La vaca cegahisto.cat



27-10-2020  (546 lectures) Categoria: Barcelona

EL JARD√ć MAN√áANA DE L'EIXAMPLE BARCELON√ąS

LA DESINDEPEND√ąNCIA DEL PATI mansana DE BARCELONA.

Estudi per a l'actualitzaci√≥ del segle XXI de l'ampliaci√≥ de Barcelona mitjan√ßant l'an√†lisi formal i funcional del bloc tancat del Pla Cerd√°, paradigma de l'ampliaci√≥ urbana moderna de tipus hipod√†mic. Proposta per a la desindepend√®ncia i connexi√≥ amb el pla p√ļblic dels seus patis de mansana, a trav√©s d'un sistema vial binari de nova creaci√≥, que els transformar√† en una s√®rie d'espais p√ļblics din√†mics i consecutius, com a part d'un nou conjunt urb√† basat en elements catalitzadors basats en un tra√ßat "Le Corbusier" ... a la recerca de l'optimitzaci√≥ urbana i la sostenibilitat social, cultural, ambiental i econ√≤mica d'una Barcelona desindependitzada.

Jo crec que "MAS" ve del "mansio" => "manso", toma lexema!¬† ¬† ¬† ¬† ¬† ¬† ¬† ¬† ¬† ¬† ¬† ¬† ¬† ¬† ¬† ¬† ¬† ¬† ¬† ¬† ¬† ¬† ¬† ¬† ¬† ¬† ¬† ¬† ¬† ¬† ¬† ¬† ¬† ¬† ¬† ¬† ¬† ¬† ¬† ¬† ¬† ¬† ¬† ¬† ¬† ¬† ¬† ¬†`L'Ildefons Cerd√† va defensar que mansana √©s una denominaci√≥ catalana derivada de manso que al seu torn prov√© del llat√≠ mansio, mansionis (habitaci√≥, casa) per√≤ no est√† incl√≥s al diccionari normatiu catal√†, ja que segons Joan Coromines i Vigneaux √©s un castellanisme (una altre cagada d'en Corominas) A l'edat mitjana, s'anomenava manso a les cases de camp que en √®poca romana es denominaven ¬ęvil¬∑la¬Ľ.

7

ANÀLISI

En el context actual, del creixement de la poblaci√≥ mundial a taxes mai aconseguides en la hist√≤ria humana, i amb un augment constant de la poblaci√≥ urbana (un creixement anual del 2,16% de mitjana en els √ļltims 20 anys, les Nacions Unides), som urgents per arribar a una soluci√≥ per a un assentament hum√† eficient, un objectiu global que tots hem d'afrontar junts. Aquesta soluci√≥ nom√©s √©s assolible a trav√©s d'una comprensi√≥ completa dels desenvolupaments urbans existents, per tal de poder avaluar el seu rendiment real, sense hip√≤tesis ni prediccions, pura pr√†ctica. Com a part d'aquesta an√†lisi i entre l'√†mplia cartera de propostes analitzables que compleixen les condicions b√†siques de consolidaci√≥ temporal i espacial, trobem urbanisme de mansana tancat. Potser la pe√ßa clau dels exemples m√©s grans i m√©s coneguts de l'ampliaci√≥ tradicional a les ciutats europees en els √ļltims dos segles.

ciudad_planoTipus de campament romà

L'origen formal d'aquests desenvolupaments es remunta a l'antic Egipte i Babil√≤nia (tot i ser atribu√Įt originalment a l'hipop√≤tam de Milet), per√≤ va ser gr√†cies a les petjades hid√®rdiques dels campaments romans que van comen√ßar a tenir un grau d'influ√®ncia¬†global; en elles, una s√®rie de viaris jer√†rquics van definir la posici√≥ i la mida de les llars (en aquest cas les carpes temporals), i els espais p√ļblics; que van ser creats pels viaris i les seves interseccions. La ruta va n√©ixer a causa de la necessitat de construir r√†pidament i mantenir un sistema senzill, que afavoria la mobilitat de les tropes. M√©s tard, el concepte es va comen√ßar a repetir a les ciutats consolidades i, per tant, durant els segles seg√ľents es va implementar espor√†dicament en diversos urbanismes, fins que a finals del segle XIX es van crear les condicions socioecon√≤miques necess√†ries perqu√® aquest sistema es reposicion√©s a l'avantguarda de l'urbanisme: estem parlant d'un fenomen d'urbanitzaci√≥ massiva. Aquesta vegada de concentraci√≥ urbana va tornar a generar el doble repte de: acollir un gran nombre de persones i la necessitat de fer-ho r√†pidament. Despr√©s, la societat va treure l'hemeroteca, i va tornar a rescatar el sistema hipop√®rmic, de "producci√≥ en massa", consistent amb la industrialitzaci√≥ encara inactiu en el medi ambient, i que tamb√© va respondre b√© als dos reptes. D'aquesta manera, tamb√© serien els vicaris els que generarien una parcel¬∑la ortogonal en la qual es basarien les diferents funcions urbanes, encara que en aquest cas, les carreteres estarien dissenyades per ser recorredes mitjan√ßant transports com tramvies, cotxes de cavalls i, posteriorment, cotxes de motor; i les √†rees per a funcions urbanes estan concebudes com a edificis de diverses altures de car√†cter permanent, en lloc de botigues d'una planta temporal. Aquests canvis d'escala i relaci√≥ aparentment simples van canviar completament el rendiment del sistema i el rendiment del model original.

 

Entenent els or√≠gens, hem d'abordar l'an√†lisi d'un cas concret, per comprendre millor les virtuts i problemes que aquests conceptes te√≤rics presenten en un sistema real. Com tantes altres ciutats, Barcelona a finals del segle XIX necessitava una ampliaci√≥, es va fer necessari superar les muralles de la ciutat vella i, per tant, es va convocar un concurs p√ļblic. Aix√≤, despr√©s de moltes a venir i venir, va portar al desenvolupament del Pla Cerd√°, conegut mundialment com un exemple paradigm√†tic del creixement d'una ciutat moderna. Malgrat aquesta consideraci√≥, es tracta d'un pla basat en les mateixes idees hipot√†miques romanes, que a trav√©s de petites modificacions es regeneren per millorar-lo, algunes d'aquestes millores s√≥n les seg√ľents:

  • Introduir racons xamfr√† per millorar la visibilitat i crear espai p√ļblic obert a les interseccions;

     

    cerdaplan_fig37-870x580Dibuix cerd√° original
  • Introdueix o mant√©, en el cas de les carreteres existents, un ordre de carrers i carreteres que no segueixen la parcel¬∑la ortogonal, √©s a dir, la trenca, fent-la molt m√©s funcional i org√†nica un sistema bastant r√≠gid;
  • Elimina un o dos dels quatre fronts de cada bloc constru√Įt, √©s a dir, no s√≥n¬†pomes tancades sin√≥ m√©s aviat "Ces" o "Es", evitant la creaci√≥ de buits urbans interiors susceptibles de "des higiene".

Aquestes modificacions tenen com a objectiu adaptar el concepte antic a les noves proporcions, i crear els mecanismes d'ocupaci√≥ que s'han de fer d'una manera m√©s org√†nica i, per tant, m√©s humana. Una cosa que sens dubte s'aconsegueix, per√≤ que es limita en el seu impacte deixant de banda alguns d'ells en la versi√≥ constru√Įda. Especialment la mostrada en el tercer punt, que potser √©s la m√©s trencadora i la que hauria provocat un canvi m√©s gran en la morfologia del cam√≠ hipod√®ric (m√©s fonamentalment que en forma, perqu√® les interpretacions err√≤nias d'aquest concepte han creat barris marginals, especialment a les ciutats nord-americanes. Estats Units d'Am√®rica). Aix√≠, el resultat √©s un pla d'ampliaci√≥ optimitzat respecte als seus predecessors, com el de la ciutat de Saragossa; i els seus contemporanis, com el Pla de Carlos Mar√≠a de Castro i Carlos Ib√°√Īez a Madrid; i que ha funcionat meravelles des de fa m√©s d'un segle, per√≤ que, analitzat en detall, ha aprofundit en alguns dels errors m√©s comuns de l'urbanisme i l'arquitectura.

 

El m√©s important potser, √©s la complementarietat entre l'espai del servidor i l'espai servit, i dic suplementitat, tot i que hauria de ser complementarietat, perqu√® √©s aquest tipus de relaci√≥ que s'estableix entre els diferents espais del Pla Cerd√°; i es tracta de la possibilitat¬†de canviar el tipus de relaci√≥, de la complementarietat a la complementarietat, que aprofundirem. A l'ampliaci√≥ de Barcelona no hi ha sinergia entre els dos espais, per√≤ s'enfronten de nou contra l'esquena,¬† creant espais de servidor tancats a l'interior dels blocs: els patis; i els espais de servidor"oberts"al seu voltant: els viarios; diem"oberts"perqu√® considerem que els cotxes que ja no estan oberts a la gent han estat tan apropiats d'ells. Concretament el 53% dels terrenys est√† ocupat per la suma d'aquests dos tipus d'espai servidor, deixant-nos una ciutat amb un percentatge m√©s alt d'espai servidor que l'espai servit. D'aquests, els viarios de la carretera sumen el 35% del total del servidor; i el creixement urb√† pseudoespontani que s'ha desenvolupat en interiors de mansana √©s de m√©s del 42%. Aquestes dades ens porta a la conclusi√≥ que el 77% dels espais servidors no estan realment "servint" vianants o persones, sin√≥ que s√≥n elements addicionals que afegeixen funcions urbanes per a √ļs exclusiu, i que no s'incorporen de manera complement√†ria a la xarxa urbana, no s√≥n ciutats per a persones? Re-humanitzem la ciutat, si us plau.

Aquesta anàlisi no s'ha d'entendre com una oposició a espais servidors específics o viatges per carretera, sinó que s'ha d'entendre com un manifest per a la recerca de la proporció social, econòmica, cultural i ambiental i l'equilibri que ha d'existir en qualsevol ciutat. Equilibri, que en un sistema entropic com la ciutat necessita la proporció correcta d'elements servidors per reajustar, reequilibrar i mantenir constant el flux d'informació (truqui a persones, energia, recursos, residus o qualsevol altre element que forma part de la cadena de producció urbana). Assumida aquesta dicotomia, aquests espais han de ser concebuts a partir de la qualitat, la higiene i la connexió directa amb el teixit urbà i no es menteixen per separat, monocromàtics, complementaris o annexos.

DESINDEPEND√ąNCIA DELS PATIS

Partint de la comprensi√≥ hist√≤rica del Pla Cerd√°, i de les conclusions num√®riques i d'√ļs de la nostra an√†lisi, podem entendre que potser algunes de les decisions que es van prendre en la definici√≥ del pla es podrien millorar. La principal √©s la recerca de complementarietat entre funcions, que serveixi a la perfecci√≥ a l'objectiu original del pla: la "ruralitzaci√≥ de la ciutat" mitjan√ßant la creaci√≥ de grans patis verds interconnectats. Una posici√≥ te√≤rica original molt m√©s propera a la complementarietat, per√≤ en aquell moment el problema dels espais confinats no s'entenia del tot, aquests espais requereixen catalitzadors urbans, per evitar convertir-se en espais degradats per la mala circulaci√≥, que no obstant aix√≤ es manifesta com nul¬∑la en el pla actual per l'exclusivitat del pati tancat i lafalsavia "oberta". Per√≤ √©s, aquest projecte d'idea original no completa, que serveix com a punt de partida en la proposta de complementarietat urbana a trav√©s de la desindepend√®ncia del pati de pomes. Es fa absolutament necessari obrir i recuperar els espais servidors del pla, preposant al mateix temps, el sistema de carreteres de vianants/ciclistes en el seu conjunt per recuperar el marc te√≤ric originalaplicar alguns "saber com" urb√†del segle XXI i revitalitzar l'ampliaci√≥ de Barcelona. Aquest doble objectiu es pot aconseguir a trav√©s d'un √ļnic proc√©s que, si b√© s'hauria de dur a terme en fases (com qualsevol proc√©s de canvi urban√≠stic, prendre nota d'aquests pol√≠tics espanyols) consistir√† en la independ√®ncia dels patis interiors de mansana del Pla Cerd√°.

 

El desenvolupament del nou pla de desindepend√®ncia pren com a refer√®ncia clara, la delicadesa i¬†la intencionalitat que va donar a l'esv√†sticael "car√†cter" Le Corbusier en el seu projecte per a¬†l'Hospital de Ven√®cia, reas adaptant-lo a escala urbana, de manera que el pla de desindepend√®ncia es desenvoluparia en els seg√ľents passos:

  • 3dibujoL'obertura d'esglaons a la planta baixa en tots els frontsde la fa√ßana, es produeix aix√≠ la desindepend√®ncia del pati de pomeres que passa a formar part de l'espai p√ļblic. Al mateix temps, comen√ßaria el tractament del nou sistema de carreteres principal per a vianants i bicicletes (contigu per√≤ separats entre si), prolongant les alineacions creades en els eixos de mansana¬†connectant algunes pomes entre si i creant un macrossensament.

 

 

  • 4dibujoEls patis de mansana¬†comen√ßaran a quedar desocupats, completant el nou sistema circulatori binari a trav√©s de places en els punts de trobada dels¬†viaris binaris (vianants/ciclistes) al centre dels patis. Aix√≠, s'eliminen les zones de creixement espont√†nies dels patis i els antics punts negres urbans es transformen en nous punts de trobada/places on es produeix l'activitat urbana.

 

 

  • 5dibujoRehabilitaci√≥ dels fronts interiors dels passatges sobre els quals s'assenta la carretera de vianants/ciclistes per ampliar la xarxa comercial i de serveis.¬†Crear carrerons comercials de gran flux circulatori de persones, afavorir l'activitat urbana al carrer i augmentar els nivells de seguretat i intercanvis t√≠pics d'una ciutat per a les persones.

 

 

 

  • 6dibujoInserci√≥ de 4 peces constru√Įdes¬†amb funcions urbanes p√ļbliques de baixa al√ßada. Posicionats continuant els viarios binaris al costat dels eixos de la pla√ßa per actuar com a catalitzadors de l'activitat i augmentar l'aflu√®ncia de persones i afrontar la necessitat d'apropar els serveis p√ļblics a les persones. La seva posici√≥ refor√ßa la posici√≥ dels viarios i emmarca la pla√ßa central mantenint l'espai obert central per√≤ controlant les seves proporcions.

 

 

  • 7dibujoCreaci√≥ de 4 espais verds individuals en els intersticials entre els fronts interiors de fa√ßana i les dotacions urbanes. Millorar la salut, la sostenibilitat i la qualitat urbana de tot el conjunt, i actuar com a fronts vegetals del nou sistema principal de carreteres per a vianants i ciclistes.

 

 

A trav√©s d'aquests canvis hi ha un fenomen de re-activaci√≥ urbana en el qual totes les pomes s'uneixen com a part d'un sistema macro-mansana que millor respon a les necessitats urbanes, les fa m√©s vers√†tils i afavoreix la creaci√≥ d'espais per a les persones. Aquest sistema d'agrupaci√≥ urbana i complementarietat no √©s m√©s que la manifestaci√≥ a la ciutat de Barcelona de la tend√®ncia biol√≤gica, cultural i social a agrupar-se per, actuant com a sistema, aconseguir millors condicions de superviv√®ncia i benestar gr√†cies a la suma d'esfor√ßos individuals en la recerca d'un objectiu col¬∑lectiu com√ļ. Habitatge, mansana, barri, ciutat, comunitat, pa√≠s... s√≥n manifestacions a una escala diferent d'aquest fenomen. La desindepend√®ncia funcionar√† afectant positivament els seg√ľents factors:

  • graficosEliminar√† espont√†niament taques negres colonitzades o buits urbans en patis de mansana, amb un total de m√©s de 4.000 m2 per bloc recuperat com a espai p√ļblic.
  • Es preponderar√† el sistema de vianants i ciclistes sobre la carretera per als cotxes en termes de jerarquia urbana i accessibilitat. La relaci√≥ entre el viari del cotxe i la carretera de vianants/ciclistes creixer√† d'un percentatge de 60-40 a una r√†tio de 44-56.
  • Revitalitzar√† l'activitat urbana creant noves fa√ßanes obertes i nous espais d'interacci√≥ i comer√ß. Aconseguir m√©s del doble de fa√ßanes accessibles i espais per al comer√ß.
  • Es multiplicar√† el sistema d'espais verds de la ciutat per a √ļs ve√Įnal. Si tenim en compte que el 20% de la vorera actual √©s espai verd (435 m2 per mansana) la proposta aporta aquest nombre a 1.841 m2 per mansana¬†en un increment de m√©s de quatre vegades.
  • Introduir√† un sistema de dotacions p√ļbliques en espais propers a les cases revertint la separaci√≥ d'usos de l'ampliaci√≥ moderna on es crea una depend√®ncia absoluta del cotxe.

 

En la proposta original del Pla Cerdá aquests factors van ser descuidats, i ara, gràcies a aquesta anàlisi i proposta a priori podem veure un camí en el qual gràcies a processos de neteja, jerarquia, obertura, desindependència i catetecnització podem millorar un gran desenvolupament urbà com l'ampliació de Barcelona per adaptar-lo a les necessitats del nou segle i als reptes de sostenibilitat urbana que afronten.

El lector pot trobar defectes o opinions que no est√† d'acord, per√≤ √©s nom√©s a trav√©s dels¬†seus comentaris que podrem iniciar un sistema de col¬∑laboraci√≥ i uni√≥ en el qual entre tots podrem millorar la nostra societat, que √©s el nostre gran viatge en com√ļ i donar resposta a la necessitat de trobar un sistema d'expansi√≥ urbana eficient, sostenible i exportable als nous desenvolupaments que actualment es necessiten en aquest maelstrom de creixement demogr√†fic que proposem al principi del judici. √Čs, a trav√©s de la implementaci√≥ d'aquestes propostes en un sistema consolidat com el Pla Cerd√°, que considerem que estem m√©s a prop d'una resposta integral a aquest gran repte.

Somiem junts per una Barcelona millor, una Barcelona que transiva des de la independ√®ncia del segle XIX fins a la desindepend√®ncia del segle XXI. Els n√ļmeros s√≥n aqu√≠...

Guillermo Corella Dekker