La vaca cegahisto.cat



08-03-2019  (1737 lectures)

Desmuntant Deulonder: Segur que Colom fou catala?

M'he llegit el llibre d'en Deulonder "Segur que Colom fou catala?" no desautoritzaré la seva copiosa obra en general, però com que està de moda us presentarè totes les errades presents en aquest llibre i que el desautoritzen per poder donar-hi un parer acadèmic no esbiaxat, atès que el seu llibre està ple de mitges veritats (veritats parcials), mitjançant el mètode científic aniré demostrant cada una d'aquestes errades.
Abans d'escriure un llibre o incl√ļs un article criticant a alg√ļ, cal llegir-se primer "tota l'obra del criticat", cosa que les evid√®ncies demostren que no s'ha fet.. n'explicar√© un exemple: Vaig sentir vergonya aliena en llegir la frase, a un article que feia propaganda del llibre d'en Deulonder: ".. El t√≠tol s‚Äôacompanya amb una imatge del navegant al qual se li ha afegit una barretina, amb cinta adhesiva.." frase que indica molt poc coneixement sobre "de que va en Deulonder en el seu llibre", ja que el personatge no √©s el navegant.. es tracte d'en Cervantes amb barretina, imatge que forma part d'un sarcasme encare m√©s agut de l'autor sobre el fet que en Bilbeny fa en Cervantes catal√†, com he dit abans, si es tracte d'un llibre que cr√≠tica a alg√ļ, cal llegir-se primer l'obra del criticat.. cosa que tampoc s'havia fet..

De fet el llibre de Deulonder no té res d'original ja que essencialment segueix fil per randa els arguments genovistes de la Raccolta Colombina de l'època de Mussolini, que es basen essencialment en una mitja veritat, demostren l'existència d'un Cristoforo Colombo, però no arriben a demostrar mai que aquest fos el "d'origen noble" que va assolir la gesta del n-èssim i definitiu descobriment d'América. (remarco "l'origen noble" que no tenia en Cristoforo Colombo..)

Na Cristina Airaldi, gran exponent de la teoria genovista,  en el Millenium-TV3  durant el cara a cara entre Consuelo Varela (Colom genovès), Cristina Airaldi (Colom genovès), Jaume Aymar (Colom mediterrani) i Jordi Bilbeny (Colom català) ja va acceptar "els arguments sobre l'origen noble del descobridor dient:  

"Be, Cristoforo Colombo, evidentment era d'origen humil, però fou adoptat per una família noble genovesa"

Aquesta fou la gran derrota dels genovistes, perqué això no ho podran probar mai. El Sr Deulonder hauria d'haver mirat aquest programa, on els genovistes accepten finalment el principal argument del Colom català: El seu origen noble.

Errada Deulonder #n, p.48:
Errada¬†Deulonder #n+1, p.48 #2: "...a m√©s justificava l'√ļs de meridians per representar la latitud i de paral¬∑lels per representar la longitud..." (de fet, un nen de prim√†ria sap que √®s al rev√©s, 1er fet que denota quan acad√®mic √©s l'autor, o el seu mal corrector)
Errada Deulonder #n+2, p.48 #4: "...tot i basar-se en l'obsevació empírica, a l'Europa medieval mai no s'aconseguí dibuixar dues cartes portolanes iguals.." (Nordenskjold i a partir d'ell tots el experts accepten que hi va haver un primer portolà del que tots el altres en són còpies)
Errada Deulonder #n+3, p.49 #3: "...el càlcul de la latitud, les operacions del qual eren a les beceroles.." Des de temps immemorials (sumeris 3000aC - ANSHAR) es coneixia que l'altura de l'estrella polar => la latitud
Errada Deulonder #n+4, p.49 #4: "...en principi la latitud es podia calcular observant l'altitud de l'estrella polar.." Es una manca de coneixement científic, atès que no cal fer cap càlcul, l'altura de l'estrella polar equival a la latitud i punt.


Arguments en defensa del Cristòfor Colom català

El retrat robot històric de tot el que sabem sobre Colom, no només el fa totalment català, sinó que també el fa incompatible amb ser genovès:

Arguments a favor de ser català

  • El Colom descubridor era noble: "Pondr√° estas armas junto a las que √©l ya tenia"
  • A¬† nivell privilegis:A les capitulacions va demanar el t√≠tol de Virrey que nom√©s existia en la corona d'Arag√≥
  • El seu cognom √©s clarament catal√†. Colom introdueix en el castell√†, gran quantitat de paraules marineres d'origen catal√†
  • Els primers assentaments a les Can√†ries van ser catalans no castellans (Bisbat de Telde)
  • Enric el Navegant va contractar al mallorqu√≠ Jafuda Cresques, per crear l'escola de Sagres
  • A Portugal va fer de cart√≤graf, tamb√© el seu germ√† (tradici√≥ cartogr√†fica-marinera de Mallorca)
  • El seu gran ascendent en la cort de Portugal, li podia venir de la guerra contra Joan II al costat de Pere IV (infant de Portugal)
  • Els seus amics i protectors directes eren de la Corona d'Arag√≥ (Llu√≠s de Sant√†ngel, Sanxis ..., Duc de Medinaceli - Vescomte de Cabrera)
  • Li paguen i fa els c√†lculs en ducats, que nom√©s es feien servir en terres catalanes
  • Segons els castellans, parlava amb accent "estranger". Els catalans eren considerats estrangers a Castella
  • Colom va viure 22 anys a Castella i no es va nacionalitzar. Pertanyent a Arag√≥ no li feia falta.
  • A la tempesta de tornada, fa cantar l'Ave Maris Stella advocaci√≥ del papa Adri√† "d'Utrecht" de la Verge de la Cinta de Tortosa.
  • Biblioteca Colombina: "carta enbiada al escriuano de raci√≥, 1493: en catal√°n
  • Els reis el van rebre a Badalona (Informaci√≥ que es va ocultar durant 350 anys)
  • El segon viatge l'organitza amb catalans a Barcelona (fra Bo√Įl, Pere Marguerit ..)
  • Colom porta la canya de sucre amb el tarragon√≠ Miquel Ballester en el 2n viatge. Trapiche, bagasses, molasses, masse cuite.. paraules catalanes
  • Es cartejava amb Jacme Ferrer de¬†"Blanes", el cart√≤graf catal√† que va tra√ßar la l√≠nia vertical de Tordesillas
  • A 14 de les 17 edicions de la 1¬™ carta nom√®s esmenta al rei Ferran
  • Va donar noms catalans a diverses illes: Isla bella, Ferrandina, Jamaica (Jaimita), Montserrat (4¬™ illa 2n viatge),
  • L'illa Margarita (la seva preferida) apareix com "Margalida" al mapa de Joan de la Cosa de 1500
  • Hi ha nombrosos catalanismes en els seus textos (56 a la primera carta impresa coneguda - la carta "in Folio" de Barcelona) vegeu el llibre de Nito Verdera
  • En Colom va poder navegava per estima fent √ļs d'una "ampolleta d'hores" catalana en √ļs a Catalunya des del s.XIV (Eiximenis: lo dotz√® del cresti√†)
  • En aquesta carta diu"Estando en la Calavera sobre las islas de Canaria" segons investigacions d'en Llaurad√≥ i confirmat per Demetrio Ramos el 1968, Calavera era el terme catal√† per referir-se a Carabela

 

Arguments en contra de ser Genovés

  • El Colombo genov√©s no era noble, era un comerciant de llana, fill d'un bodeguer (Domenico).. ENCARA QUE NA AIRALDI EL VULGUI FER ADOPTAT PER NOBLES
  • En "el libro de los privilegios de los genoveses de Sevilla", conservat fins avui dia, s'hi incribien tots els genovesos que volien estar exempts de pagar impostos (alcabales), privilegi de Fernando III el santo per haver-lo ajudat a la conquesta de Sevilla, els Colom MAI NO S'HI VAN INSCRIURE
  • Va dir que es va embarcar de molt curta edat. El Colombo genov√®s s'embarca als 22
  • Va dir que no era el primer Almirall de la seva fam√≠lia, els Colombo eren laneros
  • Que va passar 40 anys a la mar
  • Que va navegar a les ordres de Renato d'Anjou contra Fernando (guerra civil catalana)
  • Els reis en donar-li noves armes diuen: ..Les lluir√† al costat de les que ell ja tenia
  • Despr√©s de la batalla del Cap Sant Vicent, Colom va anar a Lisboa, els genovesos a Cadis
  • Al s.XV, un llaner genov√®s no podia arribar a la cort de Portugal i casar-se amb una dama noble
  • Aquest inculte llaner fill d'un cellerer de G√®nova, no tenia preparaci√≥ per fer la "gesta marinera" que ell va fer
  • El Cristoforo Colombo genov√®s d'origen "no noble" no pot ser el Colom d'aqu√≠, que no t√© cultura italiana ..
  • Escrivia fatal l'itali√† (postil¬∑la en itali√† macarr√≤nic). Impropi d'un Genov√©s que dominava el Llat√≠ (hi ha textos escrits per Colom en un llat√≠ molt correcte)
  • Sempre fa servir el castell√†, fins i tot en escriure als seus fills o a Sergio Oderigo i al Banc de Sant Giorgio de G√®nova
  • Un genov√®s es podia nacionalitzar, als 12 anys de viure a Castella, Colom no ho va fer (sent catal√† no li¬†calia).
_______________________________________________________________________________________

Aquest llibre de Deulonder que nega el Colom català és en el que es basa l'editorial de Sàpiens no signat per "Maria Coll", segona de l'Arnau Cònsol .. per cert fill de l'Isidor Cònsul valedor de Bilbeny
https://www.histo.cat/vide/colom-princep-de-catalunya-amb-isidor-consul
Us recopio l'editorial d'Ana Coll al sàpiens DES QUE L'INSTITUT Nova His-
tòria, encapçalat per Jordi Bilbeny, va començar les primeres passes amb la teoria de la presumpta catalanitat de Colom fins avui, he coincidit en nombroses ocasions amb membres
de l'INH que m'han retret que al S√†piens no ens f√©ssim ress√≤ de les seves "descobertes‚ÄĚ.
√Čs cert que, des de la portada que vam fer, uns anys enrere, sobre els enigmes que envolten
l'almirall ‚ÄĒincl√≤s el del seu lloc de naixement‚ÄĒ, no hem dedicat ni una l√≠nia als "suposats cata-
lans il¬∑lustres‚ÄĚ de l'institut: des de Cervantes, Leonardo da Vinci, Amerigo Vespucci, Hern√°n
Cortés o Magalhàes, fins a Bartolomé de Las Casas, el Lazarillo de Tormes, Erasme de Rotter-
dam, Marco Polo o santa Teresa de Jes√ļs, entre molts d'altres.
La meva resposta davant aquesta omissió conscient era invariable: el dia que ens presenteu proves documentals concloents, estarem encantats de fer-nos-en ressò.
Aquestes proves documentals no han arribat mai, per√≤ igualment, les teories sobre l'ocultaci√≥ de "la veritable hist√≤ria de Catalunya per part dels nostres poderosos ve√Įns" han pres suficient volada per omplir auditoris, espais en mitjans de comunicaci√≥, ser el fil conductor de rutes o fins i tot d'una universitat d'estiu a Montblanc.
I això no és tot. Arran del procés els mitjans espanyols han trobat en les tesis bilbenyianes un ariet per fer burla dels catalans i en els congressos internacionals el prestigi que fins ara tenia la nostra historiografia comença a ser posat en dubte.
Aix√≤ ha propiciat que els mateixos historiadors que fins ara consideraven que no havien de perdre el temps a refutar ‚Äėunes tesis pseudohist√≤riques" hagin decidit dir prou.

Mentre els escoltava com exposaven, asseveraven, subratllaven, apuntaven, reblaven, remataven i, en definitiva, desconstru√Įen pe√ßa a pe√ßa "un complot de 400 anys" ‚ÄĒsegons l'INH tota la documentaci√≥ dels
arxius ha estat manipulada des del temps de Felip II‚ÄĒno podia deixar de pensar que no haur√≠em arribat fins aqu√≠ si els nostres historiadors fessin igual que els anglosaxons i dediquessin molt m√©s temps a fer activisme de la divulgaci√≥ i trepitgessin m√©s sovint el terreny per explicar les seves recerques.
* PER A SABER-NE M√ČS_Sobre la catalanitat o no de Crist√≤for Colom n'hi ha bibliografia abundant, l'√ļltima aportaci√≥ √©s la de Xavier Deulonder, que posa en dubte les teories de Jordi Bilbeny a Segur que Colom era catal√†? Les raons per dubtar-ne (Edicions del 1979].