La vaca cegahisto.cat



02-06-2023  (395 lectures) Categoria: Dones

Subh, la favorita que gobernà al-Andalus

Concubina preferida del califa al-Hakam II i mare del seu hereu, Subh la Vascona va exercir durant dues dècades el màxim poder al califat de Còrdova.

Un m√ļsic toca el lla√ľt davant el far√©n del sult√†. Biblioteca Apost√≤lica, Vatic√†.

Un m√ļsic toca el lla√ľt davant el far√©n del sult√†. Biblioteca Apost√≤lica, Vatic√†.

Foto: Oronoz / Album

A Medina Azahara (Madinat al-Zahra, en àrab), la ciutat palatina que Abderraman III va fer construir prop de Còrdova cap a l'any 940, existia un espai reservat a les dones dels califes, les concubines encarregades d'entretenir-los, satisfer-los i donar-los fills. Cap home, tret del sobirà i els seus eunucs de confiança, tenia accés a aquest farén. En aquell recinte banyat en el luxe imperava una rígida jerarquia: esclaves i dones lliures, esposes i concubines de diferents edats i orígens convivien sota l'autoritat de la favorita del califa o de la mare del seu primogènit.

Totes eren dones amb grans encants i capacitats, que rebien una acurada educació i exercien una gran influència sobre el califa. Malgrat això, la majoria són figures anònimes i no apareixen en les fonts escrites ni en les inscripcions o epitafis. Molt poques van aconseguir vèncer les barreres que imposava el farén, i entre elles destaca Subh, que va ocupar per dret propi un paper prominent en la història.

Cronologia

Manar des del farén

965

Subh, favorita del farén d'al-Hakam II, dona a llum el segon fill del califa, Hisham, que es convertirà en el seu hereu.

976

Després de la mort del califa, agraeix que el seu fill d'11 anys sigui entronitzat i pren les regnes del govern amb Almanzor.

996

Subh planeja una conspiració contra Almanzor per posar vedat al seu poder, però el cau surt reforçat.

997

Almanzor renova el jurament de fidelitat a Hisham a canvi que el califa els delegui el seu poder a ell i als seus fills.

998

Mor Subh, apartada del poder. Almanzor presideix els seus funerals.

Els or√≠gens de Subh s√≥n desconeguts. At√®s que les fonts li donen l'apoderament al-Bashkunsiya, ¬ęla vascona¬Ľ, cal pensar que va n√©ixer al nord de la Pen√≠nsula o que la seva fam√≠lia era origin√†ria d'all√†. Potser va ser apressada en alguna campanya militar o comprada com a esclava. El que s√≠ que sabem √©s que era una esclava cantora i concubina d'al-Hakam II. Conegut per la seva afici√≥ als llibres, el califa va haver de veure a Subh sobretot una dona intel¬∑ligent i cultivada a la qual va convertir en la seva favorita.¬†L'anomenava carinyosament Yafar, un nom mascul√≠ que ha donat peu a tota mena d'elucubracions sobre els gustos del califa.

Mare de l' hereu

El 962, Subh va donar a llum el seu primer fill, anomenat Abderraman. El califa tenia llavors 47 anys i Subh encara havia de ser vintena. A partir de llavors, Subh va comen√ßar a apar√®ixer a les fonts amb un nou estatus, el de¬†sayyida o senyora.¬†L'anomenat Bote de Zamora, una fabulosa caixa d'ivori, va ser un regal encarregat pel califa per aixafar la ¬ęsenyora, mare d'Abderraman¬Ľ, un nom que deixa de banda l'origen esclau i estranger de Subh i reflecteix la seva plena islamitzaci√≥. Quatre anys despr√©s va n√©ixer el seu segon fill, Hisham, que es convertiria en hereu despr√©s de la mort prematura del primog√®nit. Al seu torn, Subh va passar a ser Umm Hisham, ¬ęmare d'Hisham¬Ľ. Se la coneixia com la¬†sayyida al-kubr√†, la ¬ęgran senyora¬Ľ, un t√≠tol honor√≠fic que la distingir√† a partir de llavors com a mare de l'hereu.

Pot de Zamora, regal d'al-Hakam II a Subh, mare del seu hereu.

Pot de Zamora, regal d'al-Hakam II a Subh, mare del seu hereu.

Foto: AKG / Album

La seva posició a l'alcàsser de Medina Azahara i la seva influència sobre el califa van haver de ser notables aleshores. Els cronistes ens informen que va triar Muhammad ibn Abi Amir, més conegut com a al-Mansur (Almanzor en les cròniques cristianes), com a tutor del seu fill i administrador dels seus béns. Segons unes fonts, ell li va fer diversos presents per cridar la seva atenció, entre ells una maqueta del palau de Medina Azahara feta en plata. Els cronistes suggereixen que tots dos van mantenir una relació i que ella sentia un amor apassionat (shagaf) per ell. La relació entre tots dos va donar peu a tota mena de rumors, i la majoria dels historiadors no dubta a afirmar que van ser amants. El que sí que resulta clar és que Almanzor va anar acumulant diversos càrrecs en l'administració gràcies a la
intercessió de Subh.

En donar a llum l'hereu del califa, Subh va començar a rebre el tracte de sayyida o senyora

La mala salut del califa al-Hakam II i la seva decisi√≥ que Hisham heretara el tron van incrementar el protagonisme de Subh en la pol√≠tica del califat cordov√®s. Tot i que Hisham, amb prou feines onze anys, no podia ser califa segons la llei isl√†mica al ser menor d'edat, en els seus √ļltims anys de vida al-Hakam II va rec√≥rrer a diverses estratagemes perqu√® tots reconeguessin el seu fill com a hereu i li juressin fidelitat. Malgrat aix√≤, quan el califa va morir l'any 976 es van viure moments de gran tensi√≥ a Medina Azahara. Durant aquests turbulents dies es va truncar una conjura que pretenia elevar al tron un parent d'Hisham, el seu oncle al-Mugira. Subh va exercir un paper molt destacat en aquests esdeveniments. Es va ocultar la not√≠cia de la mort del califa
i els representants de l'Estat van jurar fidelitat a Hisham. Nom√©s llavors, tal com escriu¬†l'autor d' Una descripci√≥ an√≤nima d'al-Andalus, ¬ęla seva mare va divulgar la not√≠cia [del jurament] i va comen√ßar a fer regals i a atreure's la gent fins a aconseguir els seus prop√≤sits¬Ľ. Igualment s'atribueix a la influ√®ncia de Subh el nomenament com¬†hi ha el que havia estat visir de confian√ßa del difunt califa, Yafar al-Mushafi, mentre que Almanzor va ser nomenat visir.

Un cop assegurada la successi√≥, Subh va exercir un paper pol√≠tic molt visible. La ja citada¬†Descripci√≥ an√≤nima s'hi refereix com Subh la Vascona i indica que¬†¬ęla¬†sayyida Subh tenia el control del regne per la minoria d'edat del seu fill i el¬†hayib al-Mushafi i els visires no decidien res sense consultar-li ni feien altra cosa que el que els ordenava¬Ľ..

Dinar d' or d' al-Hakam II. Museu Arqueològic Nacional, Madrid.

Dinar d' or d' al-Hakam II. Museu Arqueològic Nacional, Madrid.

Foto: ASF / Album

La dona més poderosa

A aquests moments correspon una inscripci√≥ localitzada a √Čcija que commemora la reconstrucci√≥ d'una font per ordre de ¬ęla senyora, D√©u li concedeixi gl√≤ria, progenitora, mare del Pr√≠ncep dels Creients al-Mu'ayyad bi-Llah Hisham, fill d'al-Hakam¬Ľ. L'ep√≠graf √©s el gran poder que ostentava Subh en aquells moments, ja que el tractament ¬ęD√©u li agrada gl√≤ria¬Ľ (a'zza-ha Llah) era similar al que havien rebut anteriorment emirs i califes.¬†No obstant aix√≤, per la seva condici√≥ de dona, Subh no podia exercir el poder com a tal. Nominalment les ordres les donava el seu fill i aquestes eren transmeses per Almanzor, l'√ļnic que tenia acc√©s al califa i tractava amb Subh.

Subh va portar les regnes de l'Estat durant vint anys, servint-se d'Almanzor en aquelles esferes de poder que no podia controlar des de Medina Azahara, particularment els assumptes militars. Però el 996 es va fer evident que Almanzor aspirava a controlar ell mateix el poder, i Subh va reaccionar. Juntament amb el seu germà Fa'iq, eunuc a la cort i persona de la seva confiança, la sayyida va organitzar el trasllat clandestí de part del tresor califal, amagant-lo en gerres cobertes amb mel i diverses salses. Amb aquests fons Subh volia atreure's a nous partidaris i finançar un exèrcit que li fos lleial. Informat d'això, Almanzor va enviar a Medina Azahara el seu fill i mà dreta, Abd al-Malik, que va reunir un contingent militar i es va presentar al palau per endur-se de les joies. Però quan va voler fer-se amb el tresor privat del califa, Subh li va recriminar la seva actitud i Abd al-Malik no es va atrevir a enfrontar-s'hi.

Medina Azahara va ser edificada per Abderraman III. A la imatge, l'entrada de l'anomenada casa de Yafar.

Medina Azahara va ser edificada per Abderraman III. A la imatge, l'entrada de l'anomenada casa de Yafar.

Foto: Stefano Politi Markovina / Alamy / ACI

L'any seg√ľent, Subh va participar en una desfilada pels carrers de C√≤rdova, acompanyant el seu fill com a testimoni de l'acte oficial en el qual el califa va delectar l'administraci√≥ de l'Estat a Almanzor i el seu llinatge, els amir√≠es. Segons una font, la¬†sayyida va morir un any m√©s tard. Almanzor va acudir al seu enterrament descal√ß, en senyal d'humilitat i respecte, i, despr√©s de reviure les oracions f√ļnebres, va deixar una llima de cinc-cents mil anys, una suma enorme per honrar la dona a la qual li devia tot. El gest d'Almanzor era un reconeixement del paper que Subh havia exercit en al-Andalus durant m√©s de trenta anys, en els quals va aconseguir escriure el seu nom en les cr√≤niques i figurar-hi no com una esclava estrangera moguda per les passions, sin√≥ com una dona intel¬∑ligent, ¬ęvirtuosa i molt religiosa¬Ľ, respectada per tothom, que va saber comandar el califat entre bastidors.

---

La novel·la d'Aurora

Els historiadors del segle XIX van donar una visió romàntica i fins a novel·lesca de Subh. Per a ells no hi havia dubte que va ser una esclava cristiana, i fins i tot van imaginar que originalment s'anomenava Aurora. Després d'entrar al farén i adoptar un nom àrab, Aurora-Subh es va transformar en una figura exòtica en el seu nou entorn. La seva vida hauria estat determinada per la seva relació amb els homes i pels seus sentiments de dona: primer va captivar el califa, després va ser víctima d'una cega passió per la seva amant Almanzor i finalment hauria sigut incapaç de salvaguardar el llegat del seu fill davant aquest ambiciós general, al qual va cedir tot el poder.

---

Bust d' Almanzor. Segle XX.

Bust d' Almanzor. Segle XX.

Foto: Alamy / ACI

Amant i protegida

Subh mai va estar a√Įllada al far√©n, sin√≥ que va saber envoltar-se de persones de la seva confian√ßa. Una d'aquestes persones va ser Almanzor, un jove que havia arribat a C√≤rdova per completar els seus estudis.¬†Subh s'hi va fixar i va aconseguir que el califa el nomen√©s el seu secretari i administrador de b√©ns. Les fonts suggereixen que hi va haver una relaci√≥ amorosa entre tots dos i que Almanzor la cobria de regals.

Per saber-ne més

Aquest article pertany al¬†n√ļmero 215 de la revista Hist√≤ria National Geographic.