La vaca cegahisto.cat



18-03-2020  (1150 lectures) Categoria: Catalunya

MAGATZEM DE JEAN MORY & Cia - SANTIAGO GÃœELL

El Magatzem Mory és un edifici del municipi de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció

És un magatzem entre mitgeres, de planta única i coberta de teules àrabs a dues vessants. Té dues façanes de composició similar: divisió en tres trams per dues bandes verticals de maó, línia d'impostes, finestra central d'arc de mig punt dividida en cinc parts, coronament esglaonat, etc.[1] Hi ha utilització del maó vist, on tots els elements de la façana estan realitzats amb aquest material llevat de la porta.[1]

Història

El Magatzem Mory està situat a la zona de l'estació, on hi ha nombroses mostres de l'arquitectura industrial de principis de segle.[1] La cronologia d'aquest edifici s'inicia el 1917. L'empresa Jean Mory i Companyia va encarregar el projecte a l'arquitecte Santiago Güell. El 1920 hi ha un segon projecte. Ambdós es conserven a l'arxiu de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès i Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[1]

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Magatzem Mory

«Magatzem Mory». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 gener 2015].


____________________________________________________________________________________________________________________

https://data.histo.cat/files/pictures/20040223333046.jpg
Publicat a El 3 de vuit el 02 de febrer de 2018

A finals del segle XIX es van establir a Vilafranca una sèrie de grans comerciants vinícoles. Es dedicaven a comprar vi als pagesos per tal d’exportar-lo sota la denominació d’altres zones vinícoles de Catalunya i d’Espanya. Els comerciants van establir els seus magatzems a prop de l’estació de ferrocarril inaugurada el 1865. La majoria van ser construïts al carrer Comerç a la banda sud de les vies i davant de l’estació, com els magatzems Felix Via el 1881 amb un projecte de Josep Inglada i Estrada, el de Cortina i Companyia el 1895 amb projecte de Santiago Guell, o el d’Isidre Figueres el 1919 amb un projecte d’Antoni Pons i Dominguez. A la banda nord de la via es van bastir els magatzems Jove l’any 1920 amb projecte d’Antoni Pons i el de l’empresa Jean Mory i Companyia, amb projecte de Santiago Güell i Grau.

A l’inici del segle XX Jean Mory Hegner, natural de la ciutat suïssa de Binningen, ja tenia un magatzem de vins i una bòbila entre els carrers del Sol i de Misser Rufet. L’any 1906 ja va ser cofundador del Sindicat d’Exportadors de Vins de Vilafranca del Penedès. El 1917 va demanar permís per aixecar una façana amb una porta en un pati contigu al seu magatzem amb uns plànols de Santiago Güell. La construcció va sofrir diverses aturades, i tres anys després d’haver-se començat hi va haver un replantejament del projecte. Amb data de 10 d’abril de 1920 Santiago Güell signava un nou projecte amb un caràcter més monumental, imbuït potser per les construccions agràries de segell noucentista que s’estaven estenen pel camp català en aquella època.

Santiago Güell va ser un arquitecte vilafranquí nascut el 1 de febrer de 1869. Fill gran dels cinc que va tenir Wenceslao Güell, cap de Via i Obres de l’Estació de Vilafranca. Va estudiar a Barcelona i va obtenir el títol l’any 1892 als 23 anys.  L’any 1893 ja era arquitecte municipal de la vila. A les eleccions de 1905 va ser nomenat conseller municipal i entre el juliol de 1909 i el mes de novembre d’aquell any va ser batlle.

Solter, bon vivant, escrupolós i perfeccionista en el treball, volia els paletes, els ferrers, els vidriers que treballessin millor. Els seus dibuixos són immillorables. Minuciós, pulcre, i detallista. Posava bigues excessives, controlava els pesos i les empentes acuradament. Era una persona un xic insegura i poc audaç.

Vivia bé. Tenia dues minyones. Va viatjar per mig món i es va retirar jove. Fins a la guerra civil va viure a la carretera de Barcelona 8 de Vilafranca. Sovintejava el Centre Agrícola on anava a fer tertúlia totes les tardes. Durant la guerra civil el seu pis va ser escorcollat i va ser cremada la seva biblioteca. Va morir a Barcelona el 31 de desembre de 1955.