La vaca cegahisto.cat



30-03-2021  (124 lectures) Categoria: Articles

Creaci贸 de Fort Mir贸

Fort Mir贸, un projecte catal脿 a l'Oest Mitj脿 americ脿

Nova Orleans, 20 de gener de 1782.聽Esteve Rodr铆guez-Mir贸 i Sabater (Reus, 1744) era nomenat, provisionalment,聽governador de la col貌nia espanyola de la Louisiana. Tres anys m茅s tard, el 19 d鈥檃gost de 1785, seria confirmat en el c脿rrec, i l鈥檈xerciria de forma continuada fins el 30 de desembre de 1790. Durant aquells quasi nou anys de governaci贸 Mir贸, la capital聽Nova Orleans i el conjunt de la col貌nia de la聽Louisina van viure el primer gran impuls de la seva hist貌ria. Mir贸, un militar de tradici贸 familiar mercantil, va posar els fonaments d鈥檜na gran ciutat i va projectar l鈥檈xplotaci贸 del territori fins als confins d鈥檃quell m贸n desconegut: a la vall del riu Ouachita, mil quil貌metres al nord de la desembocadura del Mississip铆 va promoure la fundaci贸 de聽Fort Mir贸 (1785) -actualment Monroe-,聽el primer establiment europeu al Midwest americ脿.
Fort Mir贸, un projecte catal脿 a l'Oest Mitj脿 americ脿

M
apa de la Louisiana (1719) /Font: Bibliothe虁que Nationale de France

Nova Orleans i la Louisiana

La pres猫ncia europea a la Louisiana remuntava a quasi cent anys abans. L鈥檃ny 1684, l鈥檈xplorador聽Ren茅 Robert de la Salle havia creat un petit establiment amb 300 colons francesos al delta del Mississip铆 que tindria una vida ef铆mera. La climatologia, els insectes, i els nadius hostils van impossibilitar聽la continu茂tat d鈥檃quell projecte. No seria fins passades quatre d猫cades llargues (1718), que un altre franc猫s,聽Jean Baptiste Lemoyne fundaria Nova Orleans, inicialment un destacament militar constru茂t molt a prop de l鈥檃ssentament abandonat de la Salle. En aquell moment, la monarquia francesa havia consolidat el seu lideratge mundial, i tot apuntava que el vell projecte de la Nova Fran莽a, que consistia a ocupar i colonitzar la vall del Mississip铆聽i unir la dominaci贸 d鈥檃quell vast territori a la del Quebec, finalment es faria possible.

Un territori inexplorat

Per貌, en canvi, els fets posteriors proven que la monarquia francesa no va tenir mai un inter猫s especial en aquell projecte. En les negociacions per posar fi al conflicte successori hisp脿nic (1713)聽i asseure, definitivament, Felip V al tron de Madrid, Llu铆s XIV de Fran莽a va lliurar l鈥橝c脿dia (els territoris atl脿ntics del Quebec) a la Gran Bretanya. I, cinquanta anys m茅s tard (1763), en les negociacions per聽enterrar la destral de la Guerra dels Set Anys -la ferma presentaci贸 de la candidatura brit脿nica a rellevar Fran莽a en el lideratge mundial-, Llu铆s XV de Fran莽a聽es desprenia de la totalitat del Mississip铆. El riu seria la frontera que marcaria els nous dominis: la riba est pels brit脿nics i la riba oest pels espanyols. Els francesos, durant quasi dos segles de dominaci贸 (1682-1763), no havien estat capa莽os de crear un aparell efectiu de dominaci贸 i colonitzaci贸 del territori.

Representacio虂 coeta虁nia d'Esteve Miro虂 (segle XVIII).  Font Wikimedia Commons

Representacio虂 coeta虁nia d'Esteve Miro虂 (segle XVIII) /聽Font: Wikimedia Commons

La crida d鈥橢steve Mir贸

Quan Esteve Mir贸 va posar els peus a la Louisiana (1782), la capital聽Nova Orleans era una petita ciutat de 4.000 habitants; i聽la totalitat del territori de la col貌nia (una extensi贸 que equivalia a set vegades la pen铆nsula Ib猫rica) no superava la xifra de 3.500 europeus. En aquells primers vint anys de dominaci贸 (1763-1782), els espanyols tampoc havien estat capa莽os de colonitzar el territori. Per貌 Esteve Mir贸 revolucionaria aquell paisatge esmorte茂t.聽Va promoure una emigraci贸 formidable: milers de聽comerciants catalans (procedents, principalment, de Reus); de聽pagesos acadians (colons francesos expulsats pels nous dominadors brit脿nics)聽i de聽pescadors canaris (que en la documentaci贸 local de l鈥櫭╬oca se鈥檒s identifica com a聽isle帽os), van respondre a la crida de Mir贸. I en deu anys, la Louisiana havia multiplicat per deu la poblaci贸 europea.

L鈥檃mbici贸 d鈥橢steve Mir贸

Un dels objectius que es va marcar el governador Rodr铆guez-Mir贸 (Esteve Mir贸 en la majoria dels documents locals de l鈥櫭╬oca) va ser la聽creaci贸 d鈥檈stabliments colonials sobre la l铆nia del Mississip铆, el gran riu i la gran autopista del territori. I, d鈥檃questa forma, va n茅ixer l鈥檃ssentament europeu, en aquell moment, situat m茅s a l鈥檕est del Mississip铆. A inicis de la primavera de 1783,聽Jan Filhiol, un explorador al servei d鈥橢steve Mir贸, es va embarcar riu amunt; segons les fonts documentals 鈥amb la seva esposa -Fran莽oise Poiret o Peiret-聽i un grup de soldats i esclaus鈥 solcant les aig眉es del Mississip铆, primer, i de l鈥橭uachita, despr茅s. Durant dos anys va explorar la zona sud-oest de l鈥檃ctual estat nord-americ脿 d鈥橝rkansas聽fins que, finalment, el 1785, creava聽Fort Mir贸, sobre 鈥una gran prada f猫rtil que fomentava l鈥檃gricultura鈥.

Qui era Jan Filhiol?

Jan Filhiol (o聽Juan Fillol, en alguns documents locals de l鈥櫭╬oca) era un explorador nascut el 1740 a Aimet, un petit poble de la vall mitja del riu Garona (a mig cam铆 entre Tolosa i Bordeus), a l'Occit脿nia francesa. No obstant aix貌, Filhiol (o Fillol) no formava part de la comunitat acadiana. Les fonts documentals el descriuen com un aventurer amb un llarg recorregut a les col貌nies franceses de les Antilles (Guadalupe, Martinica, Hait铆). No coneixem les causes que el van conduir fins a Nova Orleans,聽ni tampoc com es va guanyar la confian莽a de Mir贸,聽ni tan sols en quina llengua (al marge de l鈥檈scrita) es relacionava amb el governador. Per貌, molt probablement,聽les llargues converses que van precedir el viatge fundacional de Fort Mir贸 van ser en les seves respectives lleng眉es maternes: a finals del segle XVIII,聽catal脿 i occit脿 eren, pr脿cticament, el mateix.

Desembarcament d'acadians (segle XVIII). Font Terry L. Jones. The Louisiana JourneyDesembarcament d'acadians (segle XVIII) / Font: Terry L. Jones. The Louisiana Journey

Per qu猫 al Mississip铆?

Quan es va fundar Fort Mir贸 (1785),聽Catalunya era un pa铆s fabril al llindar de la Revoluci贸 Industrial. I els sectors dominants d鈥檃quella incipient ind煤stria (principalment, t猫xtils i destil路lats de l鈥檃lcohol)聽demandaven mat猫ria primera (b脿sicament, cot贸 i sucre). Des que els catalans s鈥檋avien establert a Buenos Aires i a l鈥橦avana (a partir de 1750),聽i, sobretot, des que Carles III i el ministre Squillace havien decretat la fi del monopoli de la Casa de Contrataci贸n (a partir de 1760),聽les f脿briques i la producci贸 catalanes s鈥檋avien multiplicat. El governador Mir贸, nascut i criat en una fam铆lia de tradici贸 mercantil, va veure en聽Nova Orleans i en la Louisiana聽la tercera pota d鈥檃quell comer莽 colonial que havia de complementar els v猫rtexs formats per les comunitats de Montserrat, a Buenos Aires; i de la Loma de los Catalanes, a l鈥橦avana.

La creaci贸 de Fort Mir贸

Fort Mir贸 va ser creada amb el prop貌sit d鈥檌mpulsar la producci贸 de mat猫ria primera a la vall del riu Ouachita. El seu empla莽ament tenia tots els elements a favor: qualitat de les terres, bones comunicacions amb Nova Orleans, i, aparentment, moltes possibilitats d鈥檃traure poblaci贸 productora. Per貌, en canvi, el dietari de Filhiol explica que els inicis van ser molt complicats. Els nous colons, la majoria acadians,聽es van resistir a col路laborar en la construcci贸 d鈥檜n fort destinat a funcions defensives, comercials, i de govern pol铆tic. I fins que no es van produir els primers atacs indis, els grangers (鈥aquella gent indolent鈥, segons Filhiol) no van moure ni un dit. El febrer de 1791 culminaven les obres defensives:聽una muralla que formava una circumfer猫ncia de 250 metres, amb quatre baluards coberts, constru茂da amb 1.020 troncs disposats horitzontalment.

Reside虁ncia del governador Miro虂 a Nova Orleans (segle XVIII). Font Terry L. Jones. The Louisiana JourneyReside虁ncia del governador Miro虂 a Nova Orleans (segle XVIII) /聽Font: Terry L. Jones. The Louisiana Journey

Qu猫聽hi havia dins de Fort Mir贸?

Molt abans que els nord-americans iniciessin la conquesta de les grans plan煤ries centrals dels actuals Estats Units (segle XIX), Mir贸 i Filhiol ja van crear el dibuix urban铆stic i arquitect貌nic del fort de l鈥檕est que tantes vegades hem vist al cinema. Fort Mir贸 era una petita ciutat situada en una posici贸 de centralitat respecte als centenars de granges productores disseminades sobre el territori, que contenia els serveis m铆nims que necessitava aquella societat de pioners. Segons el dietari de Jan Filhiol, aquell fort culminaria d鈥檃cord amb la聽planificaci贸 pr猫via dissenyada per Mir贸. I, en el seu interior, albergaria聽la casa del governador (que expedia t铆tols de propietat i llic猫ncies comercials);聽l鈥檈scola, l鈥檈sgl茅sia, la taverna, i la botiga.聽Fort Mir贸 seria el primer testimoni d鈥檜n proc茅s hist貌ric que els nord-americans anomenarien 鈥渓a conquesta de l鈥檕est鈥.