La vaca cegahisto.cat



30-07-2022  (340 ) Categoria: Articles

Logitech

.

Logitech internacional S.A.
Forma jurídica Societat anònima
ISIN CH0025751329
Fundació 1981
Seient Pomes, Suïssa
Gestió Bracken P. Darrell
(President del Consell Executiu)
Wendy Becker
(Presidenta del Consell d'Administració)
)
Empleats Plantilla:Circa (març 2022)[1]
Facturació 5.48 milions de dòlars[1]
Indústria Perifèria
Lloc web www.logitech.com
A partir del 31 de març de 2022

Logitech internacional S.A. és un fabricant internacional d'accessoris informàtics amb seu a Apples, Suïssa, amb seu operativa a Newark, Califòrnia. [2][3] Els productes més coneguts són ratolins d'ordinador i teclats.

L'empresa desenvolupa i ven perifèrics per al control de PC, comunicació de vídeo, música i cases intel·ligents. Aquests inclouen productes com teclats, ratolins d'ordinador, accessoris per a tauletes, càmeres web, altaveus Bluetooth, comandaments a distància universals i molt més, entre d'altres. El nom Logitech es basa en la paraula francesa per a programari (logiciel), ja que l'empresa originalment volia produir-lo.

Contingut

Història

Logitech P4, un dels primers ratolins d'ordinador disponibles comercialment
Ratolins Logitech al Museu Enter
Escàner de mà de la dècada de 1990

Logitech va ser fundada el 1981 pel suís Daniel Borel, així com Pierluigi Zappacosta i Giacomo Marini en una granja de Pomes, Suïssa. Borel i Zappacosta s'havien conegut mentre estudiaven a la Universitat de Stanford, i l'antic enginyer Olivetti Marini es va unir a través d'un primer encàrrec. [4]

El 1982, la companyia va produir el P4, el primer ratolí en sèrie. En la tecnologia d'escaneig utilitzada en ell, els transmissors òptics es van combinar amb rodets mecànics, cosa que va millorar la precisió. [5] En lloc de la roda utilitzada en els primers ratolins d'ordinador desenvolupats per Douglas C. Engelbart, el P4 dissenyat per Jean-Daniel Nicoud va utilitzar una esfera, que es mantindria estàndard durant anys. El P4 va costar 299 dòlars. [6]

El 1985, el LogiMouse C7 va aparèixer amb electrònica desenvolupada per René Sommer, que va treure energia directament de la interfície RS-232 i ja no requeria una font d'alimentació externa. La funció de tres botons introduïda amb ella es va convertir en un estàndard en la indústria. [7]

El 1988, Logitech es va fer públic a Ginebra i Zuric. El 1991, el Cordless Mouse-Man es va introduir com el primer ratolí sense fils sense fils i el KidzMouse, el primer ratolí especialment dissenyat per a nens. [8]

El 1991, Logitech va llançar el Fotoman FM-1, una de les primeres càmeres digitals per 995 dòlars. Originalment desenvolupada per Dycom per al mercat nord-americà, la càmera es va distribuir a tot el món sota llicència de Logitech. Va lliurar 376 × imatges en escala de grisos de 240 píxels, que es van fer una còpia de seguretat fins a una memòria flash d'1 MB, no tenien pantalla i només un botó. [9]

El 1996, Logitech va produir el seu ratolí 100 milions. [10] El 1997, la companyia es va fer pública al NASDAQ. [8] El 1998, Logitech va adquirir la línia QuickCam de Connectix. [11] El mateix any, l'italià Guerrino de Luca, anteriorment actiu com a cap de màrqueting d'Apple, es va convertir en el nou ceo de la companyia. Borel es va retirar al Consell d'Administració, però va continuar sent el major accionista de Logitech. De Luca va iniciar un canvi d'estratègia a llarg termini, en el curs del qual la companyia ja no només subministrava fabricants d'equips originals, sinó que també va portar els seus productes al mercat i es va posicionar allà com una marca premium. [12] L'oferta de Logitech també s'ha ampliat per incloure perifèrics i accessoris per a ordinadors.

El 2004, Logitech va introduir el MX1000, el primer ratolí làser del món que tenia forma ergonòmica i escanejava superfícies llises molt millor que els ratolins òptics convencionals. No obstant això, el MX1000 era comparativament car a 75 euros i només apte per a dretans. [13]

A causa de l'arribada dels telèfons intel·ligents i les tauletes, una tendència que Logitech havia anul·lat, la quota de mercat dels ordinadors personals va desaparèixer a partir del 2007. Com a resultat, l'empresa va caure en crisi: al voltant del 15 per cent dels seus empleats van haver de ser acomiadats. A partir del 2009, una reestructuració va emfatitzar la importància del disseny i va obrir nous segments de mercat com els jocs d'ordinador i les llars intel·ligents. L'estratègia es va recolzar en noves adquisicions d'empreses i marques. Tot i que Logitech va haver d'emetre una sèrie d'advertiments de beneficis pel seu trentè aniversari el 2011, inclosos errors de gestió i va frustrar una col·laboració amb Google TV,[14] la companyia va tornar a estar en negre a mitjans de la dècada de 2010. El 2018, Logitech va ser el líder mundial en perifèrics per davant d'Apple i Microsoft. [8]

Producció

Els primers ratolins informàtics de Logitech es van fabricar a Le Lieu, al cantó de Vaud, Suïssa, prop de la frontera francesa. La producció del primer model, el P4, va ser realitzada pel fabricant de rellotges Dubois Dépraz[15].

Al llarg de la història de la companyia, es van establir instal·lacions de producció als EUA, Taiwan, Hongria i Irlanda abans que la producció es traslladés a Suzhou a la Xina. El 2005, les instal·lacions de fabricació a la Xina van fabricar aproximadament la meitat dels productes de Logitech. La resta de la producció s'externalitza a altres parts d'Àsia, on la producció és assumida pels fabricants de contractes i els fabricants de disseny original (ODM). [16]

Productes

Ratolí Logitech (G9)

Logitech fabrica perifèrics i accessoris informàtics per al mercat global, com ara ratolins, teclats, altaveus, auriculars, càmeres web, joysticks, volants i comandaments a distància. El 2004 van llançar el MX 1000, el primer ratolí làser del món.

El 2010 es van generar vendes de 2.363 milions de dòlars. L'empresa cotitza a la SIX Swiss Exchange i cotitza al NASDAQ des del 1997. [17]

Al Japó, els productes es venen amb el nom de Logicool per evitar confusions, ja que al Japó hi ha el Logitec (sense h), fundat el 1982, que també s'ocupa d'accessoris informàtics, però va registrar el nom el 1974. [18][19]

Línies

  • Logitech – a tot el món (excepte al Japó; conegut com Logicool): perifèrics de PC, comandaments a distància, càmeres de seguretat, ratolins d'ordinador, teclats, càmeres web, altaveus, accessoris i fundes per a telèfons intel·ligents i tauletes.
  • Sistema de videoconferència Logitech (inclou tots els equips de videoconferència B2B).
  • Logitech MX – vaixell insígnia en accessoris per a ordinadors (ratolins i teclats).
  • Logitech C – Càmeres web per a ordinadors (càmeres).
  • Logitech G - Accessoris per a jocs.
  • Ultimate Ears - Auriculars amb sistema de control in-ear, altaveus Bluetooth sense fils i auriculars.
  • Jaybird - Auriculars sense fils Bluetooth.
  • Dispositius prims - Marca per a dispositius d'àudio.
  • Saitek – perifèrics electrònics (el 15 de setembre de 2016, Logitech va adquirir la marca a l'empresa xinesa Mad Catz Interactive).
  • Logitech Harmony: comandaments a distància programables.
  • Logitech F: gamepads i controladors per cable i sense fils.

Receptor unificador

Receptor unificador von Logitech

Sota la marca Unifying Receiver, Logitech ofereix un mètode de transferència de dades sense fils que s'utilitza per connectar sense fils diversos tipus de dispositius d'entrada del fabricant, com ara ratolins, teclats o touchpads, al PC mitjançant la interfície USB. Igual que Bluetooth, el mètode funciona a la banda ISM de 2.4 GHz, però és incompatible amb Bluetooth. [20]

Amb un receptor unificador, que està connectat a un port USB gratuït al PC, es poden connectar fins a sis dispositius d'entrada sense fils diferents i normalment amb bateria, com ara teclats o ratolins. Els dispositius d'entrada vinculats a un receptor unificador també es poden resoldre amb programari especial i, si cal, lligats a altres receptors unificadors, però un dispositiu perifèric només es pot connectar activament a un receptor unificador alhora. Depenent de la versió del receptor unificador, s'utilitzen internament dos xips diferents com a plataforma de maquinari: o bé el xip nRF24L de Nordic Semiconductor o un xip de la sèrie TI-CC254X de Texas Instruments. [21]

El programari per configurar el receptor unificador només s'ofereix oficialment per a Windows i macOS. Fins i tot per a sistemes operatius lliures com Linux, hi ha programes com Solaar, que permeten les funcions essencials com la connexió i separació dels dispositius d'entrada al receptor unificador. [22]

Els receptors unificadors també es poden comprar individualment a minoristes especialitzats, per exemple, com a reemplaçament si s'ha perdut el receptor unificador subministrat amb un teclat o ratolí sense fils. El rang de ràdio és d'uns 10 m a l'aire lliure, però es pot ampliar mitjançant antenes direccionals. Una circumstància que és especialment important en el cas de possibles atacs a la transmissió per ràdio.

A més, alguns productes sense fils Logitech tenen la característica especial que aquests dispositius només es poden tornar a connectar a un receptor unificador un màxim de 45 vegades. Si se supera aquest nombre, per exemple canviant regularment un dispositiu perifèric entre dos ordinadors, cadascun amb el seu propi receptor unificador, ja no és possible un nou registre. [23]

Seguretat

Depenent del dispositiu, la transmissió de ràdio no està encriptada, la transmissió de text pla és comuna en ratolins o es xifra amb l'estàndard de xifrat avançat (AES) amb una longitud de clau de 128 bits, com és comú amb els teclats sense fils. [24] No obstant això, fins i tot amb teclats, no tots els codis de tecles es transmeten xifrats. Per exemple, els codis de les tecles multimèdia així com per controlar el volum i també els coixinets tàctils integrats amb alguns teclats es transmeten sense xifrar. [21] La clau secreta necessària per al xifratge es selecciona aleatòriament com a part de la unió inicial entre el receptor unificador i el perifèric, es transmet una vegada a través de la interfície de ràdio i es manté inalterada sempre que el perifèric estigui unit a un receptor unificador concret. [21]

El 2016, es va saber a DEFCON 24 que, a més de diversos altres mètodes de transmissió de ràdio, el receptor Unificador també pateix vulnerabilitats com MouseJack. Amb els problemes de seguretat descoberts públicament, entre altres coses, és possible la injecció de pulsacions de tecles no encriptades però avaluades o el re-registre no autoritzat d'un dispositiu perifèric especial basat en una ràdio definida per programari (SDR) amb ràdio GNU a un receptor unificador en l'entorn. [25][21] En resposta, Logitech va proporcionar un firmware corregit que l'usuari pot programar als seus receptors unificadors. [26]

El juliol de 2019, la revista informàtica c't va divulgar informació de l'expert en seguretat informàtica Marcus Mengs que els receptors unificadors tenen més vulnerabilitats de seguretat. Des del 2009, tots els productes que utilitzen el receptor unificador s'han vist afectats. Logitech es va comprometre a tancar algunes vulnerabilitats de seguretat, però no totes. Logitech justifica aquesta decisió amb qualsevol altre problema de compatibilitat que pugui sorgir. [27]

Enllaços

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Logitech

Referències

  1. ↑ Jump up to:un b Informe Anual Logitech International 2021 (Model 10-K). A: SEC.gov. Comissió de Valors i Borsa dels EUA.
  2. ↑ FORM 10-Q (Nota del 10 de febrer de 2015 a Internet Archive)
  3. ↑ Registre Comercial del Cantó de Vaud
  4. ↑ Alexandra Knape: Logitech: 25 anys amb ratolins. A: gerent magazin. 22 desembre 2006, [Consulta: 4 juliol 2021].
  5. ↑ Thilo Bayer: Logitech: 26 anys de ratolins informàtics d'un cop d'ull. A: PCGH en línia. 10 desembre 2008, [Consulta: 4 juliol 2021].
  6. ↑ Mirjam Hauck: "La següent gran cosa després de l'LSD". A: Süddeutsche Zeitung. 9 desembre 2018, [Consulta: 4 juliol 2021].
  7. ↑ Andreas Link: Geschichte der Computermäuse von 1968 bis 2008. Una retrospectiva en imatges. A: PCGames Hardware, la revista de maquinari per a reproductors de PC. Computec Media AG, 7 de gener de 2009, [Consulta: 28 juny 2011].
  8. ↑ Jump up to:un b c Adrian Knoepfli: Logitech. A: Historisches Lexikon der Schweiz. 21 d'octubre de 2018, [Consulta: 4 juliol 2021].
  9. ↑ Logitech Fotoman. A: Museu Digitalkamera. [Consulta: 4 juliol 2021].
  10. ↑ Bernd Reder: Dispositius d'entrada: La història del ratolí de l'ordinador: 40 anys - i cap final a la vista. A: Canal TIC. 29 desembre 2008, [Consulta: 6 juliol 2021].
  11. ↑ Peter Müller: Logitech compra Quickcam a Connectix. A: Macwelt. 12 d'agost de 1998, [Consulta: 21 juliol 2021].
  12. ↑ Guerrino De Luca: "La millor feina de la Vall". A: Bilanz. 28 d'abril de 2004,[Consulta: 21 juliol 2021].
  13. ↑ Robert McHardy: En la prova de fa 15 anys: El primer rosegador làser es deia Logitech MX1000. A: Base de computadors. 7 desembre 2019, [Consulta: 21 juliol 2021].
  14. ↑ Logitech: Fora del ratolí. A: Bilanz. 5 d'octubre de 2011[Consulta: 21 juliol 2021].
  15. ↑ Més que ratolins - 40 anys de Logitech. A: https://blog.hnf.de/. HNF Blog, 1 d'octubre de 2021, consultat el 22 de gener de 2022.
  16. ↑ Com Logitech protegeix els seus secrets de fabricació a la Xina. A: Swisscham.org. La Cambra de Comerç Xinesa Suïssa, consultada el 20 de gener de 2022.
  17. ↑ Relació d'empreses (punt L, pàg. 4). NASDAQ, [Consulta: 25 juny 2011].
  18. ↑ Lloc web japonès Logitech, consultat l'1 de juliol de 2010
  19. ↑ http://www.logitec.co.jp/ lloc web de Logitec, consultat l'1 de desembre de 2010
  20. ↑ Gary Gallegos: Gadgets: The Logitech Unifying Receiver (també conegut com «bluetooth fals»). Arxivat de l'original el 4 març 2016. [Consulta: 23 febrer 2013].
  21. ↑ Jump up to:un b c d MouseJack, KeySniffer i més enllà: vulnerabilitats d'ensucrament i injecció de pulsacions de tecles en ratolins i teclats sense fils de 2.4 GHz. [Consulta: 30 març 2017].
  22. ↑ Solaar – Gestor de dispositius Linux per al receptor unificador Logitech. [Consulta: 30 març 2017].
  23. ↑ Limitacions en dispositius unificadors - Article de suport logitech. [Consulta: 17 març 2015].
  24. ↑ Logitech Unificant la tecnologia sense fils – Preguntes i respostes per al gerent de TI o business manager. (PDF) [Consulta: 30 març 2017].
  25. ↑ Dispositius afectats de MouseJack. [Consulta: 30 març 2017].
  26. ↑ Resposta Logitech a la unificació dels resultats de la investigació del receptor. [Consulta: 30 març 2017].
  27. ↑ Ronald Eikenberg: c't revela: Els teclats i ratolins de Logitech són àmpliament vulnerables. [Consulta: 9 juliol 2019].