01-01-2025 (114 lectures) | Categoria: Dental |
Els ciments dentals tenen una à mplia gamma d'aplicacions dentals i d'ortodòncia. Els usos habituals inclouen la restauració temporal de dents, revestiments de cavitats per proporcionar protecció pulpar, sedació o aïllament i cimentació d'aparells prostodòntics fixos. [1] Els usos recents del ciment dental també inclouen imatges de calci de dos fotons de l'activitat neuronal en cervells de models animals en neurociència experimental bà sica. [2]
Tradicionalment, els ciments tenen components separats en pols i lÃquids que es barregen manualment. AixÃ, el temps de treball, la quantitat i la consistència es poden adaptar individualment a la tasca en qüestió. Alguns ciments, com el ciment d'ionòmer de vidre (GIC), poden venir en cà psules i es barregen mecà nicament mitjançant mà quines mescladores rotatives o oscil·lants. [3] Els ciments de resina no són ciments en un sentit estricte, sinó materials compostos a base de polÃmers. La norma ISO 4049: 2019[4] classifica aquests materials de ciment basats en polÃmers segons el mode de curat com a classe 1 (autocurat), classe 2 (fotopolimeritzat) o classe 3 (doble curat). La majoria dels productes disponibles comercialment són materials de classe 3, que combinen mecanismes d'activació quÃmica i de llum.
Tipus de ciment | Marques (fabricant) | Indicacions | Contraindicacions | Avantatges | Desavantatges |
---|---|---|---|---|---|
Fosfat de zinc |
|
|
|
|
|
Policarboxilat de zinc |
|
|
|
|
|
Ionòmer de vidre (GI) |
|
|
|
|
|
Ionòmer de vidre modificat amb resina (RMGI) |
|
|
|
|
|
Eugenol d'òxid de zinc (ZOE) |
|
|
Quan el ciment de resina s'utilitza per a la cimentació permanent |
|
|
Ciments de coure |
|
|
|
||
Ciments de resina |
|
|
|
|
|
Tipus | Composició | Reacció de configuració |
---|---|---|
Ciments de fosfat de zinc |
|
3ZnO + 2H3PO4 +H2O →Zn3(PO4)2 = 4H2O |
Ciments de silicofosfat (obsolets) | Subministrat en pols (barreja d'òxid de zinc i vidre d'aluminosilicat) i lÃquid (solució aquosa d'à cid fosfòric amb tampons) | Forma nuclis no consumits d'òxid de zinc i partÃcules de vidre tancats per una matriu de fosfats de zinc i alumini. |
Ciments de coure | Subministrat en pols (òxid de zinc i coures) i lÃquid (solució aquosa d'à cid fosfòric) | Igual que el fosfat de zinc |
Tipus | Composició | Reacció de configuració | Avantatges | Desavantatges | Aplicacions |
---|---|---|---|---|---|
Ciments d'òxid de zinc/eugenol | Es subministra en dues pastes o en pols (òxid de zinc) i lÃquid (acetat de zinc, eugenol, oli d'oliva) | Una reacció de quelació lenta de dues molècules d'eugenol i un ió de zinc per formar eugenolat de zinc sense humitat. Tanmateix, la configuració es pot completar rà pidament quan hi ha aigua. | Efecte bactericida a causa de l'eugenol lliure
 |
|
S'utilitza principalment per a revestiments sota restauracions d'amalgama |
Ciments d'à cid ortoetoxibenzoic (EBA) | Subministrat en pols (principalment òxid de zinc i agents de reforç: quars i colofina hidrogenada i à cid o-etoxibenzoic lÃquid i eugenol) | Similar als materials d'òxid de zinc / eugenol |
|
Menys retenció que els ciments de fosfat de zinc | Luting de ciments principalment |
Ciments d'hidròxid de calci |
|
Es formen compostos quelats i la quelació es deu en gran mesura als ions de zinc
 |
 |
|
S'utilitza com a material de revestiment sota materials d'ompliment a base de silicat i resina |
Els ciments dentals es poden utilitzar de diverses maneres depenent de la composició i la barreja del material. Les categories següents descriuen els principals usos dels ciments en procediments dentals.
A diferència de les restauracions compostes i d'amalgama, els ciments s'utilitzen generalment com a material de restauració temporal. Això es deu generalment a les seves propietats mecà niques reduïdes que poden no suportar la cà rrega oclusal a llarg termini. [3]
L'amalgama no s'uneix al teixit dental i, per tant, requereix retenció mecà nica en forma de retallades, ranures i solcs. No obstant això, si no queda prou teixit dental després de la preparació de la cavitat per proporcionar aquestes caracterÃstiques de retenció, es pot utilitzar un ciment per ajudar a retenir l'amalgama a la cavitat.
Històricament, per a aquesta tècnica s'utilitzaven fosfat de zinc i ciments policarboxilats; Tanmateix, des de mitjans de la dècada de 1980, les resines compostes han estat el material escollit per les seves propietats adhesives. Els ciments de resina comuns utilitzats per a amalgames adherides són RMGIC i composite basat en resina de doble curació. [3]
Quan una cavitat s'acosta molt a prop de la cambra pulpar, és recomanable protegir la polpa de més insults col·locant una base o revestiment com a mitjà d'aïllament de la restauració definitiva. Els ciments indicats per a revestiments i bases inclouen:
El recobriment de la polpa és un mètode per protegir la cambra pulpar si el metge sospita que pot haver estat exposada per cà ries o preparació de la cavitat. Els taps de polpa indirecta estan indicats per a sospites de microexposició, mentre que els taps de polpa directes es col·loquen sobre una polpa visiblement exposada. Per afavorir la recuperació pulpar, és important utilitzar un material sedant i no citotòxic com el ciment d'hidròxid de calci.
Els materials de luting s'utilitzen per cimentar pròtesis fixes com corones i ponts. Els ciments de lubricació solen tenir una composició similar als ciments restauradors; No obstant això, solen tenir menys farciment, el que significa que el ciment és menys viscós.
Aplicació clÃnica | Tipus de ciment utilitzat |
---|---|
Corones | |
Metall | Fosfat de zinc, GI, RMGI, resina autocurada o doble * |
Cerà mica metà l·lica | Fosfat de zinc, GI, RMGI, resina autocurada o doble * |
Tot cerà mic | Ciment de resina |
Corona temporal | Ciment eugenol d'òxid de zinc |
3/4 corona | Fosfat de zinc, GI, RMGI, resina autocurada o doble * |
Ponts | |
Convencional | Fosfat de zinc, GI, RMGI, resina autocurada o doble * |
Resina unida | Ciment de resina |
Pont temporal | Ciment eugenol d'òxid de zinc |
Carilles | Ciment de resina |
Incrustació | Fosfat de zinc, GI, RMGI, resina autocurada o doble * |
Onlay | Fosfat de zinc, GI, RMGI, resina autocurada o doble * |
Publicació i nucli | |
Pal metà l·lic | Qualsevol ciment que no sigui adhesiu (NO ciments de resina) |
Pal de fibra | Ciment de resina |
Brackets d'ortodòncia | Ciment de resina |
Bandes molars d'ortodòncia | IG, policarboxilat de zinc, compost |
Els ciments es classifiquen en funció dels seus components. Generalment, es poden classificar en categories:
Els ciments es poden classificar segons el tipus de matriu:
En funció del temps d'ús:
Aquests ciments són compostos a base de resina. S'utilitzen habitualment per cimentar definitivament restauracions indirectes, especialment ponts units amb resina i restauracions cerà miques o composites indirectes, al teixit dental. Normalment s'utilitzen juntament amb un agent d'adhesió, ja que no tenen capacitat d'adherir-se a la dent, tot i que hi ha alguns productes que es poden aplicar directament a la dent (productes d'autogravament).
Hi ha tres ciments principals a base de resina:
Els ciments de resina vénen en una varietat de tons per millorar l'estètica. [8]
El policarboxilat de zinc es va inventar el 1968 i va ser revolucionari, ja que va ser el primer ciment que va mostrar la capacitat d'unir-se quÃmicament a la superfÃcie de la dent. Es veu molt poca irritació pulpar amb el seu ús a causa de la gran mida de la molècula d'à cid poliacrÃlic. Aquest ciment s'utilitza habitualment per a la instal·lació de corones, ponts, incrustacions, onlays i aparells d'ortodòncia. [10]
Composició:
Adhesió:
Indicacions d'ús:
El fosfat de zinc va ser el primer ciment dental que va aparèixer al mercat dental i es considera l'"està ndard" per comparar altres ciments dentals. Els molts usos d'aquest ciment inclouen la cimentació permanent de corones, aparells d'ortodòncia, fèrules intraorals, incrustacions, sistemes de pals i pròtesis parcials fixes. El fosfat de zinc presenta una resistència a la compressió molt alta, una resistència a la tracció mitjana i un gruix de pel·lÃcula adequat quan s'aplica segons les directrius del fabricant. No obstant això, els problemes amb l'ús clÃnic del fosfat de zinc són el seu pH inicialment baix quan s'aplica en un entorn oral (relacionat amb la irritació pulpar) i la incapacitat del ciment per unir-se quÃmicament a la superfÃcie de la dent, tot i que això no ha afectat l'èxit de l'ús a llarg termini del material. [10]
Composició:
Anteriorment conegut com l'agent de cimentació més utilitzat, el ciment de fosfat de zinc funciona amb èxit per a la cimentació permanent. No posseeix efectes anticariogènics, no s'adhereix a l'estructura dental i adquireix un grau moderat de solubilitat intraoral. No obstant això, el ciment de fosfat de zinc pot irritar la polpa nerviosa; Per tant, es requereix protecció de la polpa, però l'ús de ciment policarboxilat (policarboxilat de zinc o ionòmer de vidre) és molt recomanable, ja que és un ciment més biològicament compatible. [11]
Els materials dentals com els empastaments i els instruments d'ortodòncia han de complir els requisits de biocompatibilitat, ja que estaran a la cavitat oral durant un llarg perÃode de temps. Alguns ciments dentals poden contenir substà ncies quÃmiques que poden induir reaccions al·lèrgiques en diversos teixits de la cavitat oral. Les reaccions al·lèrgiques comunes inclouen estomatitis/dermatitis, urticà ria, inflor, erupció cutà nia i rinorrea. Aquests poden predisposar a afeccions potencialment mortals com anafilaxi, edema i arÃtmies cardÃaques.
L'eugenol s'utilitza à mpliament en odontologia per a diferents aplicacions, com ara pastes d'impressió, apòsits periodontals, ciments, materials de farciment, segelladors endodòntics i apòsits secs. L'eugenol d'òxid de zinc és un ciment d'ús comú per a restauracions provisionals i obturacions de conductes radiculars. Tot i que classificat com a no cariogènic per l'Administració d'Aliments i Medicaments dels Estats Units, l'eugenol està demostrat que és citotòxic amb risc de reaccions anafilà ctiques en certs pacients.
L'eugenol d'òxid de zinc constitueix una barreja d'òxid de zinc i eugenol per formar un ciment eugenol polimeritzat. La reacció de fixació produeix un producte final anomenat eugenolat de zinc, que s'hidrolitza fà cilment, produint eugenol lliure que causa efectes adversos sobre les cèl·lules semblants als fibroblasts i osteoclasts. A altes concentracions es produeix necrosi localitzada i cicatrització reduïda, mentre que a baixes concentracions la dermatitis de contacte és la manifestació clÃnica comuna.
S'ha demostrat que la dermatitis de contacte per al·lèrgia és l'incidència clÃnica més alta, generalment localitzada en teixits tous, sent la mucosa bucal la més freqüent. Normalment, s'utilitzarà una prova de pegat feta per dermatòlegs per diagnosticar la malaltia. Els ciments de ionòmer de vidre s'han utilitzat per substituir els ciments d'eugenol d'òxid de zinc (eliminant aixà l'al·lergen), amb resultats positius dels pacients. [12]