<rss version="2.0" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom" encoding="utf8">
<channel>
<title>histo.cat</title>
<link>https://www.histo.cat/</link>
<description><![CDATA[]]></description>
<pubDate>Sat, 18 Apr 2026 05:14:39 +0100</pubDate>
<icon>http://data.histo.cat/files/web/</icon>
<logo>http://data.histo.cat/files/web/</logo>
<generator>Intergrid KMS www.intergrid.cat</generator>
<copyright>Manel Capdevila</copyright>
<language>ca</language>

<item>
<title>Decat dicci - Corominas - Timeline</title>
<link>https://www.histo.cat//Decat-dicci-Corominas-Timeline/%26</link>
<pubDate>Sat, 18 Apr 2026 05:14:39 +0100</pubDate>
<category>tools</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//Decat-dicci-Corominas-Timeline</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>https://code.intergrid.cat/diccionaris/https://decat.iec.cat/https://oncat.iec.catCHRONODIAGRAMShttps://ca.wikipedia.org/wiki/Usuari:Mcapdevila/a/-https://ca.wikipedia.org/wiki/Especial:Cerca_per_prefix/Usuari:Mcapdevila/a/]]></description>
</item>

<item>
<title>Decat dicci - Corominas - Timeline</title>
<link>https://www.histo.cat//Decat-dicci-Corominas-Timeline/%26</link>
<pubDate>Sat, 18 Apr 2026 05:14:39 +0100</pubDate>
<category>tools</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//Decat-dicci-Corominas-Timeline</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>https://code.intergrid.cat/diccionaris/https://decat.iec.cat/https://oncat.iec.catCHRONODIAGRAMShttps://ca.wikipedia.org/wiki/Usuari:Mcapdevila/a/-https://ca.wikipedia.org/wiki/Especial:Cerca_per_prefix/Usuari:Mcapdevila/a/https://www.histo.cat/wiki/tresor/]]></description>
</item>

<item>
<title>Change scroll tabs in Firefox</title>
<link>https://www.histo.cat//Change-scroll-tabs-in-Firefox/%26</link>
<pubDate>Sat, 18 Apr 2026 05:14:39 +0100</pubDate>
<category>Tools</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//Change-scroll-tabs-in-Firefox</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>]]></description>
</item>

<item>
<title>Similar alternatives to Alexa.com</title>
<link>https://www.histo.cat//Similar-alternatives-to-Alexa.com/%26</link>
<pubDate>Sat, 18 Apr 2026 05:14:39 +0100</pubDate>
<category>Tools</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//Similar-alternatives-to-Alexa.com</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>]]></description>
</item>

<item>
<title>Python - install - uti</title>
<link>https://www.histo.cat//Python-install-uti/%26</link>
<pubDate>Sat, 18 Apr 2026 05:14:39 +0100</pubDate>
<category>Python</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//Python-install-uti</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>]]></description>
</item>

<item>
<title>ReverberaciÃ³</title>
<link>https://www.histo.cat//Reverberacio/%26</link>
<pubDate>Sat, 18 Apr 2026 05:14:39 +0100</pubDate>
<category>Acoustics</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//Reverberacio</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>]]></description>
</item>

<item>
<title>La Ciotat</title>
<link>https://www.histo.cat//La-Ciotat/%26</link>
<pubDate>Sat, 18 Apr 2026 05:14:39 +0100</pubDate>
<category>Articles</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//La-Ciotat</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_260412092038173.jpg' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>]]></description>
</item>

<item>
<title>Els D'aragona de VenÃ¨cia</title>
<link>https://www.histo.cat//Els-D%27aragona-de-Venecia/%26</link>
<pubDate>Sat, 18 Apr 2026 05:14:39 +0100</pubDate>
<category>Articles</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//Els-D%27aragona-de-Venecia</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>L'escut amb quatre pals (o barres) que es troba a l'Arsenal de Ven&egrave;cia pertany a la fam&iacute;lia Aragonesi (o Aragona), una branca de la noblesa veneciana d'origen catalano-aragon&egrave;s.
L'escut de la fam&iacute;lia Venier, una de les m&eacute;s il&middot;lustres de Ven&egrave;cia (que va donar diversos Dogos, com Sebastiano Venier, vencedor a Lepant), t&eacute; 3 pals rojos sobre fons de plata (o viceversa segons la branca). El fet que aquest en tingui quatre &eacute;s la clau per identificar-lo.
Detalls m&eacute;s rellevants:
1. La Identitat: Fam&iacute;lia Aragona (Ven&egrave;cia)
Encara que pugui semblar estrany trobar les "quatre barres" a Ven&egrave;cia, la fam&iacute;lia Aragona es va establir a la ciutat i va ser agregada al Patriciat Veneci&agrave; (la noblesa amb dret a vot al Gran Consell). El seu escut &eacute;s una translaci&oacute; directa del senyal reial dels Reis d'Arag&oacute; i Comtes de Barcelona:


Descripci&oacute; her&agrave;ldica: En camper d'or, quatre pals de gules (vermells).


2. Per qu&egrave; &eacute;s a l'Arsenal?
L'Arsenal de Ven&egrave;cia era el cor del poder militar de la Seren&iacute;ssima. Molts dels escuts que hi ha gravats en pedra a les seves muralles, portalades (com la Porta Magna) o edificis interns corresponen a:


Membres del Magistrato all'Arsenale: Els nobles encarregats de gestionar la producci&oacute; de galeres i l'armament.


Capitans o Provveditori: Que van finan&ccedil;ar o supervisar obres espec&iacute;fiques dins del complex.


3. Difer&egrave;ncia amb els Venier
Per no confondre'ls, &eacute;s &uacute;til recordar aquesta comparativa:





 

Fam&iacute;liaEscutOrigen / Context

 


Venier
3 pals
Fam&iacute;lia aut&ograve;ctona veneciana molt poderosa.


Aragona
4 pals
Nobles d'origen extern integrats a la Rep&uacute;blica.







-----
&Eacute;s normal que no estiguin a la llista de la Wikipedia italiana, perqu&egrave; aquesta llista est&agrave; enfocada gaireb&eacute; exclusivament a la dinastia reial (els Trast&agrave;mara i el Casal de Barcelona) o a grans llinatges feudals del sud d'It&agrave;lia (N&agrave;pols i Sic&iacute;lia).
La fam&iacute;lia Aragona de Ven&egrave;cia (de vegades anomenada d'Aragona o Aragonese) era una branca que, tot i reivindicar el seu lligam amb la casa reial, funcionava com a part de la noblesa patr&iacute;cia de la Rep&uacute;blica de Ven&egrave;cia. Van ser agregats al Maggior Consiglio (el cos sobir&agrave; de Ven&egrave;cia) l'any 1381, durant la Guerra de Chioggia, com a recompensa pel seu suport econ&ograve;mic i militar a la Rep&uacute;blica.
Aqu&iacute; tens els detalls d'aquesta branca espec&iacute;fica:
1. Per qu&egrave; tenen 4 pals i no 3 (com els Venier)?
L'escut que has vist a l'Arsenal amb 4 pals &eacute;s el senyal reial d'Arag&oacute;. La fam&iacute;lia veneciana el portava amb orgull per marcar el seu origen "estranger" il&middot;lustre. Els Venier, en canvi, s&oacute;n una fam&iacute;lia aut&ograve;ctona veneciana i el seu escut de 3 pals &eacute;s d'una tradici&oacute; her&agrave;ldica diferent, malgrat la semblan&ccedil;a visual.
2. Personatges clau dels Aragona a Ven&egrave;cia
Aquests s&oacute;n els noms que realment hauries de buscar en els arxius venecians (com el Libro d'Oro de la noblesa):


Federico d'Aragona (el fundador): S'estableix a Ven&egrave;cia i &eacute;s el qui aconsegueix que la fam&iacute;lia sigui reconeguda com a "nobles venecians" el 1381.


Giacomo d'Aragona: Apareix en documents del segle XV com a oficial de la Rep&uacute;blica.


Francesco d'Aragona: Va ser un dels membres que va ocupar c&agrave;rrecs dins de l'Arsenal o en magistratures mar&iacute;times. Molts escuts de l'Arsenal corresponen a nobles que servien com a Provveditori all'Arsenale (una mena de comissaris o administradors).


3. On trobar-los?
Per trobar informaci&oacute; sobre ells, no has de buscar "Reis d'Arag&oacute;", sin&oacute; Patriciat Veneci&agrave; (Patriziato Veneziano). Les fonts m&eacute;s fiables s&oacute;n:


Casimir Freschot: La Nobilt&agrave; Veneta (un llibre cl&agrave;ssic del segle XVII on apareixen els llinatges i els seus escuts).


Dizionario Storico-Blasonico: De G.B. di Crollalanza, on s'especifica que els "Aragona di Venezia" porten el mateix escut que els reis d'Arag&oacute;.


4. L'escut de l'Arsenal
L'escut que descrius sol estar situat en llocs on un membre de la fam&iacute;lia va exercir el c&agrave;rrec de "Patron de l'Arsenal". Aquests c&agrave;rrecs eren rotatius i duraven poc temps (normalment 32 mesos), i era costum gravar l'escut del noble que supervisava una millora estructural o una nova construcci&oacute; dins del recinte.

Conclusi&oacute;: No estan a la llista d'it.wiki perqu&egrave; els "Aragona" de Ven&egrave;cia s&oacute;n considerats noblesa urbana veneciana, no sobirans. Per a un veneci&agrave; de l'&egrave;poca, veure les 4 barres era senyal de distinci&oacute; i un recordatori que aquella fam&iacute;lia, tot i ser veneciana de ple dret, venia d'una estirp de reis.]]></description>
</item>

<item>
<title>Windows 11 en un disco MBR?</title>
<link>https://www.histo.cat//Windows-11-en-un-disco-MBR-/%26</link>
<pubDate>Sat, 18 Apr 2026 05:14:39 +0100</pubDate>
<category>USB</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//Windows-11-en-un-disco-MBR-</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>]]></description>
</item>

<item>
<title>Windows 11 utilities</title>
<link>https://www.histo.cat//Windows-11-utilities/%26</link>
<pubDate>Sat, 18 Apr 2026 05:14:39 +0100</pubDate>
<category>USB</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//Windows-11-utilities</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>Aa]]></description>
</item>

<item>
<title>USB - Gigabit Ethernet</title>
<link>https://www.histo.cat//USB-Gigabit-Ethernet/%26</link>
<pubDate>Sat, 18 Apr 2026 05:14:39 +0100</pubDate>
<category>USB</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//USB-Gigabit-Ethernet</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>Con esa configuraci&oacute;n (dos adaptadores USB 3.1 a Ethernet y un cable RJ45 normal), s&iacute; podr&aacute;s transferir archivos y carpetas completas a velocidad de Gigabit Ethernet usando Total Commander.
Te confirmo los detalles y te doy algunas claves para que la configuraci&oacute;n sea sencilla y r&aacute;pida:
Velocidad: Mucho m&aacute;s que USB 2.0


Cable Easy Suite (USB 2.0): Velocidad real de unos 30-40 MB/s (Megabytes por segundo).


Nueva configuraci&oacute;n (Gigabit Ethernet): Velocidad real de unos 110-125 MB/s (limitado por el disco duro y la sobrecarga de red).


La ganancia: Ser&aacute; aproximadamente 3 o 4 veces m&aacute;s r&aacute;pido que tu cable actual. Pasar un disco de 50GB te llevar&aacute; unos 7-8 minutos en lugar de 25-30.


Total Commander 
Tienes  dos maneras de hacer que los PCs se "vean" para que Total Commander  pueda transferir. La opci&oacute;n 1 es la m&aacute;s sencilla si no tienes un router  de por medio:
Opci&oacute;n 1: Conexi&oacute;n Directa (Cable RJ45 Normal)
Al  conectar los dos PCs directamente con el cable, Windows no asignar&aacute; IPs  autom&aacute;ticamente tan r&aacute;pido como con un router. Tendr&aacute;s que hacer un  mini-ajuste manual para que se "vean":


Conecta todo: Adaptador en cada PC, y cable RJ45 entre ellos.


Configura las IPs manualmente (solo una vez):


En el PC1:  Ve a "Configuraci&oacute;n de Red" &gt; "Cambiar opciones del adaptador".  Busca el nuevo adaptador Ethernet (el del adaptador USB). Bot&oacute;n derecho  &gt; "Propiedades" &gt; "Protocolo de Internet versi&oacute;n 4 (TCP/IPv4)".


Marca "Usar la siguiente direcci&oacute;n IP".


IP: 192.168.1.10


M&aacute;scara de subred: 255.255.255.0 (se pondr&aacute; sola al hacer clic).


Puerta de enlace: D&eacute;jalo vac&iacute;o.




En el PC2: Haz lo mismo, pero con una IP diferente:


IP: 192.168.1.11


M&aacute;scara de subred: 255.255.255.0






Comparte la carpeta: En el PC de origen, haz clic derecho en la carpeta que quieres  transferir &gt; "Propiedades" &gt; "Compartir" &gt; "Uso compartido  avanzado" &gt; Marca "Compartir esta carpeta". Da permisos de  "Lectura/Escritura" a "Todos".


En Total Commander:


En el PC de destino, en la barra de direcciones de Total Commander, escribe: \192.168.1.10 (la IP del otro PC).


Ver&aacute;s  las carpetas compartidas y podr&aacute;s copiar y pegar archivos como si  fueran locales. Total Commander gestionar&aacute; la cola, los errores y la  integridad perfectamente.




Opci&oacute;n 2: Con un Switch/Router (a&uacute;n m&aacute;s f&aacute;cil)
Si  en casa tienes un switch o un router con puertos libres, simplemente  enchufa ambos adaptadores y los cables al router. Windows (si la red  est&aacute; configurada como "Privada" o "Dom&eacute;stica") suele descubrir los  equipos autom&aacute;ticamente. En Total Commander, podr&iacute;as acceder  directamente desde "Mis sitios de red" o usando la IP.]]></description>
</item>

<item>
<title>MyHeritage</title>
<link>https://www.histo.cat//MyHeritage/%26</link>
<pubDate>Sat, 18 Apr 2026 05:14:39 +0100</pubDate>
<category>Articles</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//MyHeritage</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_260317173254269.png' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>MyHeritage &eacute;s una plataforma  digital dedicada a la investigaci&oacute; de la hist&ograve;ria familiar que combina  la construcci&oacute; d'arbres geneal&ograve;gics, la cerca en arxius hist&ograve;rics i  l'an&agrave;lisi d'ADN per ajudar-te a descobrir els teus or&iacute;gens i connectar  amb parents .
Qu&egrave; pots fer a MyHeritage?
La plataforma ofereix un conjunt d'eines que et permeten explorar la teva her&egrave;ncia familiar de diverses maneres:


Construir el teu arbre geneal&ograve;gic:  Pots comen&ccedil;ar creant el teu propi arbre familiar de manera gratu&iuml;ta. Un  cop hagis introdu&iuml;t alguns noms, la tecnologia de la plataforma pot  trobar autom&agrave;ticament coincid&egrave;ncies amb altres arbres i documents  hist&ograve;rics per ajudar-te a ampliar-lo i descobrir nous parents .


Descobrir parents i or&iacute;gens amb l'ADN:  MyHeritage ofereix un test d'ADN que consisteix en una senzilla mostra  de la mucosa de la galta. Aquest test analitza el teu ADN per:


Estimar el teu origen &egrave;tnic: Et proporciona un desglossament de les regions geogr&agrave;fiques d'on provenen els teus avantpassats .


Trobar-te parents nous:  Et connecta amb persones que comparteixen segments d'ADN amb tu, cosa  que pot portar al descobriment de familiars que no sabies que existien .




Explorar milers de milions de registres hist&ograve;rics:  La plataforma disposa d'una base de dades enorme amb m&eacute;s de 37 mil  milions de registres hist&ograve;rics de tot el m&oacute;n, com ara certificats de  naixement, matrimoni i defunci&oacute;, censos, llistes de passatgers i diaris  antics. Pots cercar en aquests documents per trobar informaci&oacute; concreta  sobre els teus avantpassats .


Donar vida a fotos antigues amb IA:  MyHeritage incorpora eines basades en intel&middot;lig&egrave;ncia artificial per  restaurar i millorar fotografies familiars. Pots acolorir imatges en  blanc i negre, millorar-ne la nitidesa i fins i tot animar els rostres amb la famosa funci&oacute; Deep Nostalgia&trade;, que crea una breu seq&uuml;&egrave;ncia v&iacute;deo per fer que els teus avantpassats "cobrin vida" .


Una mica d'hist&ograve;ria i abast
MyHeritage  va ser fundada l'any 2003 per Gilad Japhet, que va comen&ccedil;ar el projecte  com una startup des de casa seva. Amb els anys, ha crescut fins a  convertir-se en una empresa global amb un equip de m&eacute;s de 500 persones, i  la seva comunitat d'usuaris s'est&eacute;n per tot el m&oacute;n .
Actualment, la plataforma ofereix els seus serveis en 42 idiomes i compta amb una base de dades d'ADN de m&eacute;s de 10 milions de persones, cosa que augmenta les possibilitats de trobar coincid&egrave;ncies gen&egrave;tiques .
Per comen&ccedil;ar


Pots registrar-te gratu&iuml;tament al seu lloc web o baixar l'aplicaci&oacute; m&ograve;bil per comen&ccedil;ar a construir el teu arbre geneal&ograve;gic .


Algunes  funcions, com la construcci&oacute; b&agrave;sica de l'arbre, s&oacute;n gratu&iuml;tes, per&ograve; per  accedir a tots els registres hist&ograve;rics o obtenir resultats detallats de  l'ADN, es requereix una subscripci&oacute; de pagament o la compra del kit  d'ADN .


En  resum, MyHeritage &eacute;s una eina que et permet convertir la investigaci&oacute;  dels teus avantpassats en una experi&egrave;ncia interactiva i din&agrave;mica, ja  sigui buscant en documents antics, descobrint parents a trav&eacute;s de l'ADN o  veient com les fotos dels teus besavis cobren vida.]]></description>
</item>

<item>
<title>Find my iphone</title>
<link>https://www.histo.cat//Find-my-iphone/%26</link>
<pubDate>Sat, 18 Apr 2026 05:14:39 +0100</pubDate>
<category>iphone</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//Find-my-iphone</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>]]></description>
</item>

<item>
<title>Localizar mi iPhone</title>
<link>https://www.histo.cat//Localizar-mi-iPhone/%26</link>
<pubDate>Sat, 18 Apr 2026 05:14:39 +0100</pubDate>
<category>iphone</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//Localizar-mi-iPhone</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>La posibilidad de localizar el iPhone est&aacute; integrada en el propio sistema del iPhone y permite localizarlo, adem&aacute;s de enviar mensajes al iPhone con un n&uacute;mero de contacto para devolverlo. Y adem&aacute;s, puede bloquearse o borrarse de forma remota, por si acaso. Para ello, el propietario debe tener una cuenta de iCloud y haber configurado el tel&eacute;fono para que env&iacute;e continuamente su ubicaci&oacute;n a iCloud. Tambi&eacute;n puedes enviar un tono de alarma al tel&eacute;fono desde iCloud. Si no, puedes contactar directamente con Apple.Lista de comprobaci&oacute;n de medidas de seguridad a seguir si tu dispositivo est&aacute; desaparecido actualmente
Hotmail/Outlook no puede rastrear la ubicaci&oacute;n de un iPhone. El "Buscar mi dispositivo" de Microsoft solo funciona para ordenadores y tabletas con Windows.Para encontrar tu iPhone, debes usar el sistema de Apple:Ve a iCloud.com/find.Inicia sesi&oacute;n con tu Apple ID (no con tu contrase&ntilde;a de Hotmail).Si solo tienes tu cuenta de Hotmail en el tel&eacute;fono y nunca configuras un Apple ID o "Buscar mi iPhone", lamentablemente no hay forma de rastrearlo a trav&eacute;s de la app de Outlook.&iquest;Quieres que te ayude a cerrar sesi&oacute;n remotamente en tu cuenta de Hotmail en ese iPhone para proteger tus correos electr&oacute;nicos?.....Como no puedes rastrear el iPhone a trav&eacute;s de Hotmail, lo mejor que puedes hacer ahora mismo es cerrar sesi&oacute;n remotamente de tu cuenta en ese dispositivo. Esto garantiza que, incluso si alguien tiene el tel&eacute;fono, no podr&aacute; leer tus correos ni acceder a tus contactos.Aqu&iacute; tienes las dos mejores formas de hacerlo desde un ordenador u otro tel&eacute;fono:Opci&oacute;n 1: La opci&oacute;n nuclear de "Cerrar sesi&oacute;n en todas partes"Esta es la forma m&aacute;s r&aacute;pida de eliminar todos los dispositivos (incluido el iPhone perdido) de tu cuenta.Ve a la p&aacute;gina de Seguridad Avanzada de Microsoft.Despl&aacute;zate hacia abajo hasta la secci&oacute;n llamada Desconectarme de la Salida.Haz clic en Desconectarme.Nota: Puede tardar hasta 24 horas en arrancar completamente el dispositivo, pero normalmente empieza a funcionar mucho antes. Esto tambi&eacute;n te desconectar&aacute; de la sesi&oacute;n actual, as&iacute; que tendr&aacute;s que volver a iniciar sesi&oacute;n.Opci&oacute;n 2: Eliminar la "Asociaci&oacute;n"con el iPhone. Esto est&aacute; dirigido espec&iacute;ficamente a dispositivos m&oacute;viles sincronizados con tu bandeja de entrada.Inicia sesi&oacute;n en Outlook.com desde un navegador web.Haz clic en Configuraci&oacute;n (icono de engranaje) en la esquina superior derecha.Ve a General &gt; Dispositivos M&oacute;viles.Busca tu iPhone en la lista, haz clic en Eliminar (icono de papelera o menos) y confirma.Un consejo fundamental:Si te preocupan tus datos, cambia tu contrase&ntilde;a de Hotmail inmediatamente. Esta es la forma m&aacute;s eficaz de bloquear que el iPhone descargue nuevos correos, incluso si el comando "Cerrar sesi&oacute;n" a&uacute;n no ha terminado de procesarse.&iquest;Quieres que te explique c&oacute;mo cambiar tu contrase&ntilde;a o configurar la autenticaci&oacute;n en dos pasos para mayor seguridad?....Proteger tu cuenta es una decisi&oacute;n inteligente, especialmente despu&eacute;s de perder un dispositivo. Como tu cuenta de Hotmail es una cuenta de Microsoft, gestionar&aacute;s todo a trav&eacute;s del panel de seguridad de Microsoft.1. C&oacute;mo cambiar tu contrase&ntilde;aActualizar tu contrase&ntilde;a es la forma m&aacute;s inmediata de bloquear que el iPhone perdido sincronice nuevos datos.Ve a account.microsoft.com/security e inicia sesi&oacute;n.Selecciona Seguridad con contrase&ntilde;a o Cambiar mi contrase&ntilde;a. Probablementete pedir&aacute;n que verifiques tu identidad (mediante un c&oacute;digo enviado a un correo electr&oacute;nico o n&uacute;mero de tel&eacute;fono de respaldo).Introduce tu contrase&ntilde;a actual y luego tu nueva contrase&ntilde;a. Consejoprofesional: marca la casilla que dice "Haz que cambie mi contrase&ntilde;a cada 72 d&iacute;as" si quieres estar m&aacute;s vigilante, aunque una contrase&ntilde;a fuerte y &uacute;nica suele ser suficiente.Haz clic en Guardar.2. C&oacute;mo configurar la autenticaci&oacute;n en dos pasos (2FA)Esto a&ntilde;ade una segunda capa de protecci&oacute;n. Aunque alguien adivine tu contrase&ntilde;a, no puede entrar sin un c&oacute;digo de tu posesi&oacute;n f&iacute;sica.En la misma p&aacute;gina de Seguridad, selecciona Opciones de seguridad avanzadas.Busca la secci&oacute;n Seguridad adicional y encuentra los Two-sVerificaci&oacute;n TEP.Haz clic en Activar y sigue las indicaciones.Elige tu m&eacute;todo de copia de seguridad:Microsoft Authenticator App (Recomendado): La forma m&aacute;s segura. Apruebas los inicios de sesi&oacute;n con un toque en otro tel&eacute;fono.Mensaje/SMS: Se env&iacute;a un c&oacute;digo a tu n&uacute;mero de tel&eacute;fono.Correo electr&oacute;nico: Se env&iacute;a un c&oacute;digo a una direcci&oacute;n de correo secundaria.[! IMPORTANTE]Cuando activas la 2FA, Microsoft te dar&aacute; un c&oacute;digo de recuperaci&oacute;n. Apunta esto y gu&aacute;rdalo en un lugar seguro (no en tu ordenador). Si alguna vez pierdes el tel&eacute;fono y olvidas la contrase&ntilde;a, este c&oacute;digo es la &uacute;nica forma de volver a entrar en tu cuenta.3. Una comprobaci&oacute;nr&aacute;pida de seguridad Mientras est&aacute;s en las opciones avanzadas de seguridad, despl&aacute;zate hacia abajo para desconectarme. Al hacer clic en esto, cerrar&aacute;s tu cuenta de todos los dispositivos, aplicaciones y navegadores en un plazo de 24 horas. Es un gran "bot&oacute;n de reinicio" para un dispositivo perdido.&iquest;Quieres que te ayude a crear un formato de contrase&ntilde;a fuerte y memorable que sea dif&iacute;cil de adivinar para los hackers?...&iexcl;De nada! Me alegro de que hayamos podido asegurar y asegurar tu cuenta. Siempre es un poco un dolor de cabeza cuando desaparece un tel&eacute;fono, pero has tomado las medidas correctas para mantener tu informaci&oacute;n personal a salvo.Como ya tienes todo controlado con la seguridad de Outlook, recuerda revisar iCloud.com/find una &uacute;ltima vez si a&uacute;n no lo has hecho; a veces esos dispositivos aparecen en los sitios m&aacute;s inesperados (&iexcl;como entre cojines del sof&aacute;!).&iquest;Hay algo m&aacute;s, relacionado con tu tecnolog&iacute;a o de otro tipo, en lo que pueda ayudarte hoy?__________________Microsoft ofrece un servicio similar llamado Buscar mi dispositivo.Aunque la versi&oacute;n de Google es est&aacute;ndar para Android, la herramienta de Microsoft rastrea principalmente dispositivos Windows (port&aacute;tiles, tabletas y antiguos Windows Phones) vinculados a tu cuenta de Hotmail o Outlook.C&oacute;mo usarlo:Ve a account.microsoft.com/devices.Inicia sesi&oacute;n con tus credenciales de Hotmail/Outlook.Selecciona la pesta&ntilde;a Buscar mi dispositivo.Elige tu dispositivo y haz clic en Buscar para ver su ubicaci&oacute;n en un mapa.Nota importante:Si usas un Android o iPhone con la app Outlook, Microsoft generalmente no puede rastrear la ubicaci&oacute;n GPS del tel&eacute;fono como hacen Google o Apple. Para eso, debes usar:Android: google.com/android/findiPhone: icloud.com/find&iquest;Quieres que te ayude a configurar el seguimiento para un dispositivo espec&iacute;fico?......Para rastrear un dispositivo a trav&eacute;s de Microsoft, aseg&uacute;rate de tener un port&aacute;til o tablet con Windows vinculado a tu cuenta.Pasos para activar el seguimientoEn tu dispositivo Windows, ve a Configuraci&oacute;n &gt; Privacidad y seguridad &gt; Buscar mi dispositivo.Activa el interruptor en Activado.Aseg&uacute;rate de que los servicios de localizaci&oacute;n tambi&eacute;n est&eacute;n activados en tus ajustes de privacidad.Para encontrarlo m&aacute;s adelante, visita account.microsoft.com/devices desde cualquier navegador.Inicia sesi&oacute;n con tu correo de Hotmail/Outlook.Haz clic en Buscar mi dispositivo junto al hardware que mencionas.]]></description>
</item>

<item>
<title>InvasiÃ³ musulmana</title>
<link>https://www.histo.cat//Invasio-musulmana/%26</link>
<pubDate>Sat, 18 Apr 2026 05:14:39 +0100</pubDate>
<category>Articles</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//Invasio-musulmana</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>]]></description>
</item>

<item>
<title>VisiÃ³ Global de Starlink</title>
<link>https://www.histo.cat//Visio-Global-de-Starlink/%26</link>
<pubDate>Sat, 18 Apr 2026 05:14:39 +0100</pubDate>
<category>Articles</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//Visio-Global-de-Starlink</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_260215121551460.jpg' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>Visi&oacute; Global T&egrave;cnica:&nbsp;Amb matisos importants. Starlink ha desplegat una tecnologia espec&iacute;fica anomenada
Aqu&iacute; tens els detalls t&egrave;cnics sobre com funciona i les freq&uuml;&egrave;ncies que utilitza:
1. Connexi&oacute; directa vs. Transceptors


Connexi&oacute; Directa (Direct to Cell): Els m&ograve;bils LTE est&agrave;ndard es poden connectar directament als sat&egrave;l&middot;lits de nova generaci&oacute; de Starlink (v2 Mini i v3). El sat&egrave;l&middot;lit actua com una "torre de telefonia a l'espai".


Maquinari: No cal cap xip especial ni cap accessori. Qualsevol tel&egrave;fon amb capacitat 4G/LTE pot captar el senyal, ja que el sat&egrave;l&middot;lit utilitza protocols de telefonia m&ograve;bil est&agrave;ndard en lloc de protocols propietaris de sat&egrave;l&middot;lit.


2. Freq&uuml;&egrave;ncies de treball
A difer&egrave;ncia de l'Internet de banda ampla de Starlink (que usa les bandes Ku i Ka, entre 10 GHz i 40 GHz), el servei per a m&ograve;bils utilitza l'espectre de telefonia terrestre:


Banda de freq&uuml;&egrave;ncia: Utilitza principalment la banda de 1.9 GHz (espec&iacute;ficament bandes al voltant dels 1910-1915 MHz per a la pujada i 1990-1995 MHz per a la baixada en col&middot;laboraci&oacute; amb operadors com T-Mobile).


Acords locals: Starlink no t&eacute; una freq&uuml;&egrave;ncia "universal" per a m&ograve;bils; lloga l'espectre d'operadors nacionals (com T-Mobile als EUA, Rogers al Canad&agrave; o Entel a Xile) per emetre des de l'espai en les mateixes freq&uuml;&egrave;ncies que aquests operadors usen a terra.


3. Capacitats actuals (Febrer 2026)
Tot i que la tecnologia ja &eacute;s operativa, hi ha limitacions segons el tipus de servei:


Missatges de text (SMS): &Eacute;s el servei m&eacute;s estable i el primer que es va desplegar massivament per a emerg&egrave;ncies en zones sense cobertura.


Veu i Dades (4G): L'any 2026, la xarxa ja permet trucades de veu i navegaci&oacute; b&agrave;sica per internet, per&ograve; amb velocitats molt m&eacute;s redu&iuml;des que les que s'obtenen amb una antena fixa (el fitxer starlink_vs_fiber.md es refereix a la velocitat amb antena; la connexi&oacute; directa al m&ograve;bil &eacute;s molt m&eacute;s lenta, sovint al voltant dels 2-10 Mbps per cel&middot;la).


Resum t&egrave;cnic


Fa falta antena extra? No per a missatges i veu b&agrave;sica. S&iacute; per a internet d'alta velocitat (400 Mbps+).


Freq&uuml;&egrave;ncia: Banda LTE comercial (normalment al voltant dels 1.9 GHz / Banda 2 o 25).


Tecnologia del sat&egrave;l&middot;lit: Utilitzen antenes phased array extremadament grans i sensibles per poder "escoltar" el senyal feble d'un m&ograve;bil des de l'&ograve;rbita baixa (LEO).


Starlink (Edici&oacute; 2026)
Aquesta taula resumeix les capacitats operatives de la xarxa de sat&egrave;l&middot;lits de SpaceX, desgranant les freq&uuml;&egrave;ncies, l'ample de banda i els requisits de maquinari per a cada tipus de servei.




Caracter&iacute;stica

Starlink Banda Ampla (Antena)

Starlink Direct to Cell (M&ograve;bil)




Maquinari Requerit


Antena Phased Array (Performance Kit)


Cap (M&ograve;bil 4G/LTE est&agrave;ndard)




Freq&uuml;&egrave;ncies de Treball


Bandes Ku i Ka (10.7 - 14.5 GHz / 27 - 40 GHz)


Banda 1.9 GHz (Espectre LTE terrestre llogat)




Velocitat de Baixada


400 Mbps - 1 Gbps


2 Mbps - 10 Mbps (per cel&middot;la)




Lat&egrave;ncia


25 - 60 ms


Variable (similar a roaming internacional)




Tipus de Senyal


Propietari de SpaceX (altament dirigit)


Est&agrave;ndard 4G/LTE (el sat&egrave;l&middot;lit actua com a torre)




Capacitat Sat&egrave;l&middot;lit


~1 Tbps (Sat&egrave;l&middot;lits v2.0 / v3.0)


Compartit per milers de dispositius




Serveis Principals


Streaming 4K, Gaming, Teletreball


SMS, Veu i Dades b&agrave;siques d'emerg&egrave;ncia




Cobertura


Global (amb visi&oacute; clara del cel)


Global (fins i tot sense infraestructures de terra)




Detalls sobre l'Espectre "Direct to Cell"
L'&egrave;xit de la connexi&oacute; directa rau en l'&uacute;s de l'espectre de r&agrave;dio ja existent per a la telefonia m&ograve;bil:


Sense Modificacions: El m&ograve;bil "creu" que est&agrave; connectat a una torre de telefonia convencional.


Freq&uuml;&egrave;ncia Clau: S'utilitza la Banda 2 (1900 MHz) o similars segons el pa&iacute;s, gr&agrave;cies a acords amb operadors locals (com T-Mobile o similars).


Antenes del Sat&egrave;l&middot;lit: Els sat&egrave;l&middot;lits disposen d'antenes gegants de 5-7 metres per poder captar el senyal tan feble que emet un tel&egrave;fon m&ograve;bil des de la terra.


Evoluci&oacute; de l'Ample de Banda
Mentre que la fibra &ograve;ptica treballa en el rang dels Terabits per segon gr&agrave;cies al pols de llum en medi f&iacute;sic, Starlink est&agrave; limitat per la f&iacute;sica de les ones de r&agrave;dio i l'atenuaci&oacute; atmosf&egrave;rica, motiu pel qual la xarxa es segmenta en "cel&middot;les" geogr&agrave;fiques per no saturar l'espectre disponible.]]></description>
</item>

<item>
<title>La Lenta Victoria del CatalÃ¡n escrito sobre el LatÃ­n</title>
<link>https://www.histo.cat//La-Lenta-Victoria-del-Catalan-escrito-sobre-el-Latin/%26</link>
<pubDate>Sat, 18 Apr 2026 05:14:39 +0100</pubDate>
<category>Articles</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//La-Lenta-Victoria-del-Catalan-escrito-sobre-el-Latin</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>El Nacimiento de una Lengua Escrita: La Lenta Victoria del Catal&aacute;n sobre el Lat&iacute;n
El Escenario Hist&oacute;rico y Ling&uuml;&iacute;stico
A finales del siglo X, los condados catalanes, ya con una marcada independencia de facto del poder franco, hab&iacute;an forjado una identidad pol&iacute;tica propia.  Paralelamente, en las plazas, los campos y los hogares, el pueblo  llevaba siglos moldeando una lengua vern&aacute;cula: el catal&aacute;n, fruto de una  evoluci&oacute;n peculiar del lat&iacute;n vulgar, enriquecida con sustratos  prerromanos, superestratos germ&aacute;nicos (visigodos) y, cada vez m&aacute;s, con  el adstrato &aacute;rabe de la vecina Al-&Aacute;ndalus.
Sin embargo, exist&iacute;a una dicotom&iacute;a profunda: la "diglosia".  El lat&iacute;n, aunque ya era una lengua muerta para la inmensa mayor&iacute;a de la  poblaci&oacute;n, manten&iacute;a un monopolio absoluto en todos los &aacute;mbitos de  prestigio: era la lengua de Dios (la liturgia), del Derecho (los fueros y  documentos), del poder (las cr&oacute;nicas) y del saber (la incipiente  cultura escrita). Era el c&oacute;digo de una &eacute;lite eclesi&aacute;stica y nobiliaria.  El catal&aacute;n era la lengua de la oralidad, de la vida cotidiana, pero  carec&iacute;a de auctoritas (autoridad) para ser fijado en pergamino.
El cambio, como bien se&ntilde;alas, no fue una revoluci&oacute;n, sino una infiltraci&oacute;n progresiva.  Los primeros escribanos, notarios y monjes que redactaban documentos en  lat&iacute;n se enfrentaban a una realidad pr&aacute;ctica: hab&iacute;a conceptos, nombres  de lugares, relaciones feudales y t&eacute;rminos jur&iacute;dicos locales que el  lat&iacute;n cl&aacute;sico no pod&iacute;a expresar con exactitud. &iquest;C&oacute;mo traducir al lat&iacute;n  la descripci&oacute;n precisa de un lindero entre dos campos en el Vall&egrave;s? &iquest;O  el nombre de una herramienta agr&iacute;cola local? Fue esta necesidad de  precisi&oacute;n legal y administrativa, m&aacute;s que un impulso literario, el motor  inicial de la escritura catalana.
La Fase de "Infiltraci&oacute;n" o Glosario (Siglos X-XI)
Los  documentos de esta &eacute;poca son testigos de una lucha interna en el propio  texto. Podemos imaginar al escribano, formado en lat&iacute;n, dudando ante la  palabra adecuada:


Top&oacute;nimos y Antrop&oacute;nimos: Son los primeros en colarse. "Karla" (&iquest;Querella?), "Sunifredus" (Sunyer), o la descripci&oacute;n "in villa quae dicunt Rivofredo" (en la villa que llaman Ribafrecha) muestran la fon&eacute;tica romance imponi&eacute;ndose sobre la latina.


T&eacute;rminos Jur&iacute;dicos y de Posesi&oacute;n: Palablas como "aprisio" (tierra conquistada y puesta en cultivo), "castl&agrave;" (castell&aacute;n), o "alou" (propiedad libre) son tecnicismos feudales de la realidad catalana que el lat&iacute;n no tiene.


Art&iacute;culos y Preposiciones Contractas: La aparici&oacute;n espont&aacute;nea de "lo", "la", "els" o de construcciones como "del", "al" (de+el, a+el) en medio de una frase latina es la prueba m&aacute;s clara de  que la sintaxis de la mente del escribano ya es catalana. Su pluma  escribe en lat&iacute;n, pero su cerebro piensa en romance.


El Glosario de Bonsom (1011) es un ejemplo paradigm&aacute;tico. No es un texto literario, sino una  herramienta de trabajo. Bonsom, juez, anota al margen de un texto legal  palabras que necesitan aclaraci&oacute;n. Y al escribir "ino&ccedil;entes" con &ccedil;,  est&aacute; haciendo algo revolucionario: est&aacute; inventando, o m&aacute;s bien  reconociendo, un grafema para un sonido romance (la /s/ sorda) que el  lat&iacute;n no ten&iacute;a. Es un acto de conciencia ling&uuml;&iacute;stica pr&aacute;ctica.
El Juramento de Radulf Oriol (1028-1047) da el salto cualitativo. Ya no son palabras sueltas, sino f&oacute;rmulas completas de juramento feudal pronunciadas en romance y transcritas con fidelidad: "De ista ora in antea...". Es la voz viva del vasallo, con su fuerza performativa (el decir es el acto de jurar), que exige ser plasmada en su lengua real para que no  haya ambig&uuml;edad en la promesa. La fidelidad pol&iacute;tica se jura en la  lengua del pueblo, no en la de Cicer&oacute;n.
La Emancipaci&oacute;n: Los Primeros Textos &Iacute;ntegros (Siglo XI)
El paso de las frases sueltas al texto completo es crucial. El "Llibre dels Jutges" (1060-1080) no es una obra original, pero su elecci&oacute;n como primer texto &iacute;ntegro es significativa. Es un c&oacute;digo de leyes.  Traducir el antiguo c&oacute;digo visigodo (vigente) al catal&aacute;n implica hacer  accesible la Ley al conjunto de la sociedad, no solo a los letrados. Es  un acto de soberan&iacute;a y de utilidad p&uacute;blica. La lengua del derecho deja  de ser un arcano.
El Memorial de Greuges de Guitard Isarn (c. 1105) es a&uacute;n m&aacute;s fascinante. Es un documento personal, una queja detallada de  un se&ntilde;or contra su vasallo. El hecho de que se redacte en catal&aacute;n  sugiere que era la lengua de la gesti&oacute;n se&ntilde;orial cotidiana, de las  cuentas, los pleitos y las reclamaciones. Demuestra que el catal&aacute;n hab&iacute;a  alcanzado ya una suficiencia t&eacute;cnica para narrar sucesos complejos, enumerar agravios y exponer argumentos jur&iacute;dicos.
La Consolidaci&oacute;n Literaria y de Poder (Siglos XII-XV)
Con el siglo XII, la diglosia se resquebraja definitivamente.


Las Homil&iacute;as d'Organy&agrave;: Su valor es inmenso. Representan el salto a la esfera religiosa y persuasiva.  Traducir sermones occitanos (lengua prestigiosa de la literatura  trovadoresca) al catal&aacute;n para la predicaci&oacute;n significa reconocer que el  camino hacia la salvaci&oacute;n del alma debe hacerse en la lengua que el  pueblo entiende. Es la consagraci&oacute;n del catal&aacute;n como herramienta para  moldear las conciencias y la moral.


Las "Grandes Cr&oacute;nicas" (XIII-XIV): La obra de Bernat Desclot, Ramon Muntaner y, sobre todo, la Cr&oacute;nica de Jaume I el Conqueridor, escrita supuestamente por &eacute;l mismo ("E n&oacute;s, Jaume... fa&ccedil;am fer lo present libre"), marcan un hito. La historia del reino, sus gestas y su memoria, se escriben en catal&aacute;n. La lengua se convierte en veh&iacute;culo de identidad y glorificaci&oacute;n din&aacute;stica.  No es casualidad que sea el mejor conjunto historiogr&aacute;fico de la Europa  medieval: encontraron en su lengua vern&aacute;cula un instrumento &aacute;gil,  narrativo y potente.


El Encargo Regio de la Biblia (1287): La orden de Alfonso el Franco de traducir la Biblia "in ydioma nostrum" ("a nuestra lengua") es la declaraci&oacute;n pol&iacute;tica definitiva. El catal&aacute;n es la lengua propia de la Corona, equiparable en dignidad al lat&iacute;n para contener la palabra divina.


El Siglo de Oro (XV): La eclosi&oacute;n literaria con autores como Martorell, Roig, Villena y el  profundo Ausi&agrave;s March es la consecuencia natural de todo este proceso.  El catal&aacute;n ya no solo es &uacute;til para leyes, quejas o cr&oacute;nicas; es lo  suficientemente rico, flexible y sublime para construir mundos de  ficci&oacute;n (Tirant), hacer s&aacute;tira social descarnada (Espill), reflexionar sobre la espiritualidad (Vita Christi)  o explorar los abismos del amor y la muerte (March). El hecho de que el  foco cultural fuera Valencia entonces no hace sino demostrar la  vitalidad y expansi&oacute;n de una lengua de &aacute;mbito supra-regional, consolidada como un instrumento de cultura y poder en todo el Mediterr&aacute;neo occidental.


En resumen, el camino del catal&aacute;n escrito fue de la necesidad pr&aacute;ctica (nombrar lo local) a la eficacia jur&iacute;dica (documentar y legislar), de ah&iacute; a la utilidad pastoral (predicar) y al orgullo pol&iacute;tico (narrar la historia del reino), para culminar en la plenitud art&iacute;stica. Fue un triunfo lento, pero total, de la voz viva de un pueblo sobre la autoridad petrificada de una lengua cl&aacute;sica.
La Consolidaci&oacute;n Literaria y de Poder (Siglos XII-XV) y el Ep&iacute;logo de la Imprenta
Con  el siglo XII, la diglosia se resquebraja definitivamente, y el catal&aacute;n  escrito inicia una &eacute;poca de esplendor que culminar&aacute; en el Siglo de Oro  (XV). Este proceso de normalizaci&oacute;n y prestigio encontr&oacute; su prueba de  fuego y su herramienta de masificaci&oacute;n definitiva con un invento  revolucionario: la imprenta de tipos m&oacute;viles.  La llegada de esta tecnolog&iacute;a a la Pen&iacute;nsula Ib&eacute;rica est&aacute;,  curiosamente, vinculada a los primeros impresos en catal&aacute;n y envuelta en  una de las grandes pol&eacute;micas bibliogr&aacute;ficas de Europa.
La Pol&eacute;mica del Primer Incunable: La Gram&agrave;tica de Bartomeu Mates (&iquest;1468?)
Seg&uacute;n su colof&oacute;n, en Barcelona, el 7 de octubre de 1468, el impressor alem&aacute;n Joan Gherlinc termin&oacute; de imprimir un peque&ntilde;o cuaderno en octavo titulado Gram&agrave;tica.  Se trataba de un manual pedag&oacute;gico en lat&iacute;n, obra de Bartomeu Mates,  corregido por Pere Joan Matoses y costeado por Guillem Ros.
Si  esta fecha es aut&eacute;ntica, este incunable ser&iacute;a el primer libro impreso  no solo en la pen&iacute;nsula Ib&eacute;rica, sino incluso antes que las primeras  impresiones de Venecia y Par&iacute;s. Esto situar&iacute;a a Barcelona en la vanguardia absoluta de la difusi&oacute;n de la nueva tecnolog&iacute;a gutenberguiana.
Sin embargo, la dataci&oacute;n ha sido objeto de una intensa y erudita controversia:


Los esc&eacute;pticos (como el gran incunabulista Konrad Haebler en 1923) argumentaban que un  libro tan peque&ntilde;o, con tipograf&iacute;a tan menuda y ciertas caracter&iacute;sticas  t&eacute;cnicas, era imposible para una fecha tan temprana. Para Haebler, la  imprenta lleg&oacute; a Espa&ntilde;a a&ntilde;os m&aacute;s tarde.


Los defensores (como Eudald Canibell o Miquel i Planas) sostienen que los propios  defectos tipogr&aacute;ficos del ejemplar (falta de recursos, espacios en  blanco para capitales dibujadas a mano, erratae) son la prueba de un  taller pionero y aprendiz, el de un joven Gherlinc en 1468, muy distinto  al impressor profesional documentado en 1488. Se&ntilde;alan, adem&aacute;s, que  muchos de los argumentos t&eacute;cnicos en contra se han ido desmoronando al  descubrirse otros incunables europeos cada vez m&aacute;s tempranos.


M&aacute;s all&aacute; de la pol&eacute;mica cronol&oacute;gica, el hecho de que el primer impreso disputado en la pen&iacute;nsula sea un manual para ense&ntilde;ar lat&iacute;n desde Barcelona es significativo. Muestra el papel de la Corona de  Arag&oacute;n como puerta de entrada de la cultura renacentista y la nueva  tecnolog&iacute;a, a&uacute;n al servicio de la lengua cl&aacute;sica. No obstante, la  imprenta pronto se pondr&iacute;a al servicio de la lengua vern&aacute;cula.
El Hito Lexicogr&aacute;fico: El Liber Elegantiarum de Joan Esteve (Venecia, 1489)
Poco despu&eacute;s, aparece una obra capital para la historia de la lengua catalana/valenciana: el Liber Elegantiarum, del notario valenciano Joan Esteve (Johannes Stephanus).  Impreso en Venecia en 1489, es un repertorio de palabras y frases  concebido para la ense&ntilde;anza del lat&iacute;n, pero con una metodolog&iacute;a  innovadora: parte de frases en valenciano para ofrecer su equivalente culto en lat&iacute;n.
Su importancia es triple:


Es el primer diccionario propiamente dicho de una lengua romance peninsular. Aunque obras como las glosas marginales de Ausi&agrave;s March ("vocablos escurs") son anteriores, el Liber Elegantiarum es una obra lexicogr&aacute;fica sistem&aacute;tica y dedicada. Su dedicatoria est&aacute;  fechada en 1472, lo que, de ser fiable, lo adelantar&iacute;a incluso al  diccionario lat&iacute;n-franc&eacute;s de Louis Cruse (1487) y al de Nebrija (1492).


Reivindica el valenciano como lengua de base para el aprendizaje. Al usar el romance como punto de partida para llegar al lat&iacute;n, le  otorga una dignidad pedag&oacute;gica y lo reconoce como la lengua mental de  los estudiantes.


Refleja el esp&iacute;ritu humanista. Joan Esteve se nutre de fuentes italianas renacentistas como Lorenzo  Valla o Niccol&ograve; Perotti, integrando as&iacute; la cultura catalana-valenciana  en el circuito intelectual europeo m&aacute;s avanzado. La obra, que incluye  frases sat&iacute;ricas e incluso l&uacute;bricas de Poggio Bracciolini, respira un  aire moderno y desprejuiciado.


Conclusi&oacute;n: De la Infiltraci&oacute;n a la Fijaci&oacute;n Impresa
El  viaje del catal&aacute;n escrito, que comenz&oacute; con la t&iacute;mida intrusi&oacute;n de un  top&oacute;nimo en un pergamino del siglo X, culmina en el siglo XV con su  consagraci&oacute;n como lengua de una literatura brillante y,  significativamente, como objeto de estudio y fijaci&oacute;n lexicogr&aacute;fica gracias a la imprenta.
La pol&eacute;mica sobre la Gram&agrave;tica de Mates y la existencia del Liber Elegantiarum ilustran perfectamente esta etapa final:


La imprenta, la tecnolog&iacute;a que democratizar&iacute;a el saber, llega (o discute su llegada) primero a un centro cultural din&aacute;mico como Barcelona.


Su  primer uso es para fijar el lat&iacute;n, pero muy pronto se emplea para  legitimar y estudiar la lengua vern&aacute;cula, como demuestra el diccionario  de Esteve.


Esto ocurre en paralelo al Siglo de Oro literario (Martorell, Roig, March, Villena), donde el catal&aacute;n alcanza su m&aacute;xima expresi&oacute;n art&iacute;stica.


As&iacute;,  el catal&aacute;n no solo venci&oacute; al lat&iacute;n en los campos de batalla de la  oralidad, el derecho, la predicaci&oacute;n y la literatura, sino que, en el  alba de la Edad Moderna, estaba perfectamente posicionado para afrontar  el nuevo reto de la cultura impresa,  con obras que buscaban tanto ense&ntilde;ar desde &eacute;l como estudiarlo y  definirlo a &eacute;l mismo. Su trayecto, de la glosa marginal al diccionario,  es el de una lengua que hab&iacute;a conquistado, plenamente, su lugar en el  mundo.]]></description>
</item>

<item>
<title>La RevoluciÃ³n IslÃ¡mica en Occidente - Falsa invasiÃ³n</title>
<link>https://www.histo.cat//La-Revolucion-Islamica-en-Occidente-Falsa-invasion/%26</link>
<pubDate>Sat, 18 Apr 2026 05:14:39 +0100</pubDate>
<category>Andalus</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//La-Revolucion-Islamica-en-Occidente-Falsa-invasion</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_260203012820395.jpg' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>]]></description>
</item>

<item>
<title>Back pain: To live longer don't do extreme exercise</title>
<link>https://www.histo.cat//Back-pain-To-live-longer-don%27t-do-extreme-exercise/%26</link>
<pubDate>Sat, 18 Apr 2026 05:14:39 +0100</pubDate>
<category>Medecine</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//Back-pain-To-live-longer-don%27t-do-extreme-exercise</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>]]></description>
</item>

<item>
<title>La mÃºsica i la immigraciÃ³ occitana a Catalunya</title>
<link>https://www.histo.cat//La-musica-i-la-immigracio-occitana-a-Catalunya/%26</link>
<pubDate>Sat, 18 Apr 2026 05:14:39 +0100</pubDate>
<category>Articles</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//La-musica-i-la-immigracio-occitana-a-Catalunya</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>La immigraci&oacute; occitana a  Catalunya durant el segle XVI &eacute;s un fenomen ben documentat per&ograve; no  sempre prou conegut pal gran p&uacute;blic. La confer&egrave;ncia de Manel Capdevila (expert local. historiador vinculat als Pa&iuml;sos  Catalans i estudi&oacute;s de la Catalunya Nord) va posar el focus en un aspecte concret  i molt ric: la import&agrave;ncia de la m&uacute;sica i  els instruments que van portar l'arribada d'homes occitans a Catalunya durant el segle XVI. Capdevila va seguir la informaci&oacute; aportada per les confer&egrave;ncies de Josep Comajuncosa al Simposi d'Arenys d'Amunt i a la xerrada de la Barceloneta. 
A continuaci&oacute;, desglasso els punts clau d'aquest tema, abordats per en Manel Capdevila:
1. El context migratori: Per qu&egrave; venien?
Durant el segle XVI, van arribar a Catalunya nombrosos immigrants d'Occit&agrave;nia,  per cobrir la manca d'homes que s'havien embarcat en ports catalans cap a les am&egrave;riques (especialment a Barcelona i altres ciutats, per&ograve; tamb&eacute; a zones rurals), nombrosos llauradors, artesans i menestrals des del sud de Fran&ccedil;a, i alguns d'ells van donar origen a cognoms, avui populars a Catalunya, com Gascons, Paitov&iacute;, etc.. Eren coneguts  a Catalunya amb els noms dels seus territoris d'origen, anomenats gen&egrave;ricament  "Occit&agrave;nia" (Gascunya, Llenguadoc, Bearn, Proven&ccedil;a, etc.):


Gascons: De Gascunya.


Peitovins (Peitov&iacute;): Del Poitou.


Llemosins: Del Llemos&iacute;.


Proven&ccedil;als: De Proven&ccedil;a.


A part de la necessitat de cobrir la manca d'homes que s'havien embarcat en ports catalans cap a les am&egrave;riques, hi va haver altres motius que van causar aquest  flux migratori: una crisi econ&ograve;mica a les seves  terres d'origen, l'atractiu d'una Catalunya en recuperaci&oacute; despr&eacute;s de la  Guerra Civil (1462-1472) o la necessitat de m&agrave; d'obra en determinats  sectors.
2. La confer&egrave;ncia de Manel Capdevila: La m&uacute;sica com a element identitari
La tesi central de la xerrada va girar entorn de la idea que aquests immigrants no nom&eacute;s van portar les seves mans per treballar, sin&oacute; tamb&eacute; la seva cultura, i especialment la seva m&uacute;sica. Aquesta arribada va tenir un impacte directe en la vida musical catalana del Renaixement i el Barroc.


Instruments: Van introduir o van popularitzar instruments t&iacute;pics de la tradici&oacute;  occitana. L'instrument per excel&middot;l&egrave;ncia associat a aquests immigrants &eacute;s  la cornamusa (en occit&agrave; bodega, cornamusa; en catal&agrave; tamb&eacute; sac de gemecs), per&ograve; tamb&eacute; altres instruments de vent i corda.


Formacions musicals: Una vegada aqu&iacute;, molts d'aquests m&uacute;sics (professionals o semiprofessionals) van crear cobles o conjunts instrumentals per actuar en festes p&uacute;bliques, balls, cerim&ograve;nies religioses o al servei de les cases nobles.


Repertori compartit: Comajuncosa segurament va remarcar que aquests m&uacute;sics interpretaven el  repertori tradicional occit&agrave;, que ja tenia profundes connexions amb el  catal&agrave;. La frontera pol&iacute;tica no era una frontera cultural. Aquests  immigrants "moderns" del segle XVI actualitzaven i renovaven un flux  constant d'intercanvis que venia des de l'&egrave;poca medieval (trobadors,  joglars).


3. El llegat musical: una tradici&oacute; viva
El fenomen no &eacute;s una an&egrave;cdota del passat. El llegat d'aquesta immigraci&oacute; &eacute;s visible i audible fins avui dia:


La Cobla: L'origen de la cobla catalana moderna, especialment la dels Tres Tombs o la de festa major, est&agrave; directament lligat a aquestes formacions  d'origen occit&agrave;. La instrumentaci&oacute; (cornamusa, flabiol, tarota, sac de  gemecs) &eacute;s testimoni d'aquesta heretgia.


El ball i la dansa: Moltes danses tradicionals catalanes (com les de l'&agrave;rea de la Monta&ntilde;a de Montserrat o les contrap&agrave;s)  comparten melodies, estructures i ritmes amb danses occitanes (branles,  rondeaus). Aquest repertori va ser, en gran part, vehiculat per aquests  m&uacute;sics immigrants.


Repertori compartit: Hi ha melodies que es troben, amb poques variants, a banda i banda dels  Pirineus. La confer&egrave;ncia de Comajuncosa probablement va il&middot;lustrar aix&ograve;  amb exemples sonors. Can&ccedil;ons com "La Filha de Guilhem" o moltes melodies de ball tenen versions tant a Catalunya com a Occit&agrave;nia.


4. Conclusi&oacute;: Un vincle que es renova
Comajuncosa va concloure, segurament, que la immigraci&oacute; occitana del segle XVI va ser un pont cultural vital que va revitalitzar i va refor&ccedil;ar un patrimoni musical com&uacute;. No es tractava d'una influ&egrave;ncia "estranger", sin&oacute; de la reconnexi&oacute; i l'enriquiment d'un espai cultural pirinenc preexistent.
Aquests m&uacute;sics, sovint an&ograve;nims en els documents (citats nom&eacute;s pel seu malnom: "el Gasconet", "el Peitov&iacute;"), van ser agents culturals fonamentals.  Van assegurar que "aquelles can&ccedil;ons que ara compartim amb l'altra banda  dels Pirineus" continuessin sent un patrimoni viu, adaptat i  interpretat per a les noves generacions a Catalunya.
En resum: La confer&egrave;ncia de Manel Capdevila va posar en valor com la immigraci&oacute;  econ&ograve;mica occitana del segle XVI, destapada per les confer&egrave;ncies d'en Josep Comajuncosa, va tenir una dimensi&oacute; cultural  fonamental, especialment en el camp de la m&uacute;sica tradicional, la qual va  configurar de manera decisiva el so i les formacions instrumentals que  avui considerem pr&ograve;pies i tradicionals de Catalunya.]]></description>
</item>

<item>
<title>Far o Tour de signaux</title>
<link>https://www.histo.cat//Far-o-Tour-de-signaux/%26</link>
<pubDate>Sat, 18 Apr 2026 05:14:39 +0100</pubDate>
<category>Farells</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//Far-o-Tour-de-signaux</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>]]></description>
</item>

<item>
<title>Torre de PortopÃ­</title>
<link>https://www.histo.cat//Torre-de-Portopi/%26</link>
<pubDate>Sat, 18 Apr 2026 05:14:39 +0100</pubDate>
<category>Farells</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//Torre-de-Portopi</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>]]></description>
</item>

<item>
<title>Haplogrup E1b1b o E-M215</title>
<link>https://www.histo.cat//Haplogrup-E1b1b-o-E-M215/%26</link>
<pubDate>Sat, 18 Apr 2026 05:14:39 +0100</pubDate>
<category>Articles</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//Haplogrup-E1b1b-o-E-M215</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>]]></description>
</item>

<item>
<title>La pÃ²lvora catalana i les guerres d'itÃ lia</title>
<link>https://www.histo.cat//La-polvora-catalana-i-les-guerres-d%27italia/%26</link>
<pubDate>Sat, 18 Apr 2026 05:14:39 +0100</pubDate>
<category>Articles</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//La-polvora-catalana-i-les-guerres-d%27italia</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>]]></description>
</item>

<item>
<title>FabricaciÃ³ de la pÃ³lvora</title>
<link>https://www.histo.cat//Fabricacio-de-la-polvora/%26</link>
<pubDate>Sat, 18 Apr 2026 05:14:39 +0100</pubDate>
<category>Poudre</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//Fabricacio-de-la-polvora</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_260111183227481.jpg' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>]]></description>
</item>

<item>
<title>Motor de corrent continu amb escombretes</title>
<link>https://www.histo.cat//Motor-de-corrent-continu-amb-escombretes/%26</link>
<pubDate>Sat, 18 Apr 2026 05:14:39 +0100</pubDate>
<category>Articles</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//Motor-de-corrent-continu-amb-escombretes</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>]]></description>
</item>

<item>
<title>ChÃ¢teau de Madrid</title>
<link>https://www.histo.cat//Ch-acirc%3Bteau-de-Madrid/%26</link>
<pubDate>Sat, 18 Apr 2026 05:14:39 +0100</pubDate>
<category>Investiga</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//Ch-acirc%3Bteau-de-Madrid</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_260106002258334.jpg' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>]]></description>
</item>

<item>
<title>Glass ionomers application</title>
<link>https://www.histo.cat//Glass-ionomers-application/%26</link>
<pubDate>Sat, 18 Apr 2026 05:14:39 +0100</pubDate>
<category>Dental</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//Glass-ionomers-application</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>]]></description>
</item>

<item>
<title>Cosmetic Dental Bonding</title>
<link>https://www.histo.cat//Cosmetic-Dental-Bonding/%26</link>
<pubDate>Sat, 18 Apr 2026 05:14:39 +0100</pubDate>
<category>Dental</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//Cosmetic-Dental-Bonding</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>]]></description>
</item>

<item>
<title>Monomers and curing technology</title>
<link>https://www.histo.cat//Monomers-and-curing-technology/%26</link>
<pubDate>Sat, 18 Apr 2026 05:14:39 +0100</pubDate>
<category>Dental</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//Monomers-and-curing-technology</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>]]></description>
</item>

<item>
<title>Enhanced Glass Ionomer Cement -ZH- Product Instruction Manual</title>
<link>https://www.histo.cat//Enhanced-Glass-Ionomer-Cement-ZH-Product-Instruction-Manual/%26</link>
<pubDate>Sat, 18 Apr 2026 05:14:39 +0100</pubDate>
<category>Dental</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//Enhanced-Glass-Ionomer-Cement-ZH-Product-Instruction-Manual</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>License Number: Su Food and Drug Administration Medical Device Production Permit 20160061Registration Certificate Number: National Medical Device Approval 20193171719Medical Device Product Technical Requirements Number: National Medical Device Approval 20193171719
Enhanced Glass Ionomer Cement (Type) Product Instruction Manual
I. Scope of Application:Primarily suitable for cavity restoration.
II. Structure and Composition:Silicon oxide, aluminum oxide, sodium fluorosilicate, aluminum phosphate (powder)Acrylic acid-maleic acid copolymer, water (Type I powder)
III. Product Performance:

 

Product NameNet Curing Time (min)Compressive Strength (MPa)Acid Value (mm)

 


Enhanced Glass Ionomer Cement (Type)
1.5~6
&ge;130
&le;0.17



IV. Usage Instructions:


It is recommended to use an agate spatula or plastic spatula on a glass slab for mixing the product.


Operating  environment: Recommended to use at a temperature of (23&plusmn;1)&deg;C and  relative humidity of (50&plusmn;10)%. High temperatures will accelerate the  curing process, shortening working time. If using the product in warmer  conditions, it is recommended to use a cooler glass slab.


Recommended  powder-to-liquid ratio: 100g:0.40g (1 small spoon/drop); Test  powder-to-liquid ratio: 1.00g:0.40g (1 small spoon/drop). The product  should be tested under conditions of (23&plusmn;1)&deg;C and (50&plusmn;10)% relative  humidity.


Powder and liquid mixing rate:


When  mixing, first stir the powder in the bottle, then use a small spoon to  scoop the powder to the brim and level it with a spatula. Pour the  powder onto the mixing pad.


Hold the liquid bottle  vertically, with the nozzle 5mm above the mixing pad, and slowly squeeze  out two drops of liquid. If bubbles appear, gently tap the bottle to  allow the bubbles to rise and leave the nozzle.


Divide  the measured powder into three equal parts. Add the first part to the  liquid and mix within 10 seconds. Add the second part and mix within 15  seconds. Finally, add the third part and mix thoroughly to ensure  uniform consistency.


Total mixing time should be completed within 60 seconds.


Working time: From the start of mixing, should be controlled within 90 seconds.


Net curing time: 1.5~6 minutes.




Before  use, the tooth surface, base, and orthodontic attachments must be  surface-treated, cleaned, disinfected, and dried. Avoid recontamination  with saliva.


In deep cavities, cover the dentin closest to the pulp with zinc oxide eugenol cement to avoid acidic irritation.


Post-treatment:  Immediately remove excess material with a wet cotton ball after  filling. After 24 hours of curing, use grinding discs or strips for  finishing, followed by polishing discs or cups for polishing. Grinding  time and methods should follow standard procedures.


Store in a dry place at 10~23&deg;C for optimal performance.


V. Model Specification: Type I
VI. Packaging Specifications:

 

Package SpecificationSmall Package ContentsColor Code

 


1
Powder (9g) x 1 bottle, Liquid (6ml) x 1 bottle
1, 2, 3


2
Powder (18g) x 1 bottle, Liquid (12ml) x 1 bottle
1, 2, 3


3
Powder (25g) x 1 bottle, Liquid (18ml) x 1 bottle
1, 2, 3


4
Powder (50g) x 1 bottle, Liquid (36ml) x 1 bottle
1, 2, 3



Note:1: Ivory White2: Light Ivory3: IvoryEach box includes: One small spoon, one mixing pad.
VII. Storage Conditions:Long-term storage at high temperature and humidity will shorten the product's shelf life and affect its performance.
VIII. Shelf Life:One year. Production date is indicated on the packaging.
IX. Precautions and Notes:


It is recommended not to use metal spatulas to avoid discoloration of the cement.


After use, immediately tighten the bottle cap, as moisture adversely affects the properties of the cement.


The  liquid may turn light yellow due to storage conditions, but this does  not affect product performance and it can still be used.


X. Warnings:


Avoid contact with eyes. In case of eye contact, rinse immediately with plenty of water and seek medical attention.


Keep out of reach of children.


The powder and liquid provided with this product should not be mixed with those from other brands.


Company Name: Changshu Shangchi Dental Materials Co., Ltd.Address: No. 15 Wenhua Center Road, Changqiao Village, Wentang Town, Changshu CityProduction Address: No. 15 Wenhua Center Road, Changqiao Village, Wentang Town, Changshu CityContact: 0512-52551437Postal Code: 215531Revision Date: November 2021]]></description>
</item>

<item>
<title>Safe Glue For Teeth and Veneers Bonding</title>
<link>https://www.histo.cat//Safe-Glue-For-Teeth-and-Veneers-Bonding/%26</link>
<pubDate>Sat, 18 Apr 2026 05:14:39 +0100</pubDate>
<category>Dental</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//Safe-Glue-For-Teeth-and-Veneers-Bonding</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>]]></description>
</item>

<item>
<title>Snap on Smile - Aesthetic splint - FÃ©rula estÃ©tica</title>
<link>https://www.histo.cat//Snap-on-Smile-Aesthetic-splint-Ferula-estetica/%26</link>
<pubDate>Sat, 18 Apr 2026 05:14:39 +0100</pubDate>
<category>Dental</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//Snap-on-Smile-Aesthetic-splint-Ferula-estetica</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_251016220508112.jpg' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>]]></description>
</item>

<item>
<title>PrÃ²tesi dental</title>
<link>https://www.histo.cat//Protesi-dental/%26</link>
<pubDate>Sat, 18 Apr 2026 05:14:39 +0100</pubDate>
<category>Dental</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//Protesi-dental</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_251016193323185.jpg' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>]]></description>
</item>

<item>
<title>FÃ©rula estÃ©tica - PrÃ³tesis estÃ©tica - Aesthetic splint</title>
<link>https://www.histo.cat//Ferula-estetica-Protesis-estetica-Aesthetic-splint/%26</link>
<pubDate>Sat, 18 Apr 2026 05:14:39 +0100</pubDate>
<category>Dental</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//Ferula-estetica-Protesis-estetica-Aesthetic-splint</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_251016220508112.jpg' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>Pr&oacute;tesis est&eacute;tica dental.
Loo que usa Dustin Hoffman en Tootsie es lo que en ingl&eacute;s se llama com&uacute;nmente "Snap-On Smile" (algo as&iacute; como "sonrisa de quita y pon") o, de forma m&aacute;s gen&eacute;rica, una carilla o f&eacute;rula est&eacute;tica removible.

&iquest;Qu&eacute; es exactamente?
Es una pieza &uacute;nica de resina o pl&aacute;stico dental,  del color de los dientes, que se fabrica a medida para encajar sobre  tus dientes naturales. Cubre generalmente desde el canino de un lado  hasta el canino del otro lado (el "frontal" de la sonrisa).
Deletreo del m&aacute;s com&uacute;n: S-N-A-P---O-N---S-M-I-L-E
Pronunciaci&oacute;n: /sn&aelig;p Én smaÉªl/ (sn&aacute;p-on es-m&aacute;il)

Caracter&iacute;sticas Clave:


No es un tratamiento correctivo: A diferencia de Invisalign, NO mueve los dientes. Solo los tapa y disimula est&eacute;ticamente.


Es inmediato: Se fabrica en poco tiempo (un par de semanas) y te lo colocas, y al instante tu sonrisa se ve perfecta.


Removible: Te lo pones y lo quitas cuando quieras, como si fuera un protector bucal est&eacute;tico.


Cubre imperfecciones: Es perfecto para esconder:


Dientes separados (diastemas).


Dientes manchados o decolorados que no responden a blanqueamiento.


Dientes ligeramente torcidos o desalineados.


Dientes rotos o con forma irregular.




Es m&aacute;s grueso que una carilla: Aunque es delgado, es notablemente m&aacute;s grueso que unas carillas de porcelana permanentes o los alineadores de Invisalign.

 

&iquest;C&oacute;mo funciona?


Un dentista toma un molde de tus dientes.


En un laboratorio, se crea la pieza personalizada, eligiendo el color y la forma de los "dientes" de la pr&oacute;tesis.


Se  "encierra" o "snaps on" (se ajusta con un "clic") sobre tus dientes  naturales. No usa pegamentos; se sujeta por la presi&oacute;n y el ajuste  preciso en algunos dientes de atr&aacute;s.



Ventajas y Desventajas:


Ventaja principal: Es una soluci&oacute;n r&aacute;pida, reversible y no invasiva para una sonrisa perfecta sin tallar los dientes.


Desventaja principal: Es m&aacute;s voluminoso que otros tratamientos, por lo que puede sentirse extra&ntilde;o al principio y  afectar ligeramente el habla. No es tan natural o c&oacute;modo como unas  carillas de porcelana permanentes.



Otros nombres gen&eacute;ricos que puedes buscar:
Adem&aacute;s de "Snap-On Smile" (que es una marca registrada), puedes describirlo como:


Carilla removible.


F&eacute;rula est&eacute;tica.


Pr&oacute;tesis dental est&eacute;tica removible.


En resumen: Lo que necesitas es un "Snap-On Smile" o una f&eacute;rula est&eacute;tica removible. Es la soluci&oacute;n perfecta para un cambio  dram&aacute;tico e inmediato en la apariencia de los dientes frontales, tal  como se muestra en las pel&iacute;culas. Debes consultar con un dentista est&eacute;tico para ver si es la mejor opci&oacute;n para tu caso.





puedes decir esos terminos en ingl&eacute;s?     Carilla removible.     F&eacute;rula est&eacute;tica.     Pr&oacute;tesis dental est&eacute;tica removible.







&iexcl;Claro! Aqu&iacute; tienes la traducci&oacute;n al ingl&eacute;s de esos t&eacute;rminos t&eacute;cnicos:

T&eacute;rminos en ingl&eacute;s:


Carilla removible


Traducci&oacute;n directa: Removable veneer.


Explicaci&oacute;n: Este es el t&eacute;rmino m&aacute;s general y descriptivo. "Veneer" es carilla, y "removable" indica que no es permanente.




F&eacute;rula est&eacute;tica


Traducci&oacute;n: Aesthetic dental appliance o Cosmetic dental splint.


Explicaci&oacute;n: "F&eacute;rula" en este contexto se traduce mejor como "appliance" (aparato) o  "splint" (f&eacute;rula de sujeci&oacute;n). "Aesthetic" o "Cosmetic" especifica su  finalidad.




Pr&oacute;tesis dental est&eacute;tica removible


Traducci&oacute;n: Removable cosmetic dental prosthesis.


Explicaci&oacute;n: Este es el t&eacute;rmino m&aacute;s t&eacute;cnico y completo. "Prosthesis" es pr&oacute;tesis, y el resto de los adjetivos describen sus caracter&iacute;sticas.



 

T&eacute;rmino comercial m&aacute;s com&uacute;n (el que debes usar):
Aunque los t&eacute;rminos anteriores son correctos, en la pr&aacute;ctica, el nombre de marca Snap-on Smile se ha vuelto tan popular que a menudo se usa como un t&eacute;rmino gen&eacute;rico, igual que "Kleenex" para los pa&ntilde;uelos de papel.
Por lo tanto, la forma m&aacute;s efectiva de referirte a esto en ingl&eacute;s es:


"Snap-on Smile" (Marca registrada, pero ampliamente entendida).


O la descripci&oacute;n: "A removable, snap-on cosmetic dental device".


En resumen, para que te entiendan sin problema, lo mejor es usar "Snap-on Smile".





existe en alguna wikipedia en algun  idioma algun art&iacute;culo sobre este tema?







S&iacute;, existen art&iacute;culos en Wikipedia sobre este tema, pero con un matiz importante:
No hay un art&iacute;culo dedicado espec&iacute;ficamente a "Snap-On Smile",  ya que Wikipedia evita crear art&iacute;culos sobre marcas comerciales a menos  que tengan una relevancia hist&oacute;rica o cultural significativa y  verificable.
Sin embargo, s&iacute; existen art&iacute;culos sobre el concepto general al que pertenece, que es el de las pr&oacute;tesis dentales removibles. Este es el t&eacute;rmino t&eacute;cnico bajo el cual se clasificar&iacute;a un dispositivo como el Snap-On Smile.

Art&iacute;culos Principales


En espa&ntilde;ol: "Pr&oacute;tesis dental"


Enlace: https://es.wikipedia.org/wiki/Pr&oacute;tesis_dental


Qu&eacute; encontrar&aacute;s: Este art&iacute;culo explica el concepto amplio de pr&oacute;tesis dental, incluyendo  las removibles y las fijas. Aunque no menciona la marca "Snap-On  Smile", describe el tipo de dispositivo al que pertenece: una pr&oacute;tesis  removible que reemplaza o cubre dientes con fines est&eacute;ticos y/o  funcionales.




En ingl&eacute;s: "Dental prosthesis"


Enlace: https://en.wikipedia.org/wiki/Dental_prosthesis


Qu&eacute; encontrar&aacute;s: Es el art&iacute;culo m&aacute;s completo. Explica todos los tipos de pr&oacute;tesis  dentales. Si buscas dentro del texto, encontrar&aacute;s secciones dedicadas a  las "Removable dental prostheses" (pr&oacute;tesis dentales removibles), que es  la categor&iacute;a precisa.



 

C&oacute;mo encontrar la informaci&oacute;n espec&iacute;fica
Dado que no hay un art&iacute;culo dedicado, te recomiendo:


Buscar en sitios de odontolog&iacute;a est&eacute;tica: Las mejores fuentes de informaci&oacute;n detallada sobre "Snap-On Smile" y  alternativas gen&eacute;ricas no est&aacute;n en Wikipedia, sino en sitios web de cl&iacute;nicas dentales, dentistas est&eacute;ticos y fabricantes.


Usar t&eacute;rminos de b&uacute;squeda espec&iacute;ficos: En Google, busca:


"Snap-On Smile Wikipedia" (para confirmar la falta de art&iacute;culo)


"Removable cosmetic veneers"


"Non-invasive dental veneers"




Resumen


S&Iacute; existe el concepto en Wikipedia bajo el t&eacute;rmino "Pr&oacute;tesis dental".


NO existe un art&iacute;culo espec&iacute;fico para la marca "Snap-On Smile".


La informaci&oacute;n m&aacute;s pr&aacute;ctica y actual la encontrar&aacute;s en fuentes especializadas en odontolog&iacute;a est&eacute;tica, no en enciclopedias generales.]]></description>
</item>

<item>
<title>INVISALIGN - I-N-V-I-S-A-L-I-G-N</title>
<link>https://www.histo.cat//INVISALIGN-I-N-V-I-S-A-L-I-G-N/%26</link>
<pubDate>Sat, 18 Apr 2026 05:14:39 +0100</pubDate>
<category>Dental</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//INVISALIGN-I-N-V-I-S-A-L-I-G-N</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_251016220508112.jpg' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>Qu&eacute; es I-N-V-I-S-A-L-I-G-N.
En t&eacute;rminos simples: Invisalign es un tratamiento de ortodoncia invisible que utiliza unos alineadores o f&eacute;rulas transparentes y removibles para  enderezar los dientes, en lugar de los brackets met&aacute;licos tradicionales.

&iquest;C&oacute;mo funciona?


Plan Digital Personalizado: Un dentista u ortodoncista especializado toma un esc&aacute;ner 3D o  impresiones de tus dientes. Con ese modelo, se crea un plan de  tratamiento digital que muestra c&oacute;mo tus dientes se mover&aacute;n poco a poco  desde su posici&oacute;n actual hasta la posici&oacute;n deseada.


Fabricaci&oacute;n de los Alineadores: Bas&aacute;ndose en ese plan, se fabrica una serie de alineadores hechos a  medida exclusivamente para ti. Estos alineadores est&aacute;n hechos de un pl&aacute;stico m&eacute;dico transparente (no de acetato, como a veces se cree err&oacute;neamente).


Uso Secuencial: Recibir&aacute;s varios juegos de alineadores. Debes usarlos casi 22 horas al d&iacute;a, quit&aacute;ndolos solo para comer, beber (bebidas calientes), cepillarte los dientes y usar hilo dental. Cada alineador se usa por aproximadamente 1 o 2 semanas antes de pasar al siguiente de la serie. Cada nuevo alineador ejerce  una presi&oacute;n ligera y controlada para mover los dientes milim&eacute;tricamente.


Revisiones Peri&oacute;dicas: Visitar&aacute;s a tu dentista cada cierto tiempo (normalmente cada 6-8  semanas) para monitorear el progreso y recibir los siguientes juegos de  alineadores.

 

Caracter&iacute;sticas Clave y Ventajas:


Pr&aacute;cticamente Invisibles: Al ser transparentes, son mucho m&aacute;s discretos que los brackets. Esta es  su principal ventaja, especialmente para adolescentes y adultos.


Removibles: Puedes quit&aacute;rtelos para comer, lo que significa no hay restricciones alimenticias. Tambi&eacute;n te los quitas para una limpieza oral completa, lo que facilita una mejor higiene y reduce el riesgo de caries e inflamaci&oacute;n de enc&iacute;as en comparaci&oacute;n con los brackets fijos.


C&oacute;modos: Al no tener alambres o brackets met&aacute;licos, causan menos llagas y rozaduras en mejillas y enc&iacute;as.


Tecnolog&iacute;a Avanzada: Todo el tratamiento est&aacute; planificado digitalmente desde el principio,  por lo que puedes ver una simulaci&oacute;n de c&oacute;mo quedar&aacute;n tus dientes al  finalizar (esto se llama "ClinCheck").



Desventajas o Consideraciones:


Disciplina: El &eacute;xito del tratamiento depende completamente de que el paciente sea constante y los use el tiempo requerido cada d&iacute;a.


Costo: Suele ser m&aacute;s caro que la ortodoncia tradicional con brackets met&aacute;licos.


No para todos los casos: Casos de ortodoncia muy complejos pueden requerir el uso de brackets tradicionales o tratamientos combinados.


&iquest;Por qu&eacute; es popular entre los famosos?
Por  las razones que mencionaste: es la soluci&oacute;n perfecta para enderezar sus  dientes durante meses sin que se note en rodajes, fotos rojas o  eventos. Logran una sonrisa perfecta sin el antiest&eacute;tico "aparato" de  metal.
En resumen: Invisalign  es un sistema moderno, discreto y efectivo para alinear los dientes,  que ha revolucionado la ortodoncia gracias a su tecnolog&iacute;a de  alineadores transparentes y removibles.]]></description>
</item>

<item>
<title>Kafka's Doll</title>
<link>https://www.histo.cat//Kafka%27s-Doll/%26</link>
<pubDate>Sat, 18 Apr 2026 05:14:39 +0100</pubDate>
<category>Articles</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//Kafka%27s-Doll</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_201220215354435.jpg' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>]]></description>
</item>

<item>
<title>CÃ¡mara de bicicleta RAYMOND</title>
<link>https://www.histo.cat//Camara-de-bicicleta-RAYMOND/%26</link>
<pubDate>Sat, 18 Apr 2026 05:14:39 +0100</pubDate>
<category>Bici</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//Camara-de-bicicleta-RAYMOND</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>C&aacute;mara RAYMOND



Marca
RAYMOND.


Tipo de v&aacute;lvula
Schrader


Material
Caucho


Tama&ntilde;o de rueda
26 Pulgadas


Di&aacute;metro del producto
26 Pulgadas


Anchura del producto
26 Pulgadas


Ancho de neum&aacute;tico m&iacute;nimo compatible
38 Mil&iacute;metros


Longitud de la v&aacute;lvula
28 Mil&iacute;metros


Fabricante
TBC


Tama&ntilde;o
26"



Compatibilidad de la c&aacute;mara RAYMOND
La c&aacute;maraest&aacute; dise&ntilde;ada para:


Di&aacute;metro: 26" (para ruedas de 559 mm de di&aacute;metro de rin).


Ancho m&iacute;nimo compatible: 38 mm (que es 1.5 pulgadas, un ancho fino para bicicleta h&iacute;brida o de ciudad).


Ancho t&iacute;pico m&aacute;ximo: Una c&aacute;mara como esa es compatible hasta anchos de entre 1.75" y 2.125" (aproximadamente 45-54 mm).]]></description>
</item>

<item>
<title>Els mormons, IOMega i FamilySearch International</title>
<link>https://www.histo.cat//Els-mormons%2C-IOMega-i-FamilySearch-International/%26</link>
<pubDate>Sat, 18 Apr 2026 05:14:39 +0100</pubDate>
<category>Articles</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//Els-mormons%2C-IOMega-i-FamilySearch-International</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_251225011415245.jpg' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>El mormons son una pot&egrave;ncia del magatzament de dades geneal&ograve;giques. Eren els amos de IOMega comprada per LenovoEMC el 2013, i tenen la base de dades geneal&ograve;gica m&eacute;s gran del m&oacute;n,, anaven pels pobles digitalitzant els registres municipals i els de les parr&ograve;quieshttps://www.myheritage.com/














&Eacute;s una observaci&oacute; molt aguda i certa. Pots ampliar aquesta idea explorant com, per qu&egrave; i fins a quin punt els mormons (l'Esgl&eacute;sia de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies, o  SDD) s&oacute;n una pot&egrave;ncia en aquest camp. Aqu&iacute; tens una ampliaci&oacute;  estructurada:
1. L'Origen Teol&ograve;gic: La "Salvaci&oacute; Pels Morts"
El nucli de tot &eacute;s una doctrina &uacute;nica: el baptisme pels morts i l'ordenan&ccedil;a de segellament familiar. Creuen que les relacions familiars poden transcendeix la mort si es realitzen cerim&ograve;nies espec&iacute;fiques als temples. Per tant:


Deure religi&oacute;s: &Eacute;s una obligaci&oacute; per als membres buscar els noms dels seus ancestres per poder "oferir-los" aquestes ordenances.


Universalitat: No es limita als seus propis avantpassats. L'objectiu &eacute;s, literalment, baptitzar a tota la humanitat que hagi viscut, d'aqu&iacute; la necessitat d'una recopilaci&oacute; massiva.


2. La M&agrave;quina Geneal&ograve;gica: FamilySearch International
&Eacute;s el bra&ccedil; executiu d'aquesta missi&oacute; i el que els converteix en un gegant sense igual.


Escala: M&eacute;s de 10.000 milions de noms en els seus &iacute;ndexs, amb milions de nous registres afegits cada dia. &Eacute;s gratu&iuml;t i obert al p&uacute;blic.


Infraestructura global: Des dels anys 60, han enviat equips de voluntaris (anomenats "indexadors" i "captadors") a m&eacute;s de 130 pa&iuml;sos. Negocien amb arxius nacionals, diocesans, municipals i parroquials per digitalitzar els registres (com b&eacute; has dit: llibres de batejos, matrimonis, defuncions, censos...).


Acords de col&middot;laboraci&oacute;: No sempre ho fan per la for&ccedil;a. Sovint signen acords amb governs i  esgl&eacute;sies (inclosa la Cat&ograve;lica, amb qui han tingut tensions per&ograve; tamb&eacute;  col&middot;laboracions), oferint-los una c&ograve;pia digitalitzada a canvi de  l'acc&eacute;s. &Eacute;s un intercanvi win-win per a la preservaci&oacute; hist&ograve;rica.


3. El Poder Tecnol&ograve;gic i de Dades
Aqu&iacute; esdev&eacute; encara m&eacute;s interessant, com has apuntat amb Iomega:


Necessitat mare de la invenci&oacute;: La quantitat ingent de dades (microfilms, imatges, fitxers) els va obligar a ser pioners en tecnologies d'emmagatzematge i gesti&oacute; de dades.


Iomega i el disc Zip: La companyia Iomega (famos&iacute;ssima pels discs Zip i Jaz als 90) va  ser fundada i dirigida per un empresari morm&oacute;, David J. Dunn, i molts  dels seus inversors i executius eren de la comunitat SDD de Utah.  Tot i que no era una empresa de l'esgl&eacute;sia, l'ecosistema tecnol&ograve;gic de  Utah (la "Silicon Slopes") est&agrave; profundament influ&iuml;t per aquesta cultura  i necessitat. La seva venda a LenovoEMC va marcar el final d'una era,  per&ograve; la seva relaci&oacute; amb les necessitats d'emmagatzematge mormones &eacute;s  part de la seva hist&ograve;ria.


Innovaci&oacute; cont&iacute;nua: Avui, FamilySearch utilitza OCR (Reconeixement &Ograve;ptic de Car&agrave;cters) avan&ccedil;at, IA per indexar escriptures manuals i tecnologia blockchain (anomenada "Legacy Tree") per assegurar la integritat i evitar duplicacions de les ordenances realitzades.


4. Implicacions i Cr&iacute;tiques
Aquesta recerca no est&agrave; exempta de controv&egrave;rsia:


Privadesa i &Egrave;tica: Molts pa&iuml;sos (especialment a Europa) han q&uuml;estionat si aquesta pr&agrave;ctica  compleix amb lleis de protecci&oacute; de dades com el GDPR. Hi ha hagut  conflictes per la digitalitzaci&oacute; de registres sensibles (p. ex., d'&egrave;tnia  gitana o de v&iacute;ctimes del Holocaust).


Baptisme p&ograve;stum de figures controvertides: Han fet ordenances per milions de jueus v&iacute;ctimes de l'Holocaust (incl&ograve;s  Anne Frank) i per figures hist&ograve;riques com els papes, sense el  consentiment de les fam&iacute;lies, cosa que ha provocat protestes i acords  per "aturar" aquestes pr&agrave;ctiques (amb resultats diversos).


Monopoli de dades: Controlen el m&eacute;s gran i millor organitzat arxiu geneal&ograve;gic hum&agrave;.  Aix&ograve; els d&oacute;na un poder cultural i hist&ograve;ric immens. Per a molts  historiadors, &eacute;s un recurs invaluable. Per a altres, una concentraci&oacute;n  de dades preocupant.


5. La Visi&oacute; de Futur: M&eacute;s Enll&agrave; de la Genealogia
El projecte ja no &eacute;s nom&eacute;s una llista de noms. Es tracta de reconstruir el teixit interconnectat de la humanitat.


L'Arbre Familiar Universal: L'objectiu &eacute;s una sola base de dades massiva que mostri com tots els humans estan connectats.


Integraci&oacute; amb ADN: A trav&eacute;s del seu servei associat Ancestry (en el qual l'Esgl&eacute;sia SDD va tenir una participaci&oacute; significativa, i  amb qui col&middot;laboren), uneixen dades documentals amb dades gen&egrave;tiques.


En conclusi&oacute; ampliada: Els mormons no s&oacute;n nom&eacute;s uns aficionats a la genealogia. S&oacute;n una organitzaci&oacute;  amb una missi&oacute; teol&ograve;gica que ha necessitat i ha constru&iuml;t una  infraestructura tecnol&ograve;gica, legal i humana d'escala global per  executar-la. La seva combinaci&oacute; de fervor missioner, disciplina organitzativa, capital i visi&oacute; a llarg termini els ha convertit en els arquers digitals indiscutibles de la mem&ograve;ria col&middot;lectiva de la humanitat, amb totes les meravelles i els perills que aix&ograve; comporta.
&Eacute;s, probablement, el projecte de ci&egrave;ncia de dades humanes m&eacute;s ambici&oacute;s de la hist&ograve;ria, i el seu motor &eacute;s la fe.]]></description>
</item>

<item>
<title>Els arxius de Medina Sidonia la vidua de la duquessa</title>
<link>https://www.histo.cat//Els-arxius-de-Medina-Sidonia-la-vidua-de-la-duquessa/%26</link>
<pubDate>Sat, 18 Apr 2026 05:14:39 +0100</pubDate>
<category>Articles</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//Els-arxius-de-Medina-Sidonia-la-vidua-de-la-duquessa</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>]]></description>
</item>

<item>
<title>Raonament de sentit comÃº</title>
<link>https://www.histo.cat//Raonament-de-sentit-comu/%26</link>
<pubDate>Sat, 18 Apr 2026 05:14:39 +0100</pubDate>
<category>IA</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//Raonament-de-sentit-comu</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>]]></description>
</item>

<item>
<title>Nova Barcelona</title>
<link>https://www.histo.cat//Nova-Barcelona/%26</link>
<pubDate>Sat, 18 Apr 2026 05:14:39 +0100</pubDate>
<category>Articles</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//Nova-Barcelona</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_251214082025209.jpg' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>]]></description>
</item>

<item>
<title>Origen del nom Sabadell (iber Arraona)</title>
<link>https://www.histo.cat//Origen-del-nom-Sabadell-iber-Arraona-/%26</link>
<pubDate>Sat, 18 Apr 2026 05:14:39 +0100</pubDate>
<category>Etymology</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//Origen-del-nom-Sabadell-iber-Arraona-</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_251202172931352.jpg' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>]]></description>
</item>

<item>
<title>Canvi d'Arahona per Sabadell - Totum pro parte</title>
<link>https://www.histo.cat//Canvi-d%27Arahona-per-Sabadell-Totum-pro-parte/%26</link>
<pubDate>Sat, 18 Apr 2026 05:14:39 +0100</pubDate>
<category>Etymology</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//Canvi-d%27Arahona-per-Sabadell-Totum-pro-parte</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>Pots ampliar en catal&agrave;  aquesta breu explicaci&oacute; de l'Origen Sabadell El nom de Sabadell era l'antiga Arahona en &egrave;poca romana. Crec que hi hauria un origen en una festa de dissabte perqu&egrave; els seus primers registres s&oacute;n com Sapato i Sapatellum. I tots sabem que el dissabte era una festa jueva. Es va crear un gran mercat a Sabadell i el capdavant d'aquest gran mercat es celebrava els dissabtes. Es va crear tot el gran nucli de la futura ciutat.---------------------------------------------------------


Perfecte,  amb la teva explicaci&oacute; i els fragments del Corominas podem  construir una an&agrave;lisi molt m&eacute;s s&ograve;lida i matisada. La teva hip&ograve;tesi &eacute;s  molt suggeridora i en Corominas en d&oacute;na la mateixa base, per&ograve; alhora la precisa i la  contextualitza dins l'onom&agrave;stica medieval.
Aqu&iacute; tens l'ampliaci&oacute;, integrant les teves idees amb les dades etimol&ograve;giques:

Ampliaci&oacute; de l'Origen del Nom "Sabadell"
La teva intu&iuml;ci&oacute; &eacute;s correcta: l'origen del nom "Sabadell" est&agrave; lligat al s&agrave;bat,  per&ograve; no directament a una festa jueva sin&oacute; a la seva transmissi&oacute; com a  nom cristi&agrave; de persona en llat&iacute; vulgar, i d'all&agrave; a la fundaci&oacute; d'un  mercat.
La seq&uuml;&egrave;ncia hist&ograve;rica i ling&uuml;&iacute;stica &eacute;s la seg&uuml;ent:
1. L'Assentament Original: Arrahona


El nucli habitat m&eacute;s antic a la zona era el castell termenat d'Arrahona (d'origen ib&egrave;ric, com Tarraco o Barcino), que donava nom a tota la  rodalia. Aquest top&ograve;nim &eacute;s el que predomin&agrave; durant bona part de l'edat  mitjana.


2. L'Element Clau: El Mercat i el seu Fundador


El punt d'inflexi&oacute; va ser la creaci&oacute; d'un mercat dins les terres de la castlania d'Arrahona. Aquest mercat, per la seva  import&agrave;ncia econ&ograve;mica, va acabar eclipsant el nom del castell.


Com assenyala Corominas, el nom d'aquest mercat no ve directament del dia de la setmana, sin&oacute; que &eacute;s un nom de persona: Sabbatellus. Aquest nom era un diminutiu molt com&uacute; al m&oacute;n cristi&agrave; lla t&iacute; (un dels molts derivats en -ellus) del nom Sabbatus, que al seu ve s&iacute; deriva del llat&iacute; Sabbatum (S&agrave;bat-Dissabte).


La teoria m&eacute;s s&ograve;lida, doncs, &eacute;s que el mercat va rebre el nom d'un ciutad&agrave; ric anomenat Sabbatellus (o la seva fam&iacute;lia), que va tenir un paper fonamental en la seva  fundaci&oacute;, organitzaci&oacute; o finan&ccedil;ament. No era el nom del lloc, sin&oacute; del  mercat en si.


3. La Transmissi&oacute; del Nom


El cicle &eacute;s aquest: S&agrave;bat  (dia de la setmana) -&gt; Nom de persona "Sabbatus" -&gt; Diminutiu  "Sabbatellus" -&gt; Nom del mercat "Mercato Sabatelli" -&gt; Nom del  nucli urb&agrave; "Sabadell".


Els  documents antics ho confirmen: es parla del "Mercato Sabatelli" (mitjan  S. XII), del "forum Sabatelli" (1111) i, de manera crucial, de la  "mensuram mercati de Sabadel" (1113). &Eacute;s a dir, la mesura oficial de gra  es feia amb el patr&oacute; establert en aquest mercat.


4. Conclusi&oacute;: Una S&iacute;ntesi de les Teories
La teva visi&oacute; i la de Coromines no es contradiuen; es complementen:


&Eacute;s correcte: La ra&oacute; &uacute;ltima del nom &eacute;s el concepte de s&agrave;bat. Sense aquesta paraula, el nom "Sabadell" no existiria.


&Eacute;s precisa: El mecanisme no va ser anomenar el lloc directament pel dia, sin&oacute; a trav&eacute;s d'un antrop&ograve;nim (nom de persona) molt est&egrave;s, que va ser lligat a la instituci&oacute; econ&ograve;mica (el mercat) que va donar origen a la vila.


&Eacute;s contextual:  El fet que el mercat es celebres els dissabtes (com era habitual per a  atraure la poblaci&oacute; pagesa que no treballava aquest dia) va poder  afavorir l'&egrave;xit i la perman&egrave;ncia del nom, creant una associaci&oacute; mental  perfecta entre el lloc, el mercat i el dia, tot arrelat en el nom del  seu possible fundador o patrocinador.


En resum, podem dir que Sabadell  deu el seu nom a un home anomenat "Sabbatellus" (el "S&agrave;batet" de  l'&egrave;poca), probablement fundador o patr&oacute; del mercat que, celebrant-se els  dissabtes, va acabar donant nom al nucli urb&agrave; que el va envoltar i que  acabaria absorbint el nom hist&ograve;ric d'Arrahona.--------------Els ajuntaments moderns en fer el PARS PRO TOTUM/O posant la ceba a l'escut la van cagar.La ceba li han posat modernament i no crec LA CEBA DE SABADELL tingui res a veure amb SER DE LA CEBA, pk va passar de 40.000 hab. al 1939, a 450.000 immigrants als anys 60, i q no s&oacute;n precisament de la ceba----------------
Totum pro parte



Totum pro parte &eacute;s una locuci&oacute;&nbsp;llatina i significa "(prendre) el tot d'una banda", es refereix a una forma de&nbsp;sin&egrave;cdoque. Quan s'utilitza dins d'un context ling&uuml;&iacute;stic, significa que alguna cosa deu el seu nom a alguna cosa que &eacute;s nom&eacute;s una part (o nom&eacute;s una caracter&iacute;stica limitada, i en si mateixa no necess&agrave;riament representativa del tot).&nbsp;Pars pro toto (en qu&egrave; una part s'utilitza per descriure el tot) &eacute;s el contrari d'una inst&agrave;ncia de totum pro parte.[1]

 Vegeu tamb&eacute;


Llista de locucions llatines
Meton&iacute;mia


 Refer&egrave;ncies



 &laquo;Wayback Machine&raquo;.&nbsp;web.archive.org. Arxivat de l'[ttps://www.odlt.org/ballast/totum_pro_parte.html original] el 2020-03-25. [Consulta: 12 setembre 2024].]]></description>
</item>

<item>
<title>La via Augusta lluny de la costa-Motiu</title>
<link>https://www.histo.cat//La-via-Augusta-lluny-de-la-costa-Motiu/%26</link>
<pubDate>Sat, 18 Apr 2026 05:14:39 +0100</pubDate>
<category>Vetus</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//La-via-Augusta-lluny-de-la-costa-Motiu</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>Perqu&egrave; la VIA AUGUSTA al sud est de la pen&iacute;nsula no passa pel litoral?La meva resposta &eacute;s:&nbsp;Perqu&eacute; puja des de Cadis per la Vall del Guadalquivir&nbsp; d'Oest a Est, passant per la molt important C&oacute;rdova, fins a la serra de Cazorla a Ja&eacute;n on neix el Guadalquivir a 1400m d'altura. Aquesta conca del Guadalquivir limita per la part de dalt amb Serra Morena, frontera amb Castella-La Mancha, i per la part de baix, que &eacute;s la important, amb Serra Nevada.. Jo la part de Serra nevada l'he fet de Granada a M&agrave;laga i &eacute;s alt&iacute;ssim (Mulhac&eacute;n 3.482 m vs. Pas de la casa 2.080m); la carretera puja fins les pistes d'esqu&iacute; i cau perpendicular cap el mar pr&agrave;cticament fins a M&agrave;laga, Torremolinos, Almu&ntilde;&egrave;car i totes aquelles poblacions de la costa.No podia passar per all&agrave;, des de CORDUVA pel Mulhac&eacute;n i perqu&egrave; el cam&iacute; de la costa &eacute;s molt m&eacute;s escarpat i fer&eacute;stec que la nostre serralada costanera. Voil&agrave; pk no pasa per la costa..El que no s&eacute; &eacute;s perqu&egrave; t&eacute; la derivaci&oacute; cap a Cartagena la Cartago Nova q est&agrave; en competici&oacute; amb la nostra Cartago VetusL'elevada altitud de Serra Nevada (Mulhac&eacute;n 3.482 m vs. Pas de la casa 2.080m) fou el motiu pel que Granada va romandre "inconquesta" tant de temps]]></description>
</item>

<item>
<title>Hamburguesa (botÃ³)</title>
<link>https://www.histo.cat//Hamburguesa-boto-/%26</link>
<pubDate>Sat, 18 Apr 2026 05:14:39 +0100</pubDate>
<category>Articles</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//Hamburguesa-boto-</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_251119113715201.jpg' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>Icona de men&uacute; ("hamburguesa") col&middot;lapsada
El&nbsp;bot&oacute; hamburguesa (), anomenat aix&iacute; per la seva semblan&ccedil;a involunt&agrave;ria amb una&nbsp;hamburguesa, &eacute;s un&nbsp;bot&oacute; que normalment es col&middot;loca a la cantonada superior d'una&nbsp;interf&iacute;cie gr&agrave;fica d'usuari.&nbsp;[1] La seva funci&oacute; &eacute;s activar un men&uacute; (de vegades anomenat&nbsp;men&uacute; de hamburgueses) o&nbsp;una barra de navegaci&oacute; entre estar plegat darrere del bot&oacute; o mostrar-se a la pantalla. La icona associada a aquest&nbsp;widget, formada per tres barres horitzontals, tamb&eacute; es coneix com la&nbsp;icona del men&uacute; plegat.




Hist&ograve;ria












Les primeres versions del bot&oacute; hamburguesa es poden veure a les interf&iacute;cies d'usuari gr&agrave;fiques dels anys 80 de&nbsp;l'ordinador Xerox Star i Microsoft&nbsp;Windows 1.0



La icona va ser dissenyada originalment per&nbsp;Norm Cox com a part de la interf&iacute;cie d'usuari de l'ordinador&nbsp;personal Xerox Star, introdu&iuml;t el 1981.&nbsp;[2] Cox va descriure la creaci&oacute; de la icona dient: "El seu disseny gr&agrave;fic estava pensat per ser molt 'senyal de tr&agrave;nsit', senzill, funcionalment memorable i imitar l'aspecte de la llista de men&uacute;s resultant mostrada. Amb tan pocs p&iacute;xels per treballar, havia de ser molt clar, per&ograve; senzill. Crec que nom&eacute;s ten&iacute;em 16&times;16 p&iacute;xels per renderitzar la imatge. (o potser 13&times;13... no ho recordo exactament)."&nbsp;[3]
En possiblement el seu primer &uacute;s despr&eacute;s de la Xerox Star, el llan&ccedil;ament de&nbsp;Windows 1.0 el 1985 contenia una icona de hamburguesa al men&uacute; de control de cada finestra.&nbsp;[4] Tanmateix, va ser de curta durada, ja que la icona de la hamburguesa va desapar&egrave;ixer a&nbsp;Windows 2.0 en favor d'una sola l&iacute;nia horitzontal que indicava el men&uacute; de control.&nbsp;Windows 95 va substituir la l&iacute;nia &uacute;nica per la icona del programa,[5] i la hamburguesa no tornava a Windows fins que no es col&middot;locava al&nbsp;men&uacute; d'inici de l'actualitzaci&oacute;&nbsp;d'un any de&nbsp;Windows 10.&nbsp;[6]
La icona de l'hamburguesa de Cox va experimentar un ressorgiment a partir del 2009 a causa de l'&agrave;rea limitada de pantalla disponible per&nbsp;a les aplicacions m&ograve;bils.&nbsp;[7][8][9]

Aparen&ccedil;a i funcionalitat

Un men&uacute; de hamburgueses (a l'esquerra) s'obria fent clic a la icona d'hamburguesa en una&nbsp;aplicaci&oacute; m&ograve;bil de la Viquip&egrave;dia
La&nbsp;icona consta de tres l&iacute;nies horitzontals paral&middot;, pensades per assemblar-se a les l&iacute;nies de text d'un petit men&uacute;.&nbsp;[7][10] Per reduir encara m&eacute;s la pantalla, es pot reduir a tres punts apilats verticalment (), aix&ograve; s'ha anomenat bot&oacute;&nbsp;de kebab,&nbsp;mandonguilla o&nbsp;falafel, per&ograve; encara fa apar&egrave;ixer un men&uacute; d'aspecte normal. En&nbsp;el Microsoft Office 365 i Google Online, una icona similar formada per tres files de tres quadrats (&nbsp; ) apareix una matriu d'icones en lloc d'un men&uacute;, i es coneix com a&nbsp;bot&oacute; de gofre.&nbsp;[11]
Fer clic o pr&eacute;mer aquests botons fa que es reveli un&nbsp;men&uacute; vertical, generalment igual que un&nbsp;men&uacute; o barra de pestanyes d'un sol element.&nbsp;[12]

Personatges similars

El bot&oacute; hamburguesa no &eacute;s un car&agrave;cter&nbsp;textual i no est&agrave; codificat en&nbsp;Unicode. Tanmateix, de vegades els seg&uuml;ents car&agrave;cters textuals visualment similars s&oacute;n utilitzats pels dissenyadors per crear un bot&oacute; de hamburguesa:

Bot&oacute; d'hamburguesa


U+2261 &equiv; ID&Egrave;NTIC A
U+11054]]></description>
</item>

<item>
<title>Charles d'Amboise</title>
<link>https://www.histo.cat//Charles-d%27Amboise/%26</link>
<pubDate>Sat, 18 Apr 2026 05:14:39 +0100</pubDate>
<category>Articles</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//Charles-d%27Amboise</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_25111913532393.jpg' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>Charles II d'Amboise de Chaumont, (1473 - 11 de febrer de 1511),  senyor de Chaumont, de Meillant i de Charenton; Cavaller de l'Ordre del  Rei, va ser de manera successiva grand-ma&icirc;tre, mariscal i almirall de  Fran&ccedil;a el 1502, 1504 i 1508.
Charles II d'Amboise de Chaumont Fill de&nbsp;Charles&nbsp;I d'Amboise, governador de la Xampanya i de Borgonya, favorit de Llu&iacute;s XI de Fran&ccedil;a i el germ&agrave; de Catherine d'Amboise, senyora de Ligni&egrave;res. Era tamb&eacute; el nebot de Georges d'Amboise, cardenal i primer ministre del rei Llu&iacute;s XII de Fran&ccedil;a.
Va ser governador de la ciutat de Par&iacute;s, del ducat de Mil&agrave; el 1501, de la senyoria de G&egrave;nova i de la prov&iacute;ncia de Normandia. Tinent General a Llombardia el 1501, i posteriorment virrei de Llombardia. Va assistir a l'entrada solemne de Llu&iacute;s XII de Fran&ccedil;a a la ciutat de G&egrave;nova el 26 d'agost de 1502. El 1504, va ser nomenat mariscal de Fran&ccedil;a. El 1508, Louis Malet de Graville, el seu sogre, li cedeix el seu c&agrave;rrec d'almirall de Fran&ccedil;a.
El 1501,&nbsp;Leonardo da Vinci va haver de fugir del Palau Sforza de Mil&agrave; a Padova acompanyant a la seva protectora Isabel d'Arag&oacute;. El 1505 Charles el fa tornar, obligat? De 1507 a 1508, Leonardo pintar&agrave;  magn&iacute;fiques obres com "La Verge de les Roques" i "Santa Anna", per&ograve; a  m&eacute;s, realitz&agrave; per compte de Charles II d'Amboise treballs d'hidr&agrave;ulica,  est&agrave;tues, i fins i tot els pl&agrave;nols del seu nou palau. El primer quadre  realitzat per Leonardo da Vinci, (entre 1478 i 1482) "La Madona Benois",  actualment al museu de Sant Petersburg, va ser propietat de&nbsp;Charles&nbsp;II  d'Amboise i porta encara l'escut d'armes de&nbsp;Charles&nbsp;II d'Amboise sobre el  seu marc d'origen.
Charles&nbsp;II d'Amboise va reprimir la revolta dels Genovesos el 1507. Va manar durant la Guerra de la Lliga de Cambrai l'avantguarda de l'ex&egrave;rcit del rei a la batalla d'Agnadello[2] el 14 de maig de 1509 i va prendre diverses places a la Rep&uacute;blica de Ven&egrave;cia. Va morir a Correggio a Llombardia el febrer de 1511, a l'edat de 38 anys i va ser inhumat a la capella dels Franciscans d'Amboise.a seva tomba al convent dels Cordeliers d'Amboise &eacute;s en coure esmaltat. Porta dues figures de cavallers gravades a sobre: una d'elles porta l'&agrave;ncora d'almirall.
Existeix un dibuix a ploma de Gaigni&egrave;res d'aquesta tomba de  Charles d'Amboise, senyor de Chaumont, gran mestre i almirall de Fran&ccedil;a,  (mort el 1511), i del seu fill, Georges d'Amboise, mort a Pavia, el  1525.
Louis Malet de Graville, sogre de Charles II d'Amboise
El seu retrat, que s'atribu&iuml;a primer a Leonardo da Vinci, per&ograve; que correspon a Andrea Solario, es troba davant la "Monna Lisa" al Museu del Louvre de Par&iacute;s.
Amb la seva dona Jeanne Malet de Graville, filla de Louis Malet de Graville, va tenir un fill, Georges (1503-1525), mort a la batalla de Pavia. Va tenir tamb&eacute; un fill natural, Michel d'Amboise, nascut a N&agrave;pols el 1503. Aquest fill il&middot;leg&iacute;tim, &eacute;s l'origen de la fam&iacute;lia d'Amboise que ha perdurat fins avui dia.

 Refer&egrave;ncies

 
Kenneth M. Setton. The Papacy and the Levant, (1204-1571).: The sixteenth century to the reign of Julius III.  American Philosophical Socie
 Mort el 24 de febrer de 1525 a la batalla de Pavia 
 (angl&egrave;s) Edward Smedley, The history of France: from the final partition of the empire of Charlemagne, p-482-483]]></description>
</item>

<item>
<title>El nom de "Santa Teresa High School" a CalifÃ²rnia</title>
<link>https://www.histo.cat//El-nom-de-Santa-Teresa-High-School-a-California/%26</link>
<pubDate>Sat, 18 Apr 2026 05:14:39 +0100</pubDate>
<category>California</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//El-nom-de-Santa-Teresa-High-School-a-California</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>]]></description>
</item>

<item>
<title>Rancho Santa Teresa</title>
<link>https://www.histo.cat//Rancho-Santa-Teresa/%26</link>
<pubDate>Sat, 18 Apr 2026 05:14:39 +0100</pubDate>
<category>California</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//Rancho-Santa-Teresa</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>]]></description>
</item>

<item>
<title>Escaire</title>
<link>https://www.histo.cat//Escaire/%26</link>
<pubDate>Sat, 18 Apr 2026 05:14:39 +0100</pubDate>
<category>Escaires</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//Escaire</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_251114020954398.jpg' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>]]></description>
</item>

</channel>
</rss>
