La vaca cegahisto.cat



26-07-2013  (1898 lectures)

Marco Polo vs. Jacme Alaric

Primera part: La destrucció i adulteració de les fonts documentals

Mosaic amb la imatge de Marco Polo

 

Un dels fets més importants a l'hora de tenir present la biografia d'En Marco Polo és que "el manuscrit original començat a Gènova no ha sobreviscut; i, dels textos, d'uns cent cinquanta manuscrits que queden s'ha dit que no n'hi ha dos que siguin iguals"1. El fet, que en si no ha de ser cap alarma per sospitar re d'especial, té ara la seva transcendència capital si es pogués donar el cas que el Marco Polo de què parlen els manuscrits no fos exactament el Marco Polo real i darrere d'aquest nom s'hi amagués un altre personatge de carn i ossos.

Així m'ho fan entreveure un seguit de dades, moltes de les quals les dóna En John Larner a la seva biografia sobre aquest gran viatger, intitulada Marco Polo y el descubrimiento del mundo, car, segons ell, tota la seva vida és plena de controvèrsies2 i ja al segle XVIII es va escriure que "el llibre és un engany i que el seu autor és un mentider i que ni En Marco Polo ni els seus familiars no viatjaren mai a la Xina"3. Dada que ha vingut a ser refermada "per l'argument aparegut recentment que tota la història sobre l'empresonament d'En Marco a Gènova i la seva cooperació amb Rustichello [que és qui va redactar el llibre, seguint els dictats d'En Polo] és un mite"4.

A més a més, el llibre d'En Marco Polo ens diu que tant ell com el seu pare i un germà d'aquest són els protagonistes d'un dels viatges a la Xina més importants de l'Edat Mitjana. Però, noresmenys, per En Larner, "a les fonts xineses no s'hi ha trobat cap al·lusió a aquests dos noms (ni referents al mateix Marco)"5. I, més endavant, hi torna a insistir: "No es pot utilitzar cap font xinesa que aporti evidències sobre la seva estada"6 en aquell país oriental.

I, encara, en abordar l'ofici de governador que, segons el llibre, En Marco va exercir a la Xina, escriu: "Al capítol CXLIV se'ns diu que En Marco governà la ciutat de Iangzhou, a la confluència del Gran Canal i el Iangtze, durant tres anys. Si fos cert, En Marco hauria d'haver estat una persona realment important, perquè, tal com ell ens diu, aquesta ciutat comptava amb vint-i-set ciutats poderoses i riques sota la seva fèrula i era administrada per un dels dotze barons del Gran Kha, els seus principals consellers. Però en els annals locals de la ciutat que contenen una llista de tots els administradors de l'època de la dinastia Iuan és impossible trobar cap governador que pugui identificar-se amb ell o que desenvolupés el càrrec durant tres anys"7.

Ultra això, les traces per confirmar que En Marco Polo va dictar el seu llibre des de la presó de Gènova, són boiroses i contradictòries. En Larner, atent com de costum a les irregularitats textuals, apunta. "En Marco és a la presó de Gènova explicant la seva història a un tal Rusticiaus de Pisa. Es desconeix com En Marco hi arribà. Al seu Imago Mundi seu Chronica, escrita, sembla, a la primera meitat del segle XIV, el dominic Jacopo d'Acqui esmenta una batalla naval entre mercaders genovesos i venecians a Laias, al 1296, durant el pontificat de Bonifaci VI (sic per Bonifaci VIII), en què En Marco fou capturat i pel qual fet, un cop a la presó, escriví el seu llibre sobre les meravelles del món. Aquestes informacions no poden ser certes, atès que la batalla de Laias tingué lloc al 1294, l'any anterior del retorn d'En Marco a Venècia"8.

Llavors, es pot donar el cas que tots aquests contrasentits fossin introdu√Įts a les c√≤pies posteriors del llibre original per fer coincidir el personatge real i autor dels fets, amb el seu suplantador i que, per aquesta ra√≥, no s'hagi pogut seguir mai el seu rastre ni s'hagi trobat cap mena de documentaci√≥ o refer√®ncia a les fonts xineses? Qu√® ens diu el text original?

Com de costum, "el manuscrit original no ha sobreviscut"9. En addició, el text "no manca d'una certa opacitat"10 i En Larner es prepara per "seguir i revisar la possibilitat d'un frau encara més radical"11. Frau que comença a notar quan assegura que els traductors del llibre "destrueixen la pàtina de l'original"12.

Això ara explica perfectament perquè "quan En Marco confia en la seva memòria, s'equivoca, com, per exemple, quan fa referència a la seva pròpia família i si mateix en els primers capítols del llibre"13; cosa que es contradiu enormement amb la resta de dades que ens forneix, car, "la immensa quantitat d'informació detallada i precisa que apareix al llibre no es pot oferir sense l'ajut d'unes extenses notes escrites"14 o en documents15. I el que encara és més sorprenent: sembla que els traductors i els copistes van tenir un interès especial a esborrar el rastre del protagonista del viatge, car En Larner ens advera conscienciós que "la pronunciada manca d'interès d'En Marco per explicar-nos quelcom sobre si mateix és una de les característiques més òbvies i notòries del seu llibre"16.

El fet em recorda amb escreix un altre gran viatger universal: En Colom. Aquest, també, sempre parla amb profusió de detalls, fent servir notes dels seus quaderns, referències bibliogràfiques precises i documentació notarial abundosa, excepte quan parla de la seva família, que llavors el que ens en diu esdevé misteriós i contradictori.

Un altre dada per adonar-nos que molt possiblement som davant d'una suplantació de personalitat, com en el cas del Colombo genovès plebeu que desdobla el Colom noble català, és que En Marco "havia quasi oblidat la seva llengua veneciana"17 i, en tornar a Venècia, segons una llegenda, "els seus parents es negaren a creure que fossin els qui deien que eren"18. Per això mateix En Larner conclou, tot i que no ho considera gaire important, que, de la lectura del text, se'n desprèn "la idea que l'autor fos una ficció, una mera funció del discurs"19.

Llavors, cal insistir. ¬Ņpotser En Marco Polo del text no √©s el mateix personatge que va fer el viatge i ens el va deixar escrit? En Larner √©s categ√≤ric: "Podem concloure dient que el llibre no √©s l'obra d'un mercader veneci√† sobre el comer√ß d'orient"20.

Aleshores, a vista del que vinc exposant fins aqu√≠, podria ser que els errors sobre la seva fam√≠lia fossin, m√©s aviat, introdu√Įts pels copistes que per ell mateix? Tot m'ho fa creure. Per En Larner, el copista "ha inserit fragments" al text21. Segons ell, que cita ara per refermar el que diu el parer de la doctora Wehr, el traductor va produir "una versi√≥ distorsionada de l'aut√®ntic text d'En Marco"22. I es q√ľestiona "si En Rustichello no hauria afegit incoher√®ncia de manera deliberada a un text per ell mateix coherent"23. Confirma que "alguns dels manuscrits d'En Polo resulten sorprenentment diferents entre ells"24. I s'exclama que "quelcom que sorpr√®n als lectors contemporanis de la raresa del llibre √©s que En Rustichello li ha donat un principi i una meitat, per√≤ cap final. De sobte es det√©n"25.

No seria que es det√©n perqu√® el final del llibre real no s'ajustaria amb el nou indret que els copistes volien introduir? No seria que, com anem veient, En Marco Polo i Ven√®cia tindrien molt poc o gens en com√ļ? Ja he mostrat que En Larner creia que no podia ser un mercader d'aquesta ciutat. Ara, anant una mica m√©s endavant, √©s q√ľestiona si el Marco Polo de Ven√®cia va existir realment. I exposa: "¬ŅPer qu√® Dante no esmenta mai En Marco Polo? ¬ŅPer qu√® √©s ignorat en el tractat d'estrat√®gia i t√†ctica de les croades escrit pel seu conciutad√† Marino Sanuto, quan aquest fa refer√®ncia a la descripci√≥ d'Orient del pr√≠ncep Hetoum?"26.

Llavors, a les envistes de tot plegat, si En Marco Polo no era un mercader veneci√†, si havia oblidat la seva llengua, si els escriptors famosos de la Ven√®cia contempor√†nia no l'esmenten, ni tampoc ho fan els registres documentals xinesos; si tot el que fa refer√®ncia a la seva fam√≠lia √©s contradictori i ha desaparegut del llibre qualsevol informaci√≥ sobre la seva persona; si l'original del text no s'ha trobat mai m√©s i el que ens en queden s√≥n c√≤pies i m√©s c√≤pies plenes d'interpolacions, falsedats i contrasentits irreconciliables, fins al punt que, en alguna ocasi√≥, els llibres semblen totalment diferents, em sembla molt congruent deduir-ne que tot aix√≤ s'esdev√© perqu√® hi ha hagut un desdoblament intencionat de personatges. Perqu√® hi havia un autor real que calia substituir per alg√ļ altre. Per una ra√≥ que ara mateix no s√© explicar, aquest autor i viatger de carn i ossos va ser canviat per En Marco Polo.

Però, qui hi havia darrera aquest nom? I si no era venecià, ni parlava venecià, de quina nació era i quina llengua parlava? En quina llengua va escriure el llibre?


Jordi Bilbeny

1 JOHN LARNER, Marco Polo y el descubrimiento del mundo; Ediciones Paidós Ibérica, S.A.; Barcelona, 2001, p. 22.

2 √ćdem, p. 23.

3 √ćdem.

4 √ćdem, p. 23-24.

5 √ćdem, p. 59.

6 √ćdem, p. 73.

7 √ćdem, p. 100-101.

8 √ćdem, p. 76.

9 √ćdem, p. 80.

10 √ćdem, p. 79.

11 √ćdem.

12 √ćdem, p. 83.

13 √ćdem, p. 87

14 √ćdem, p. 86.

15 √ćdem, p. 87.

16 √ćdem, p. 102.

17 √ćdem, p. 131.

18 √ćdem.

19 √ćdem, p. 106.

20 √ćdem, p. 115.

21 √ćdem, p. 88.

22 √ćdem.

23 √ćdem.

24 √ćdem, p. 159.

25 √ćdem, p. 92.

26 √ćdem, p. 154.

 

Segona Part: La restauració de la història

Detall de l'expedició de Marco Polo a l'Atles Català (1375)

 

Contr√†riament al que s'espera tothom, Marco Polo no va escriure el seu llibre en cap llengua it√†lica, i menys en veneci√†. Per En Jacques Heers, "durant molt de temps es mantingu√© entre els erudits la tradici√≥ de Ramusio, que el Devisement fou escrit primerament en llat√≠. M√©s endavant sorg√≠ la teoria d'una primera versi√≥ en itali√†, en llengua vulgar, tot i que de cap manera no seria el dialecte veneci√†, sin√≥ el tosc√†, malgrat que el manuscrit itali√† m√©s antic que es conserva es troba a Flor√®ncia"1. Afegeix que "s√≥n molt poques les obres o manuals que presenten el Devisement com a quelcom essencialment franc√®s, del nord de Fran√ßa"2, per√≤ que "aquesta traducci√≥ en franc√®s del nord, en llengua d'oil, √©s tan sorprenent a primera vista, que ning√ļ no se n'ocupa o, en tot cas, s'esmenta com una anomalia o incongru√®ncia"3. Per acabar reblant que, "de tota manera, l'anterioritat de la versi√≥ francesa no ofereix cap dubte. La demostr√† plenament al 1827 l'erudit itali√† Comte Baldelli Boni a la presentaci√≥ de la seva edici√≥"4. De llavors fins avui dia, tots els entesos parlen que la llengua del llibre √©s el franc√®s. Un franc√®s un p√®l macarr√≤nic, carregat d'italianismes, la qual cosa ha fet que hom cregu√©s que el llibre es va escriure en un inexistent "francoitali√†".

Per√≤ el que a mi em sorpr√®n encara m√©s √©s que la versi√≥ m√©s antiga que es conserva en itali√†, no prov√© de cap manuscrit itali√†, sin√≥ d'una p√®ssima traducci√≥ del franc√®s, en qu√® el traductor "demostra una incapacitat total de penetrar el sentit del text"5. √Čs a dir, que no hi ha cap manuscrit en la llengua de Marco Polo, sin√≥ que tots deriven d'un text franc√®s tamb√© molt poc escrupol√≥s, carregat d'italianismes. En aquest sentit, En Luigi Foscolo Benedetto ha parlat amb vehem√®ncia "de la nul¬∑litat liter√†ria i la incapacitat professional del primer copista de la versi√≥ francesa", plena de faltes, llacunes, alteracions i retallades6. A. C. Moule ha indicat que el text ha estat "escrit per un escriv√† que no sabia el que escrivia"7. I En Philippe M√©nard, responsable d'una nova edici√≥ cr√≠tica del text franc√®s ens innova que li "ha calgut procedir a una operaci√≥ quir√ļrgica important per donar sentit" a certs passatges8, on el text "francoitali√† √©s aberrant"9 i "profundament alterat"10. Per la qual cosa, no dubta gens ni mica que el manuscrit franc√®s "ha estat precedit almenys per una altra c√≤pia"11. Ara b√©, era una c√≤pia tamb√© en franc√®s o en una altra llengua? Com que, segons ell, "el copista era ignorant de la llengua francesa i, sense dubte, poc cur√≥s. Les faltes comeses no nom√©s revelen greus modificacions de contingut. Indiquen, sobretot, que l'escriv√† ha copiat coses que no comprenia, sense pretendre corregir ni reescriure el seu text"12, em sembla evident que haur√≠em de ser davant d'un original en una altra llengua que la francesa. Per√≤ quina?

Algunes versions ens parlen al pr√≤leg que la primera c√≤pia del text la va dur a Fran√ßa "monsenyor Tibaut, cavaller, de Cepoy"13, que la va rebre directament al 1307 del mateix Marco Polo14. Per√≤ el fet cert √©s que, des de l'estiu del 1307, Tibaut de Cepoy era el cap de la Gran Companyia Catalana dels almog√†vers. Per qu√® l'autor, si era veneci√†, l'havia triat a ell? O potser no era veneci√† i per aquesta ra√≥ no va escriure el llibre en aquesta llengua. I si fos catal√† i per aquesta ra√≥ fes arribar l'obra als dipositaris del poder catal√† a Orient? Aix√≤ explicaria d'una banda l'enigma multisecular de la llengua en qu√® va ser escrit l'original perdut dels viatges i, de returc, aportaria una gran llum al fet que la primera c√≤pia fos duta a Fran√ßa per En Tibaut de Cepoy, que tot i estar al servei de la Gran Companyia Catalana, era vassall de Carles d'Anjou. Tamb√© ho explicarien, evidentment, el nombre ingent de catalanades del text franc√®s ‚Äďque o b√© s√≥n tingudes per inexplicables o s√≥n preses, atesa la semblan√ßa immensa, per italianismes‚Äď i les irregularitats del text itali√† que porten directament al catal√†, que requeririen un estudi a part.

Però, llavors, de ser certes les meves conjectures, qui va poder ser aquest català que sortint d'Europa, i després d'entrevistar-se amb el Papa, va recórrer el regne croat de Jerusalem, Constantinoble, Armènia i va arribar a la cort del Gran Kha? N'ha quedat cap rastre històric?

Sorpr√®n molt√≠ssim que pels mateixos anys que Marco Polo ens diu que el seu pare va tornar de la Cort del Kha de P√®rsia, l'Infant Pere rebi, al 1265, uns llegats armenis15, Jaume I envi√Į ambaixadors a Arm√®nia16, i l'any seg√ľent "estava en contacte amb el rei cristi√† d'Arm√®nia, l'emperador Bizant√≠ i el khan t√†rtar Abaga"17. Aix√≤ s'explica perqu√®, en aquesta √®poca el sold√† Baibars havia amena√ßat el reialme armeni. El rei Hethum I d'Arm√®nia va demanar l'ajuda dels mongols. Aquests i Bizanci tenien una alian√ßa militar, refor√ßada pel casament del Kha Abaga amb Maria Paleologuina, filla natural de l'emperador Miquel VIII Pale√≤leg. Llavors, com que "Jaume d'Arag√≥ es convert√≠ en l'interlocutor privilegiat de Miquel Pale√≤leg a Occident"18, davant dels interessos de Fran√ßa i el Papat d'ocupar l'imperi Bizant√≠, el rei catal√† havia esdevingut, alhora, una pe√ßa clau en l'engranatge de l'alian√ßa greco-mong√≤lica. L'arribada, al febrer del 1267, d'ambaixadors del Gran Kha a la cort catalana de Perpiny√† en seria la culminaci√≥ pol√≠tica. El rei Jaume explica amb deteniment a la seva cr√≤nica que, mentre era a Toledo, "ens vingu√© un missatge que Jaume d'Alarig, que era nostre, i n√≥s l'hav√≠em enviat al rei dels t√†rtars, havia vingut d'all√† i ens aportava un bon missatge; i amb ell venien dos t√†rtars, homes honrats, per√≤ l'un era m√©s honrat i tenia major poder"19. Despr√©s de comentar-ho al seu gendre, el rei de Castella, i que aquest li desaconsell√©s el suport militar, el rei Jaume escriu: "Que era cosa vera i certa que el fet era gran, i cap rei que fos de√ß√† el mar no tingu√© paria ne amor amb aquells t√†rtars: l'una, que de poc temps en√ß√† havia comen√ßat llur poder; l'altra, que ells no enviaren mai cap missatge a cap rei de cristians, perqu√® tinguessin llur amor, fora de n√≥s. I puix que a n√≥s havien enviat missatge senyaladament, entre els altres, semblava obra de D√©u, que ell volia encomanar aix√≤ a n√≥s, que n√≥s ho f√©ssim; i puix que ell ho volia, n√≥s, ni per respecte ni per temor de la nostra persona ni per molt que ens hagu√©s de costar, no li defugir√≠em que n√≥s aquesta cosa no prov√©ssim amb tot el nostre poder"20.

√Čs a dir, que Jaume I √©s plenament conscient que √©s l'√ļnic rei d'Occident que pactar√† una alian√ßa pol√≠tico-militar amb el Gran Kha. Temps enrere li va enviar un ambaixador, que ara tornava, amb dos missatgers mongols, per tancar el pacte i fermar un croada conjunta per a la conquesta del Sant Sepulcre. Sembla que l'ambaixada dels t√†rtars a la cort catalana deuria tenir un cert ress√≤ entre les elits del pa√≠s, car dos mongols s√≥n esculpits ‚Äďsegons com m'ho fa veure En Ferran Margarit‚Äď al claustre del monestir de Ripoll. Acte seguit, el rei es va despla√ßar a Val√®ncia i aqu√≠, narra el monarca, "ens vingu√© Jaume Alaric amb els t√†rtars i un altre missatger de Gr√®cia que hi havia. I ens digueren de part del gran kha, que era rei dels t√†rtars, que ell tenia intenci√≥ d'ajudar-nos; i que vingu√©ssim a Alaias o a un altre lloc, i que ell eixiria a n√≥s, i per la seva terra trobar√≠em all√≤ que haur√≠em menester; i aix√≠ podr√≠em amb ells ensems conquerir el Sepulcre. I deia que ell ens proveiria de ginys i ens proveiria de conduit"21.

Segons l'Ernest Marcos, "com a resposta, Jaume d'Aragó ordenà aleshores a un ciutadà de Perpinyà, el mercader Jaume Alarich, que acompanyés els enviats d'Abaqa fins a Pèrsia per tal de tractar en nom seu amb el sobirà mongol l'afer que aquest li proposava: la participació del monarca català en una empresa conjunta a Terra Santa contra els mamelucs d'Egipte. Amb aquesta iniciativa del Conqueridor comença, doncs, de debò la història de la croada catalana a Palestina"22.

Amb aquesta finalitat Jaume I comença les relacions diplomàtiques per assegurar-se alhora el suport del Papa, que rep també, d'altra banda, un llegat mongol. Per En Marcos, hom ha pensat que el llegat mongol "és el mateix dignatari que portà quatre mesos abans al Rosselló la proposta de col·laboració militar d'Abaqa. En estreta relació amb aquest fet, s'ha suggerit també que el qui s'endugué a Tabriz la lletra del pontífex no era pas altre que Jaume Alarich, el mercader de Perpinyà encarregat de negociar directament amb l'il-khan en nom de Jaume d'Aragó"23.

Els paral¬∑lismes, doncs, entre un personatge de novel¬∑la anomenat Marco Polo i que, segons els entesos, no es correspon amb la hist√≤ria, i el nostre Jaume Alarich s√≥n colpidors. Per comen√ßar, Marco Polo viatja amb dos parents (el pare i un oncle) i l'Alarich amb dos embaixadors mongols. Els Polo arriben d'un viatge a √Äsia al 1269 i preparen el seg√ľent, que s'escaur√† al cap de dos anys, despr√©s d'aconseguir un guiatge papal. L'Alarich torna d'una ambaixada a la cort del Gran Kha i al cap de dos anys, al 1269, obtinguts el permisos del Papa, s'embarca de tornada cap al pa√≠s dels t√†rtars en l'expedici√≥ dels croats a Terra Santa.

Diversos s√≥n els passatges del text de Marco Polo que ens el presenten com a missatger del Gran Kha, ambaixador, diplom√†tic, desimbolt en tasques de govern. El fet ha cridat l'atenci√≥ d'En Heers, que escriu "En Marco apareix com un home de la cort, apassionat per la cultura de la cort mongol i l'organitzaci√≥ de l'Estat"24 i que "els interessos de l'autor no coincideixen amb els d'un negociant"25. Segons ell, "realment, Les Meravelles no √©s el llibre propi d'uns comerciants, sin√≥ d'un funcionari vinculat a l'estat i dedicat a servir-lo"26. Per acabar arrodonint que el seu periple "formava part d'una s√®rie de missions d'√≠ndole diplom√†tica"27 i que els tres viatgers, "evidentment, formaven part d'una ambaixada"28. Per√≤ es d√≥na el cas que l'√ļnica ambaixada coneguda documentalment i hist√≤rica, a la mateixa √®poca i en els mateixos anys, √©s la d'En Jaume Alarich.

Veiem també que Marco Polo és a Acre, la capital del regne croat, i a Jerusalem, i d'aquí passarà a Armènia, on es relaciona amb el rei Hethum, abans de desplaçar-se finalment cap a la cort del kha. Doncs bé: Jaume Alarich desembarca a Acre, amb les naus croades, on el trobem descrit com a "plenipotenciari de la Corona d'Aragó davant de l'il-khanat" i on continua acompanyat dels ambaixadors mongols29. I veiem, alhora, que els contactes de Marco Polo són exactament els mateixos que els dels aliats polítics del rei Jaume. Per això, doncs, no ens hauria de sobtar que el llibre de Marco Polo deixi ben explícit que "el Gran Kha envià moltes ambaixades al Papa, al rei de França i al rei d'Espanya"30, que no és altre que el monarca català.

A m√©s a m√©s, sabem que el rei Jaume I i Miquel VIII Pale√≤leg eren parents. Ambd√≥s descendien d'un avantpassat com√ļ: l'emperador de Bizanci Joan II Comm√®, la n√©ta del qual, Eud√≤xia Comm√®, va ser l'√†via materna del rei catal√†. "Per aix√≤ ‚Äďha ressenyat En Roger Alier‚Äď els reis catalans descendien de la casa imperial de Bizanci"31. Llavors, at√®s que el kha Abaga era el gendre de l'Emperador Miquel, i at√®s que Miquel i Jaume eren parents, el monarca catal√† tamb√© estava emparentat amb el Gran Kha, la qual cosa possibilitava que un ambaixador d'aquell pogu√©s viure a la cort mongol i ser tractat pel kha com un dels seus ambaixadors, diplom√†tics i homes d'Estat. Els mateixos c√†rrecs que tenia En Jaume Alarich.

Jordi Bilbeny


1 JACQUES HEERS, Marco Polo; Biblioteca Salvat de Grandes Biografías-80, Salvat Editores, S.A.; Barcelona, 1989, p. 160.

2 √ćdem.

3 √ćdem, p. 162.

4 √ćdem, p. 160.

5 √ćdem, p. 161.

6 Cf. PHILIPPE M√ČNARD, "Introduction" a Le Devisement du Monde, de Marco Polo; Textes Litt√©raires Fran√ßais-533, Librairie Droz, S.A.; Ginebra, 2001, tom I, p. 31.

7 √ćdem, p. 32, nota 66.

8 √ćdem, p. 34.

9 √ćdem.

10 √ćdem, p. 35.

11 √ćdem.

12 √ćdem, p. 36.

13 MARCO POLO, Le Devisement du Monde; op. cit., tom I, p. 115.

14 √ćdem.

15 Cf. ERNEST MARCOS, La croada catalana. L'exèrcit de Jaume I a Terra Santa; La Esfera de los Libros, S.L.; Barcelona, 2006, p. 119.

16 JEAN VILLANOVE, Histoire Populaire des Catalans; Imprimerie Littéraire Michel Fricker, Sant Esteve, 1991, vol. I, p. 201.

17 J. N. HILLGARTH, El problema d'un imperi mediterrani català. 1229-1327; Raixa-135, Editorial Moll, Palma de Mallorca, 1984, p. 52.

18 E. MARCOS, op. cit., p. 136.

19 JAUME I EL CONQUERIDOR, Llibre dels Fets; a cura de Jordi Bruguera, Perfils-479, PPM Editorial, Barcelona, 2008, cap. 476, p. 384-385.

20 √ćdem, p. 385.

21 √ćdem, cap. 482, p. 388.

22 E. MARCOS, op. cit., p. 141.

23 √ćdem, p. 150.

24 J. HEERS, op. cit., p. 137.

25 √ćdem, p. 141.

26 √ćdem, p. 143.

27 √ćdem, p. 67.

28 √ćdem.

29 E. MARCOS, op. cit., p. 220.

30 MARCO POLO, El Libro de las Cosas Maravillosas; Peque√Īa Biblioteca Calamus Scriptorius-60, Jos√© J. de Ola√Īeta, Editor, Barcelona, 1982, p. 93.

31 ROGER ALIER, "Bizanci, Imperi", Gran Enciclopedia Catalana; Enciclopèdia Catalana, S.A; Barcelona, 1971, vol. 3, p. 602.