La vaca cegahisto.cat



16-09-2019  (935 lectures) Categoria: Articles

Reconstrucció de la crònica de la descoberta d'Amèrica

Per a tots aquells que dubten de l'autenticitat de la història oficial. Especialment, per a tots aquells que situen als Templers en l'epopeia de Colom però el mapa cronològic oficial no els permet avançar en aquest plantejament. Aquí sí que és possible.

Aquesta √©s una reconstrucci√≥ de la cr√≤nica de la descoberta d'Am√®rica, que inclou la tesi d'una manipulaci√≥ del mapa cronol√≤gic oficial, la narrativa s'ha d'entendre com un exercici que no t√© un altre inter√®s que el de deixar espai per a la curiositat de tots aquells que dubten del rigor de la hist√≤ria oficial. Es basa en la Nova Cronologia de Fomenko i Nosovskiy, dirigida des de Moscou, a la qual se li afegeix un contingut complementari. Segons la tesi principal, la colonitzaci√≥ europea d'Am√®rica, tal com la coneixem, comen√ßa a la segona meitat del segle disset, i abans s'han establert rutes entre Europa i Am√®rica per l'oce√† Atl√†ntic, en qu√® participen jueus, cristians i mahometans. Per√≤, segons aquest complement, hi ha un patr√≥ que enlla√ßa la gesta del descobridor Colom amb l'Ordre del Temple de Salom√≥, que li acaba de donar sentit. Es crea, doncs, un escenari eminentment controvertit que, sigui o no cert, permet despertar l'atenci√≥ cap a m√ļltiples contradiccions i anacronismes que han persistit fins a l'actualitat.

El patr√≥ complementari √©s el seg√ľent. Hi ha un ordre jueu, salom√≤nic i templer a l'edat mitjana real, que conviu amb un ordre cristi√† i mahomet√†, per√≤ amb un altre escenari cronol√≤gic, diferent a l'oficial. L'Ordre del Temple de Salom√≥ t√© el seu espai temporal 370 anys m√©s a prop, de manera que la seva fundaci√≥ i el seu desmantellament per part del rei de Fran√ßa no hauria tingut lloc en els anys 1116 i 1307 oficials, sin√≥ en els anys 1486 i 1677 reals. Al seu torn, el descobriment de Colom caldria situar 185 anys m√©s endavant, tamb√© en 1677. En els seus inicis, Colom i el projecte colonial papal i hisp√† seria una conseq√ľ√®ncia del desafiament franc√®s davant aquesta Ordre, que fins llavors lideraria les rutes mar√≠times de tothom, en pau relativa amb els mahometans otomans, resultat d'un pacte que en realitat obeiria a l'alian√ßa de l'Arca de Salom√≥. Per√≤ amb la caiguda de l'autoritat d'aquest Arca naixeria el poder del Vatic√†, i amb ell el projecte messi√†nic i universal de Crist que acabaria impulsant la colonitzaci√≥ i la reconstrucci√≥ integral tant de la hist√≤ria com dels textos sagrats, amb la direcci√≥ de la companyia de Jes√ļs i amb el bra√ß censor de la Santa Inquisici√≥.

Aquesta és la història que apareix amb aquest simple triple salt cronològic que permet observar amb uns altres ulls el passat recent.

Aquesta reconstrucció situa la història dels imperis colonials de Castella, Portugal, Anglaterra i França, a la llista d'històries modernes recreades per la seva glòria, especialment en relació als fets dels segles setze i disset. I, en canvi, situa la història anterior de poders com el català, el genovès i el venecià a la llista d'històries adulterades, esborrades pel benefici de les anteriors. En el cas d'Espanya, l'Imperi espanyol adoptaria la seva identitat castellana com a resultat dels Decrets de Nova Planta que sotmeten a la crida Corona d'Aragó, entre els anys 1707 i 1716.

La supremacia castellana, que la hist√≤ria oficial crea a partir del segle setze, davant d'una Corona d'Arag√≥ que s'emmotllaria a ella, seria el resultat d'una mala reconstrucci√≥ cronol√≤gica ordenada per l'Esgl√©sia inquisitorial romana. En aquesta manipulaci√≥ deliberada desapareixeria el catal√† de les obres editades, tots els grans conqueridors serien castellans i no existiria cap ra√≥ per a tal greuge (com s√≠ ocorre en el segle divuit), en un escenari incongruent que es fa coincidir amb un imperi europeu dels Habsburg que la castellanidad colonitzadora ignora per complet. En realitat, hauria tingut lloc una castellanitzaci√≥ d'Espanya en temps dels Borb√≥ del segle divuit, quan els catalans han estat sotmesos i han desaparegut els poders dels regnes hispans sobre It√†lia i la resta d'Europa. L'Imperi espanyol castell√† comen√ßa llavors, i acaba amb la invasi√≥ de Napole√≥ i la conseg√ľent p√®rdua de la majoria de les col√≤nies un segle m√©s tard. Abans va ser una empresa col¬∑lectiva amb not√≤ria pres√®ncia catalana i italiana, hereva del Temple de Salom√≥, que competiria amb Fran√ßa pel control de Roma i de l'imperi salom√≤nic fracturat. El Segle d'Or de la llengua espanyola (castellana), al seu torn, no comen√ßaria el 1530, sin√≥ el 1715, i no acabaria en 1645 sin√≥ el 1830, quan cau la Santa Inquisici√≥ a Espanya. Per aquesta ra√≥, la hist√≤ria colonial espanyola no tindria cap reminisc√®ncia catalana, ni en la llengua, ni en els seus autors ni en els seus escenaris pol√≠tics. La causa no va ser l'abandonament voluntari de l'√ļs del catal√† que narra la hist√≤ria oficial, despr√©s de segles de gran prestigi, fins i tot pels propis catalans a les terres catalanes. Segons aquest plantejament, la causa va ser la prohibici√≥ del seu √ļs que imposen els Decrets de Nova Planta i el projecte d'unificar tota Espanya al voltant d'una castellanitat dominant, tant a l'esgl√©sia com al govern, que la Reial Acad√®mia de la Llengua estableix des de l'any 1712.

Per aquesta ra√≥, i no per una altra, el zel castell√† va impedir reconstruir la catalanitat dels dos segles anteriors, creant el que √©s, sens dubte, una de les majors contradiccions de la hist√≤ria europea occidental. Els catalans, assentats llavors al mig It√†lia i amb nombrosos ponts amb el papat i amb els interessos comercials de tot Europa, amb una poderosa banca i alts c√†rrecs en l'Ordre de Sant Joan, no es autoinfligieron volunt√†riament l'abandonament d'aquesta empresa, sin√≥ que els va ser imposat pel nou Rei i el nou ordre papal. La idea de crear un Segle d'Or de la literatura espanyola en catal√† i altres lleng√ľes era incompatible amb el projecte institucional del seu esborrat, de la mateixa manera que va oc√≥rrer a Fran√ßa amb el catal√† i la resta de lleng√ľes occitanes, aix√≠ com amb el conjunt de lleng√ľes diferents al franc√®s parisenc.

Resultat d'un desafiament simbòlic associat a la imposició d'un Messies, que havia de substituir a l'ideal del Temple de Salomó, s'hauria iniciat una manipulació integral de la història i l'origen de la colonització en nom de la castellanidad; que al seu torn mutilaria la història real dels anys anteriors i la dels protagonistes que l'haurien liderat, que no haurien estat tot el castellans que s'hagués desitjat. Aquesta gran manipulació comença a ser intensiva des de l'any real de 1715, que correspon a l'any oficial de 1530.

A causa del canvi geopol√≠tic que assentaria als Borb√≥ en el tron ‚Äč‚Äčde les Espanyes i de Fran√ßa, es crearia un complet esborrat de la hist√≤ria recent que inclouria la total manipulaci√≥ de la identitat i de les raons de l'empresa colonial de Crist√≤for Colom, aix√≠ com de la d'Hern√°n Cort√©s i la d'altres conqueridors contemporanis; al costat d'una mutaci√≥ sistem√†tica (no oficial) dels llinatges catalans, i italians, els que haurien adoptat denominaci√≥ castellana (tal com ha descobert en gran mesura l'Institut Nova Hist√≤ria, INH, amb seu a Arenys de Munt, Catalunya).

Aquest gran primer projecte de reconstrucci√≥ crearia grans incongru√®ncies, com les proves avui dia reconegudes de rutes pr√®vies entre Am√®rica i Europa establertes pels pobles n√≤rdics, aix√≠ com les equivalents des de la gran Xina. Per√≤ hi ha altres, que es poden analitzar. D'una banda, es troben els mapes i l'extraordin√†ria imatgeria pict√≤rica que s'associa a les caravel¬∑les dels oceans recentment conquistats amb la creu vermella, que haurien sobreviscut al seu esborrat i destrucci√≥. En m√ļltiples imatges s'identifica el descobriment de Colom amb la creu patent de l'Ordre del Temple de Salom√≥, i en alguns mapamundis a la pres√®ncia d'una flota equivalent dominant, per tots els oceans. Tots ells farien refer√®ncia a l'Ordre del Temple de Salom√≥. De l'altra, hi ha nombrosos mapes de l'√®poca amb els emblemes catalano-aragonesos i amb la creu de l'Ordre de Crist portuguesa (aquesta ordre dirigiria les primeres d√®cades de l'empresa colonial portuguesa), que solen no incloure al s√≠mbol del castell representatiu de Castella . Aquests mapes ens parlen d'un ordre anterior al castell√† a l'empresa colonial. Per√≤ tamb√© hi ha altres incongru√®ncies, com la del projecte papal del Tractat de Tordesillas de 1494 (l'any 1679 real), que reparteix el m√≥n entre els reis d'Arag√≥ i de Castella i els de Portugal, tant pel il¬∑l√≤gic i temerari d'aquest tractat internacional com per l'anacronisme hist√≤ric que representa el fet que, oficialment, es repart√≠s un nou continent i Col√≥n cregu√©s estar a √Äsia.

De la mateixa manera, tampoc s√≥n congruents les sorprenents concessions a l'almirall Colom de les Capitulacions de la Santa Fe, segellades a Barcelona, ‚Äč‚Äčque anirien de bracet amb l'obligatorietat de l'adopci√≥ del cristianisme per part de tots els jueus i mahometans hispans. Aquestes capitulacions, mesos abans de consumar el "descobriment", no tenen sentit, i el repartiment del m√≥n entre els reis hispans de les Espanyes i de Portugal tampoc, almenys de la manera que ens ha estat transm√®s. No t√© sentit que es delegui al llinatge d'un suposat descobridor el rang de Virrey d'√Äsia (c√†rrec vitalici per a ell i els seus successors) i l'hi envi√Į all√† amb √ļnicament tres vaixells perqu√® prengui possessi√≥ de les terres davant la magn√≠fica autoritat del Gran Khan ; ni que se li lliuri el dret de delme que fins llavors pertanyia a l'esgl√©sia; ni que se li faci jutge principal de tots els assumptes que es dirimeixen all√†. No t√© sentit que es reparteixi el m√≥n entre el llinatge d'un almirall, al servei d'una reina castellana, i l'autoritat de Portugal liderada per l'Ordre de Crist. I tampoc t√© sentit que abans d'aquesta empresa, concedida pel Papa, que havia de beneficiar a tots els cristians, exclogui als de la resta d'Europa i als jueus i mahometans hispans,

Estas capitulaciones, meses antes de consumar el ‚Äúdescubrimiento‚ÄĚ, no tienen sentido, y el reparto del mundo entre los reyes hispanos de las Espa√Īas y de Portugal tampoco, al menos del modo que nos ha sido transmitido. No tiene sentido que se delegue al linaje de un supuesto descubridor el rango de Virrey de Asia (cargo vitalicio para √©l y sus sucesores) y se lo env√≠e all√≠ con √ļnicamente tres barcos para que tome posesi√≥n de las tierras ante la magn√≠fica autoridad del Gran Khan; ni que se le entregue el derecho de diezmo que hasta entonces pertenec√≠a a la iglesia; ni que se le haga juez principal de todos los asuntos que se dirimen all√≠. No tiene sentido que se reparta el mundo entre el linaje de un almirante, al servicio de una reina castellana, y la autoridad de Portugal liderada por la Orden de Cristo. Y tampoco tiene sentido que antes de esta empresa, concedida por el Papa, que deb√≠a beneficiar a todos los cristianos, excluya a los del resto de Europa y a los jud√≠os y mahometanos hispanos asentados all√≠ desde hac√≠a siglos, hasta el punto de declararles a todos ellos indignos de ejercer su derecho de adopci√≥n de fe a un mismo Dios. No lo tiene.

En cambio, s√≠ que tiene sentido que Col√≥n representase a la autoridad genovesa y/o catalana de la Orden del Templo de Salom√≥n (que hasta la fecha habr√≠a sido la principal autoridad mar√≠tima del brazo militar, como evidencian los cuadros del descubrimiento y los mapamundis), tras el atentado del rey de Francia hacia dicha Orden en las tierras francas y occitanas en el a√Īo 1677 real (el 1307 oficial), coincidiendo con el debilitamiento del pacto o alianza del Arca de Salom√≥n, entre Oriente y Occidente. En este sentido, adquiere especial relevancia la adopci√≥n de la misi√≥n ‚Äútemplaria‚ÄĚ de la Orden de San Juan Bautista, as√≠ como la fundaci√≥n de los poderes templarios en los reinos de Valencia y de Portugal, con los nombres de la Orden de Santa Mar√≠a de Montesa y de Cristo, respectivamente, en el a√Īo 1314 oficial que ser√≠a el 1682 real. Estas √≥rdenes habr√≠an sido creadas junto al Tratado de Tordesillas, y habr√≠an sido empoderadas por el Papa para completar la misi√≥n del Templo de Salom√≥n vencido en nombre de Mar√≠a y de Cristo, bajo la nueva cruz de San Jorge. Es decir, en los inicios de la reconstrucci√≥n de la historia, se habr√≠a concebido la mutaci√≥n integral de la Orden del Templo de Salom√≥n bajo la autoridad del papa de Roma, desafiando a la osad√≠a del rey de Francia, y por esta raz√≥n el proyecto sanjuanista y sanjorgiano ser√≠a una misi√≥n del nuevo imperio cristiano que tomar√≠an como aliados los reinos hispanos y los poderes italianos.

En base a este razonamiento, tiene sentido que Col√≥n fuese la cabeza de un linaje imperial asociado a los grandes monarcas, que a su vez representase y/o substituyese a la autoridad jud√≠a de Europa occidental y a un orden religioso y militar, romano y salom√≥nico, dominante y principal, antes de su desmantelamiento posterior para dar lugar al nuevo orden cat√≥lico y romano del Vaticano. De este modo se comprenden las Capitulaciones de la Santa Fe. Junto a los poderes de los Col√≥n aparecer√≠an en las esferas hispana y vaticana los de los Borja, que ir√≠an de la mano, y, a su vez, a medida que fueron intervenidos por la competencia imperial europea, que se levantar√≠a ante ellos, ‚Äúcaer√≠an‚ÄĚ a√Īos m√°s tarde, conjuntamente.

Estar√≠a en juego el fundamento econ√≥mico de un ambicioso proyecto cristianizado, que necesitar√≠a del oro y la plata proveniente de Am√©rica que hasta entonces habr√≠a enriquecido sobremanera a la Orden del Templo de Salom√≥n, convertida en la m√°xima autoridad militar y comercial de todos los mares y oc√©anos, junto a la flota otomana. De este modo, la apropiaci√≥n de este ‚Äútesoro‚ÄĚ en minas de metales y piedras preciosas, por parte del cristianismo europeo, ser√≠a otra raz√≥n de peso para borrar de la historia, para siempre m√°s, la autoridad de sus anteriores propietarios, en especial la jud√≠a y la mahometana, aliada hasta entonces en un fr√°gil pero fruct√≠fero orden salom√≥nico, sabio, resultado de una alianza anterior.

Por esta razón, el Papa Inocencio VIII entregaría a Don Miguel Alonso de Pinzón, antes de la gesta del descubrimiento, un documento de la Corte de Salomón proveniente del estamento judío que informaba de cómo llegar a grandes y ricas tierras que se encontraban en el Oeste, apuntando a México. La Corte existía, y en ese inicio era judía y papal.

Finalmente, una reflexi√≥n. √önicamente a modo de ejercicio o curiosidad hist√≥rica, esta narraci√≥n nos ubica en otro escenario diametralmente al oficial, √ļnicamente creando un triple salto cronol√≥gico que, de ser cierto, implica m√°s de lo que aqu√≠ apenas se vislumbra. La trascendencia de esta reconstrucci√≥n sobrepasa el alcance y el significado que se desprende a primera instancia de las afirmaciones anteriores. Tiene que ver con el borrado deliberado de la importancia del Imperio romano de Constantinopla en beneficio del de Italia, que ser√≠a en gran medida una invenci√≥n creada especialmente a lo largo de los siglos diecisiete y dieciocho; as√≠ como con la historia del borrado de la autoridad medieval del Templo de Salom√≥n; y con la estigmatizaci√≥n y posterior persecuci√≥n de la comunidad jud√≠a.

(*) Andreu Marfull Pujadas, Profesor en Planificación y Geografía Urbana a la Universidad Autónoma de Ciudad Juárez, México.

15 de septiembre de 2019