La vaca cegahisto.cat



04-05-2021  (120 lectures) Categoria: Articles

Meridià Dunkerke Barcelona - François Arago

Alguns poden recordar aquestes impactants declaracions del llavors ministre d'Ind√ļstria Jos√© Manuel Soria al setembre de 2013. En contextualitzar-se, el ministre va parlar sobre si Espanya va adoptar o no el fus horari de Greenwich, una hora menys que l'hora oficial peninsular espanyola actual. Que, pensava Paulino Rivero, president del Govern de can√†ries, equivaldria a l'√®poca peninsular i can√†ria, molt a la seva persecuci√≥. La "una hora menys a les Can√†ries" √©s de propaganda tur√≠stica gratu√Įta. Cada hora!

La ment dels polítics és insumible, però aquest monument al meridià pot haver confós el ministre canari. Es troba a l'illa canària de Hierro, a Punta Orchilla. Per on va passar el meridià zero.

3-meridiano cero HierroMonument al Meridià de Ferro a Orchilla Point (Illa de Ferro)

Claudio Ptolemeu (90-168 dC) en la seva obra Geographia va situar l'origen de les longituds a l'extrem més occidental de l'illa de Hierro(Punta Orchilla),sent la terra més occidental coneguda. Per tant, totes les terres tindrien longituds positives. Sent Ptolemé un referent en matèria geogràfica durant molt de temps, el de l'illa de Hierro va continuar sent utilitzat com a meridià zero al llarg de 16 segles.

4.-Mapamundi de Ptolomeo incluido en la edición de Roma de 1478Mapamundi de Ptolemeu inclòs en l'edició de Roma de 1478. Font: valdeperrillos.com

Al principi, el tema del meridi√† era majorit√†riament una q√ľesti√≥ de mapes. Per√≤ quan va comen√ßar la navegaci√≥ transatl√†ntica, establir la longitud es va convertir en un problema vital. Trobar latitud √©s senzill. Us d√≥na, per exemple, l'al√ßada del pol celeste. I es pot inferir mesurant l'altura del Sol al migdia. Per√≤ calcular la longitud √©s un problema molt m√©s complex. Es van barrejar dues solucions finals: utilitzar la posici√≥ de la Lluna o utilitzar rellotges.

El 1667, Lluís XIV de França va fundar l'Observatoride París, amb àmplies vistes: millorar el coneixement sobre l'Univers. El 1675 Carles II d'Anglaterra va fundar el Royal Observatory of Greenwich, més centrat en perfeccionar les tècniques de navegació. Associats a aquests observatoris sorgeixen els seus meridians de referència, que travessen l'eix de l'observatori. O, més concretament, l'instrument a partir del qual es prenen les mesures.

Com a resultat del treball a l'Observatori Brit√†nic, el cinqu√® astr√≤nom reial¬†Nevil Maskelyne va publicar el 1767 el¬†primer Almanac N√†utic,que inclo√Įa efem√®rides astron√≤miques utilitzades pels mariners. La refer√®ncia meridiana era, l√≤gicament, greenwich. Per√≤ a mesura que cada vegada m√©s pa√Įsos navegaven, van sorgir nous meridians. Per ordenar el panorama, la Meridian International Conference es va celebrar a Washington DC el 1884.¬†En aquell moment, ja existien m√©s d'una dotzena de meridians, com mostra la taula seg√ľent.

9-Clipboard02Meridians de referència a la data de la Conferència Internacional Meridiana de 1884

El 65% dels vaixells, que mouen un volum del 72% del comerç, van ser regats pel meridià de Greenwich, mentre que el 28% restant es van distribuir a més d'una dotzena de meridians. El resultat va ser l'adopció com a meridià 0 del meridià de Greenwich. A la conferència van tenir lloc dos fets destacables. D'una banda, l'astrònom escocès Sir Sandford Fleming va proposar dividir la Terra en 24 zones horàries de 15 graus cadascuna. La proposta va ser rebutjada en el seu moment, tot i que seria acceptada en una data posterior. D'altra banda, els francesos van intentar que els anglesos es comprometessin a adoptar el sistema internacional de mesures. Infructuosament, com bé sabem.

Els francesos, per la seva banda, es van endur altres derrotes. Seguint les idees racionalistes de la Il¬∑lustraci√≥, el 1791 l'Acad√®mia de Ci√®ncies de Par√≠s va adoptar la resoluci√≥ per idear un sistema de pesos i mesures que posaria ordre en el caos que imperava en aquella √®poca, on pr√†cticament cada poble tenia el seu. Es va proposar una mesura basada en la naturalesa mateixa i no en una mesura arbitr√†ria. Aix√≠ va n√©ixer el comptador, base del sistema, definit com la desena milion√®sime de la dist√†ncia que separa el pol de la l√≠nia de l'equador. √Čs a dir, des del pol nord fins a l'equador, hi ha exactament 10.000 km.

12-Kilometre_definitionDefinició del comptador. "Això" és de 10.000 km

 

Però és clar, per saber quant era un comptador, calia mesurar un meridià. L'escollit va ser, per descomptat, el que passa per l'Observatori de París, el meridià francès 0. Davant la impossibilitat de mesurar-lo sencer, es va decidir mesurar l'arc entre Dunquerque (nord de França), i Barcelona amb una mesura d'arc propera a 9,5o. El 30 de març de 1791, Lluís XVI va encarregar a geodestas Pierre Méchain i Jean Baptiste Joseph Delambre que dugués a terme la mesura. Delambre mesuraria la part nord (de Dunquerque a Rodez), mentre que Méchain mesuraria la part sud (de Rodez a Barcelona). La tècnica utilitzada seria la triangulació geodèsica. Es va crear una cadena de triangles, els vèrtexs dels quals eren muntanyes al llarg del meridià.

14-Delambre_Jean-Baptiste_btv1b26001383Cadena de triangulació Dunquerque-Barcelona. Font: gallica

M√©chain va arribar a Barcelona el 10 de juliol de 1792. Va col¬∑locar un¬†d'aquests v√®rtexs geod√®sics a la Torre de Guaita del Castell de¬†Montju√Įc. Encara es troben al castell de Monju√Įc, marques fetes per M√©chain per a les seves mesures. Malauradament, es troben en una zona no visitable pel p√ļblic. M√©chain i Delambre van tornar a Par√≠s a finals de 1798 amb dades sobre mesures realitzades entre Barcelona i Dunquerque. Durant sis mesos es van realitzar els c√†lculs necessaris per determinar matem√†ticament la longitud de la desena mil milions del quadrant del meridi√† de Par√≠s. El 10 de desembre de 1799¬†Napole√≥ Bonaparte va establir el nou sistema m√®tric decimal, amb el lema:"Per a tots els pobles i per a tots els temps".

Las-marcas-que-utilizo-el-astr_54415099745_51351706917_600_226Marques realitzades per M√©chain a la Torre de Vig√≠a del Castillo de Montju√Įc. Font:¬†chauffeurbarcelona.wordpress.com

Quan¬†Ildefonso Cerda va dissenyar¬†l'Eixample de Barcelona el1859, iinclo√Įa un bell record a la mesura del metro a Barcelona. L'avinguda paral¬∑lel √©s, de fet, un paral¬∑lel. I l'avinguda Meridiana, un meridi√†. I no nom√©s qualsevol. Tots dos s'entrecreuen a l'antic far del port, avui Torre¬†del Rellotge de la Barceloneta, que va ser un altre dels v√®rtexs utilitzats per Muchain en la seva mesura.

18-Clipboard02 copiaLes avingudes Paralel i Meridia s'entrecreuen a la Torre del Reloj de la Barceloneta, un dels llocs més emblemàtics de Mechain

M√©chain va morir a Castell√≥ de la Plana el 20 de setembre de 1804, mentre treballava per allargar el mesurament del meridi√†. En aquell moment, mesurar el meridi√† per afinar el mesurament del comptador ja era irrellevant. Altres arcs meridians ja s'havien mesurat i se sabia que la Terra no era una esfera perfecta i, per tant, els meridians no eren els mateixos. Per√≤ volia mesurar diferents arcs de la Terra per saber-ne la forma.¬†Laplace,el cient√≠fic m√©s influent de Fran√ßa, va demanar directament a l'emperador Napole√≥ que continu√©s les mesures de M√©chain a Catalunya i estengu√©s l'arc meridi√† a Val√®ncia i les Illes Balears. Quan M√©chain va morir enmig de la seva tasca,¬†Jean Baptiste Bioti¬†Francois Aragovan ser nomenats per continuar l'obra de M√©chain. Aquesta obra no estaria exempta de perill, ja que coincidia amb l'inici de¬†la Guerra de la Independ√®ncia espanyola. El retorn d'Arag√≥ a Fran√ßa va ser tota una aventura, per√≤ van aconseguir estendre el meridi√† de Par√≠s a l'illa de Formentera. El valor del comptador dedu√Įt del nou arc amb prou feines variava dues mil¬∑l√®simes de la mesura anterior.

31-louvre-courtyardMedalla d'Arago a la coneguda esplanada del Louvre

De tornada a París, Aragó es va convertir en un personatge il·lustre de l'època, convertint-se en cap d'estat francès entre maig i juny de 1848. I com a personatge il·lustre va tenir el seu monument a París, a la plaça de l'Illa de Sein,davant de l'Observatori de París. Però, coses de guerra, l'estàtua de bronze va ser llançada pels nazis durant l'ocupació de París, a la Segona Guerra Mundial. A principis dels anys 90, l'estand que va aguantar l'estàtua d'Aragó encara estava buit. Es va organitzar un concurs per "restaurar" l'honor d'Aragó. L'estand encara està buit, però 135 medallons de bronze de 12 centímetres de diàmetre,de l'holandès Jan Dibbets, han recordat Aragó. Es col·loquen al llarg del meridià de París, passant per l'Observatori i l'estand de l'antiga estàtua, que es troba al meridià. L'obra té una longitud de 9,2 quilòmetres i es va inaugurar el novembre de 1994.

Clipboard01

Per què 135 medallons? No hem trobat cap explicació. Però és curiós que la plaça de l'Illa de Sein porta el nom dels 133 homes, o tota la població masculina de l'Illa de Sein a Bretanya, que van ser els primers a arribar a la crida del general de Gaulle a Londres durant la Segona Guerra Mundial. Tenen a veure aquests 133 noms amb els 135 medallons? Suggestiu, però no tenim cap referència que relacioni ambdues figures.

Malauradament, alguns medallons han desaparegut. Si voleu passar temps buscant a París, els Medallons Meridian/Arago de París poden ser un dels millors llocs. Inclou un googlemaps amb l'estat i estatus dels medallons. Podeu accedir-hi fent clic a la imatge.

24-Clipboard08

Qualsevol que hagi estat a París no és estrany que s'hagi trobat amb cap d'aquests medallons, ja que hi ha per tot arreu, inclòs l'interior del Louvre.

Clipboard04

Malauradament, els medallons han caigut una mica en l'oblit. En la meva √ļltima visita a Par√≠s, vaig preguntar sobre els medallons en una oficina de turisme. Despr√©s d'un moment de desconcert, un treballador va apar√®ixer all√† que alguna cosa havia sentit. I va tirar d'internet per donar-me informaci√≥ que ja havia rebut pel meu compte.

De tota manera, la propera vegada que visiteu París, passeu un temps en aquest preciós monument invisible i desconegut, en homenatge, no només a Aragó, sinó a aquell grup de científics que van mesurar per primera vegada, sobre el terreny, el món

 

Manu Arregi Biziola (bergara, 1968) és catedràtic de Física, Matemàtiques i Astronomia a l'Ikastola Aranzadi de Bergara. També és membre d'Ilatargi Astronomia Taldea, Biscayne Astronomical Grouping, Sabadell Astronomical Grouping i ApEA (Associació per a l'Ensenyament de l'Astronomia)