La vaca cegahisto.cat

El virus Divendres 13 (també conegut com a virus Jerusalem), és un dels més destacats en la història dels virus informàtics. El seu descobriment i aïllament el 1987 per la Universitat Hebrea de Jerusalem va posar en vetlla a centenars d'usuaris, que desconeixien per complet que els ordinadors també podien ser atacats per "virus".

Jo mateix (el desembre del 87) en vaig haver de fer un cercador emprant una rutina recursiva en Turbo C, fou el primer cercador de virus a l'estat espanyol, que vaig regalar al llavors propietari-gerent de Datamon, que a partir d'aquesta es convertí en un gran especialista en virus com representant de McAfee. A partir del meu codi, dos companys de Bull Madrid hi van afegir una rutina que suprimia la part de codi infectat, fent el virus innocu.

De fet, en el món anglosaxó (i a alguns altres països no anglosaxons), el divendres 13 ja representava una data de mala sort, però contra l'opinió d'alguns, no té res a veure ni amb l'últim sopar dels 13 apòstols la vigília de la Passió de Jesucrist -el Divendres Sant-, ni amb les Cartes del Tarot... el seu orígen es remunta a fa set cents anys i té una estreta relació amb Catalunya com a defensora dels Templers al concili de Vienne del 1311..

Avui dia existeix un consens en situar l'origen d'aquest dia amb el "divendres negre" en el que el Rei Felip IV el Bell va manar capturar al Gran Mestre dels Cavallers Templers, Jacques de Molay, juntament amb seixanta Cavallers més, acusant-los d'heretges, blasfèmia contra la Santa Creu i sodomia (entre altres coses), encara que en realitat, el motiu amagat era acabar amb el poder creixent dels Cavallers Templers i apropiar-se dels seus tresors.

"El dia 12 d'octubre de 1307 Molay va acudir a Paris on va ser portador del fèretre en el funeral de Caterina de Courtenay, esposa del germà del rei, Carles I de Valois. A la matinada del divendres 13 d'octubre de 1307, en una incursió de l'exèrcit reial, Molay i seixanta dels seus cavallers germans templers van ser arrestats."

Així dons, amb la detenció feta el divendres 13 d'octubre de 1307.. , finalment, després de patir cruels tortures, Jacques de Molay i els seus companys van acceptar les acusacions del rei, sent condemnats a morir cremats vius. Jacques de Molay i els seus companys van ser cremats vius davant de la catedral de Notre Dame, el 18 de març de 1314. El destí va fer que per diferents motius i en diferents dates, Climent V, Felip IV i per últim.. Guillem de Nogaret, morissin aquest mateix any, donant origen al fet que, en el món anglosaxó, el divendres 13 quedés com una data de mala sort.

Jacques de Molay va retractar-se, en forma pública, de totes les acusacions que s'havia vist obligat a admetre, proclamant la innocència de l'Orde i, segons la llegenda, maleint als culpables de la conspiració:

«" Déu sap qui s'equivoca i ha pecat i la desgràcia s'abatrà aviat sobre aquells que ens han condemnat sense raó. Déu venjarà la nostra mort. Senyor, sapigueu que, en veritat, tots aquells que ens són contraris, per nosaltres patiran . ""Climent, i tu també Felip, traïdors a la paraula donada, us emplaço a tots dos davant del Tribunal de Déu! ... A tu, Climent, abans de quaranta dies, i a tu, Felip, dins d'aquest any .. . "»

En el termini d'un any, aquesta "suposada" maledicció es va començar a complir, amb la mort de Climent V († 20 abril 1314); de Felip IV (segons Maurici Druon, a causa d'un accident vascular durant una expedició de caça el 29 novembre 1314); i finalment de Guillem de Nogaret (enverinat aquest mateix any).

La captura dels Cavallers Templers havia estat orquestrada pel mateix Felip IV, atès el gran poder acumulat per l'orde, amb l'ajuda de qui era el seu jurista i la seva mà dreta, Guillem de Nogaret, que també havia preparat el 1303 el segrest del gran enemic del rei, el Papa Bonifaci VIII. D'altre banda, també cal tenir en compte, al papa Climent V qui, no va fer res per evitar el tràgic destí dels templers, tot i que que no va donar explícitament el seu vist i plau .

Al concili de Vienne, el 16 d'octubre de 1311, on encara es jutjava als templers que quedaven (treient els 60 cremats vius per Felip el Bell) i a alguns bisbes que els defensaven, s'hi van presentar dos nobles catalans.. van llençar el guant sobre la taula apel·lant al judici de Deu en defensa dels bisbes i dels templers i ningú va voler agafar el guants per lluitar contra ells..

Cal dir que l'arribada a Europa, dels carmelites  que també defensaven al templers - pel seu origen comú a Terra Santa- va tenir lloc a través de Catalunya al Castell de Perelada cridats pels seus propietaris els comtes d'Empúries - els Erill. El fet de que en Colom triés el 12 d'octubre (un dia abans de la detenció dels templers) com a data del seu descobriment d'Amèrica no fou una casualitat.. volia recordar en Jacques de Molay -en Colom portava la creu del Temple pintada a les seves veles..

Com tampoc va ser casualitat que fos divendres el 13 d'octubre de 1640 (en plena enemistat contra Catalunya a la guerra dels segadors) quan s'iniciés el "vot" de guardar memòria per l'aparició de la Verge del Pilar el dia 12 d'octubre amb la curació del "cojo de Calanda" data triada per comencar a descatalanitzar la descoberta d'America.. (la declaració com patrona de Saragossa no s'aconseguiria fins l'any següent, el 27 de Maig de 1642).