La vaca cegahisto.cat
| 30-11-2020 (885 ) | Categoria: Biografies |
Esteve de Corbera
Salta a la navegacióSalta a la cerca
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | dècada del 1500  |
| Mort | 1635Â (125/135 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | Historiador |
Esteve de Corbera (Barcelona, S.XVI-†1631) va ser un historiador català , Ciutadà honrat de Barcelona.
Biografia
Fill d’Esteve de Corbera, estar al servei de Joaquim Carròs de Centelles, comte de Quirra i de Centelles, i, després, del , l’historiador Francesc de Montcada i de Montcada, tercer marquès d’Aitona. Censurà la Sentia poética en el certamen celebrat el 1618 a a Barcelona, i elogià el seu autor Vicent de Moradell.[1]
Deixà inacabada l’obra, en castellà , Cataluña ilustrada, que fou publicada més tard a Nà pols (1678) grà cies a Rafael de Vilosa i completada pel carmelità José Gómez de Porres. Conté una descripció geografica economica i eclesià stica del Principat, una relació històrica fins a la Reconquesta i unes notÃcies de convents i famÃlies catalanes. Són interessants les referències a les obres dels historiadors catalans contemporanis, entre altres, la defensa de la Crònica de Jeroni Pujades. Féu una de les darreres refoses de la llegenda d’Otger Cataló. El manuscrit sembla que fou utilitzat per Pèire de Marca durant la seva estada a Barcelona. Deixà inèdits, igualment, una relació de les guerres pel domini català a SicÃlia (Las prosperidades infelices, 1624), una Vida de Maria de Cervelló (1629), que fou utilitzada en el procés de beatificació, una genealogia de la casa de Queralt i altres escrits, com una història del regnat de Felip II de Castella amb algunes al·lusions satÃriques al govern. Mantingué correspondència erudita amb Jaume Ramon Vila sobre la narració d’Otger Cataló, i amb el primer comte de Guimerà (1622-25), sobre la història dels comtes de Ribagorça.
Obres
- Creador de l'obra Catalunya il·lustrada , publicada a Nà pols, el 1678. on descriu la geografia, l'economia i la història del Principat català .
- Va escriure una descripció de la conquesta catalana de SicÃlia i diverses històries de religió i polÃtica, anomenades Prosperidades infelices (1629).
- També va publicar "Vida i echos maravillosos de doña MarÃa de Cervellon, llamada MarÃa Socós, Beata profesa de la Orden de nuestra Señora de la Merced, Redención de cautivos con algunas antigüedades de Cataluña" on dedica 36 capÃtols a la biografia dela santa i altres 26 per escriure la història de l'Orde de la Mercè i la resta a la història de Catalunya.
Bibliografia
- Enrique Mora González, La formación de la historiografÃa mercedaria