En el tema de Marco Polo ens trobem mĂ©s davant d’una llegenda que d’altra cosa. AlgĂşn estudiĂłs s'ha basat en el llibre escrit pel Sr. John Larner. M’agradaria afegir-hi la informaciĂł que sobre Marco Polo es pot trobar en el llibre del Sr. Frances Wood: Va anar Marco Polo realment a la Xina?Â
El Sr. Frances Wood és cap del departament de xinès de la British Library i ja fa temps que el Sr. Wood trobava estrany que no trobés ni rastre d’un visitant venecià com Marco Polo en els ben proveïts arxius xinesos de l’època. L’estranyesa ve pel fet de que els buròcrates xinesos tenen merescuda fama de recollir nombrosa documentació sobre la presència de molts occidentals. Al Sr. Wood li sembla poc probable que si realment el Marco Polo hagués servit com emissari especial al gran Ca (Kahn), aleshores que la seva presència no aparegui documentada.
La llegenda diu que el llibre dels viatges del Marco Polo fou escrit per ell mateix (o bé contada per ell a l’escriptor Rustichello) a la presó de Gènova el 1298. En la famosa narració dels seus viatges, aquest va viatjar a la Xina el 1271 amb el seu pare també mercader (curiosament coincidint en les dates amb l’ambaixada enviada pel rei en Jacme tal i com es pot llegir en un article del Sr. Manel Capdevila que apareix en aquest mateix web, està documentat que el rei en Jacme havia enviat un ambaixador a la Xina i havia rebut una ambaixada del gran Ca pels voltants del 1270. A més són molt interesants i aclaridors tant els comentaris sobre la pólvora com sobre el paper que apareixen en aquest article).
A la Xina, el viatger va conèixer al gran emperador Qubilai Khan i aquest impressionat pel visitant, el nomena el seu emissari especial, enviant-lo en diferents missions per diverses provĂncies xineses.
El Sr. Frances Wood utilitzant mètodes d’investigaciĂł històrica que veurem mĂ©s endavant, arriba a la conclusiĂł de que si el Marco Polo realment va existir, aleshores que mai va ser a la Xina i que la seva narraciĂł podia haver-se basat en guies escrites sobre la Xina procedents de Pèrsia o ArĂ bia, que podien perfectament haver arribat a mans d’una famĂlia de mercaders com la de Marco Polo.
Els mètodes de recerca que utilitza el Sr. Wood no són ni l’ADN ni el 14C sinó la lògica i el sentit comú en temes de tan marcat sentit cultural com són la gastronomia o la cal.ligrafia.
En la narració dels viatges del Marco Polo, mai es fa cap referència al costum de beure te (aleshores desconegut a Europa), a pesar de que en la narració es comenten à mpliament les diferents varietats dels “famosos” vins xinesos.
En la narració dels famosos viatges tampoc s’esmenta cap vegada l’ús de palets per menjar, essent aquesta una de les més òbvies diferències respecte a Europa.
Tampoc hi apareix cap referència a la cal.ligrafia xinesa, quan Ă©s evidentĂssima la diferència abismal tant estètica com conceptual respecte l’alfabet romĂ vigent a Europa.
És del tot inversemblant que aquests “detallets” poguessin passar desapercebuts per un viager cultivat i refinat com havia de ser el “fabulat” Marco Polo.
l segle XIII, Catalunya ja Ă©s una potència de gran abast polĂtic i comercial. El prestigi del rei Jaume I Ă©s tan gran que arriba fins a l’Orient. El gran Khan dels mongols l’escull per cercar un apropament Orient-Occident i en Jaume I estableix les primeres ambaixades a l’Orient, Ă©s l’inici d’una llarga sèrie de contactes dels catalans amb l’orient llunyĂ que, abans que en Marco Polo, durien a la nostra naciĂł a ser coneguda i respectada d’un extrem a l’altre de tot el mĂłn conegut.
Jaume I esdevé l’interlocutor principal entre Orient i Occident
El rei català descendeix de la casa imperial de Bizanci. En Jaume I i Miquel VIII Paleòleg de Constantinople eren parents. Ambdós tenien un avantpassat comú: l'emperador de Bizanci Joan II Commè, la néta del qual, Eudòxia Commè, va ser l'à via materna del rei Jaume I.Els mongols i Bizanci tenien una aliança. Antigament els tractats es signaven a cop de boda. L’emperador Miquel VIII Paleòleg havia casat a la seva filla amb el khan Abaga, que des de Pèrsia governava el khanat amb els territoris que avui coneixem com l'Iran, l'Iraq, l'Afganistan, el Turkmenistan, Armènia, l'Azerbaidjan, Geòrgia, Turquia i l'oest del Pakistan.
Donades aquestes circumstĂ ncies geopolĂtiques, en Jaume I es converteix en el gran mediador entre l’imperi BizantĂ i el regne de França i el Papat. La confederaciĂł catalana-aragonesa esdevĂ© el centre del mĂłn, amb privilegis de comerç escampats per tot arreu. El desplegament dels consolats de mar catalans avui dia encara meravella i sorprèn a estudiosos de tot el mĂłn .
Per tot plegat, l’Abaga khan envia ambaixadors a la cort catalana l’any 1267 amb una proposta històrica...
 |
| Abaga khan a cavall |
El primer ambaixador europeu al khanat mongol Ă©s Jaume Alaric
El febrer de 1267 arriben a PerpinyĂ dos ambaixadors tĂ rtars del khan mongol Abaga en missiĂł diplomĂ tica, amb regals per al rei i l’infant Pere, com ara joies, vestits i armes i la proposta de formar una aliança poderosa que anĂ©s mĂ©s enllĂ de l’à mbit comercial. L’Abaga khan sol·licita l’ajut dels catalans per combatre els mamelucs d’Egipte i SĂria que li estaven fent la guitza a les seves fronteres amb els musulmans. Segons relata el propi rei al Llibre dels fets, aquesta ambaixada del rei dels tarters l’omple d’orgull.Jaume Alaric (Jacme d’Alarig, Jaume Alarich), natural de PerpinyĂ , havia exercit com a batlle del rei a Almenara (avui dia Almenar, comarca del SegriĂ ). Ell Ă©s l'escollit pel rei per acompanyar als enviats mongols a tractar en nom seu amb el gran khan. El dota de totes les cartes i credencials diplomĂ tiques.
DesprĂ©s d'entrevistar-se amb el Papa, Jaume Alaric accepta portar una missiva del pontĂfex adreçada a l'Abaga khan i cap a Pèrsia que falta gent... Acompanyat dels ambaixadors mongols desembarquen a Acre, recorren el regne croat de Jerusalem, Armènia i, desprĂ©s d’una llarga travessa, arriben a la cort del Gran Khan a Pèrsia. Durant mĂ©s d’un any, com a plenipotenciari de la Corona catalana-aragonesa tracta directament amb l’Abaga khan i aprofita per fer un reconeixement del khanat, mentre Abaga atĂ©n alguna guerra per l’imperi.
 |
| Atles catalĂ . segle XIII |
 |
| Claustre del monestir de Santa Maria de Ripoll |
El Nadal de 1268 el rei Jaume I es troba a Toledo per assistir a la primera missa del seu fill l’arquebisbe Sanç, acompanyat, entre d’altres, pel seu gendre el rei Alfons X de Castella. És en aquesta ciutat castellana que rep el correu del seu ambaixador que li demana audiència des de València. El mateix rei ho explica en la seva crònica del Llibre dels fets:
“E quan venc al vuitè dia que hi haguem estat, vencnos missatge que Jacme d’Alarig, qui era nostre e nos l’havĂem enviat al rei dels tartres, que era vengut de lla e que ens aportava bon missatge. E ab ell venien dos tartres, honrats hòmens mas la u era pus honrat e havia major poder.”
Per descomptat, que el seu gendre, el rei Alfons X, tot un mestretites hispà nic li desaconsella fer cas del Gran Khan, tot practicant allò tant tradicional a la seva terra que és mirar-se el melic i desconfiar de l’exterior. En Jaume I ho explica, amb certa sorna:
“ ...ens digué que aquella gent era molt falsa, per la qual cosa tenia temor que, quan nós fóssim allà , ells no ens complissin aquelles paraules que ens enviaren a dir, perquè el fet era molt gran…però ell no ens ho podia aconsellar de cap manera.”
L’endemà mateix, el rei abandona Toledo per anar a València a rebre els emissaris de l’Abaga khan, conscient que és l’únic rei d’occident que pactarà una gran aliança amb Orient per realitzar una croada conjunta a la conquesta del Sant Sepulcre.
“Que era cosa vera i certa que el fet era gran, i cap rei que fos deçà el mar no tinguĂ© paria ne amor amb aquells tĂ rtars: l’una, que de poc temps ençà havia començat llur poder; l’altra, que ells no enviaren mai cap missatge a cap rei de cristians, perquè tinguessin llur amor, fora de nĂłs. I puix que a nĂłs havien enviat missatge senyaladament, entre els altres, semblava obra de DĂ©u, que ell volia encomanar això a nĂłs, que nĂłs ho fĂ©ssim; i puix que ell ho volia, nĂłs, ni per respecte ni per temor de la nostra persona ni per molt que ens haguĂ©s de costar, no li defugirĂem que nĂłs aquesta cosa no provĂ©ssim amb tot el nostre poder.”
Un cop a València, el rei català rep els ambaixadors:
“E nĂłs que Ă©rem en ualencia uench-nos Jacme Alarich ab los tartres e altre missatge de Grècia que y havia, e dixeren-nos de part del gran cha, qui era Rei dels tartres, que ell hauia cor e volentat d’ajudar-nos, e que venguĂ©ssem a alayas o en altre loc e que ell eixiria a nĂłs, e per sa terra trobarĂem ço que mester aurĂem e aixĂ porĂem ab ells ensems conquerir lo Sepulcre. E deĂŻa que ell nos bastaria de “genys”, e ens bastaria de conduit. E dix-nos l’altre missatge de Palialogo, emperador dels grechs, que ell nos enviaria per mar conduit.”
De com va anar aquella Croada, això, amics meus, són figues d’un altre paner...
El Llibre de les Meravelles de Marco Polo podria estar inspirat realment en la persona de Jaume Alaric
Cada cop són més els autors que posen en qüestió el personatge de Marco Polo i defineixen el Llibre de les Meravelles com una crònica mal traduïda dels afers diplomà tics del català Jaume Alaric. Mentre que dels viatges de Marco Polo no es troba cap prova fefaent, les cròniques de l’època sà que registren l’activitat de l’ambaixador del rei Jaume I. Les coincidències són impressionants:Marco Polo viatja amb dos acompanyants, el seu pare i el seu oncle i en Jaume Alaric ho fa acompanyat per dos emissaris mongols. Els Polo tornen del seu viatge a Orient cap al 1269 i realitzen el següent viatge després de ser rebuts pel Papa, ves quina casualitat que el nostre Alaric després de portar la resposta del Gran Khan al Sant Pare, se’n torna cap Orient en l’expedició dels croats a Terra Santa. A banda d’altres descripcions i detalls sobre el personatge, que sempre són més coincidents amb els afers propis d’un ambaixador amb interessos d’estat que amb els propis d’un mercader.
____________________________________________________________________
L'Aliança francomongola o entente franco-mongol[1] va ser el conjunt de diversos esforços diplomĂ tics entre les corts d'Europa i l'Imperi mongol i l'Il-khanat en el segon terç del segle XIII i principis del segle XIV.[2] Van aliar-se els mongols budistes i els estats Croats contra els mamelucs musulmans, el seu enemic comĂş, encara que durant un temps limitat. El canvi de polĂtiques a l'Orient MitjĂ va segellar la seva fi.[3]
Hi va haver nombrosos intercanvis de cartes, presents i emissaris entre els mongols i els europeus, aixĂ com ofertes per a diversos tipus de cooperaciĂł. Pocs d'aquests intents van resultar concretats, tot i que hi va haver unes poques accions militars coordinades. Els èxits mĂ©s importants van ocĂłrrer el 1260, quan gairebĂ© tots els estats musulmans a SĂria van ser conquerits per les forces mongoles, del Regne d'Armènia Menor, el principat d'Antioquia i el Comtat de TrĂpoli.[4] Per motius interns els mongols es van haver de retirar i els croats van signar un tractat de pau amb els mamelucs, permetent-los obtenir un dels seus grans èxits davant els mongols a la batalla d'Ayn Jalut.
Els mongols van envair SĂria un altre cop entre 1281 i 1312, de vegades en aliança amb els cristians que no saber van aprofitar l'oportunitat, enviant les seves forces mesos desprĂ©s, dificultant accions en conjunt. Al final, els intents d'aliança van donar poc fruit, i tot va acabar amb la conquesta dels mamelucs de tota Palestina i l'evacuaciĂł el 1303 dels mongols i francs de SĂria i Palestina.
Cristianisme entre els mongols
Generalment, els mongols van ser tolerants amb gairebé totes les religions, i normalment practicaven diverses religions al mateix temps, encara que durant el segle XIII el xamanisme, el budisme i el cristianisme eren les més populars. Quan Temüjin, un xamanista que més tard seria coronat com Genguis Khan, va signar el Conveni de Bajluna amb 17 de les seves companyies, diverses d'elles eren cristianes. Diverses tribus mongoles, com la de kerait, la merkit i la naiman eren cristianes nestorianes. Tots els fills de Genguis Khan van tenir esposes cristianes, que quan els homes eren lluny de Mongòlia combatent, prenien el comandament de l'imperi. Sota Mongka, un nét de Gengis Kan, la principal influència religiosa l'exercien els nestorians. Mongka probablement va rebre el baptisme d'un sacerdot armeni, encara que ell era budista.
Altres mongols, com Berke, un altre nĂ©t de Genguis Khan, afavorien l'islam, causant guerres amb altres khanats mongols. No obstant això, al segle XIII l'Il-khanat tenia excel·lents relacions amb els cristians. Un altre nĂ©t de Genguis Khan anomenat Hulagu, encara que era xamanista, sempre va ser tolerant amb els cristians, ja que la seva mare, la seva dona, i diversos dels seus mĂ©s propers col·laboradors eren cristians. Quan va envair SĂria, Hulagu va acceptar la peticiĂł de la seva dona, que li va demanar que no ataquĂ©s els cristians. Les aliances matrimonials amb les potències europees tambĂ© van tenir lloc, el 1265 el fill de Hulagu, Abaqa, que era budista, es va casar amb Maria Paleologina, filla de l'emperador bizantĂ Miquel VIII Paleòleg.
Primers contactes (1209-1244)
Entre els europeus, hi havia hagut rumors que un gran aliat cristiĂ vindria "des de l'est" ". Aquests rumors circulaven en temps de la Cinquena Croada, i van cobrar popularitat desprĂ©s de la derrota dels cristians. Això va resultar en la creaciĂł d'una figura llegendĂ ria coneguda com a Preste Joan. La llegenda va crĂ©ixer quan persones que van venir del llunyĂ orient van ser rebudes amb honors pensant que eren els herois cristians que vindrien a salvar la cristiandat. Per exemple, el 1210 van arribar a Europa notĂcies de les batalles del mongol Kuchlug, lĂder de la cristiana tribu Naiman, contra el poderĂłs Imperi corasmi. A Europa, circulaven rumors que Kuchlug era el mĂtic Preste Joan, i que estava combatent als musulmans a l'est.
Durant la Cinquena Croada, desprĂ©s d'un breu control de la ciutat, mentre els croats fracassaven en el setge de Damieta el 1221, els rumors del Preste Joan reapareixien amb les notĂcies de les Invasions de Pèrsia i Transoxiana per Gengis Khan, que seria el Prest Joan o un dels seus descendents. Fins i tot el papa Honori III declararia el 1224 : "forces des de l'est vĂ©nen per rescatar la "Terra Santa ".
El 1120, els mongols van envair Pèrsia, destruint l'Imperi corasmi (part de les tropes supervivents es van traslladar a Egipte, prenent en el camĂ, Jerusalem als cristians ). Però Gengis Khan va tornar a Mongòlia, i Pèrsia va ser reconquerida pels musulmans. El 1231, una armada mongola molt mĂ©s gran va arribar a Pèrsia sota el comandament del general Chormaqan, que va governar Pèrsia de 1231 a 1241. El 1242, Baichu va envair el Regne seljĂşcida governat per Kaikosru. La conquesta mongola va ser vista com molt positiva, ja que havien eliminat a un enemic de la cristiandat.
Genguis Khan va morir el 1227, i el seu Imperi va ser dividit en 4 Kanata, per als seus 4 fills. La secció nord, coneguda com a Horda d'Or va començar a envair Europa via Polònia i Hongria. La secció sud-oest, coneguda com Il-khanat, sota el comandament de Hulagu Kan, va continuar avançant cap a Pèrsia i Terra Santa. Geòrgia, que era un regne cristià , va ser atacada diverses vegades començant el 1220, i el 1243 la reina Rusudan es va rendir oficialment als mongols, convertint Geòrgia en un Estat vassall. Aquesta va ser una prà ctica comuna de l'Imperi mongol: quan conquerien nous territoris, absorbien a la població i als guerrers a l'armada mongola, que després usarien per expandir l'Imperi.
Contactes del Papa amb els mongols
La invasió mongola d'Europa va acabar el 1242 amb la mort del Gran Khan Ogedei, successor de Genghis Khan. No obstant això, les invasions mongoles a l'oest van desplaçar als corasmis cap a Egipte, els quals van prendre Jerusalem al seu pas el 1244. Això va causar que els reis cristians preparessin una nova croada, decidida el juny de 1245 pel Papa Innocenci IV al primer Concili de Lió, i va fer reviure les esperances que els mongols, que tanta destrucció havien portat l'Islam, es convertirien en Cristians i en aliats de la Cristiandat
En 1245, el Papa Innocenci IV va enviar al FranciscĂ Â Giovanni da Pian de Carpini a l'"Emperador dels TĂ tars". Aquest missatge va inaugurar el que seria un patrĂł regular en les comunicacions entre els mongols i els Cristians[5] El Papa Innocenci li demanava que es convertĂs en CristiĂ i que parĂ©s les invasions a Europa. El nou Gran Khan, Guyuk, li va respondre al Papa que anĂ©s a Mongòlia a prestar-li homenatge.[6]
| « | Tu has de dir amb un cor sincer: "Serem els teus súbdits; et donarem la nostra força". Tu, en persona, hauràs venir amb tots els teus reis, sense excepció, a rendir homenatge i a prestar servei. Només aixà admetrem la teva submissió. I si no segueixes l'ordre de Déu, et coneixerem com el nostre enemic. | » |
| — Carta del Gran Khan Guyuk al papa Innocenci IV. | ||
Aquest patró es va repetir una vegada i una altra durant les següents dècades. El 1245 Innocenci va enviar un altre missatger, el dominic Ascelin de Llombardia, a través d'una altra ruta, amb cartes per al Gran Khan. Aquest missatger es va trobar amb el comandant mongol Baichu prop del mar Caspi el 1247. Baichu, que tenia plans de conquerir Bagdad, va respondre positivament a la possibilitat d'una aliança, i va enviar missatgers a Roma, on van estar durant gairebé un any. Ells es van trobar amb el Papa Innocenci, que una altra vegada va demanar que detinguessin la matança de Cristians.[6]
El 1260 HĂĽlegĂĽ, el primer il-khan de Pèrsia va intentar la conquesta de SĂria, i va entrar a Alep i Damasc, abandonades pels seus defensors però va haver de tornar a Pèrsia per la mort de Mongke. Els mamelucs van demanar ajuda militar contra els mongols als barons d'Acre, tot i ser els seus enemics tradicionals, però en reconèixer als mongols com l'amenaça mĂ©s immediata, els croats van optar per una neutralitat prudent,[7] acordant que els mamelucs podien dirigir-se al nord a travĂ©s dels territoris croats sense ser molestats i acampar a prop d'Acre, i l'exèrcit que va dèixar a SĂria va patir la primera gran derrota contra els mamelucs a la batalla d'Ayn Jalut el 3 de setembre de 1260.
Setena Croada: Sant LluĂs i els mongols
LluĂs IX de França, tambĂ© anomenat Sant LluĂs, intercanviar una sèrie de cartes amb el lĂder mongol[8] i va participar en les croades dues vegades, una el 1248 i una altra el 1270.
Els seus contactes amb els mongols van començar el 1248 amb la Setena Croada. DesprĂ©s de desembarcar a Xipre, LluĂs es va entrevistar el 20 de desembre de 1248 desprĂ©s d'enviar dos ambaixadors als mongols anomenats Marc i David, que li van entregar cartes d'Elijigidei, el governador mongol d'Armènia i Pèrsia.[9] L'historiador medieval Jean de Joinville parla aixĂ sobre aquests fets:
| « | Mentre el rei estava a Xipre, el Gran Rei dels Tà tars li va enviar missatgers a ell, saludant-cortesia, i dient-li, entre altres coses, que estava a punt per ajudar-lo en la conquesta de Terra Santa per treure-li Jerusalem als Sarraïns. El rei va rebre de bona manera això, i li va respondre enviant-li missatgers a Mongòlia, que li portaven un present: una botiga en forma de capella, i per tractar de convertir al rei al cristianisme, va adornar la botiga amb imatges de la Mare de Déu i d'altres punts del nostre credo. Aquestes coses les van portar al kan mongol dos frares predicadores, que sabien à rab, per ensenyar-li en què hauria de creure . | » |
| — ., " The Memoirs of the Lord of Joinville ", Chap. V, Jean de Joinville | ||
Novena Croada
Després del Tractat de Viterbo el 1267, el papa Climent IV i Jaume el Conqueridor van enviar a una carta, portada per Jacme Alaric[10] informant de la propera croada. Al setembre de 1269, Jaume el Conqueridor va sortir de Barcelona amb la seva armada a Terra Santa, però dispersades les seves naus per les tempestes, va haver de renunciar a l'empresa.
El prĂncep Eduard d'Anglaterra, va començar la seva pròpia croada[11] amb un contingent bastant petit,[12] desembarcant a Acre el 9 de maig de 1271, i comprenent les possibilitats de l'aliança,[13] va enviar immediatament una ambaixada al governador mongol Abaqa,[14] qui com no es podia comprometre en l'ofensiva, va ordenar a les forces mongoles estacionades a Turquia a les ordres de Samagar a atacar SĂria per tal de rellevar als croats.[15]
A mitjans d'octubre de 1271, les tropes mongoles van arribar a SĂria i van atacar el territori al sud d'Alep, però Abaqa, ocupat en altres conflictes al Turquestan, nomĂ©s va poder enviar al general Samagar amb 10.000 genets mongols de l'exèrcit d'ocupaciĂł al Soldanat SeljĂşcida de RĂĽm, a mĂ©s de tropes auxiliars seljĂşcides,[14] però els musulmans que recordaven les campanyes anteriors de Kitbuqa van fugir al Caire.[16] Els mongols van derrotar les tropes turcmanes que protegien Alep i fent fugir la guarniciĂł mameluca de la ciutat, i van continuar l'avanç a Maarat an-Numan i Apamea.[14] El 12 de novembre, quan Baibars havia muntat una contraofensiva des d'Egipte, els mongols ja s'havien retirat mĂ©s enllĂ de l'Eufrates, incapaç d'enfrontar-se a l'exèrcit mameluc.
Final de l'aliança
Sis noves ambaixades entre el 1276 i el 1291 no van tenir fruits.[3] i el 1297 Mahmud Ghazan abandona els seus projectes contra Egipte, i per a la conversió del khan a l'Islam, i finalment Abu Said Bahadur Khan[17] va signar el tractat comercial a Alep[18] amb els mamelucs el 1322.
Per a més informació sobre el treball del professor Frances Wood es troba en el llibre que l’autor va escriure al respecte :
TĂtol : Did Marco Polo go to China ?Ed : Westview Press, 1995Autor : James Wood
En aquests enllaç hi ha un estudi sobre el personatge .
La vaca cega (histo.cat)