La vaca cegahisto.cat



26-02-2022  (583 ) Categoria: Articles

Eritema multiforme

 

Eritema multiforme
Erythema multiforme minor of the hand.jpg
Eritema multiforme menor de mans (tingui en compte els centres blanquejats de la lesió)
Especialitat dermatologia
eMedicine derm/137
Sinònims
Síndrome de Lyell; Síndrome de Stevens-Johnson; Eritema multiforme menor; Eritema multiforme major
Wikipedia no és un consultori mèdic Avís mèdic
[editar dades a Wikidata]

L' eritema multiforme o eritema polimorfo és una malaltia de la pell de presentació aguda o crònica recurrent, de naturalesa immunològica, que es caracteritza per lesions eritematoses de la pell i vesícules o ampolles de les mucoses. Es pot desencadenar després d'una infecció o de l'exposició a fàrmacs.1​

Índex

Epidemiologia

L' eritema multiforme es pot presentar a qualsevol edat, amb més freqüència entre la segona i tercera dècada de vida. És rar en nens. La incidència anual global varia entre 0,8 a 6 per milió a l' any. Es presenta més en homes que en dones, en una proporció de 3:2.1​

Etiologia

L'etiologia de l'eritema multiforme és desconeguda. No obstant això, la seva ocurrència s'ha associat amb una sèrie d'infeccions. L'associació més freqüent és amb la infecció per Herpes simple, seguit per l'hepatitis i la mononucleosi infecciosa. Algunes infeccions bacterianes (comunament Mycoplasma) i malalties per fongs també hi estan associades. A continuació s'enumeren les infeccions que s'han associat amb la malaltia.1​

Infeccions desencadenants de l' eritema multiforme
VirusBacterisFongsProtozous
VIH Estreptococ β hemolític Coccidiomicosi Malària
Adenovirus Brucelosis Dermatofitosi Tricomoniasi
Virus Coxsackie Diftèria Histoplasmosi
Virus d'Epstein-Barr Micobacteria
Hepatitis A, B i C Mycoplasma pneumoniae
Herpes simple 1 i 2 Tularèmia
Herpes Zóster Febre tifoidea
Influença tipus A
Limfogranuloma inguinal
Limfogranuloma veneri
Parotiditis
Poliomielitis
Psitacosi
Rickettsia
Vaccinia
Viruela

Altres causes inclouen reaccions a fàrmacs, més comument a sulfes, Fenitoïna, Barbituratos, Penicilinas, i alopurinol, o un simpàtiques internes. L'eritema multiforme persistent (crònic) s'ha relacionat amb la ingestió de benzoats en formes naturals i artificials, incloent-hi l'àcid benzoic, que existeix naturalment en algunes fruites i benzoat de sodi, un conservant d'aliments comuns.

Quadre clínic

La condició varia des d'una erupció lleu, auto-limitada d'eritema multiforme menor2a una forma greu, mortal coneguda com a Eritema multiforme major (o Eritema multiforme majus) que també involucra les membranes mucoses. Aquesta forma severa pot estar relacionada amb la síndrome de Stevens–Johnson. La forma lleu és molt més comuna que la forma severa. El diagnòstic es confirma per biòpsia. La forma lleu es presenta generalment amb pruïuït lleu (tot i que també pot ser molt sever), parxís vermells, simètricament disposats i a partir de les extremitats. Sovint pren l'aparença de lesió clàssica en diana,3amb un anell vermell al voltant d'un centre pàl·lit. Habitualment la resolució ocorre entre 7 i 10 dies. Els individus amb Eritema multiforme persistent (crònic) sovint presenten en la primera setmana una forma dolorosa en un lloc de lesió, per exemple, un esgarrapament menor o abrasió. La irritació o pressió fins i tot de la roba pot causar que el dolor de l'eritema continuï expandint-se al llarg dels seus marges durant setmanes o mesos, molt després que el dolor original al centre es curi.

Tractament

L' Eritema multiforme és autolimitat , amb freqüència desapareix espontàniament i no requereix cap tractament. La conveniència de la teràpia glucocorticoide pot ser incerta, ja que és difícil determinar si el curs estarà autolimit.4​
Reacció d'Eritema multiforme a un antibiòtic.
"Eritema multiforme major" ( SIndrome de Stevens–Johnson ); el qual sembla "eritema multiforme"
Lesions en blanc d'Eritema Multiforme a la cama, Nell Brigham, 2011

Vegeu també

Referències

  1. ↑ Saltar a:a b c Gavaldá-Esteve, Carmen; Murillo-Cortés, Judith; Poveda-Roda, Rafael (agost de 2004). «Eritema multiforme. Revisió i posada al dia». RCOE (Madrid, Espanya) 9 (4): 415-423. ISSN 1138-123X. doi:10.4321/S1138-123X2004000400004. Consultat el 7 de novembre de 2013.
  2. ↑ erythema multiforme al Diccionari Mèdic de Dorland
  3. ↑ Lamoreux MR, Sternbach MR, Hsu WT (desembre de 2006). «Erythema multiforme». Am Fam Physician 74 (11): 1883-8. PMID 17168345.
  4. ↑ Yeung AK, Goldman RD (novembre de 2005). «Use of steroids for erythema multiforme in children». Can Fam Physician 51: 1481-3. PMC 1479482. PMID 16353829.

Bibliografia

  • Habif TP, ed. Clinical Dermatology. 5th ed. Philadelphia, Pa: Mosby Elsevier; 2009: pp 710-714.
  • Weber DJ, Cohen MS, Morrell DS, Rutala WA. The acutely ill patient with fever and rash. In: *Mandell GL, Bennett JE, Dolin R, eds. Mandell, Douglas, and Bennett's Principles and Practice of Infectious Disease. Philadelphia, Pa: Elsevier Churchill Livingstone; 2009: xap 52.
  • María Soledad Zegpi T. , Celso Castillo A. Claudia Salomone B., Cas clínic dermatològic, Revista xilena de pediatria, versió impresa ISSN 0370-4106 Rev. xil. pediatre. v.73 n.4 Santiago jul. 2002 doi: 10.4067/S0370-41062002000400010 Rev. Chil. Pediatre. 73 (4); 390-391, 2002
  • Léauté-Labréze C, Lamireau T: Diagnosis, classification, and management of erythema multiforme and Stevens- Johnson syndrome. Arch Dis Child 2000; 83: 347-52.
  • Weston W: Erytema Multiforme, Stevens-Johnson Síndrome and Toxic Epidermal Necrolysis. En: Textbook of Pediatric Dermatology. Vol 1. Ed. Blackwell Science 2000; 628-36.

Enllaços externs

Control d' autoritats