Les "Noves proves de la catalanitat de Colom"
Revista de Catalunya, Volum VIII, gener-juny de 1928, Núm 48
Revista de Catalunya, any V, juliol de 1928, Núm 49
Revista de Catalunya, any V, agost de 1928, Núm 50
Ferran Soldevila
Vegeu com algú del prestigi de l'historiador català Ferran Soldevila ja en data tant llunyana tenia prou indicis i evidències com per a publicar en tres articles més proves encara de les que ja havia aportat el Sr. LluÃs Ulloa sobre la catalanitat d'en Cristòfol Colom.
Els Colom de Barcelona i el barcelonà Cristòfol Colom
PARATGE
Quaderns d'estudi de Genealogia, Herà ldica, Sigil·lografia i Vexil·logia, núm. 10, 1999, p. 35-52
Societat Catalana de Genealogia, Herà ldica, Sigil·lografia i Vexil·logia
Jordi Bilbeny
Se'ns mostra com en Cristòfor Colom era natural d'Espanya, súbdit dels Reis Catòlics i alhora estranger a Castella, el qual ens porta a fer-lo natural de la Corona catalano-aragonesa. L'autor l'identifica, amb molt poc marge pel dubte, amb un membre de la famÃlia noble barcelonina dels Colom.
REVISTA DE CATALUNYA, múm. 170, febrer de 2002, p. 58-81.
Jordi Bilbeny
Un dels protagonistes del Descobriment, en Juan de la Cosa, de qui la història oficial no en sap res amb certesa, l'autor ens demostra la seva presència a Catalunya durant la Guerra Civil, amb el nom de Joan de la Cossa, com a capità del Rei Renat d'Anjou. Ens demostra també que fou l'amo de la nau Santa Maria i va fer el primer mapa d'Amèrica seguint l'estil i les normes de l'escola cartogrà fica mallorquina.
Cristòfol Colom a Sant Jeroni de la Murtra
Butlletà del Centre d'Estudis Colombins
Any II, Núm. 5-6, Barcelona 1er i 2on trimestre 1992, p. 6-12.
Jaume Aymar i Ragolta
Hi ha prou indicis com perquè sigui versemblant la hipòtesi de què en la seva vinguda a Barcelona després del primer viatge la primera entrevista que Colom va tenir amb els reis fou al monestir situat prop d'aquesta ciutat de Sant Jeroni de la Murtra junt amb altres actes solemnes entre els que consta, per exemple, el bateig dels indis duts per Colom a la Catedral de Barcelona.
L'origen català de la indústria sucrera americana
Butlletà del Centre d'Estudis Colombins
Any XII, Núm. 31, Barcelona setembre 2003, p. 22-29
Carles Camp Pérez
L'únic lloc des d'on, de forma versemblant, va poder venir la tecnologia per a produir sucre a les Ãndies fou València, aixà ho mostra el vocabulari, la inexistència d'indústria sucrera a Castella i altres raons que l'autor exposa.