La vaca cegahisto.cat
| 22-05-2020 (1064 ) | Categoria: Biografies |
Quatre models matemà tics que van canviar la nostra vida
Florence Nightingale- arxiu
Quatre models matemà tics que van canviar la nostra vida
Un matemà tic suÃs, una infermera coneixedora, una empresa cervesera i una discogrà fica va trencar les matemà tiques en benefici de la humanitat
Pedro GargantillaActualitzat:07/06/2020 02:25hSALVAR
El cognom Bernoulli l'associava amb fluxos i turbulències, però també pertanyia a un cientÃfic que va ajudar a superar una malaltia que mantenia l' Homo sapiens en el seu xec des de la prehistòria, la verola.
En 1760, aquesta malaltia va ser la principal causa de mortalitat infantil i va reclamar més de 400.000 morts anualment al vell continent. A més, s'estima que el trenta per cent de les persones que estaven infectades amb el virus van acabar morint.
Lady Montagu – la muller de l'ambaixador anglès a Istanbul – va introduir des de Turquia una nova tècnica per combatre-la al Regne Unit: la variolització. Bà sicament consistia en xuclar crostes pols-de les vÃctimes anteriors-a través del nas o la inserció de pus en un tall fet al braç.
No era una tècnica innocua, tenia els seus perills, s'estima que el dos per cent de les persones en què es va realitzar la variolització van morir i, a més, la immunització no era permanent.
Daniel Bernoulli (1700-1782), catedrà tic de Medicina i matemà tiques de Basilea, a través del desenvolupament d'un model matemà tic complex va estimar que el risc de mort amb variolització va ser inferior a un 1 per cent i que, en canvi, l'esperança de vida va augmentar en més de tres anys.
En conclusió, Bernoulli va recomanar la variolització de la població sana. Sabem que tots els membres de la famÃlia reial anglesa van ser variolitzats i que cap va morir com a conseqüència de la malaltia.
El diagrama de Roses
En 1856 Florence Nightingale -en el retorn de la guerra de Crimea-va conèixer a la Reina Victòria d'Anglaterra i va aconseguir convèncer-la per promoure una Comissió per investigar la salut de l'exèrcit anglès.
Amb l'ajuda de l'estadÃstic William Farr aquesta dona va concloure que de les 18000 morts a la part davantera, 16000 no van ser com a resultat de les ferides de guerra, sinó per la manca d'higiene i malalties previsibles.
D'aquest estudi, Nightingale – creador d'Infermeria moderna – va dissenyar el conegut diagrama de Roses, un model revolucionari pel que fa a la recopilació de dades, la tabulació, la interpretació i la representació.
"T" de l'estudiant no era d'un estudiant
A finals del segle XIX, la fà brica de portes de Saint James a DublÃn era la cerveseria més gran del món. Tot i l'èxit de la Guinness, els propietaris van voler seguir millorant la qualitat de la seva cervesa.
En 1899 van decidir contractar els serveis d'un estadÃstic –William Sealy gosset– per millorar la fermentació i selecció de matèries primeres.
Gosset va obtenir resultats innovadors basats en un model estadÃstic de la seva creació. Estava tan orgullós de la seva troballa que volia compartir amb la resta dels seus col·legues. No obstant això, hi va haver un obstacle contractual, la polÃtica de Guinness prohibint la seva difusió per evitar que caiguessin en mans de la competència. Gosset no va tenir més opció que publicar-los sota el pseudònim "estudiant" per passar desapercebut.
El seu treball va ser aviat conegut a nivell mundial com l'estudiant t, la tècnica d'anà lisi que actualment s'utilitza en el camp de la medicina per contrastar les hipòtesis.
Els Beatles i el primer TAC de la història
En 1917 el matemà tic Johann Radon va desenvolupar una fórmula matemà tica capaç de reconstruir una imatge tridimensional a partir d'imatges bidimensionals.
Aquest model va ser la base cientÃfica sobre la qual el productor musical EMI-el segell discogrà fic del qual treballaven els Beatles-va desenvolupar un laboratori d'investigació que culminaria en la fabricació de la primera mà quina capaç de fer una imatge tridimensional del cos humà , la tomografia computada per ordinador (CT).
Grà cies als milions de discos venuts pels melenudos de Liverpool, la humanitat va poder tenir el primer TAC de la història.
Pedro Gargantilla és internista a l'Hospital de El Escorial (Madrid) i autor de diversos llibres de divulgació
TEMES
Â