La vaca cegahisto.cat



29-06-2014  (3773 lectures) Categoria: Puignero

La mentida del mil·leni

 

[English Version]

https://web.archive.org/web/20010717134701///histo.cat/b/001/columbusFirstLetter.html

https://web.archive.org/web/20010219121859/http://www.catalonia.8k.com/

 

PRÒLEG

Vull avisar-vos. La lectura d‚Äôaquest document, esborrona. Confesso que jo mateix vaig ser v√≠ctima del desconcert quan se‚Äôm va exposar el que jo ara us narrar√©. i es que costa de creure, us ho asseguro!. Aix√≤ si, i ho vull deixar ben clar des de bon principi : totes i cadascuna de les proves, troballes i demostracions hist√≤riques que aqu√≠ exposo, s√≥n obra d‚Äôen Jordi Bilbeny. La meva √ļnica intenci√≥ amb aquest document √©s intentar difondre les seves idees arreu del planeta aprofitant la meva experi√®ncia en les noves tecnologies intern√†utiques de mega-difusi√≥, com ara el World Wide Web, l'e-mail, etc.. . De fet, la feina que aqu√≠ plasmo, √©s la d‚Äôhaver arreplegat i ordenat tot el seguit de proves hist√≤rico-cient√≠fiques que en Bilbeny relata en els seus llibres referents a la falsificaci√≥ de la descoberta d‚ÄôAm√®rica. Sempre m‚Äôha agradat demostrar les coses ( s√≥c de ci√®ncies ) i no hi ha millor demostraci√≥ que aquella que compleix una genu√Įna frase anglesa que diu : "A proof, should be as simple as possible, but no simpler".

Vaig conèixer a en Bilbeny ara fa dos anys, a la Universitat Catalana d'Estiu, a Prada de Conflent, i he de reconèixer que les exposicions que em va fer sobre la seva tesis doctoral em van deixar atònit. Aquell mateix dia em vaig dir a mi mateix que l'ajudaria en aquesta tasca esgotadora de difondre la veritable veritat d'aquesta gran mentida que portem anys i panys creient-nos. El nou mil-lenni s’ha de començar amb la consciència neta i tranquil-la. De fet, la recerca de la veritat ha estat sempre un dels objectius de l'home, i tard o d'hora els enigmes i les mentides es van resolent i desenmascarant. El que ha descobert en Bilbeny és una bomba. Històricament parlant, no hi ha cap altra descoberta que desmunti tantes teories (falses) com ho fa la seva. I no solament això, el seu estudi té, a més a més, una segona lectura : la del dit acusador contra els qui escriuen la Història.

Ja ho diu la dita : la Hist√≤ria la fan els vencedors. I els segles que van precedir la descoberta d‚ÄôAm√®rica van veure una Castella en auge vers una corona Catalano-Aragonesa en absoluta decad√®ncia. Per tant, √©s facilment dedu√Įble que la Hist√≤ria la van fer els espanyols. Un pot pensar que el m√©s senzill per rescriure la Hist√≤ria hauria sigut eliminant tota prova de la Descoberta. Ara b√©, amb aquesta opci√≥, Castella, s'hauria quedat sense Hist√≤ria.

Segurament hi ha encara moltes mentides històriques per desenmarascar, però gràcies a en Bilbeny, ara n'hi ha una menys.

 

Jordi Puigneró i Ferrer

Sant Cugat del Vallès, Octubre de 1999

 

 

 

 

 


 

EL FALS "BARTOLOM√Č DE LAS CASAS" i LA SEVA OBRA

 

D'ençà de primeries del segle XVI, la història del llibre, la de la seva confecció, impressió i venda, és indestriable de la història de la censura. De fet, d'aquella època són conegudes les lleis censores, que obligaven a supervisar els llibres abans que s'imprimissin i que atorgaven facultat plena als censors perquè els arreglessin al seu antull i d'acord amb els interessos polítics i religiosos de la Corona Espanyola. Aquest va ser el cas de tots els llibres que tractaven el tema d'Amèrica :

  • Reial C√®dula del 21 de Setembre de 1556 ---> Se prohibe expl√≠citamente la impresi√≥n de libros que traten de Am√©rica sin licencia especial del Consejo del Reino; as√≠ mismo se ordena la recogida de los que ya circulen y se castiga duramente los libreros que los continuen vendiendo.
  • Reial C√®dula del 9 d'Octubre de 1556 ---> Se ordena a los oficiales reales de los puertos americanos que reconozcan e identifiquen los libros llegados en los barcos y que no dejen pasar ninguno, siempre y cuando se encuentren en los √≠ndices expurgatorios de la Santa Inquisici√≥n.

 

Si ens fixem detingudament en aquestes dates i les dates en que en Bartolom√© de las Casas estableix les seves voluntats, observarem f√†cilment una relaci√≥ de casualitat entre les prohibicions censores i les precaucions preses pel cronista. √Čs just despr√©s de cada una de les Reials C√®dules de 1556, 1558 i 1560 que en Bartolom√© de las Casas estableix les primeres mesures per la salvaguarda de la seva obra. I √©s quatre anys despr√©s de la Reial C√®dula de 1560, que acaba postposant-ne indefinidament l'edici√≥. Per ser m√©s exactes, el Novembre de 1559, en Bartolom√© de las Casas signava una mena de carta amb valor d‚Äô√ļltima voluntat, per la qual fixava el dest√≠ de la seva obra capital: la "Hist√≤ria General de les √ćndies". Mitjan√ßant aquell document llegava el manuscrit d‚Äôaquesta obra a un ordre religi√≥s i expressava el seu voler inflexible que no es publiqu√©s fins que no haguessin transcorregut almenys quaranta anys, a partir de la data de la seva mort : <>. I al cap de cinc anys, al seu testament del 17 de Mar√ß de 1564, insistia encara : <>.

Hi ha encara una altra ra√≥ que evidencia que en Bartolom√© de las Casas decideix guardar la seva obra per temor a la censura: el fet que nom√©s fa guardar les seves escriptures tocants a la mat√®ria d'indis i a la "Hist√≤ria General de les √ćndies".

I, per acabar, potser la m√©s rotunda de totes les evid√®ncies √©s que, talment com totes les altres cr√≤niques censurades, la "Hist√≤ria General de les √ćndies" rest√† completament in√®dita un bon grapat d'anys. I no pas al monestir on ell la f√©u tancar. Car sabem que per la Reial Ordre del 3 de novembre de 1571, al cap de cinc anys de la seva mort, el manuscrit original d'aquesta obra, a petici√≥ d'en Juan de Ovando, fou manllevat del monestir i dut a Madrid, i posada sota la cust√≤dia del censor del Consell d'√ćndies, en Juan Lopez de Velasco, fins al 1597.

Per la correspond√®ncia que tenim d'en Lopez de Velasco referent a la seva activitat censora, sabem que era un home d'Estat, on l'inter√®s del pa√≠s primava sobre la conveni√®ncia de fer p√ļblica la veritat. I √©s aix√≠ com l'obra d'en Bartolom√© de las Casas, a mans dels censors reials s'ha conservat: servint l'inter√®s de l'estat castell√†, per sobre de la veritat hist√≤rica, i en contraposici√≥ oberta amb els interessos dels estats de la Corona d'Arag√≥.

La mostra m√©s clara d'aquesta censura √©s la dilatad√≠ssima quantitat de retocs, afegits i contradiccions que trobem a la "Hist√≤ria General de les √ćndies", fet mencionat ja per molts altres historiadors de relleu internacional.

Un altre fet destacat √©s que el manuscrit original va romandre ocult durant tres segles, encara que, de tant en tant, alg√ļ en fes refer√®ncia :

  • L'historiador i bibli√≤graf Antonio de Leon Pinelo en el seu llibre "Ep√≠tome de la Biblioteca Oriental y Occidental" (editat a Madrid 1629), ens diu que vei√© el Manuscrit, format per dos volums, a l'arxiu de Simancas, on hi an√† el 1626 per examinar la "Hist√≤ria General de les √ćndies" d'en Bartolom√© de las Casas per manament del Consell d'Indies. Tamb√© ens exposa que aquests volums comprenien els anys de 1492 a 1552. Aix√≠ mateix, esmenta unes altres dues c√≤pies existents, aquestes per√≤ en tres volums, una a la biblioteca del Comte de Villa-Umbrosa i l'altre a la d'en Jacob Krisius (a Amsterdam). Per√≤, per tal que com la "Hist√≤ria General de les √ćndies" que ens ha pervingut s'acaba el 1520, √©s obvi que els censors feren desapar√®ixer els esdeveniments dels 32 anys finals, cosa que, conseq√ľentment, explicaria la reducci√≥ dels tres volums als dos que ell ja descriv√≠ a Simancas.
  • D'id√®ntica manera, a la "Memoria de Antonio Herrera de los libros y papeles de Casas que se trajeron del Colegio de San Gregorio de Valladolid y est√°n en poder de Juan Lopez de Velasco" , hom diu que l'obra es composava de tres volums units, i que el primer tenia 624 p√†gines. Per√≤, de fet, el primer volum del manuscrit au√≤graf que es conserva, segons en Lewis Hanke, nom√©s t√© 496 folis.

Un altre aspecte que evidencia novament la m√† de la censura i la seva intencionalitat pol√≠tica, se'ns posa de manifest quan analitzem la pretesament aut√≤grafa "Carta-pr√≤leg" d'en Colom del "Diari de Bord". D'aquesta carta en tenim un extracte que en Bartolom√© de las Casas publica al seu volum I de la "Hist√≤ria General de les √ćndies" (p√†gines 47 i 48), i un text √≠ntegre incorporat, de forma extranya, al c√≤dex del "LLibre de les Profecies". Ara b√©, al manuscrit original (retocat) d'en Bartolom√© de las Casas de la "Hist√≤ria General de les √ćndies" que hom troba la Biblioteca Nacional de Madrid, en el passatge de la Carta-proleg, s'hi poden veure guixades, retocs i coses que denuncien que el que s'hi llegeix no √©s pas una transcripci√≥.

El fet que estigui incorporat al c√≤dex esmentat ens autoritza si m√©s no a sospitar de frau. Aix√≠ ho han advertit ja molts estudiosos, com per exemple en Gallardo en el seu "Ensayo de una biblioteca", i de fet es pot comprovar, que no nom√©s es tracta d'una cosa afegida a posteriori al llibre sin√≥ que, fins i tot, no hi t√© res a veure. Veiem els seg√ľents exemples :

  • La carta que es desenganxa del conjunt del "Llibre", comen√ßa en el foli 4 front i arriba al 6 front. D'aquests folis, els que porten el n√ļmero 4 corresponen a un mateix plec, per√≤ no pas els del 5, que semblen adherits al conjunt amb aiguacuit. Els del n√ļmero 6, finalment, s√≥n semblants en tot als del 4.
  • La lletra del manuscrit √©s la mateixa des del foli 4 al 5v, per√≤ diferent a partir del 6.
  • El paper del full afegit, difereix del tot del que t√© el plec dins del qual se l'ha inserit. Observant meticulosament les l√≠nies del reticulat, veurem que no tenen res d'igual entre un i l'altre.
  • La lletra que correspon al full afegit, no torna a sortir a la resta del c√≤dex.
  • La carta presenta blancs, afegits i senyals d'un poliment, realitzat a posteriori, que √©s francament sospit√≥s.

Conclusi√≥: el "Llibre de les profecies" fou retocat perqu√® concord√©s amb la "Carta-Pr√≤leg" de la "Hist√≤ria General de les √ćndies". Per no dir que a la mateixa "Hist√≤ria General de les √ćndies" ja no hi quedava un pam de net quan es dugu√© a terme la superxeria del "Llibre de les profecies".

Si en Colom és la figura més important en el tema del descobriment d’Amèrica, n’hi ha un altre que ho és tant, o més, ja que el seu valuosíssim llegat literari ha sigut capdal alhora d'entendre molts dels fets de la Descoberta. Aquest personatge no és cap altre que en Bartolomé de las Casas, frare missioner, natural d'Andalusia segons la historiografia colombina espanyola tot i que no hi hagi ni un sol document que acrediti la seva naturalesa andalusa.

Doncs bé, ara dic i a continuació demostraré, que aquest frare era català i es deia Bartomeu Casaus.

Si analitzem les c√≤pies dels textos originals perduts d'aquella √®poca que parlen del Descobriment d'Am√®rica , veurem que el nostre personatge √©s anomenat <>, per√≤ tamb√© veurem, que la pr√†ctica totalitat de les c√≤pies van ser editades a Castella. Sabent tot aix√≤ de la manipulaci√≥, qualsevol se‚Äôn fia doncs. De fet, s'ha trobat una traducci√≥ llatina de la "Brev√≠ssima Relaci√≥ de la Destrucci√≥ de les √ćndies" editada a Frankfurt el 1598, on l'autor √©s anomenat <>. Tamb√© sabem, gr√†cies a en Girolami Benzoni a la "Hist√≤ria del Nou M√≥n", que el pare del sobredit religi√≥s es deia de cognom <>. I si alg√ļ encara falta per conv√®ncer, la prova definitiva, la signatura de dit personatge quan entre 1543 i 1550 exerc√≠ el c√†rrec de Bisbe de Chiapa :

 

 

 

Després d'això, no fa mal de concloure que el bisbe va ser, també, un altre dels molts personatges catalans desnacionalitzats en profit de Castella, com més endavant veurem.

Nota : Informar als lectors que, amb coherència amb lo demostrat, em referiré, a partir d’ara, al mal anomenat Bartolomé de las Casas, pel seu veritable nom : Bartomeu Casaus.

 

QUO VADIS COLOM ?

Les sobredites contradiccions de la "Carta-pr√≤leg", ¬Ņ s√≥n una mera troballa accidental que afecten tan sols i √ļnicament aquesta part del text, o s'escampen arreu del llibre com un fet palpable, indefugible, i inesborrable del que ha estat l'actuaci√≥ dels censors per tragiversar els fets i capgirar el sentit de la hist√≤ria ? En els seg√ľents exemples ho evidenciarem un xic m√©s.

Dins la mateixa "Hist√≤ria General de les √ćndies" tant es parla de <> de noves terres, com d'anar a l'√ćndia asi√†tica, contrasentit que palesa que el llibre ha estat obertament retocat.

Tamb√© es troben contradiccions en el fet que Cuba sigui illa o terra ferma. La visi√≥ que d√≥na en Casaus sobre el que en Colom cregu√© de Cuba es contradiu completament, no nom√©s al llarg de la "Hist√≤ria General de les √ćndies" sin√≥ amb el que l'Almirall ens diu a la "Lletra" amb la qual anunci√† la Descoberta, on queda pal√®s que Cuba √©s certament una illa. Tots els muntatges posteriors que els censors han fet servir per evidenciar que Cuba era terra ferma, o el Jap√≥, i que la terra ferma era l'√Äsia, no s'han de comprendre pas com una arg√ļcia liter√†ria o un travament mental d'en Casaus, sin√≥ com una jugada pol√≠tica de molt alta trascend√®ncia. I per qu√® ? - Perqu√® si en Colom no va descobrir ni terres ni illes per voluntat i treball propis, tal i com aix√≠ plasmaren m√©s tard les "Capitulacions", sin√≥ que s'ho va trobar per pur atzar, sense saber ben b√© on anava i confonent tot el que veia amb altres llocs geogr√†fics, la Corona anul-lava el contracte i li expropiava les terres, els guanys que n'extreia i els t√≠tols concedits. Com √©s sabut, finalment els Colom foren expropiats. Amb la qual cosa es fa encara m√©s clara la import√†ncia extrema de la incorporaci√≥ d'aquest passatge a l'obra d'en Casaus.

 

EN JAUME FERRER DE BLANES, DESAPERAGUT EN COMBAT

Un tema molt relacionat amb la Descoberta és el de la correspondència que en Colom va tenir amb un cosmògraf rellevant de l'època, el qual, segons certes fonts, seria una de les causes principals que mourien el Descobridor a llançar-se a la conquesta del Nou Món. Doncs bé, en Casaus ens diu en els seus llibres que aquest cosmògraf fou un tal Paulo, físic florentí, identificat posteriorment per la crítica colombina com en Paolo dal Pozzo Toscanelli.

Per altra banda, en Altolaguirre al seu llibre "Cristobal Colon y Pablo del Pozzo Toscanelli", va demostrar que la correspond√®ncia que inclou en Ferran Colom, fill del Descobridor, a la "Hist√≤ria de l'Almirall" era una invenci√≥, at√®s que hi havia un munt d'incongru√®ncies (repeticions i llocs comuns) i dades inexactes que no concorden amb els fets que s'esmenten. Per exemple, en una d'aquestes cartes datada del 1474, en Toscanelli, entre d'altres coses, ens diu, que << ...al final de la ruta s'hi ha de trobar la gran prov√≠ncia del Catai, resid√®ncia ordin√†ria del Gran Khan; la de Mangi i la bella ciutat del Quinsai>>. Aquest fet no tindria cap import√†ncia, si no fos perqu√® totes aquestes denominacions pertanyen al domini mongol de la Xina, fundat per Genguis Khan el 1206 i acabat el 1369. Per tant, o una de dues, o hi ha hagut manipulaci√≥ o en Toscanelli era un ge√≤graf de ‚Äėpacotilla‚Äô, ja que en el 1474, data d'aquesta carta, la Xina no era ja governada pel Gran Khan, el pa√≠s no es deia Catai, la prov√≠ncia de Mangi ja no existia, i les ciutats de Cambelec, Zaiton i Quinsai tenien uns altres noms.

Un altre fet que ens fa dubtar de l'existència d'aquest tal Toscanelli, és el fet que un historiador del segle XV, anomenat Herrera, en un dels seus estudis sobre l'obra d'en Casaus, i més concretament en l'apartat en el que fa referència l’home que va induir a en Colom a anar a buscar el Nou Món, no hi ha ni una sola referència a aquest tal Toscanelli; segons l'Herrera, l'home que va ser l'inductor d'en Colom de la Descoberta, no era cap altre que en Martí de Bohèmia.

Com que ara ja sabem com actuaven els censors, vistes les coses sota aquesta √≤ptica de la retallada seca i l'afegit gratu√Įt, √©s molt m√©s versemblant opinar que els qui retocaren els llibres de l'Herrera i d'en Ferran Colom, ho fessin sobre un original, avui desaperagut, i que contenia un nom diferent del que ens han llegat tan manipulats cronicons. Per√≤ quin ?

Les √ļniques coses que sabem del cert √©s que era amic d'en Colom i que de cosmografia n'havia de saber un munt. D√≥na la casualitat que l'√ļnica carta adre√ßada a en Colom per un cosm√≤graf, i que els cr√≠tics encara no han desestimat per ap√≤crifa ( o sigui no aut√®ntica, no original ) √©s la d'en Jaume Ferrer de Blanes. Aquesta carta, un cop m√©s, √©s una traducci√≥ apanyada d'un original catal√† perdut. Tot i aix√≠ no hi manquen indicis que ens mostren una pertinen√ßa geogr√†fica comuna (amb frases com <<...d'aquesta nostra Espanya...>>) i la compartici√≥ d'uns mateixos monarques (<<...els nostres senyors...>>).

A m√©s a m√©s, tenim present que en Ferrer, en una carta als reis, datada el 27 de gener de 1494, deia que << ...sempre em referir√© a la correcci√≥ dels que saben i entenen m√©s que jo, especialment de l'Almirall de les √ćndies, el qual, tempore existente, en sap m√©s que ning√ļ en aquesta mat√®ria>>, lo qual ens evidencia que amb√≥s personatges es coneixien i a m√©s a m√©s tenien una bona relaci√≥.

Que en Ferrer era un cosmògraf d'èlit mundial ho testifiquen molts historiadors, entre ells en Roselly de Lorgues, i així s'explica la seva participació en la comissió que fixarà la divisió de l'oceà Atlàntic entre els reis d'Espanya i Portugal, un cop legalitzat el descobriment de les noves terres. De fet, d'en Ferrer és el primer mapamundi (amb Amèrica inclosa) que serà retramés als reis el 1495.

Dit tot això no és dificil d'imaginar que fou en Ferrer de Blanes (un català) qui orienta, aconsella i indueix a en Colom a la Descoberta del Nou Món. En Colom (un altre català) organitza l'expedició i la duu a terme victoriosament. Després en Ferrer supervisa els detalls i fixa els límits de les Espanyes i Portugal a l'Atlàntic. O sigui, que "...por Castilla y León descubrió América Colon" , oi ? I un bè negre amb potes rosses !!

Tot aix√≤ desmonta novament el prejudici que la descoberta d'Am√®rica fou un fet reservat nom√©s als castellans. I es que si els catalans haguessin estat exclosos de les √ćndies, tampoc no tindria cap sentit que el rei Ferran, el 15 d'Agost de 1494, escriv√≠s als lloctinents de Catalunya i Mallorca, i al Virrei de Sic√≠lia, per notificar-los l'acord amb Portugal i encarregar-los de cercar mariners, cosm√≤grafs i astr√≤legs experts, perqu√® donessin llur parer per escrit sobre la dita divisi√≥ atl√†ntica.

Per tancar aquest tema dir doncs que el cosmògraf que els censors fan desaparèixer dels llibres d'en Casaus, d'en Ferran Colom i de l'Herrera, no podia ser cap més altre que en Jaume Ferrer de Blanes. I que, si justament l'obliteren, és per la seva compromesa i inevitable condició de català, per la seva antiquíssima relació amb els reis dels diferents Estats de la Corona d'Aragó i per la seva provada i vella amistat amb l'Almirall.

 

PALOS DE MOGUER, EL GRAN PORT DEL MEDITERRANI

Per una banda, en Casaus recull les paraules d'en Colom <<‚Ķvaig venir a la vila de Palos, que √©s port de mar, on jo vaig armar tres naus molt aptes per a un fet semblant, i vaig sortir del dit port molt prove√Įt de molt√≠ssims manteniments i de molta gent de mar‚Ķ>>, d'una altra, comenta que <<‚Ķva sortir del riu i barra que s'anomena Saltes, perqu√® es diu aix√≠ aquell riu de Palos‚Ķ>>. Doncs b√© , Saltes era ja aleshores, i des de feia dos segles, una illa desahabitada. A m√©s a m√©s, <> de que parla en Casaus no ha estat mai esmentat amb anterioritat.

Altrament, hi ha un gran nombre de cronistes de l'època que no el fan salpar ni de Palos ni de Saltes, sinó de Cadis. Vegeu text anex.

 

 

 

 

 

 

 

Aquesta gran quantitat de possibilitats torna a mostrar que els censors, han tapat el nom del port originari, i que estaven més preocupats per fer-lo desaparèixer que no pas perquè concordessin els noms improvisats de la substitució.

Doncs bé, en Bilbeny ha demostrat que en Colom no va salpar de Palos, sinó del port de Pals a l'Empordà. Per més que els documents ens parlin de Palos com d'una fortalesa militar, la veritat és que mai no ho fou. Ni avui dia s'hi conserva cap rastre arqueològic que ho pugui certificar. Cosa que no passa amb Pals, que encara manté totes les traces de la vila fortificada medieval. Una imatge val més que mil paraules :

 

 

 

Una altre evidència rau en el fet que certs cronistes, com per exemple en Piri Reis (1513) i en Alfonso Garcia de Matamoros ("De Academia et Doctis Viris Hispaniae", 1553), ens exposen que la primera expedició de la Descoberta <<…en arribar a l'estret de Ceuta, havent recollit quatre mil milles ...>>. I jo em pregunto, si veritablement en Colom va sortir de Palos (Huelva) i a la tornada d'Amèrica també va desembarcar a Palos, com s'explica doncs que travessés l'estret de Gibraltar ? Això és com voler anar de Girona a Barcelona passant per Sitges. O sigui que, una de dues, o bé es que en Colom tenia una "querida" a Gibraltar o bé es que realament no va sortir de Palos, ni va arribar a Palos, sinó que en aquest cas la ciutat era Pals.

I ja per rematar-la, si aneu algun dia a Palos de Moguer, veureu que el riu des d'on suposadament van salpar les tres caravel-les no arriba ni a l'estatus de rierol, i això si hi baixa aigua !

Bé, i per si no fos prou, la tornada també es diu que va ser a Palos de Moguer, des d’on després en Colom aniria a Barcelona per ser rebut pels Reis. Doncs bé, molts cronistes recullen el fet que en Colom va anar des del lloc on va desembarcar fins a Barcelona, a peu, en tornant de descobrir el Nou Món. Cosa que féu en 3 dies, donat que els reis, per carta datada el 30 de Març, li ordenaren d'anar a Barcelona, on arribà el dia 3 d'Abril. La qual cosa donaria sentit a la rebuda que els Reis Catòlics feren a en Colom al monestir de Sant Jeroni de la Mutra, a Badalona, si es que verament provenia de Pals i no de Palos. A més a més, si hagués sortit caminant de Palos a peu per arribar a Barcelona al cap de tres dies (el que vol dir una mitjana de 14Km/h ) o bé era superman o bé és que veritablement va sortir de Pals.

Fou també al Mas Sunyol, una casa pròxima al monestir, on, segons els cronistes, s'estatjà i dormí en Colom. L'any 1990, l'historiador colombista Francesc Albardané, furgant a l'Arxiu Notarial de la ciutat comtal, trobà un document en que constava que aquesta casa pertanyia a la familia dels Colom barcelonins. S'entén doncs que el Descobridor no va fer res més que no fos dormir a casa seva.

 

MARINERS INVENTATS AL SERVEI DE LA MENTIDA

Amb els mariners s'esdev√© conformement : desapareixen els seus noms, i s√≥n substitu√Įts, amb posterioritat, per noms de mariners espanyols que, o b√© anaren a Am√®rica molt m√©s tard, o no hi anaren mai, perqu√® foren fruit de la m√©s fant√†stica imaginaci√≥ dels censors. Malgrat que en Casaus ens diu que eren tots de Palos, en Roselly de Lorgues ha demostrat que cap dels tripulants de la Santa Maria era de Palos.

Hi ha una cosa clara: el fet que el Rol ( "Relación de la gente que fué con Cristobal Colon en el primer viaje") sigui una còpia de 1498, que no sigui autògrafa de l'Almirall, que hi falti un full, que només hi constin 40 noms dels cent vint mariners que anaren en el viatge de la Descoberta, i que només n'hi hagi deu de coneguts amb anterioritat mercès a altres fonts, dóna, si més no, motius de sospita.

 

LOS HERMANOS PINZON

Segons el llibre d'en Casaus, els germans Pinz√≥n (Alfonso, Fernando i Vicente Ya√Īez Pinz√≥n) viuen a Palos.

Per en Casaus també sabem que en Alfonso Pinzón havia estat a Roma a la llibreria del Papa Inocenci VIII. Que havia estat a Roma ho corroboren, a més a més, diversos testimonis dels plets.

√Čs curi√≥s, per√≤, el Procurador Reial i Ambaixador fidel de la Generalitat a la Cort de Roma d‚Äôaquella √®poca era un tal Alfons Anes Pin√ßon.

Tamb√© √©s conegut que en Colom va organitzar el primer viatge amb un tal Fernando Ya√Īez Pinz√≥n.

Dóna la casualitat que el Lloctinent de la Tresoreria Reial de la Generalitat d’aquella época era un tal Ferran Anes Pinçon.

I ja per acabar aquest c√ļmul de casualitats, en l'al√ßament de la Generalitat contra Joan II hom hi pot trobar documentat el nom d'un tal cavaller Vicens Anes Pin√ßon de la vila de Pals de l'Empord√†.

 

 

 

 

 

 

Realment √©s una casualitat que tamb√© a Palos de Moguer hi hagu√©s tres germans amb semblants noms i cognoms, dels quals, per cert, no hi ha cap prova registral. O potser, √©s que realment els noms de dits germans van ser tradu√Įts indiscriminadament, incl√≤s el seu lloc de naixement, Pals per Palos.

On podia haver conegut Colom a dits germans si no fos a la guerra civil contra Joan II ?

La fal-l√†cia d'un Colom que, provinent de Portugal, toparia per casualitat a la R√†bida i , per predestinaci√≥, amb els Pin√ßon a Palos de Moguer queda capolada en sec per en Juan de Castilla en les "Eleg√≠as de Varones ilustres de Indias" on constata que en Colom escriv√≠ als Pin√ßon explicant-los el seu projecte, abans d'anar-los a trobar, tot detallant-los que << ...por ser cursados navegantes/√Čl envi√≥ sus cartas mucho antes>> cosa que explicita un coneixement i una amistat previs que tan sols pot provenir de l'√®poca de quan guerrejaven junts contra Joan II.

 

S√ďC ANDAL√öS i PORTO BARRETINA

Una nova via que permet demostrar un cop més que els mariners del primer viatge eren catalans i no andalusos, ni extremenys ni castellans, és el de la indumentària, que era inequívocament catalana.

Per començar, tenim que el cosmògraf, mestre i amo de la nau Santa Maria , en Juan de la Cosa, natural de Santander segons la historiografia tradicional (encara que no hi hagi cap document original que ho asseveri) curiosament és pintat amb barretina al retrat que es conserva al Museu Naval de Madrid.

 

 

 

Òbviament, l'hàbit de cofar-se amb barretina no el va poder agafar a Santander, i molt menys el pogué agafar a Andalusia, si es que s'hi haguessin dut a terme els preparatius de l'armada.

 

Com mostra el mapa que ve a continuació, l'àrea geogràfica de la barretina dels pobles romànics no inclou ni Andalusia, ni Extremadura, ni Castella, ni cap d'indret del Mar Cantàbric. La barretina havia estat un cofat característic sobretot de la gent de mar i amb menys extensió de la soldadesca.

 

 

Dóna la casualitat que aquí a Catalunya hi ha documentat un mariner anomenat Joan de la Cossa i que fou una de les figures militars principals de la Generalitat durant la revolta que aquesta mantingué contra Joan II. Fou governador de Provença i s'estava a l'Empordà amb el seu germà Gaspar, comte de Troia i Gran Senescal de Provença.

En el llibre d'en Rey Pastor i en García Camarero , "La Cartografia Mallorquina", hi trobem que l'escola cartogràfica de Sevilla <<...fue iniciada por don Juan de la Cosa, la cual fue la sucesora remota de la gloriosa cartografia mallorquina>>. Tenint en compte que en aquella època encara no havia arribat la febre de l’Internet i que les beques erasmus encara no existien, és més que probable que aquesta influència malloquina l'obtingués pel fet de ser natural d'algun lloc aprop de Mallorca, o sigui Catalunya.

La moda de cofar-se amb barretina, pel que sembla, també va arribar al Pais Basc, ja que sinó no s'explica com en Zuloaga va poder pintar al gran Juan Sebastián Elcano cofat amb una barretina musca. O una de dues, o la barretina era la sensació de l'època com ara ho són les bambes Nike, o aquest gran marí, definit com a basc per la historiografia espanyola, era més català que el Pujol.

El més curiós de tot és que si mirem detingudament la signatura, segurament adulterada, d'en Juan Sebastian Elcano observarem que realment no hi posa <> sinó que hi posa <<..del Canós>>.

Dóna la casualitat que hi ha documentat a la Catalunya d'aquella època un tal Joan Cacirea del Canós, el pare del qual va ser senyor de Montcortès, Clariana, el Canós i la Goda (a la Segarra). I per un mapamundi del 1545 també sabem que hi ha una illa anomenada <>. Masses coincidències, no us sembla ?

 

Per si això no fos prou, una il-lustració d'en Theodor De Bry, al llibre, "Americae" datat del 1559, ens mostra com els primers mariners que arribaren amb en Colom a les noves terres americanes duien barretina.

 

 

De fet en aquest apartat tamb√© es veu clarament la manipulaci√≥ dels censors, ja que donant un cop d'ull a diversos llibres es pot comprovar que el mot <> ha estat suplert o tradu√Įt per l'expressi√≥ <>, <> o d'altres, demostrant aix√≠ que una paritat d'opinions tan dispar alhora de definir el simple color d'una gorra, nom√©s pot ser deguda a una manipulaci√≥ poc acurada.

Per acabar ja de rematar el tema, a la "Primera Relación" d'en Hernan Cortés, hi trobem que en arribar amb les naus a Sant Joan, el conqueridor mexicà emprà barretines com a senyal d'amistat amb els cabdills indígenes. Diu la "Primera Relación" que <<...para que los indios se acercasen seguros, Cortés les dió para los cacíques dos camisas ... etc ... varios gorros rojos, y varios pares de zaraveles, y así se fueron con semejantes joyas a los caciques >>. La descripció d'en Cortés és interessantíssima, donat que a més a més de les barretines, ens aclareix que duien <>. Aquesta paraula que no existeix en castellà, és la traducció literal dels <>, que són uns pantalons amples que duien molts catalans de les comarques de l'Ebre i del País Valencià. Curiosament, quan en De Bry pinta els mariners amb barretina, eixugant-se la roba a la vora del foc, també els vesteix amb saravells. Amb la qual cosa la vestimenta dels primers descobridors es fa encara més diàfanament catalana.

El mateix s'esdev√© en el relat d'en Bernal Diaz del Castillo, "Historia Verdadera de la Conquista de Nueva Espa√Īa", per aix√≤ com en un moment de la cr√≤nica se'ns narra que en Cort√©s, per fer contents a certs cac√≠cs, va fer portar <>. El que ens acaba d'aclarir que aquesta gorra era una barretina √©s el fet rellevant√≠ssim que a la medalla d'or hi ha figurat un Sant Jordi, amb cavall i llan√ßa, matant un drac, s√≠mbol clar de llur proced√®ncia i patr√≥ de Catalunya i Arag√≥.

Bé doncs, després de totes aquestes clarividències, és fàcil deduir que els mariners que anaven amb en Colom en el primer viatge i els qui s'establiren a Cuba i, després, anaren amb en Cortés a Mèxic, també duien barretina.

I ja per tancar aquest tema, si ens cenyim al que escrigué el Descobridor al seu Diari de Bord el dia 11 d'Octubre, fent referència al moment en que la tripulació davallà a terra i féu possesió del Nou Món, hi trobem: <>. I el mateix s'esdevé quan un indi que venia amb canoa de l'illa de Sant Salvador fou agafat pels mariners i pujat a bord de la nau. En Colom escriu: <>,

Sembla que les gorres vermelles incomodaven als copistes, atès que la versió espanyola del llibre d'en Ferran Colom, quan aquest descriu el passatge del dia 15, el text ja no diu que el Descobridor va donar a l'indígena <> sinó que tan sols explicita que li donà <>. En canvi, la versió italiana del paràgraf del dia 11 especifica que en Colom els regalà uns <>.


JOIES O QUINCALLA ?

La faula mitològica de la reina empenyorant les joies de la Corona per subvencionar l'empresa, ja fou enrunada el 1916 per en Francisco Martínez Martínez a "El descubrimiento de América y las joias de la Reina Isabel". L'autor hi apuntava que <<...les històries modernes han falsejat algunes de les circumstàncies interessants, inventant una llegenda molt poètica i patriòtica, però alhora totalment falsa>>.

Per exemple, l'execel-lent reina castellana, ni va poder empenyorar, ni molt menys vendre, les seves joies, ja que no podia disposar de les més riques, perquè estaven dipositades a València.

Avui dia cap historiador seri√≥s ja no d√≥na cr√®dit a la rondalla de la reina Isabel empenyorant les joies. Per√≤ les conseq√ľ√®ncies que se'n derivaren, amb el fet d'adscriure a Castella l'organitzaci√≥ i l'assumpci√≥ de l'empresa, encara perduren actualment, estretament connectades al fet que √©s la reina de Castella, i no pas el Rei Catalano-Aragon√®s, qui pren la iniciativa i qui s'apropia la gesta, amb la conseg√ľent exclusi√≥ de la corona catalano-aragonesa.

Si Castella va financiar √≠ntegrament el viatge, ¬Ņ com s‚Äôent√©n que Castella permet√©s que l'expedici√≥ √©s prepar√©s a Catalunya d'on partiria uns mesos m√©s tard com abans hem demostrat ?

 

LA PRESA DE POSSESI√ď: UNA ALTRA PRESA DE P√ąL

Sempre s'ha dit que la descoberta d'Amèrica va ser una empresa eminentment castellana. Per tant si en Colom hagués fet la presa de possessió per Castella, o en nom del monarca castellà, les cròniques coetànies ens en donarien fe descrivint la bandera quarterada amb lleons i castells en el moment d'arribar a terra i plantar-la en nom d'aquest rei. Doncs bé, fins i tot la història adulterada que avui se’ns ensenya no asevera cap d'aquests dos fets.

En Ferran Colom, escriu a la seva "Hist√≤ria de l'Almirall" : <>. De la mateixa manera, el Pare Casaus a la "Hist√≤ria General de les √ćndies" ho repeteix : <>.

Sembla, doncs, que hi van haver dues banderes: la reial i la de l'empresa o de l'armada.

En quant a la bandera reial, √©s curi√≥s, perqu√® en ambd√≥s casos es parla d'una bandera reial en singular, per√≤ de quina, la del reialme de Castella, o la de la Corona Catalano-aragonesa ? - Si realment fos la de Castella estic conven√ßut que els censors ho haurien especificat o si ja hi constava no haurien eliminat pas l'adjectiu. √Čs per aix√≤ que no farem mal de suposar que el regne propietari de dita bandera (o sia la Corona Catalano-Aragonesa) hagi sigut eliminat d' ambd√≥s textes com m√©s endavant demostrarem. Aix√≤ de fer desapar√®ixer banderes tamb√© passa amb certs gravats de l'√®poca : aix√≠ en la primera edici√≥ de 1559 de l'obra "Americae", d'en Theodor de Bry, les tres caravel-les d'en Colom fan onejar banderes catalanes; mentre que en algunes edicions posteriors, les banderes catalanes ja s√≥n enfosquides del tot i una d'elles ja t√© clarament estampat l'escut de Castella-LLe√≥.

 

 

 

 

 

 


M√©s coses. En el seg√ľent fragment de la "Historia General de las Indias y Conquista de M√©xico" d‚Äôen L√≥pez de Gomara : <<... va dir que el Sant Pare de Roma ( Alexandre VI ), vicari de Jesucrist a tota la rodonesa de la terra, que tenia poder absolut sobre les √†nimes i la religi√≥, havia donat aquelles terres [ √©s a dir les √ćndies ] al molt poder√≥s rei de Castella, el seu senyor>>. Cosa totalment falsa, que demostra la imper√≠cia del censor. Car si Alexandre VI, com a catal√† que fou, tingu√© mai un senyor rei, del qual fou s√ļbdit, aquest no era altre que el rei Catalano-aragon√®s.

Tot això en quant a la bandera reial, però en quant a l'altra bandera, la de la creu també hi ha coses dignes de mencionar.

Aix√≠, en Pedro Sim√≥n, a les "Noticias Historiales de la Conquista de Tierra Firme" ens constata: <>. Tot amb tot, la bandera de Castella no ens √©s mai descrita. L'√ļnica refer√®ncia clara √©s sempre la <>. √Čs curi√≥s, per√≤, una de les banderes catalanes i dels ex√®rcits reials catalans d'aquella √®poca era la de la creu de Sant Jordi, com ho demostra una carta d'en Pere el Cerimoni√≥s al seu germ√† Ferran, del 6 de febrer de 1359 , per la qual li diu que <<...havem ordenat que totes les companyies de cavall tinguen, el dia de la batalla, sobresenyals a senyal de Sent Jordi. E aix√≠, manam-vos e us pregam que fa√ßats fer per vos matex e semblantment f√©ts fer a casc√ļ dels vostres los dits sobresenyals, que sien blancs de tot ab la Creu vermella>>.

La bandera de la Creu de Sant Jordi és, doncs, present a les gestes militars de Catalunya.

Ara bé, els llibres oficials, manipulats recordem-ho, ens diuen que la creu de la bandera que duia en Colom era de color verd. Lo curiós és que una creu verda no té cap sentit nacional. No és l'ensenya de cap rei, ni de cap exèrcit de cap país penínsular. Això també ho corrobora l'historiador francès Gerard Garrigue en el seu llibre "Christophe Colomb. Les clés de l'enigme" : <>. Però no és una ensenya ni reial ni nacional. I, davant de la impossibilitat de trobar-hi desllorigador, conclou : <>. Doncs és ben clar, perquè no era verda sinó vermella, els censors retocaren els noms dels colors, substituint el vermell pel verd, en un intent de desnaturalitzar el significat polític de l'ensenya.

Perquè no quedi cap dubte que la creu era vermella, i àdhuc que els censors no eren infal-libles i que per tant no era fàcil controlar tots els textos relacionats amb la descoberta d'Amèrica, s'han trobat rastres textuals que ho confirmen. En Diego de Landa, a la "Relación de las cosas de Yucatán", ens innova que <<...arribat en Cortés a la Nova Espanya va començar a poblar i al primer poble li digué Vera-creu (Vera-cruz), de conformitat amb el blasó de la seva bandera, la creu vermella de Sant Jordi>>.

Que hi ha hagut manipulació colorística ho demostra el fet de la diversitat de colors amb que es designa la bandera de la creu o del Principat de Catalunya. Així, amb la comparació del que ens diuen alguns cronistes, ens adonem que, mentre pel franciscà Montoliu la bandera d'en Cortés tenia <<...una creu vermella sobre camp negre>> , per en Dorantes de Zalazar, <<...la creu era blava sobre fons groc...>> i per en Cervantes de Zalazar la creu <<...era negra sobre un fons blau i blanc...>>. Segurament cada censor li deuria posar els colors del seu equip de futbol preferit !! home !!

El tema de les banderes no acaba aquí. I és que les naus d'en Colom també dugueren la bandera barrada catalana. D'acord amb els dibuixos que il-lustren la "Lletra" d'en Colom impresa per en Jacob Wolff a Basilea, s'observa com a la nau de la pàgina 2 hi oneja una bandera amb tres barres catalanes. El nombre de barres és del tot indiferent , ja que tres barres tenen les naus catalanes del retaule de Santa Úrsula de la basílica de Sant Francesc, de Palma de Mallorca. I tres barres tenen nombrosíssims escuts i banderes de diverses pintures murals de l'època.

El mateix s'esdevé amb la il-lustració de la portada de la "Lletra" editada a Basilea per en Johannes Bergmann d'Olpe. A la pàgina 2 torna a sortir una galera amb la bandera catalana de tres barres a popa. La mateixa bandera que porten les naus d'en Colom en desembarcar al Nou Món, i la mateixa que porten els seus homes en la lluita contra uns rebels acabdillats per en Porres, segons sengles dibuixos que recull el predit "Americae" d'en Theodor de Bry, de 1559.

 

√Čs curi√≥s que si enlloc de rec√≥rrer a autors estrangers ens cenyim a reproduccions castellanes de la "Lletra" la bandera catalana no hi surt ni en pintura, i quan hi surt, √©s gr√†cies a la poca per√≠cia del censor de torn alhora d'intentar camuflar les quatre barres.

Hi ha encara tres gravats que m'agradaria destacar en qu√® la bandera de la creu de Sant Jordi i la bandera reial apareixen juntes en una nau d'en Colom o en relaci√≥ a la descoberta d'Am√®rica. El primer √©s el que cont√© un incunable de la Biblioteca Nacional de Par√≠s, de 1494, per il-lustrar l'arribada a les √ćndies. La import√†ncia d'aquest gravat √©s enorme, at√®s que ornar√† tamb√© la portada del "LLibre del consolat dels fets mar√≠tims" quan s'editi a Barcelona el 1502. El segon gravat √©s la nau d'en Colom que hi ha en la "Carta portuguesa de l'Oce√† √ćndic", datada per en Mart√≠nez-Hidalgo vers el 1510. La creu de Sant Jordi corona l'arbre mestre i l'escut reial √©s ben visible al castell de popa. Finalment un planisferi portugu√®s d'Am√®rica, del 1590, on s'observen les banderes catalanes com a senyal de possessi√≥ dels nous dominis continentals.

De proves d'aquest tipus n'hi ha un munt i són un autèntic dit acusador contra la inèrcia de la historiografia tradicional castellana, que durant molts anys ha intentat desvincular tota relació de la corona Catalano-aragonesa amb la descoberta d'Amèrica.

 

EN COLOM HAURIA VOLGUT SER PRESIDENT DEL BARÇA

Directament relacionat amb la presa de possessió del Nou Món sobresurt el tema dels càrrecs polítics que sol-licità en Colom, recollits al "Llibre de les Capitulacions", a fi de poder-los desenvolupar en els seus nous dominis. I quins foren aquests càrrecs i títols que demanà en Colom ? Doncs el d'Almirall de la Mar Oceànica, el de Virrei i el de Governador Central.

Doncs b√©, nom√®s li hauria faltat demanar ser President del Bar√ßa, i √©s que tots aquests c√†rrecs demanats per en Colom eren c√†rrecs t√≠pics de Catalunya i que nom√©s la corona Catalano-Aragonesa podia atorgar. Ni amb la m√©s absoluta candidesa es poden admetre virreis a la Castella del segle XV. I que, per tant, els virregnants americans, que durant quasi tres segles foren la columna vertebral del r√®gim administratiu d'Espanya a les √ćndies, trobaren el seus l√≤gics i directes antecessors en les institucions similars creades a Catalunya, Arag√≥, Val√®ncia, Mallorca, Sardenya, N√†pols i S√≠cilia. Les coincid√®ncies entre els uns i els altres s√≥n m√©s que reveladores, car, fins i tot, √©s id√®ntic el llenguatge emprat a les cl√†usules dels nomenaments de virreis, lloctinents i governadors generals concedits pels reis catalans en els seus dominis mediterranis amb els que els Reis Cat√≤lics atorguen a en Colom pels nous dominis ultramarins.

Si comparem les "Capitulacions" guardades a l'Arxiu de la Corona d'Arag√≥ de Barcelona, amb un altre document semblant, per√≤ guardat als arxius de Simancas i d'√ćndies observarem un cop m√©s la m√† dels censors. A cop d'ull, ja sobta que, mentre el de l'arxiu catal√† s'acorda amb les prescripcions cancelleresques de la Corona d'Arag√≥, el dels arxius espanyols ho fan per la Cancelleria castellana i amb tots els seus requisits, per√≤ amb la incongru√®ncia de no haver-hi esborrat el nom del secretari Coloma, que √©s qui signa les "Capitulacions" que es guarden a Barcelona.

Per√≤ hi ha d'altres canvis: l'omissi√≥ del mot <> en referir-se al Governador (cosa que no sobta, ja que el mot <> √©s el que li d√≥na una filiaci√≥ d'instituci√≥ de la Corona d'Arag√≥) ; l'eliminaci√≥ de la frase <<...en alguna satisfacci√≥ del que ha descobert...>> pel fet que evidenciava una predescoberta; o la interpolaci√≥ dels noms de tots els regnes que els Reis Cat√≤lics posse√Įen , la qual cosa desvincularia l'empresa d'un exclusivisme catalano-aragon√®s.

Són masses els senyals de catalanitat que s'escapen a la mà de l'adulterador. Les diferències que acabem de veure entre el document guardat a Barcelona i els dels arxius espanyols són fonamentals, com ho són els càrrecs que en Colom sol-licità als reis.

La influència i la participació de Catalunya en l'ordenació jurídica d'Amèrica es fa tant o més concreta si ens adonem que a les Instruccions del 29 de maig de 1493 s'especifica que en Colom podrà nomenar jutges <<...tal com els acostumen a posar els altres virreis i governadors de Ses Alteses>>. Però, de <>, és clar, com a reis de la Corona catalano-aragonesa, per tal com aquests càrrecs no existiren mai a Castella.

 

COM √ČS QUE ES GUARDA A L'ARXIU DE LA CORONA D'ARAGO DE BARCELONA EL CONTRACTE D'UNA EXPEDICI√ď EXCLUSIVAMENT CASTELLANA ?

L'historiografia tradicional espanyola ens diu que el 17 d'Abril de 1492, se signaren a la vila de Santa Fe, entre Cristòfor Colom i els Reis Catòlics , les "Capitulacions" per anar a descobrir el Nou Món. Es tracta d'un contracte formal entre dues parts, pel qual en Colom sol-licita uns càrrecs de govern i uns avantatges de caràcter econòmic a canvi de trobar unes terres noves i desconegudes de tothom i posar-les sota l'empara de la Corona.

Com que ja sabem com actuen els censors i sabent que l'original de les capitulacions ha desaperagut ( extrany oi ?) analitzem pas a pas el que ens diu l'història espanyola.

Primer , els documents diuen que es va signar a la vila de Santa Fe. Doncs bé, en aquella època la Santa Fe Granadina era tan sols un campament de tendes i no pas una vila.

Segon, els Reis Catòlics no van signar dites capitulacions, sinó que en absència seva signà en Joan Coloma ( secretari reial de la Corona d'Aragó). Això referma encara més el fet de que en Colom salpés de Catalunya tal i com ho hem demostrat en capítols anteriors, i seria extrany pensar que el senyor Joan Coloma, natural de Catalunya, i el senyor Cristòfor Colom, es desplacessin fins a Andalusia per signar ells mateixos els documents, per després tornar novament cap a casa.

Això no és tot, ja que si les Capitulacions fossin uns documents cent per cent castellans, aleshores haurien sigut preparades, subscrites, segellades i registrades per funcionaris adscrits a la Cancelleria de Castella i la matriu del document s'hauria d'haver conservat - com els restants diplomes colombins - en els arxius castellans. Doncs bé, res d'això no s'esdevingué en realitat, com ho demostra el fet que dit contracte signat per un català es conserva a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Tota vegada que l'original -com la resta de documentació colombina- ha desaperagut, la còpia més antiga es conserva al llibre 3569 de la secció "Diversorum siguilli secreti". Còpies posteriors es poden trobar als arxius de Simancas.

Un altre fet que demostra la participaci√≥ de la Cancelleria Catalana en un document adm√®s tradicionalment com a exclusivament castell√† √©s que tot i la uni√≥ de les dues corones hisp√†niques, per la Conc√≤rdia de 1475, Castella en cap cas no autoritzava el consort reial a valer-se de funcionaris de la Corona Catalano-Aragonesa, perqu√® violava les normes establertes de dret p√ļblic. Per tant si el dret p√ļblic Castell√† prohibia als funcionaris catalano-aragonesos de signar documents d'alta trascend√®ncia en la pol√≠tica castellana, i aqu√≠ no nom√©s ho fan sin√≥ que el document es guarda en un arxiu fora de Castella, √©s que el document de qu√® parlem afectava essencialment la Corona d'Arag√≥.

 

CASTELLA : PARAD√ćS DE LES HORTES

Vistes aix√≠ les coses, i entesos els retocs dels censors com un intent d'excloure Catalunya i Arag√≥ de l'acte de la descoberta d'Am√®rica i de tota relaci√≥ posterior, ja no ens ser√† tan abstr√ļs comprendre que la quasi totalitat de refer√®ncies que f√©u en Casaus d'aquesta confederaci√≥ a la seva "Hist√≤ria General de les √ćndies", foren suplantades pels mots <> o <>, segons convingu√©s. Costaria de veure-ho si els retocs perpetrats pels censors no haguessin sigut tan xocants i tan allunyats de la realitat.

En el llibre manipulat d'en Casaus, i trobem coses com :

<>

<<...hi ha unes hortes, les més famoses del món , i quasi semblants a les de Castella>>

<<...és tota poblada i llaurada i era tan verda com si fos a Castella, pel maig o pel juny...>>

<<...els aires saborosos i dolços al llarg de tota la nit; cap fred ni calor, com a Castella pel Maig...>>

En totes aquestes descripcions sembla que Castella, més que un país interior i de clima continental, en sigui un altre totalment mediterrani. Les referències a les hortes ens menen de dret a València i a Barcelona , perquè aquí les hortes guanyen un renom sense parió.

Per acabar de demostrar-ho, i atenent-nos a les descripcions de Barcelona i Val√®ncia de 1494 fetes per l'escriptor alemany M√ľnzer veurem que per for√ßa el llibre d'en Casaus ha estat manipulat.

En M√ľnzer, de Barcelona, ens diu : <>. I de Val√®ncia : <>.

D'exemples d'aquest tipus en podriem esgrimir un munt més, cosa que ens demostra, un cop més, l'intent per part dels censors de desvincular Catalunya de la descoberta d'Amèrica.

 

EL GRAN IMPERI MEDITERRANI CASTELLÀ

La poca tra√ßa dels censors a l‚Äôhora de manipular els llibres relacionats amb la Descoberta, un cop m√©s, torna a ser evident en el llibre d'en Casaus : <>. Quines s√≥n totes aquestes illes de Castella ? √Čs obvia la suplantaci√≥ de Castella per Catalunya, ja que a les illes que es refereix el text no s√≥n altres que Mallorca, Menorca, Eibissa, Sardenya, Sicilia ... Formentera i Cabrera!. Tot i aix√≠ encara hi ha m√©s d'un des-historiador espanyol que assevera que a les illes que es refereix en Casaus s√≥n les Can√†ries sense adonar-se que l'any en qu√® en Colom fa la descripci√≥ que recull en Casaus, Castella encara guerrejava pel domini de l'Arxip√®lag. Pretendre una Castella imperial, amb dominis arreu del m√≥n, senyora de les mars, √©s, al segle XV, una pretensi√≥ trista i rid√≠cula.

 

CASTELLA , EL PA√ćS DELS PEIXOS

El paroxisme de la mentida, arribarà amb totes les expressions que parlen de Castella com un país mariner, pescaire i ric en peixos.

Les proves del canvi de noms les tenim en la denominació espanyola d'uns quants noms de peixos que trobem en les narracions d'en Casaus.

El primer, la <>. <> en espanyol t√© una significaci√≥ ben diversa: <>, <>. Doncs b√© la pescadilla espanyola, per la seva forma, no t√© res a veure amb el peix allargassat i prim, a qu√® fa refer√®ncia en Colom, car el nom itali√† que li d√≥na el seu fill Ferran Colom, a la seva "Hist√≤ria de l‚ÄôAlmirall", no √©s cap altre sin√≥ <>. √Čs a dir <> o <> . I aquestes si que, talment com les pixotes catalanes, tenen un cos llarg i comprimit. La <> √©s el nom popular catal√† de diferents peixos de formes allargades i comprimides, semblants a les serps, com s√≥n la pixota blanca, la pixota vermella i la pixota de llanguet o de carall de jan.

El segon peix és l'anomenat <>per en Casaus i <> per en Ferran Colom a la versió italiana. Com a nom de peix és totalment inexistent en espanyol, atès que és la burda traducció del <> català, que , segons la família, s'hauria d'haver transcrit <>, <>, o <>. Sembla evident, doncs, que el traductor confongué el <> amb la fulla del cep.

Hi ha un munt m√©s d'exemples, i no solament de peixos. Els noms dels ocells tamb√© han estat tradu√Įts del catal√† al castell√† sense solta ni volta. Car el fam√≥s <>, nom d'ocell inexistent en castell√†, que en Casaus i en Ferran Colom esmenten fins a la sacietat, no √©s altra cosa que el conegut <>, ocell molt com√ļ a l'albufera de Val√®ncia. Basant-nos en les descripcions de dit ocell, fetes tant per en Casaus com per en Colom, ens adonarem que el nom de l'ocell castell√† equivalent i que no els hi va venir al cap en el seu moment als censors, no √©s altre que el <>.

D'altra banda, encara avui en dia hi ha a l'illa antillana de Montserrat un ocell, de tons grocs i negres anomenat <> per la gent autòctona. Aquest nom li va posar el Descobridor perquè, segons diuen els habitants de l'illa, s'assemblava força a un ocell de la seva terra. O sigui, no pas cap altre que <>.

 

HISTÒRIA CASTELLANA ?

Si Castella pretenia quedar-se per a ella sola les noves terres d'Am√®rica - baldament nom√©s fos una possessi√≥ liter√†ria -, calia que aquest desig s'acobl√©s perfectament amb la realitat. Per√≤ com que la realitat no nom√©s el desdeia, sin√≥ que s'hi oposava frontalment, els censors decidiren canviar la realitat. Aix√≠, retocar el "Diari de Bord" d'en Colom, per tant com narrava fil per randa, rumb a rumb, vent a vent, dia i nit, els fets que s'esdevingueren en el primer viatge de la Descoberta, es convert√≠ en l'objectiu central de la m√†quinaria censora. Per aquesta ra√≥ no es conserva avui dia cap dels escrits originals de l'Almirall que fan refer√®ncia als seus viatges a Am√®rica, ni tant sols les c√≤pies primig√®nies que es feren en aquell moment. De tota manera, si hem conservat una cr√≤nica prou exhaustiva del primer viatge, ha sigut merc√®s a la dilig√®ncia del Pare Casaus, que inclogu√© les anotacions d'en Colom, si b√© ja mutilades i, en alguns par√†grafs confusion√†ries, dins la seva "Hist√≤ria General de les √ćndies".

Que hi ha hagut manipulaci√≥ i tergiversaci√≥ censora ho corroboren molts estudiosos del tema, i com que d'exemples n'hi ha un munt, el que ve a continuaci√≥ √©s un breu resum d'un estudi comparatiu dels textos de la "Historia General de les √ćndies" d'en Casaus ( del manuscrit conservat a la Biblioteca Nacional de Madrid ) amb la "Hist√≤ria de l'Almirall" d'en Ferran Colom, i amb una c√≤pia resumida del "Diari de Bord" ( tamb√© a la Biblioteca Nacional de Madrid ). Aquests tres llibres van ser confeccionats seguint un mateix original d'en Colom, avui perdut. El prop√≤sit √©s fer veure com els censors ara esborren una refer√®ncia a Catalunya, ara l'atribueixen, indistintament i insidiosament, a Castella, Andalusia o Espanya; i com el gran nombre de contradiccions √©s clau per entendre els retocs.

 

 

√ČS CATAL√Ä QUI VIU I TREBALLA A CATALUNYA ... I LI DEIXEN SER-HO !

I si s'havien d'esborrar els noms dels catalans de les cr√≤niques, crear i escampar la idea que no havien intervingut en la descoberta, evangelitzaci√≥ i poblament d'Am√®rica, amb molta m√©s ra√≥ s'havia de canviar el nom i la naturalesa del Descobridor. Calia tallar de soca-rel qualsevol lligam del Descobridor amb Catalunya. Per la qual cosa se l'italianitz√†. Li canviaren el cognom de <> per <> i li cercaren un origen consemblant: genov√®s. Aix√≤, vingu√© sobretot afavorit pel fet de trobar uns Colombo a It√†lia i per l'√ļs corrent, entre els castellans de l'√®poca, d'anomenar <> a qualsevol estranger.

De totes maneres, els origens del Descobridor han anat canviant segons les modes de cada època: hi ha un manuscrit al Museu Britànic de Londres i un altre a la Biblioteca Nacional de Madrid que hi consta com a natural de Milà, i en canvi a la Biblioteca de la Real Academia de la Historia i a la Biblioteca Nacional d'Espanya i és com a natural de Gènova. De totes maneres, en Manuel Gomez Moreno i en Juan Carriazo han pogut demostrar que el Manuscrit de la Biblioteca Nacional de Madrid, datat el 1594, és, misteriosament, de lletra de finals del segle XVII. Els nostres "col-legues", els censors, van tornar a fer de les seves.

I es que són tantes les proves que desglossaré a continuació que demostren la catalanitat d'en Colom, que fan que sigui, tot plegat, difícil de creure. I és que ultra l'evidència que delata el seu propi cognom a la quasi totalitat de les edicions europees de la "Lletra" en què anunciava la Descoberta, on hi és escrit quasi sempre <>, àdhuc a les edicions italianes; ultra els catalanismes exasperants de tots els seus escrits; ultra la multitud de topònims amb que batejarà les noves terres d'Amèrica; ultra els lligams genealògics amb la familia dels Colom-Bertran; i ultra les afirmacions d'en Ferrer de Blanes en que és palesa que tant ell com l'Almirall tenien uns mateixos senyors .

 

 

 

Així, en el "Memorial" que en Colom va donar a l' Antoni Torres per tal que aquest el donés als reis, el 30 de Gener de 1494, demanava que se l'encomanés a Ses Alteses <<...com a Rei i Reina, els meus senyors naturals, al servei dels quals jo desitjo finar els meus dies>>.

Aquesta expressi√≥ de <> √©s capital per treure el desllorigador de la seva catalanitat. Aquesta expressi√≥ t√© un sentit i un abast evident, que hom no pot defugir amb subterfurgis, car implica, en qui la profereix, que √©s sotm√®s per obra d'un fet natural d'aquell o aquells a qui s'adre√ßa. √Čs a dir, que en Colom es considerava s√ļbdit dels Reis Cat√≤lics per naturalesa, o el que √©s el mateix, per efecte de ser nadiu d'algun dels seus regnes, i no pas com a conseq√ľ√®ncia d'un acte de naturalitzaci√≥ o de submissi√≥ contractual. Ara b√©, com que en Colom no era s√ļbdit de la Corona de Castella, on indiscutiblement era estranger, tal com consta en molts documents que s'hi refereixen, per√≤ en canvi , tenia per senyors naturals i per aix√≤ n'era s√ļbdit, aquells mateixos reis que, si b√© eren reis de Castella, tamb√© n'eren d'altres regnes, aix√≤ vol dir que era natural d'aquests altres regnes.

Per tant, si en Colom era natural de les Espanyes - com ho testifica en Ferrer de Blanes; si l'edici√≥ alemanya de la "Lletra" l'anomena <>; si tenia els Reis Cat√≤lics com a senyors naturals, per√≤ ell era estranger a Castella, vol dir nom√©s, i √ļnicament, que era natural de qualsevol terra de la confederaci√≥ Catalano-aragonesa. I √©s per aquesta mateixa ra√≥ que no hi ha ni un sol escrit de l'Almirall en itali√†, ni tant sols quan escrivia -si verament ho f√©u- als seus presumptes amics italians.

Són un munt les proves que demostren els lligams d’en Colom amb la nostra terra :

  • La neta del Descobridor es casa amb el Duc de San√ß de Cardona.
  • Alexandre Cosc√≥ fou el traductor al llat√≠ de la "Lletra" d'en Colom.
  • Bernat Cosc√≥ √©s un dels beneficiats del testament del canonge Francesc Colom.
  • Diverses vegades Colom esmenta <> al "Llibre de les profecies" com si √©s tract√©s d'una cosa pr√≤pia.
  • Casaus diu a la "Hist√≤ria General de les √ćndies" que els pares de l'Almirall <<...foren persones notables, en un temps riques, que s'empobriren per les guerres i parcialitats que sempre hi hagu√© i mai no falten a la Llombardia>>. Fou en Henry Harrisse qui denunci√† la manca absoluta de versemblan√ßa entre tals afirmacions i la realitat que visqu√© la fam√≠lia genovesa dels Colombo: que mai no fou notable, mai no s'empobr√≠, ni mai no va participar en cap guerra. Noresmenys, com que en Colom no fou considerat mai llombard per cap cronista, ni hi ha cap const√†ncia documental que aix√≠ mateix ho asseveri, si treiem del text el mot <> i el substituim pel de <>, la frase d'en Casaus guanyaria n√≠tidament el sentit hist√≤ric que abans no tenia, per aix√≤ com havia estat enfosquida pel censor i per aix√≤, com els Colom barcelonins s√≠ que foren una familia notable, s√≠ que participaren en la guerra de la Generalitat contra en Joan II i s√≠ que, en acabat, hagueren d'exiliar-se.
  • El 28 de Maig de 1493, els reis lliuraren a en Colom, i a Barcelona, la C√®dula per la qual l'autoritzaven a proveir els oficis de governaci√≥ de les terres de les √ćndies. En funci√≥ de les facultats atorgades pels monarques, en Colom nomen√† personalment, sense intercessi√≥ reial, en Pere Margarit com a cap de la for√ßa militar que s'enviava al Nou M√≥n a la segona expedici√≥. Aquest nomenament, nom√©s pot tenir una explicaci√≥: que entre en Margarit i en Colom hi hagu√©s una coneixen√ßa anterior o b√© una comunitat de p√†tria. Diversos historiadors han demostrat que el nom complet d'en Pere Margarit, era Pere Bertran Margarit, el qual era cos√≠ dels Bertran de Gelida, els quals eren cosins dels Colom-Bertran de Barcelona. La vinculaci√≥ del Descobridor amb la fam√≠lia dels Colom de Barcelona es fa m√©s evident que mai. Incre√Įble per√≤ cert.
  • El cercle de relacions catalanes d'en Colom s'eixampla encara m√©s amb la prova seg√ľent. Per tots s√≥n conegudes les relacions entre en Llu√≠s Sant√†ngel i el Descobridor i la participaci√≥ cabdal d'aquest primer en la subvenci√≥ de l'empresa del primer viatge. Doncs b√©, resulta que en LLu√≠s Sant√†ngel, fill de canviador valenci√†, i molt ben relacionat, vers el 1466, amb la banca de Barcelona, Val√®ncia i Saragossa, vingu√© el 1472 a la capital del principat i s'establ√≠ en una casa d'en Guillem-Joan Colom, al carrer de Sant Dom√®nec del Call.
  • La vinculaci√≥ d'en Crist√≤for Colom a la familia barcelonina dels Colom-Bertran queda evidenciada , m√©s enll√† dels lligams geneal√≤gics, per l'her√†ldica. Sabem que en Colom acostumava a dur amb ell les seves armes pr√≤pies i personals, obtingudes per dret de familia , i que aquestes armes li foren ampliades pels Reis a Barcelona mitjan√ßant la Reial C√®dula del 24 de maig de 1493. A sobre l'escut resultant s'hi observa clarament un elm que du per timbre o cimera un m√≥n rod√≥ amb una creu damunt, que curiosament concorda amb les armes de la familia catalana dels Mont-ros. Doncs b√©, si examinem l'arbre geneal√≤gic dels Colom barcelonins hom hi pot veure ben clar l'entroncament dels Mont-ros: En Llu√≠s Colom i Bertran es cas√† en primeres n√ļpcies, a mitjan segle XV, amb Violant de Mont-ros.

 

 

  • Pel que fa, al cognom del Descobridor, sabem pel seu fill Ferran i pel pare Casaus, que quan l'Almirall signava en llat√≠, abans de la descoberta d'Am√®rica, ho feia amb la forma <> ( o com consta en d'altres versions, <>), que no √©s altra cosa que l'equival√®ncia llatina dels cognoms catalans <>.
  • Sense deixar l'escut d'armes d'en Crist√≤for Colom, em cal dir encara que, al segon quarter hi ha un lle√≥ rampant que, per la in√®rcia historiogr√†fica s'ha vingut identificant amb el lle√≥ de Castella. Doncs b√©, buscant buscant, s'ha trobat que la familia dels Marim√≥n de Barcelona tenien com a signe her√†ldic aquest mateix lle√≥ rampant, i aix√≤ no voldria dir res, sin√≥ fos perqu√® tamb√© estaven emparentats amb els Colom : en Guillem Ramon Colom, avi del predit Llu√≠s Colom, es cas√†, en segones n√ļpcies, amb Catarina de Marim√≥n . Masses casualitas oi ?
  • L'√ļltim detall de les armes del Descobridor a tenir en consideraci√≥ √©s la banda d'atzur (color blau celeste ) que hi ha al cinqu√® camper de l'escut. Un cop m√©s aquesta banda ens porta cap al cognom Bertran, que juntament amb els So, s√≥n les √ļniques fam√≠lies catalanes que es caracteritzen per dur tamb√© una banda.

En resum, la relació entre els llinatges barcelonins Colom-Bertran i en Cristòfor Colom ve a ajustar-se amb la màxima precisió.

 

LA LLEI DE NORMALITZACI√ď LING√ú√ćSTICA

Un altre fet sorprenent és el de la castellanització de la toponímia. Així, els noms de l'illa <> i de la << Illa Bella>> que consten a la "Lletra" d'en Colom seran canviats als textos d'en Casaus per <> i <>.

 

I aix√≤ √©s una min√ļcia. Hi ha exemples molt m√©s b√®sties : Cotlliure per <>, La punta del Galiot per <>, Fortalesa de la Nativitat per <>, etc ... no continuo per no emprenyar-me .

 

AMB L'EURO NO HI HAURIA HAGUT PROBLEMA

No deixa tampoc de ser interessantíssim tot el que afecta l'aspecte numismàtic. I és que si hi hagués hagut l'euro els censors ho haurien tingut més fàcil !

Segons l'historiografia colombina espanyola, l'empresa de la Descoberta va ser patrocinada exclusivament per Castella. Doncs bé, com s'entén doncs que en Casaus fa servir, per descriure les monedes dels personatges de qui parla, ducats, excel-lents, florins, rals, marcs d'or, talment com si es mogués en l'àmbit econòmic de la Corona d'Aragó ?

Per exemple, quan el Duc de Medinaceli proveeix en Colom amb el que aquest li requeria per armar l'expedició de la descoberta, li atorga <<...fins a 3000 o 4000 ducats>>. Com que els ducats no s'introduiran a Castella fins l'any 1497, per la Pràgmatica de Medina del Campo, de data 13 de Juny, resulta evident que l'operació econòmica ha de tenir lloc forçosament a qualsevol indret dels regnes de la Corona d'Aragó, on aquesta moneda era vigent des de l'època de Joan II.

Un altre exemple, i aquest cop d'en Ferran Colom a la seva "Hist√≤ria de l'Almirall", pel qual <<...l'Almirall nom√©s demanava dos mil cinc-cents escuts per preparar l'armada>>. Per√≤ com que l'escut no fou introdu√Įt a la pen√≠nsula fins al 1535, es fa pal√®s que la substituci√≥ <> pels <> fou perpretada pels censors despr√©s d'aquesta data, amb la intenci√≥ de fer despar√®ixer l‚Äôesmentada moneda. No s√© perqu√®, per√≤ m‚Äôhi jugaria un ducat que la moneda substitu√Įda era catalana.

Per cloure aquest apartat, hi ha encara una darrera adulteració en els noms de les monedes. En aquest cas no tenen res a veure amb el pagament de l'armada, sinó amb el preu que el Descobridor tassa alguns intercanvis de productes americans fets per mariners de la seva tripulació. Així, tenim que, mentre la versió alemanya de la "Lletra" d'en Colom, editada a Estrasburg el 1497, parla de <>, evidenciant la seva exclusiva naturalesa catalana, totes les edicions llatines editades a Castella, però, esmentaran <>, moneda de naturalesa castellana.

 

LES CATALANADES DE L’ALMIRALL

El "Diari de Bord" d'en Crist√≤for Colom √©s ple de catalanismes i catalanades. √Čs inconcebible que un itali√† pogu√©s escriure amb un estil tan catal√† sense no haver estat mai a Catalunya.

Veiem-ne alguns exemples :

  • adob√°ronlo ...>> (7 Agost)
  • > (29 set)
  • > (4 Oct)
  • > (13 Oct)
  • > (15 Oct)
  • > (17 Oct)
  • > (21 Oct)
  • >

 

A m√©s a m√©s del fet que al "Diari de Bord" no es d√≥nen italianismes sint√†ctics, ni que no s'ha trobat cap text original escrit per ell en itali√†, es pot intu√Įr que el "Diari de Bord" que avui tenim no √©s sin√≥ la traducci√≥ d'un original catal√† perdut. Com perduda ha restat la nostra hist√≤ria a mans de Castella durant aquests cinc segles de matrimoni d‚Äôinconveni√®ncia.

 

BREU CONCLUSI√ď

La manipulació de la història ha estat constant, ha estat i és l’arma que té el vencedor per acabar de rematar al vençut; i es que un pais sense història és història. Castella abans, i Espanya més recentment, ho han intentat diverses vegades. Sortosament han fracassat.

Crec doncs, que tenim prous motius per començar a dubtar de la Història que ens han ensenyat els nostres amics els espanyols; i concretament en el tema del descobriment d’Amèrica, ja és hora que comencem a entendre que aquella gesta nàutica no podia ser, mai dels mais, duta a terme per un grapat de galifardeus, que ni sabien on anaven, ni amb qui anaven, ni qui els guiava. Nosaltres, els catalans, hem descobert Amèrica. I la resta, ha sigut una gran mentida al servei d’Espanya que ara ja no ens ha de preocupar ni espantar, ni tan sols el fet que estigui tan amplament estesa i hagi estat tan llargament sostinguda.

Que cal fer ara ? doncs una mica de publicitat senyors. Que ho sàpiga tothom ...

(Nota: les autoriats sanitàries no recomanen intentar argumentar a cap espanyol la falsificació de la descoberta d’Amèrica sense abans tenir ben apreses les idees principals d’aquest document; i es que és possible que us tractin d’imbècil ignorant).

 

Jordi Puigneró i Ferrer

Sant Cugat del Vallès, Novembre de 1999



Web optimitzada per veure amb el Navegador Català de Netscape

Last Updated 26-11-1999