La vaca cegahisto.cat



12-04-2015  (1911 lectures) Categoria: Hebreu

Hagadà catalana de Sarajevo

El Museu Nacional de Bòsnia i Hercegovina tanca les portes per falta de diners i voluntat política

Pàgina de l'Hagadà de Sarajevo amb els quatre pals de la senyera
a la part superior

 

Ha sobreviscut a l'ensorrament de l'imperi austro-hongar√®s, a dues conflagracions mundials i a l'esclat de Iugosl√†via, i ara s'esllangueix davant la resist√®ncia de serbis, croats i musulmans bosnians a construir un pa√≠s compacte: el Museu Nacional de B√≤snia i Hercegovina, creat fa 124 anys, va tancar dijous per falta de diners. El director del museu, Adnan Busuladzic, va cloure simb√≤licament les dues portes de fusta entre una multitud d'estudiants que, davant el toc renaixentista itali√† que l'arquitecte txec Karel Parik va donar a la fa√ßana, lamentaven aquest final. El feble govern central de B√≤snia i Hercegovina no t√© ministeri de Cultura, i les entitats que formen la Rep√ļblica -serbis, croats i musulmans, cada un pel seu costat i amb divisions internes en cada grup- se'n desentenen.

"√Čs una vergonya que els nostres pol√≠tics permetin que el museu, la instituci√≥ m√©s prestigiosa de l'Estat, que no va tancar les portes ni un sol dia durant la guerra (1992-1995) tanqui ara en temps de pau", denuncia Enver Imamovic, que en va ser director durant el setge.

La situaci√≥ en qu√® queda el museu, situat a l'antiga avinguda dels franctiradors, √©s especialment inquietant per a la joia m√©s valuosa de la seva col¬∑lecci√≥: l'Hagad√† de Sarajevo. L'Hagad√† -narraci√≥, en hebreu- √©s el text que els jueus llegeixen la nit de P√©sah, la hist√≤ria de l'alliberament del poble d'Israel d'Egipte descrit al Llibre de l'√ąxode. L'Hagad√† de Sarajevo, il¬∑luminad a m√† a Barcelona o molt a prop cap al 1350, √©s una de les hagad√†s sefardites m√©s antigues, i la m√©s bonica: s'inicia amb trenta-quatre fulls confeccionats amb pell de vedell blanquejats i il¬∑lustrats en or i coure, dibuixant escenes des de la creaci√≥ fins a la mort de Mois√®s. Una hagad√† tan il¬∑luminada √©s completament excepcional, i a les seves p√†gines hi ha restes del vi de segles i segles de P√©sah. El museu t√© avui el relat dels bosnians musulmans i, fa uns anys, els serbis -conscients del seu valor- van demanar d'exposar l'Hagad√† durant un ter√ß de l'any al seu territori.

L'Hagad√† de Sarajevo va sortir d'Espanya cap a l'any 1492 amb l'expulsi√≥ dels jueus. Unes notes al marge indiquen que al segle XVI va passar per It√†lia. Ning√ļ no sap com va anar a parar a la capital bosniana: el 1894, un home que es deia Joseph Cohen la va vendre al museu. Durant la Segona Guerra Mundial, arriscant la vida, el bibliotecari del museu va salvar l'Hagad√† dels nazis lliurant-la a un imam de Zenica, que la va amagar sota terra en una mesquita. A l'inici de la guerra bosniana, el 1992, el museu va ser saquejat, per√≤ els lladres van deixar l'Hagad√† tirada amb altres objectes que no creien valuosos. La policia la va dipositar a la caixa subterr√†nia d'un banc. All√† va estar-se durant tot el setge de la ciutat. El 2001 va ser restaurada, i des de desembre de 2002 est√† permanentment exposada al museu: √©s l'objecte m√©s valu√≥s del patrimoni bosni√†.

Fa un any que els empleats no cobren els salaris. Quan va anunciar el tancament, el director va dir que el personal revisarà cada setmana el museu, però té por que en qualsevol moment li tallin l'electricitat. A l'Hagadà li quedarà la il·luminació més intensa: la seva.

Plàcid Garcia-Planas

font: La Vanguardia