La vaca cegahisto.cat



No √©s estrany, en una editorial petita, que el vincle establert entre l'editor i els llibres que publica sigui profund. N'√©s un exemple Joan de Moya, cap de l'editorial barcelonina Lumenartis, que acaba de publicar La carta de Gabriel de Vallseca de 1439, l'√ļnica carta n√†utica hisp√†nica que es conserva al nostre pa√≠s. 'A editar-la, m'hi va moure el fet de descobrir-la i, sobretot, de comprovar-ne la import√†ncia i la bellesa en una visita al Museu Mar√≠tim de Barcelona, on s'exposa. I em va sorprendre que ning√ļ no hagu√©s fet abans una reproducci√≥ de l'original.'

√Čs aix√≠ com De Moya justifica l'edici√≥ facs√≠mil de l'original, que s'ha publicat acompanyada d'un extens estudi de l'arxiver valenci√† Ramon Pujadas, un dels experts mundials en cartografia n√†utica medieval m√©s reconeguts. De moment ja n'han aparegut molt bones cr√≠tiques en revistes de refer√®ncia com Imago Mundi i The Portolan, per√≤ De Moya aspira amb aquesta edici√≥ a fer descobrir al p√ļblic del nostre pa√≠s una obra art√≠sticament, hist√≤ricament i cient√≠ficament molt interessant, que amaga una perviv√®ncia plena d'an√®cdotes (llegiu-ne les vicissituds al pr√≤leg del Dr. Francesc Fontbona), tan interessants com els mateixos detalls, miniatures i llegendes plasmats al mapamundi per Gabriel de Vallseca.

Detalls especials

Joan de Moya, quan explica per qu√® es va fixar en la carta de Gabriel de Vallseca, en destaca uns quants aspectes que la fan singular. D'entrada, la norma productiva dels cart√≤grafs i mapes de l'√®poca no era la que va seguir el pintor barcelon√≠, ans era molt m√©s esquem√†tica. De carates tan bones, sols se'n feien per comanda i hi havia d'intervenir fins i tot un notari per la quantitat de diners que es movien. Eren peces molt costoses, i no totes han pogut arribar als nostres dies. Tamb√© s√≥n destacables les miniatures d'art g√≤tic que decoren les costes i els interiors de la carta, que fan la reproducci√≥ atractiva als estudiosos de l'art. I als ling√ľistes, afegeix, els poden interessar les llegendes en catal√† que hi apareixen, cosa gens habitual en una √®poca en qu√® la llengua culta era el llat√≠.

Jueu convers

L'autor de la carta nàutica, Gabriel de Vallseca, va néixer a Barcelona al si d'una família jueva i es va dedicar inicialment a la pintura. Per mitjà del prohom barceloní Joan de Vallseca, 'va ser guiat cap a la llum del cristianisme' sota amenaça de perdre la vida per jueu. La conversió forçosa, explica De Moya, es pot veure una mica a la carta del 1439, atès que el model en què es va inspirar a l'hora de pintar-la solia col·locar damunt les cases dibuixades una creu, que Vallseca no va plasmar. De Vallseca, coneixedor de la important tradició cartogràfica de Mallorca, s'hi va desplaçar quan va trobar l'oportunitat de muntar-hi un taller de cartes, amb el qual va fer els primers diners. Però De Vallseca es va convertir en un influent personatge de la Mallorca de l'època amb un altre negoci: el tràfic d'esclaus i de teixits.

Publicat a Vilaweb