La vaca cegahisto.cat



01-03-2019  (1066 lectures) Categoria: Biografies

La Werlisa de Vic

Què va ser de les Werlisa? Una petita història de la tecnologia

Txema Ruiz, periodista de EFEfuturo / EFEverde, expert en fotografia i economia

Per Txema Ruiz (@txemaruiz) 

Quan es parla pretèrit del món de la fotografia vénen a la ment les marques alemanyes que durant anys van ser les més cotitzades per aficionats i professionals.
Per contra, pocs pensarien a Vic (Barcelona) com un referent de la ind√ļstria fotogr√†fica i, per√≤, ho va ser durant 36 anys.

Les Werlisa

 

Fa uns 60 anys en aquesta localitat catalana va sorgir Certex que, sens dubte, ha estat l'empresa nacional de fabricaci√≥ de c√†meres m√©s important que ha tingut Espanya. Una firma nascuda en l'√†mbit familiar que tenia la seva seu, curiosament, al carrer de la Ind√ļstria de la capital de la comarca d'Osona.


La fundaci√≥ de Certex, que data de 1952, va venir de la m√† del farmac√®utic professional i fot√≤graf vocacional Francesc Xavier Bach i Puigrefagut (Vic, 1902-1979), que va ser president de la societat i que va comptar amb la inestimable ajuda de Pablo Wehrli, un su√≠s establert a Barcelona, ‚Äč‚Äčqui era un distribu√Įdor de productes i editor de la revista especialitzada en fotografia i cinema Werli Informaci√≥.


Les primeres c√†meres que van sortir de la factoria del carrer de la Ind√ļstria no van ser del tot de producci√≥ pr√≤pia, sin√≥ uns models basats en els d'altres fabricants. Concretament va ser la Certex Digna (similar a l'alemanya Dacora digna) la qual va donar origen a una hist√≤ria que va acabar tristament en 1988.


Què va ser de les Werlisa? Una petita història de tecnologia espanyola (1)



Les Werlisa



Fa uns 60 anys en aquesta localitat catalana va sorgir Certex que, sens dubte, ha estat l'empresa nacional de fabricaci√≥ de c√†meres m√©s important que ha tingut Espanya. Una firma nascuda en l'√†mbit familiar que tenia la seva seu, curiosament, al carrer de la Ind√ļstria de la capital de la comarca d'Osona.


La fundaci√≥ de Certex, que data de 1952, va venir de la m√† del farmac√®utic professional i fot√≤graf vocacional Francesc Xavier Bach i Puigrefagut (Vic, 1902-1979), que va ser president de la societat i que va comptar amb la inestimable ajuda de Pablo Wehrli, un su√≠s establert a Barcelona, ‚Äč‚Äčqui era un distribu√Įdor de productes i editor de la revista especialitzada en fotografia i cinema Werli Informaci√≥.


Les primeres c√†meres que van sortir de la factoria del carrer de la Ind√ļstria no van ser del tot de producci√≥ pr√≤pia, sin√≥ uns models basats en els d'altres fabricants. Concretament va ser la Certex Digna (similar a l'alemanya Dacora digna) la qual va donar origen a una hist√≤ria que va acabar tristament en 1988.


Tecnologia catalana


Els anys 1952 i 1953 van ser a anys de llançaments importants: ni més ni menys, entre altres, que va començar la producció dels primers models de l'automobilística Seat i el 4-4 de Renault.


Calia motoritzar a una ciutadania que començava a demanar productes de consum: un automòbil per poder viatjar i una càmera per immortalitzar aquest primer viatge en un país on encara els productes fotogràfics es venien a les drogueries, segons explica Toni Bover en la seva obra "de la grisor al cromatisme, 50 anys de fotografia a Osona ".


Xavier Bach era farmacèutic però la seva afició a la fotografia va poder més que la seva professió i es va dedicar a aquesta afició a partir de 1940, quan va vendre la farmàcia i va muntar el seu estudi fotogràfic a l'entresòl de casa seva, ha explicat a EFE Anna Puntí, autora del llibre "Fotografia històrica de Vic".


Xavier Bach tenia un amic suís que ja en aquella època d'escassetat es podia permetre el luxe del mecenatge com ho demostra una informació publicada al diari ABC.


En la seva edició de l'11 de novembre de 1953, el rotatiu de Madrid va informar que s'havien fallat els premis a les millors fotografies o reportatges gràfics amb motiu de la segona Exposició Nacional de Fotografies de Premsa que s'havia inaugurat el primer dia d'aquest mateix mes.


El segon, que el va guanyar José María Díaz Casariego (1905-1970) va consistir, segons ABC, en un flaix donat per Pablo Wehrli i el valor era de 12.500 pessetes (de 1953).



Vull agra√Įr a l'Anna Punt√≠ su Col¬∑laboraci√≥ inestimable per a la Realitzaci√≥ de este Treball.

 

La iniciativa de Francesc Xavier Bach va anar prenent for√ßa per√≤, fins a 1957, Certex no va tenir la seva pr√≤pia c√†mera, √©s a dir dissenyada i produ√Įda totalment a Vic. Aix√≠ van n√©ixer les Werlisa, que haurien de cobrir un llarg per√≠ode de la hist√≤ria de la de la tecnologia fotogr√†fica a l'Espanya desarrollista



La primeres càmeres van ser denominades, amb certa lògica però no massa originalitat, Werlisa 1 i 2, models ja de pas universal, és a dir 35 mil·límetres, fabricades en baquelita i amb un objectiu acromàtic de tres velocitats F16;
F11 i f7.5, escassament lluminosos.


Els usuaris no buscaven massa virgueries a l'hora de fer una foto i allò era el més semblant a l'eslògan dels lomografos d'avui: enfocar i disparar.

Focal fixa, amb una velocitat d'obturaci√≥ √ļnica (aproximadament 1/80) i una posici√≥ B, per mantenir l'objectiu obert a gust del consumidor. La marca Werlisa ja apareix a la part frontal d'aquestes c√†meres.

A partir d'aquest moment s'inicia una etapa de constant evolució, de llançament de nous productes que acompanyen com a creadors de testimoni la pròpia evolució del país.

De la senzillesa d'aquesta primera tecnologia es va passant a productes igualment senzills però que ja estan a l'altura d'uns usuaris una mica més exigents.

Werlisa
Una de les càmeres més celebrades va ser la Werlisa Color, un dispositiu que va començar a fabricar-se en 1963 i es venia a les botigues d'òptica, perquè encara no existien, o hi havia molt poques, comercialitzadores d'aparells fotogràfics per a aficionats. D'aquest model es van fabricar diverses versions, amb escasses diferències entre elles.


L'objectiu era un laotar de 45 mil·límetres que en la versió "B" ja tenia un lluminós f2,8. Aquesta càmera tenia un cost d'unes 1.400 pessetes, un preu gens menyspreable per al salari mitjà d'aquesta època que, per a un treballador amb certa especialització era d'unes 17.000 pessetes a l'any, és a dir superior al salari d'un mes. I en aquella època no era encara possible la compra ajornada.

Una altra de les càmeres més conegudes i reeixides va ser la Werlisa 2000 color, una càmera de disseny ben aconseguit, amb un objectiu concertar anagtismático de 45 mm. i f2.8 d'obertura amb possibilitat d'elecció de sensibilitat de fins a 400 ISO. El visor no tenia control d'error de paral·laxi.

El 1970 va aparèixer la Werlisa mat, la qual s'ha considerat la millor cambra espanyola en el format de pas universal, encara que era totalment manual.


Aquest dispositiu, constru√Įt en la seva totalitat amb metall, era realment molt acceptable: un llumin√≥s concertar f2.8 a F22, amb enfocament de 0,8 metres a infinit i velocitats d'obturaci√≥ de 30 a 250 i posici√≥ "B".

No obstant això, el seu cost elevat, va portar a Certex a suspendre la seva producció i, des d'aquest moment (1973), es va passar a les càmeres fetes totalment de plàstic.

Té una curiositat pel que fa al flaix: es pot adaptar un "cuboflash" de kodak i també un flaix electrònic mitjançant connexió per cable. El seu preu superava les 4.000 pessetes, tot un luxe per a aquelles èpoques.

Certex, es va esforçar per sortir del marc hispànic i va aconseguir un acord amb la seva vella rival Agfa, per a la qual va fabricar a Vic una compacta denominada Isoly. Era una petita compacta molt assequible, basada en la popular club color.

També va aconseguir exportar ni més ni menys que al Japó perquè en aquest país no es consideraven capaços de fabricar compactes senzilles.


No obstant això, va ser precisament la competència nipona, la que va acabar per fer inviable el futur de Certex i el 1988 es va declarar en fallida.

No va ser una excepci√≥ i, malauradament, es pot dir que la ind√ļstria fotogr√†fica ha desaparegut d'Europa. Els noms de Zeiss Ikon, Agfa, Foca, KMZ, Pentacon, Bencini, Dacora, Voigtl√§nder i, per descomptat, Werlisa que van marcar √®poques, van revolucionar idees, van contribuir al desenvolupament i van immortalitzar imatges s√≥n un avui, llevat d'excepcions com Leica, un record.

Les Werlisa són peces de col·lecció, especialment estimades per als fans, encara que moltes d'aquestes càmeres estan en llocs tan distants com Bulgària o més propers com França. EFE