Un frontofocòmetre o lensòmetre (en anglès:lensometer), és un instrument òptic per a la determinació del centre òptic i el mesurament de la potència d'una lent oftà lmica, aixà com la direcció de la component cilÃndrica.[1][2]
S'utilitza per marcar les lents oftà lmiques abans de tallar-les, d'acord amb la muntura. Disposa d'unes plomes per poder marcar el centre òptic i la direcció de l'eix.
El 1848, Antoine Claudet va fabricar el photographometer, un instrument dissenyat per a mesurar la intensitat dels raigs en fotografia; i el 1849 es va dur a terme el focimeter, per assegurar un enfocament perfecte en el retrat fotogrà fic.[3] El 1876, Hermann Snellen va introduir el phakometer que era un conjunt similar a un banc òptic que podia mesurar la potència òptica i trobar el centre òptic d'una lent convexa. Troppman va fer un pas més el 1912, en presentar el primer instrument de mesurament directe.[4]
El 1922, es va presentar una patent per al primer lensometer de projecció, que compta amb un sistema similar al lensometer està ndard de la foto de dalt, però que projecta l'objecte mesurat sobre una pantalla eliminant la necessitat de correcció de l'error de refracció de l'observador i el requisit d'acoblar un petit telescopi a l'instrument. Tot i aquests avantatges el disseny de Troppman segueix sent predominant en el món de l'òptica.[5]
![]() |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Frontofocòmetre |