Per Lidia Jiménez

Filòleg i corrector hispà. Alumne de la setena classe del Màster en Expertesa Cal·ligràfica i Documentació.

 

L'origen de Cristòfor Colom

La figura de Cristòfor Colom,descobridor d'Amèrica, és àmpliament coneguda. La seva gesta va ser el germen de nombroses teories que encara avui segueixen arribant a primer lloc periòdicament. Un dels enigmes que queden avui en dia és qui va ser realment l'almirall. Se sap amb certesa que va morir a Valladolid el 20 de maig de 1506; No obstant això, hi ha diverses hipòtesis al voltant de la seva identitat i origen.

La teoria més acceptada afirma que Colom va néixer a Gènova al voltant de 1450. Altres tesis li atribueixen un origen portuguès,atès que Menéndez Pidal, en el seu estudi"La llengua de Colom",afirma que en els testimonis escrits que va deixar hi ha nombrosos lussismes. Salvador de Madariaga va advocar per l'origen convers de Colom, que correspondria al seu afany per ocultar la seva identitat. També hi ha qui defensa un origen extremeny, mallorquí,basc o fins i tot anglès.

Entre les teories que atribueixen un origen peninsular a Cristòfor Colom, n'hi ha dues, la que defensa el seu origen català i la que defensa l'origen gallec, que recentment s'han tornat a posar sobre la taula. Luis de Ulloa,historiador peruà especialitzat en temes colombians, va defensar que era Joan Colom, noble català, mariner, i enemic de Joan II d'Aragó. Per la seva banda, Celso García de la Riega va ser el primer promotor de la hipòtesi que assegura que el naixement de Colom es va produir a l'actual Galícia, concretament, a la zona de Pontevedra.

Tot i que s'han realitzat estudis d'ADN per saber més sobre l'almirall, la veritat és que no està clar on està enterrat Colom. Tot això només augmenta els dubtes sobre aquest important mariner i ens remet als escrits que va deixar com l'única evidència que permet extreure conclusions sobre qui era realment aquest personatge històric. En relació amb les teories catalana i gallega esmentades anteriorment, en els darrers anys s'han dut a terme dos estudis cal·ligràfics pericials que apunten en aquestes dues direccions.

 

Origen català de Colom?

Al costat de la hipòtesi catalana,hi ha Jesús Delgado Lorenzo,que defensa que el cognom de Colom era en realitat Colom, al qual es va afegir un a per distorsionar l'origen i que seria Joan Cristòfor Colom Bertran.

Aquest expert realitza una anàlisi cal·ligràfica i grafològica en la qual compara dues cartes escrites per Colom amb el seu fill Diego, que es conserven a l'Arxiu General de les Índies de Sevilla; el document de l'alcalde (el que avui seria el testament), i un llibre d'heràldica sobre les famílies nobles catalanes conservat a la Biblioteca de Catalunya.

 

És Colom Pedro Madruga?

En aquest cas, ens centrarem en la hipòtesi gallega,que defensa que Colom és, en realitat, Pedro Álvarez de Sotomayor,conegut com a Pedro Madruga,fill d'una de les famílies més poderoses de la Galícia del segle XV i la mort del qual es remunta a 1486 en estranyes circumstàncies.

Teresa Torres Legarreta va realitzar el 2009 un estudi cal·ligràfic expert en el qual compara diversos documents relacionats amb Cristòfor Colom, d'una banda, i amb Pedro Álvarez de Sotomayor(Pedro Madruga),de l'altra. Al llarg de més de 25 pàgines, Torres realitza una comparació en la qual analitza, com ella mateixa afirma, els següents elements: ordre, dimensió, pressió, forma, velocitat, inclinació de les lletres, obertura dels ovals, continuïtat i gestos de tipus. Al mateix temps, també realitza un estudi de la signatura i rúbrica dels documents.

Estudi d'experts cal·ligràfics

Cal tenir en compte la dificultat de realitzar un estudi d'aquestes característiques. En el moment d'aquests escrits, datats entre 1470 i 1504, es produeix l'ampliació de la carta gòtica cortesà, però també l'humanista, d'Itàlia, per la qual cosa és recomanable tenir coneixements de paleografia i filologia per descodificar els textos. No obstant això, Torres Legarreta compara els documents independentment del seu contingut, la qual cosa dóna lloc a una sèrie de conclusions com les següents:

• Ordre:tant Colom com Madruga ocupen netament l'espai.
• Forma:ambdós escrits estan separats del model cal·ligràfic, encara que el de Colom és més harmoniós i acurat. En aquest punt, és important destacar (com la mateixa autora reconeix) que la datació dels documents col·lamats és molt diferent entre si, de manera que la comparació perd certa efectivitat en no disposar de textos contemporanis per a l'estudi.
• Dimensió:En aquest punt, Torres determina les primeres coincidències significatives, com la mida de la paraula el, que és més gran que les altres, o la tendència a allargar els eixos verticals.
• Velocitat:segons Teresa Torres, en ambdós autors "es detecten traços aguts i esvelts [...] amb una clara tendència a la dreta" (pp. 368-369). Al mateix temps, l'espontaneïtat i la velocitat prevalen en tots dos.
• Pressió:en ambdós casos, es tracta d'un escrit de "tensió ferma ... l'ictus és espontani i net» (p. 370).
• Tipus gestos (pp. 371 11): en l'estudi, Torres destaca coincidències, entre d'altres, en els següents elements: els enllaços angulars de les lletres; tots dos tenen un traç inicial corbat i en bucle a la rúbrica; la lletra m és angular, amb gramma inicial corbat i enllaç en angle; la lletra d té l'obertura superior de l'oval i un traç final curt i corbat; la lletra o sembla una u; els peus retorçats apareixen amb obertura còncava a la dreta; i, finalment, la lletra i té un peu de canya i una cresta retorçada.

Tot i tenir només fotocòpies, donada la importància dels documents històrics analitzats, i algunes llacunes en l'estudi pericial (com la falta d'anàlisi d'alguns elements que assenyala i que no desenvolupa o la no coetaneïtat de determinats textos), l'estudi de Torres Legarreta obre la porta a l'inici d'una profunda anàlisi multidisciplinària que podria donar lloc a una determinació més precisa de l'origen de Cristòfor Colom.

La veritat és que, a dia d'avui, entre científics i historiadors no hi ha consens sobre l'origen de Cristòfor Colom i caldrà seguir investigant aquesta fascinant figura tan important per a la història.

 

https://peritocaligrafo-documentoscopia.com/

UDIMA – Fundación Universitaria Behavior &Law

___________________________________________________________________________________

FONTS

Alonso Conchouso, F. (12 d'abril de 2012). Estudi cal·ligràfic de l'experta M.ª Teresa Torres Legarreta. Recuperat de http://www.cristobal-colon.com/analisis-caligrafico-comparativo/

Altolaguirre i Duvale, Á. de. (1926/2011). La confirmació reial de l'mayorazgo fundada per Don Cristóbal Colón el 22 de febrer de 1498. Alacant: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. Recuperat de http://www.cervantesvirtual.com/obra/la-real-confirmacion-del-mayorazgo-fundado-por-don-cristobal-colon-el-22-de-febrero-de-1498/

Barja, S. (8 de juny de 2013). Estudi pericial sobre la identitat gràfica entre Cristòfor Colom i Pedro Madruga (Pedro Álvarez de Sotomayor, comte de Camiña). Cristòfor Colom. la seva història. Recuperat de http://cristobal-colon-su-historia.blogspot.com/2013/06/estudio-pericial-sobre-la-identidad.html

Burgos, J. S. (n.d.). José Antonio Lorente: "L'àrea forense consisteix a intentar obtenir la major quantitat d'informació possible de la quantitat mínima de mostra disponible". Jot Down. Recuperat de https://www.jotdown.es/2019/06/jose-antonio-lorente-el-area-forense-consiste-en-tratar-de-sacar-la-maxima-informacion-posible-de-la-minima-cantidad-de-muestra-disponible/

Celso García de la Riega. Recuperat de https://celsogarciadelariega.wordpress.com/

Concello de Soutomaior. (n.d.). Pedro Álvarez de Sotomayor (Pedro Madruga). Recuperat de https://www.soutomaior.gal/es/pedro-madruga-2/

Cristòfor Colom, català? (Conferència de Luís Ulloa). La Vanguardia (26 de maig de 1927). Recuperat de http://www.cch.cat/pdf/la_vanguardia_260527.pdf

Delgado Lorenzo, J. (2012). Cristòfor Colom: El seu origen i vida investigats amb tècniques policials del segle XXI. Publicació de Bubok. Recuperat de https://www.jdlperitaciones.es/libros.html

González Díaz, M. (11 d'octubre de 2019). On són les restes de Cristòfor Colom? La polèmica històrica entre Espanya i la República Dominicana. Bbc News. Recuperat de https://www.bbc.com/mundo/noticias-49902301

Instituto Cervantes. (n.d.). Cristòfor Colom. Cervantes virtual. Recuperat de http://www.cervantesvirtual.com/portales/cristobal_colon/

Les 28 característiques de Cristòfor Colom. (13 de desembre de 2017). Celso García de la Riega. Recuperat de https://celsogarciadelariega.wordpress.com/category/colon-gallego/

Madariaga, S. de. (2005). Vida del molt magnífic Senyor Cristòfor Colom. Madrid: Espasa Calpe.

Menéndez Pidal, R. (1940). La llengua de Cristòfor Colom. Butlletí Hispanique, 42(1). Recuperat de http://www.fundacionramonmenendezpidal.org/wp-content/uploads/2017/09/La_lengua_de_Colon.pdf

Pedro Madruga. Personatge i llegenda. (28 d'octubre de 2019). Recreació de la història. Recuperat de https://recreacionhistoria.com/pedro-madruga/

Torres Legarreta, T. (2009). Estudi pericial sobre la identitat gràfica entre Cristòfor Colom i Pedro Madruga (Pedro Álvarez de Sotomayor, comte de Camiña). Estudis de genealogia, heràldica i noblesa de Galícia,(8), 351-379. Recuperat de https://www.yumpu.com/es/document/read/7729246/boletin-de-genealogia-heraldica-y-nobiliaria-de-galicia-n-8/357

Vidavedramagazine (25 de gener de 2010). Anàlisi gràfica comparativa (presentació de Teresa Torres Legarreta) [diversos arxius de vídeo]. Recuperat de https://www.youtube.com/channel/UCZAoyd-12PBk59Vh8EkOf6g

______________________________________________________________________________