12-03-2021 (1872 lectures) | Categoria: Articles |
Si haguĂ©sm de triar una icona del Passeig de GrĂ cia un dels principals candidats seria un dels 32 fanals-bancs inaugurats el 21 de desembre de 1906 i dissenyats, expressament per a aquest lloc, pel llavors arquitecte municipal de Barcelona Pere FalquĂ©s i UrpĂ.
FalquĂ©s va nĂ©ixer a Sant Andreu del Palomar el 1850 i va morir a Barcelona el 1916. Va ser un dels arquitectes que, a finals del segle XIX, va treballar intensament coincidint amb l'ExposiciĂł Universal de 1880 i la urbanitzaciĂł de l'Eixample. Encara que no Ă©s tan conegut com altres grans arquitectes de l'època la seva obra va ser profusa i interessant. Les seves construccions es troben entre les mĂ©s complertes del modernisme barcelonĂ. Li devem la reforma de l'esglĂ©sia de Sant Andreu del Palomar, la torre de l'empresa Macosa, el mercat del clot o la seu del barri de Sant MartĂ, llavors un poble independent, on va nĂ©ixer, tambĂ© es va erigir el Palau de la Ciència i l'Agricultura per a l'ExposiciĂł de 1888,ara destruĂŻda, i ja a Barcelona hi ha la seu de l'Eixample, a la cantonada Bruc/AragĂł, l'edifici de la Central Elèctrica catalana d'Electrticitat, al costat de l'Arc de Triomf i l'EstaciĂł del Nord, la casa Bonaventura Ferrer, al Passeig de GrĂ cia, sobre els jardinets, el mercat de Sants o la Casa de lactĂ ncia de la Gran Via. Va treballar en col·laboraciĂł amb alguns escultors per erigir alguns dels principals monuments de la ciutat com el dedicat a l'alcalde Rius i Taulet, al costat de la Ciutadella, o el que Ă©s a Frederic Soler, Pitarra, a la Rambla. En la seva obra com a arquitecte tambĂ© apareix un gratacel, la torre Condal que no es va aixecar i que, amb 210 m d'alçada, va ser dissenyada el 1888 per destacar per sobre de les proximitats de la Ciutadela, Pere FalquĂ© ss emostus molt bĂ© des de nomĂ©s quatre anys, a Chicago havia aixecat el primer gratacel de la història encara que nomĂ©s 10 pisos.
Va treballar dur i bĂ© i va ocupar un cĂ rrec de responsabilitat, ja que va ser arquitecte municipal de 1889 a 1914. Des d'aquesta posiciĂł hem d'haver tractat amb criteris de qualitat artĂstica els elements del mobiliari urbĂ . Les seves sĂłn les fonts de Canaletas i Sant Pere i una sèrie de les quals els fanals es troben avui al Passeig LluĂs Companys, al costat de l'Arc de Triomf, a l'avinguda GaudĂ, en el seu dia a la cruĂŻlla de la Diagonal o passeig de GrĂ cia, el popular Cinc d'Oros, o els del Passeig de GrĂ cia que sĂłn els protagonistes d'aquestes paraules.
En total, al llarg del Passeig, es distribueixen 32 fanals-bancs que sĂłn un bon exemple del gust modernista per la lĂnia corba. TambĂ© sĂłn un excel·lent exemple del disseny de Barcelona, ja que dos elements diferents es fonen en una mateixa peça: un banc per seure i descansar i un fanal que il·lumina tant la calçada com la vorera. Tot tractat amb un personatge proper a l'escultura que la fa, a mĂ©s d'Ăştil, estèticament bella.
El banc,sòlid i sòlid, es treballa amb la tècnica del trencadĂs, caracterĂstic del modernisme catalĂ . La superfĂcie estĂ completament coberta de fragments de cerĂ mica blanca com si es tractava d'un mosaic o trencaclosques de rajoles amples. Aquesta tècnica es troba en diversos espais de la ciutat i arriba a la seva mĂ xima riquesa en l'obra de GaudĂ a qui de vegades s'ha atribuĂŻt erròniament aquesta obra. Inspirada en la riba de FalquĂ©s el 1974, es van distribuir una sèrie de bancs al voltant d'uns arbres situats a les cantonades al llarg del Passeig.
El banc, a mĂ©s de la seva funciĂł, com a lloc de descans, Ă©s la base d'un fanal de ferro forjat. Dues bigues de ferro altes i fines parteixen del banc, que, a mesura que s'eleven des del terra, es corben al carrer i acaben unides com si es tractava d'una mitja lluna esvelta. Dues columnes fines mĂ©s, formant un angle recte, s'uneixen a la punta de la mitja lluna, des de la qual penja la llum que il·lumina la carretera, amb el banc. A la part mĂ©s alta del fanal, en el costat oposat on penja la llum, on es dibuixa l'Ăşnic angle recte del conjunt, apareix l'escut de la ciutat coronat per la corona amb el ratpenat. El ratpenat, malauradament, Ă©s una cimera ja obsoleta a l'escut de Barcelona,Ă©s un sĂmbol que s'associa amb el rei Jaume I que, segons la llegenda, va ser advertit per aquest animal quan, descansant a la seva tenda, es va sorprendre per un avanç sorpresa dels seus enemics.
A mitja alçada, al costat del fanal que dóna a la vorera, una altra llum penja d'una forma espiral. D'aquesta manera, la llum es dirigeix cap als dos punts que cal il·luminar: la calçada i la vorera. La decoració és rica i dóna al fanal un marcat carà cter escultòric: entreles bigues fines que conformen l'esquelet del fanal es combinen formes espirals, retorçades, de les quals s'arrenquessin fulles i flors obertes com si es tractava d'una planta d'escalada que està  modelada pel fanal donant a tot un aire transparent i lleuger.
Aquests fanals es van fer al taller de fosa del cunyat de FalquĂ©s Manuel Ballarin,que tambĂ© serĂ soci de l'arquitecte Puig i Cadafalch. El parentiu d'ambdĂłs artistes li va donar algunes crĂtiques en el seu moment, FalquĂ©s va ser acusat d'utilitzar mĂ©s ferro del necessari nomĂ©s per afavorir la seva famĂlia. Però les crĂtiques mĂ©s ferotges van ser estètiques en ordre i Ă©s que si avui ningĂş s'horroritza veure els fanals en el seu moment van alçar veus de protesta. Quan l'estètica modernista va deixar de ser d'interès i un grup de joves artistes van postular el retorn al classicisme, a la simetria i senzillesa de les formes que caracteritzarien el que es deia noucentisme els fanals de FalquĂ©s eren vistos com el mĂ©s horrible del passeig. Això va ser ridiculitzat en una sèrie de dibuixos d'artistes grĂ fics. Un d'ells, signat per Ishmael Smith, es va burlar d'un dia de vent intens que, malauradament, no havia aconseguit arrencar ferros tan horribles.
O la que va publicar LlaverĂas acompanyada d'un vers. Un ciutadĂ enfadat va
agafar l'arquitecte per solapa, criticant-lo Oh; Falqués, fatal llar!
Si mai
al Passeig
de Grà cia Tornes a fer cap desgracia, vaig a penjaré d'aquest amic.
Avui ningĂş pensaria en posar en quarantena els bons falquĂ©s,al contrari el tractarĂem amb afecte i li agrairĂem el seu bon gust amb un petĂł sonor.