La vaca cegahisto.cat
de Am茅rica fue obra de catalanes Los Cresques, los Ferrer, los Colom y los Cabot. Las cuatro familias que cambiaron la historia del mundo. |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ............................................ | ................................................ | .................................................... | ..................................................... | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
  |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Mapa de 1450 a 1714: Italia i Espanya no existien fins despres de 1714. En 1500, en el mon, a un valenci脿, a un mallorqu铆, a un barcelon猫s, a un sicili脿, a un napolit脿 o a un sard se li anomenaba simplement :catal脿. |
1450-1714 Map
Italy and Spain did not exist until after 1714. In 1500, in the world, to a Valencian, a Majorcan, a Barcelonian, a Sicilian, a Napolitan or a Sardinian were simply called Catalonian (or Catalan) in their world back then.
|
1450-1714 Diagramm
Italien und Spanien bestanden nicht bis nach 1714. 1500 in der Welt, zu einem Valencian, wurden ein Majorcan, ein Barcelonian, ein sizilianisches, ein Napolitan oder ein sardinisches einfach Katalanishe (oder Catalan) in ihrer Weltr眉ckseite dann genannt. |
Mapa de 1450 a 1714.
Italia y Espa帽a no existen hasta despu茅s de 1714. En el a帽o 1500, en el mundo, a un valenciano, a un mallorqu铆n, a un barcelon茅s, a un siciliano, a un napolitano o a un sardo se le llamaba simplemente : catal谩n. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
(1325-1387) 'Magister mappamundorum et bruxolarum' |
Jaume Ferrer | Joan y Lluis Colom | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Realitz脿 el Atles Catal脿 com un encarrec del princep Joan per a regalar al seu cos铆 Carles VI de Fran莽a. Desde 1380 consta als inventaris reials del rei de Fran莽a. Actualment a la聽BNF |
En l'Atles Catal脿, enfront d'Africa por llegirse聽"Partich luxer dn Jac Ferrer per anar al riu de l'or al gorn de Sen Lorens quj es a X de agost e fo en lany MCCCXLVI" Malgrat aix贸 els "historiadors oficials" en diuen que fins el 1430 els portuguesos no van sobrepassar el Cap Boxador ( o Bofador). |
El 28 de Mar莽 de 1478 , Joan Cabot obt茅 la nacionalitat veneciana, gracies a que la seva mulller ho era, i va emigrar a Anglaterra. .
Se sap que Cabot discuti amb Colom sobre per on s'habia de fer el viatge : segons Cabot el viatge a America seria m茅s curt cuant m茅s al nord es fes, degut a que els paralels terrestres son m茅s curts cuant m茅s lluny estan del Ecuador. |
En 1456, los pageses de Mallorca, capitaneados por Sim贸 Ballester y dirigidos por dos j贸venes hermanos, Joan (Crist贸bal)聽 y Bartomeu Colom tienen sitiada聽 la capital, Ciutat de Mallorca ( Palma de Mallorca ) durante un mes.聽 Sim贸 Ballester era el padre de聽Miquel Ballester, gran amigo de Crist贸bal Colom
En Junio del 1463, las tropas de la Generalitat, dirigidas por el Compte de Pallars y聽Lluis Colom Bertran bombardean la ciudad de Girona durante siete semanas. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
 |
El objetivo era llevarse la reina y el pr铆ncipe ( Ferran ) a Barcelona.
En 1464, la聽Generalitat nombra president para el siguiente trienio a聽Francesc Joan Colom i Bertran. ( president n潞 29 )聽聽 El y sus hermanos聽Lluis,聽Guillem-Joan,聽Joan (marino),聽Jaume ( Diogo en portugues), |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
LES ILLES A脟ORES: Al Atles Catal脿 hi ha un grup d' illes amb aquets noms : Unes illes descobertes per Portugal el 1431, ja hi son en un mapa catal脿 de 1375. LES ILLES CANARIES : Al Atlas Catal脿 veiem : Canaria : Graciosa, Laregranza, Rocho, Lanzaroto, Maloxelo, Megi mari, Forte Ventura, Can脿ria, Lanserano, Gomera i lo Fero. Segons els historiadors les Canaries van ser descobertes i conquerides de 1402 (Juan de Betancourt) a 1495 pels Castellans. Malgrat aix贸 existeix una butlla papal de 1344 que atorga les Canaries a Luis de la Cerda, sota jurisdicci贸 del rei d'Arag贸 i tamb茅 existeix documentaci贸 al bisbat del Telde que demostra que els frares catalans ja hi eren all铆 al 1350. Tamb茅 al mapa Cresques, i a molts altres mapes catalans posteriors, hi han dues illes mes enll谩 de les Canaries, amb noms ben curiosos : Antilla y Brazil. Brazil era el nom que donaben els catalans a una fusta que els catalans portaben de聽"allen mar". EL PRESTE JUAN:
|
Nacido en Vidreres (Girona) en 1445 Existe numerosa documentaci贸n en Napoles que demuestra que era tesorero del rey de Napoles. Permaneci贸 en la corte de Napoles hasta 1484, fecha en la cual se istala en Blanes. En 1488 se instala en Barcelona. Fu茅 consultado por el rey Fernando con el fin de trazar una linea del polo norte al polo sur, en base a la cual el Papa Alejandro VI expidi贸 la Bula que establecia la demarcaci贸n de las tierras fijadas por Colom. Envio el 27 de Enero de 1495 la soluci贸n geometrica sobre un mapamundi en figura esf茅rica y con dos hemisferios, con sus lineas y sus grados, cosa que demuestra que era necesario para ello ser : cosmografo, aritmetico y marinero. L'煤nica carta adre莽ada a en Colom per un cosm貌graf, i que els cr铆tics encara no han desestimat per ap貌crifa ( o sigui no aut猫ntica, no original ) 茅s la d'en Jaume Ferrer de Blanes. Aquesta carta, un cop m茅s, 茅s una traducci贸 apanyada d'un original catal脿 perdut. Tot i aix铆 no hi manquen indicis que ens mostren una pertinen莽a geogr脿fica comuna (amb frases com <<...d'aquesta nostra Espanya...>>) i la compartici贸 d'uns mateixos monarques (<<...els nostres senyors...>>). |
El 23 de juny de 1498, En Ruy Gon莽ales Puebla, ambaixador dels reis a Londres, escriu als monarques per ra贸 de les recents exploracions n脿utiques d'En Joan Cabot, i l'anomena聽"un altre genov猫s com En Colom". Donat que En Cabot es va naturalitzar veneci脿 el 28 de mar莽 de 1476, i que sota aquesta naturalesa es va despla莽ar a Anglaterra, on ja l'any 1496 hi 茅s documentat com a "citizen of Venes", 茅s del tot incomprensible l'expressi贸 d'En Ruy Gon莽ales, si no fos que est脿 manipulada o b茅 que ja sabia d'antuvi la catalanitat d'ambd贸s navegants. I que, en aquest cas, "genov猫s com En Colom", nom茅s vulgui dir "catal脿 com En Colom".
El Relat sobre el viatge de Cabot al servei d'Enric VII d'Anglaterra consta d'una detallada descripci贸 de les terres vistes, aix铆 com tamb茅 del fet que el sobir脿 angl猫s el va recompensar amb una pensi贸 de vint lliures anuals pels seus serveis. Al Mapamundi del seu fill Sebasti脿 hi han molts detalls importants,.La primera sorpresa es veure que la majoria dels toponims que utilitz脿 Ioan Cabot son els mateixos que utilitz脿 Colom: Sant Jioan, Santa Cruz, Apart de les moltes "catalanades" que hi han ( Ioan, bacallaos, Onsemil, P.Formose et莽et莽) sorpren que al litoral catal脿 hi figuri la poblaci贸 de Canet de Mar, aleshores un petit poblet que hauria d'esser desconegut per a un angles-veneci脿.  Al toponim Pin贸s que apareix en Colom i Cabot, ning煤 fins ara li ha donat importancia. Pero l'aparici贸 l'any 2001 de un document a la Biblioteca Nacional de Madrid, que indica que el fundador del Temple era Hug de Pin贸s, senyor de Bag脿, clarifica la utilitzaci贸 d'aquest toponim Segons els historiadors anglesos desaparegu茅 en un dels seus viatges mar铆tims, probablement durant la recerca d'un pas per la gelada mar del nord. Pero hi ha costancia a Barcelona, de un descarregament d'un vaixell, procedent de l'Alguer, l'any 1512 (data en la qual Cabot tindria uns 72 anys ) Cabot era, per tant, un navegant resident a la col貌nia mercantil catalana establerta a Bristol. De la cual tamb茅 formaben part el consol Joan May, i el cronista聽 de la ciutat de Bristol聽Guillem Botoner (1415-1484). Segons ell , l'any 1480 sorti de Bristol una expedici贸 a Brazil que retorna per una tempestat. |
El 10 de Octubre de 1472, fallece聽Francesc Joan Colom i Bertran, 6 d铆as antes de la Capitulaci贸n de Pedralbes. El 16 de Octubre de 1472, Capitulaci贸n de Pedralbes. Se acuerda la paz, aprobandose toda la actuaci贸n de la Generalitat, y jurando de nuevo el rey las Constituciones de Catalunya.聽聽 Una vez terminada la guerra civil, el rey Juan II, conmina a Miquel Colom, Guillem-Joan Colom聽 Bertran,聽Galceran Colom聽 Dusay y聽Guillem Colom a cesar sus hostilidades contra los Bosc谩 y los Farrreres. Lluis Colom i Bertran no acepta el pacto y emigra con su segunda esposa a Sicilia.聽 Despu茅s de 1477 se cas贸 con Elionor Serra. Desapareci贸 o fue dado por muerto en 1492 embargando la corona sus bienes. Joan Colom,聽Almirante de la Generalitat, continu贸 la lucha por mar contra Juan II de 1472 a 1474 despu茅s de la capitulaci贸n. a las ordenes del聽Rei Rainer. Crist贸bal (Joan) Colom al servicio de聽Rainer de Provenza, persigue el 6 de Septiembre de1472聽 la nave de Joan II, llamada Ferrandina desde Cerde帽a hasta las costas de Tunez y la captura. Y despu茅s vuelve a Marsella. Los Consules de la Mar de Barcelona dan聽aviso, el 3 de Octubre de 1473 a todas las autoridades del litoral catal谩n y valenciano de que En 1476, una expedici贸n conjunta del rey Khristian de Dinamarca y del rey Alfonso V de Portugal, a Islandia, Groenlandia y que buscaba una ruta a China por el norte,聽 zarp贸 de聽 Westward dirigida por Joao Vaz C贸rte-Real,聽 Didrik Pining, Hans Pothurst y un tal聽Johanes Scolvus (Joan Colom, seg煤n Thor Eyerdal) como cart贸grafo y piloto.聽聽 Ese nombre (Johannes Scolvus) consta tambi茅n en el primer plano de聽Gerardus Mercator. en el estrecho de Davies, entre Groenlandia y Frislandia (Canada) En 1477 desaparece Joan Colom sin dejar rastro. La documentaci贸n sobre su bautizo, confirmaci贸n et莽et莽 deberian estar en los tomos desaparecidos de la Catedral de Barcelona. Los Consellers de Barcelona聽escriben en 1479 al entonces聽pr铆ncipe Ferran, para comunicarle que entre los atacantes al puerto de Barcelona , figura聽Vicens Anes Pin莽on, de la Vila de聽Pals. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
Que en Ferrer era un cosm貌graf d'猫lit mundial ho testifiquen molts historiadors, | Sebasti脿 Cabot | Cristobal y Bartolome聽Colon | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
entre ells en Roselly de Lorgues, i aix铆 s'explica la seva participaci贸 en la comissi贸 que fixar脿 la divisi贸 de l'oce脿 Atl脿ntic entre els reis d'Espanya i Portugal, un cop legalitzat el descobriment de les noves terres. |  |
 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
 detall del mapamundi de Sebasti脿 Cabot de 1544. |
Crist贸bal Colom participa en Agosto del 1476聽 en la batalla naval del cabo Sant Vicente,聽contra naves genovesas.
Noticias de un corsario frances (con base en Marsella)聽 llamado聽"Colon" que dirige una flota en el Cabo de Santa Maria (Cadiz) |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
De fet, d'en Ferrer 茅s el primer mapamundi (amb Am猫rica inclosa) que ser脿 retram茅s als reis el 1495. Dit tot aix貌 no 茅s dificil d'imaginar que fou en Ferrer de Blanes (un catal脿) qui orienta, aconsella i indueix a en Colom a la Descoberta del Nou M贸n. En Colom (un altre catal脿) organitza l'expedici贸 i la duu a terme victoriosament. Despr茅s en Ferrer supervisa els detalls i fixa els l铆mits de les Espanyes i Portugal a l'Atl脿ntic. Per tancar aquest tema dir doncs que el cosm貌graf que els censors fan desapar猫ixer dels llibres d'en Casaus, d'en Ferran Colom i de l'Herrera, no podia ser cap m茅s altre que en Jaume Ferrer de Blanes. I que, si justament l'obliteren, 茅s per la seva compromesa i inevitable condici贸 de catal脿, per la seva antiqu铆ssima relaci贸 amb els reis dels diferents Estats de la Corona d'Arag贸 i per la seva provada i vella amistat amb l'Almirall.
|
El fill de Joan Cabot, Sebasti脿. p脿rticip脿 tambe en la expedici贸 del Matew.
En el segon viatge de Cabot anaba un P. Bu茂l que no es el mateix que anaba amb Colom sino en Pere Lluis de Vultan, bisbe de Rieux i embaixador del rei de Fran莽a a Catalunya) , i, m茅s tard, tamb茅 Abat de Cuix脿 despres de l'altre Buil. Segons els historiadors Juan Ponce de Le贸n era de un poble de Le贸n Valladolid anomenat Santervas de Campos, pero si era cosi de Joan de Agramunt (Lleida), si va anar en el seg贸n viatge de Colom (desde Barcelona amb catalans), i si posa Florida a la Florecida, i si al mapa Pineda-1519 consta com a聽Joan Ponce seria m茅s llogic pensar que era Joan Pons, de聽Sant Gerv脿s (Lleida).  Cabot, pel fet de variar la ruta de l'expedici贸, va ser condemnat al desterrament. |
Crist贸bal Colon se reune en 1482 con los miembros del Consejo Real de Castilla en C贸rdoba y les explica el proyecto El Consejo lo rechaza,聽proclamando casi como herejia la afirmaci贸n de Colom de que la tierra sea redonda. Seg煤n Bern谩ldez聽"enterado en cosmograf铆a te贸rica, de labia f谩cil y edad adecuada para "descubrir", por haber聽rebasado la cuarentena, le favoreci贸 su condici贸n de extranjero y desconocido" Finalmente los reyes nombran una Junta "primoriorum hominum". que acab贸 con la espera de Colom聽 formada por :Giraldini, hermano del nuncio apostolico,聽Llu铆s de Sant脿ngel i Bessant, escriv脿 de raci贸,聽Gabriel Sanxis, tesorero del rey聽 y por聽Alfons de Cavalleria. Esta junta aconsej贸 a los reyes a emprender la expedici贸n. Los reyes aceptan las condiciones de Colom, pero聽no pueden darle el dinero necesario. El 17-4-1492, estando los reyes en Granada ya conquistada, pero creyendo que estan todav铆a en Santa Fe, Joan de Coloma, secretario del rey, y Crist贸bal Colom, firman en Barcelona las llamadas聽Capitulaciones de Santa Fe, y las consignan en el Arxiu Reial de Barcelona (hoy mal llamado Archivo de la Corona de Arag贸n ) (registro 3569 de la secci贸n "Diversorum siguilli secreti") En 1506 fallece聽Crist贸bal Colom en Valladolid,聽 en聽"senectute bona", segun el historiador Bernaldez, coetaneo de Colom. De todos los聽Diarios de a bordo de Colom, de toda su correspondencia (聽! escribes mas que Colon!, se decia) no queda NADA. Solo una anotaci贸n en el聽Abecedarius de la Biblioteca Colombina que indica con referencia a聽 la carta que anuncia el descubrimiento:
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Que tenien els catalans que no tingues cap naci贸 m茅s al m贸n en 1492 ?
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Aquesta web esta basada en el llibre "La descoberta d'America: Ferrer, Cabot i Colom " de R.Carreras i Valls impr猫s a Reus (Catalunya) l'any 1928 Amb proleg de Luis Ulloa |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
