30-07-2022 (340 ) | Categoria: Articles |
.
Logitech internacional S.A. | |
---|---|
Forma jurÃdica | Societat anònima |
ISIN | CH0025751329 |
Fundació | 1981 |
Seient | Pomes, Suïssa |
Gestió | Bracken P. Darrell (President del Consell Executiu) Wendy Becker (Presidenta del Consell d'Administració)) |
Empleats | Plantilla:Circa (març 2022)[1] |
Facturació | 5.48 milions de dòlars[1] |
Indústria | Perifèria |
Lloc web | www.logitech.com |
A partir del 31 de març de 2022 |
Logitech internacional S.A. és un fabricant internacional d'accessoris informà tics amb seu a Apples, Suïssa, amb seu operativa a Newark, Califòrnia. [2][3] Els productes més coneguts són ratolins d'ordinador i teclats.
L'empresa desenvolupa i ven perifèrics per al control de PC, comunicació de vÃdeo, música i cases intel·ligents. Aquests inclouen productes com teclats, ratolins d'ordinador, accessoris per a tauletes, cà meres web, altaveus Bluetooth, comandaments a distà ncia universals i molt més, entre d'altres. El nom Logitech es basa en la paraula francesa per a programari (logiciel), ja que l'empresa originalment volia produir-lo.
Logitech va ser fundada el 1981 pel suÃs Daniel Borel, aixà com Pierluigi Zappacosta i Giacomo Marini en una granja de Pomes, Suïssa. Borel i Zappacosta s'havien conegut mentre estudiaven a la Universitat de Stanford, i l'antic enginyer Olivetti Marini es va unir a través d'un primer encà rrec. [4]
El 1982, la companyia va produir el P4, el primer ratolà en sèrie. En la tecnologia d'escaneig utilitzada en ell, els transmissors òptics es van combinar amb rodets mecà nics, cosa que va millorar la precisió. [5] En lloc de la roda utilitzada en els primers ratolins d'ordinador desenvolupats per Douglas C. Engelbart, el P4 dissenyat per Jean-Daniel Nicoud va utilitzar una esfera, que es mantindria està ndard durant anys. El P4 va costar 299 dòlars. [6]
El 1985, el LogiMouse C7 va aparèixer amb electrònica desenvolupada per René Sommer, que va treure energia directament de la interfÃcie RS-232 i ja no requeria una font d'alimentació externa. La funció de tres botons introduïda amb ella es va convertir en un està ndard en la indústria. [7]
El 1988, Logitech es va fer públic a Ginebra i Zuric. El 1991, el Cordless Mouse-Man es va introduir com el primer ratolà sense fils sense fils i el KidzMouse, el primer ratolà especialment dissenyat per a nens. [8]
El 1991, Logitech va llançar el Fotoman FM-1, una de les primeres cà meres digitals per 995 dòlars. Originalment desenvolupada per Dycom per al mercat nord-americà , la cà mera es va distribuir a tot el món sota llicència de Logitech. Va lliurar 376 × imatges en escala de grisos de 240 pÃxels, que es van fer una còpia de seguretat fins a una memòria flash d'1 MB, no tenien pantalla i només un botó. [9]
El 1996, Logitech va produir el seu ratolà 100 milions. [10] El 1997, la companyia es va fer pública al NASDAQ. [8] El 1998, Logitech va adquirir la lÃnia QuickCam de Connectix. [11] El mateix any, l'italià Guerrino de Luca, anteriorment actiu com a cap de mà rqueting d'Apple, es va convertir en el nou ceo de la companyia. Borel es va retirar al Consell d'Administració, però va continuar sent el major accionista de Logitech. De Luca va iniciar un canvi d'estratègia a llarg termini, en el curs del qual la companyia ja no només subministrava fabricants d'equips originals, sinó que també va portar els seus productes al mercat i es va posicionar allà com una marca premium. [12] L'oferta de Logitech també s'ha ampliat per incloure perifèrics i accessoris per a ordinadors.
El 2004, Logitech va introduir el MX1000, el primer ratolà là ser del món que tenia forma ergonòmica i escanejava superfÃcies llises molt millor que els ratolins òptics convencionals. No obstant això, el MX1000 era comparativament car a 75 euros i només apte per a dretans. [13]
A causa de l'arribada dels telèfons intel·ligents i les tauletes, una tendència que Logitech havia anul·lat, la quota de mercat dels ordinadors personals va desaparèixer a partir del 2007. Com a resultat, l'empresa va caure en crisi: al voltant del 15 per cent dels seus empleats van haver de ser acomiadats. A partir del 2009, una reestructuració va emfatitzar la importà ncia del disseny i va obrir nous segments de mercat com els jocs d'ordinador i les llars intel·ligents. L'estratègia es va recolzar en noves adquisicions d'empreses i marques. Tot i que Logitech va haver d'emetre una sèrie d'advertiments de beneficis pel seu trentè aniversari el 2011, inclosos errors de gestió i va frustrar una col·laboració amb Google TV,[14] la companyia va tornar a estar en negre a mitjans de la dècada de 2010. El 2018, Logitech va ser el lÃder mundial en perifèrics per davant d'Apple i Microsoft. [8]
Els primers ratolins informà tics de Logitech es van fabricar a Le Lieu, al cantó de Vaud, Suïssa, prop de la frontera francesa. La producció del primer model, el P4, va ser realitzada pel fabricant de rellotges Dubois Dépraz[15].
Al llarg de la història de la companyia, es van establir instal·lacions de producció als EUA, Taiwan, Hongria i Irlanda abans que la producció es traslladés a Suzhou a la Xina. El 2005, les instal·lacions de fabricació a la Xina van fabricar aproximadament la meitat dels productes de Logitech. La resta de la producció s'externalitza a altres parts d'Àsia, on la producció és assumida pels fabricants de contractes i els fabricants de disseny original (ODM). [16]
Logitech fabrica perifèrics i accessoris informà tics per al mercat global, com ara ratolins, teclats, altaveus, auriculars, cà meres web, joysticks, volants i comandaments a distà ncia. El 2004 van llançar el MX 1000, el primer ratolà là ser del món.
El 2010 es van generar vendes de 2.363 milions de dòlars. L'empresa cotitza a la SIX Swiss Exchange i cotitza al NASDAQ des del 1997. [17]
Al Japó, els productes es venen amb el nom de Logicool per evitar confusions, ja que al Japó hi ha el Logitec (sense h), fundat el 1982, que també s'ocupa d'accessoris informà tics, però va registrar el nom el 1974. [18][19]
Sota la marca Unifying Receiver, Logitech ofereix un mètode de transferència de dades sense fils que s'utilitza per connectar sense fils diversos tipus de dispositius d'entrada del fabricant, com ara ratolins, teclats o touchpads, al PC mitjançant la interfÃcie USB. Igual que Bluetooth, el mètode funciona a la banda ISM de 2.4 GHz, però és incompatible amb Bluetooth. [20]
Amb un receptor unificador, que està connectat a un port USB gratuït al PC, es poden connectar fins a sis dispositius d'entrada sense fils diferents i normalment amb bateria, com ara teclats o ratolins. Els dispositius d'entrada vinculats a un receptor unificador també es poden resoldre amb programari especial i, si cal, lligats a altres receptors unificadors, però un dispositiu perifèric només es pot connectar activament a un receptor unificador alhora. Depenent de la versió del receptor unificador, s'utilitzen internament dos xips diferents com a plataforma de maquinari: o bé el xip nRF24L de Nordic Semiconductor o un xip de la sèrie TI-CC254X de Texas Instruments. [21]
El programari per configurar el receptor unificador només s'ofereix oficialment per a Windows i macOS. Fins i tot per a sistemes operatius lliures com Linux, hi ha programes com Solaar, que permeten les funcions essencials com la connexió i separació dels dispositius d'entrada al receptor unificador. [22]
Els receptors unificadors també es poden comprar individualment a minoristes especialitzats, per exemple, com a reemplaçament si s'ha perdut el receptor unificador subministrat amb un teclat o ratolà sense fils. El rang de rà dio és d'uns 10 m a l'aire lliure, però es pot ampliar mitjançant antenes direccionals. Una circumstà ncia que és especialment important en el cas de possibles atacs a la transmissió per rà dio.
A més, alguns productes sense fils Logitech tenen la caracterÃstica especial que aquests dispositius només es poden tornar a connectar a un receptor unificador un mà xim de 45 vegades. Si se supera aquest nombre, per exemple canviant regularment un dispositiu perifèric entre dos ordinadors, cadascun amb el seu propi receptor unificador, ja no és possible un nou registre. [23]
Depenent del dispositiu, la transmissió de rà dio no està encriptada, la transmissió de text pla és comuna en ratolins o es xifra amb l'està ndard de xifrat avançat (AES) amb una longitud de clau de 128 bits, com és comú amb els teclats sense fils. [24] No obstant això, fins i tot amb teclats, no tots els codis de tecles es transmeten xifrats. Per exemple, els codis de les tecles multimèdia aixà com per controlar el volum i també els coixinets tà ctils integrats amb alguns teclats es transmeten sense xifrar. [21] La clau secreta necessà ria per al xifratge es selecciona aleatòriament com a part de la unió inicial entre el receptor unificador i el perifèric, es transmet una vegada a través de la interfÃcie de rà dio i es manté inalterada sempre que el perifèric estigui unit a un receptor unificador concret. [21]
El 2016, es va saber a DEFCON 24 que, a més de diversos altres mètodes de transmissió de rà dio, el receptor Unificador també pateix vulnerabilitats com MouseJack. Amb els problemes de seguretat descoberts públicament, entre altres coses, és possible la injecció de pulsacions de tecles no encriptades però avaluades o el re-registre no autoritzat d'un dispositiu perifèric especial basat en una rà dio definida per programari (SDR) amb rà dio GNU a un receptor unificador en l'entorn. [25][21] En resposta, Logitech va proporcionar un firmware corregit que l'usuari pot programar als seus receptors unificadors. [26]
El juliol de 2019, la revista informà tica c't va divulgar informació de l'expert en seguretat informà tica Marcus Mengs que els receptors unificadors tenen més vulnerabilitats de seguretat. Des del 2009, tots els productes que utilitzen el receptor unificador s'han vist afectats. Logitech es va comprometre a tancar algunes vulnerabilitats de seguretat, però no totes. Logitech justifica aquesta decisió amb qualsevol altre problema de compatibilitat que pugui sorgir. [27]