<rss version="2.0" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom" encoding="utf8">
<channel>
<title>histo.cat</title>
<link>https://www.histo.cat/</link>
<description><![CDATA[]]></description>
<pubDate>Wed, 03 Jun 2026 10:55:37 +0100</pubDate>
<icon>http://data.histo.cat/files/web/</icon>
<logo>http://data.histo.cat/files/web/</logo>
<generator>Intergrid KMS www.intergrid.cat</generator>
<copyright>Manel Capdevila</copyright>
<language>ca</language>

<item>
<title>Decat dicci - Corominas - Timeline</title>
<link>https://www.histo.cat//Decat-dicci-Corominas-Timeline/%26</link>
<pubDate>Wed, 03 Jun 2026 10:55:37 +0100</pubDate>
<category>tools</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//Decat-dicci-Corominas-Timeline</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>https://code.intergrid.cat/diccionaris/https://decat.iec.cat/https://oncat.iec.catCHRONODIAGRAMShttps://ca.wikipedia.org/wiki/Usuari:Mcapdevila/a/-https://ca.wikipedia.org/wiki/Especial:Cerca_per_prefix/Usuari:Mcapdevila/a/]]></description>
</item>

<item>
<title>Decat dicci - Corominas - Timeline</title>
<link>https://www.histo.cat//Decat-dicci-Corominas-Timeline/%26</link>
<pubDate>Wed, 03 Jun 2026 10:55:37 +0100</pubDate>
<category>tools</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//Decat-dicci-Corominas-Timeline</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>https://code.intergrid.cat/diccionaris/https://decat.iec.cat/https://oncat.iec.catCHRONODIAGRAMShttps://ca.wikipedia.org/wiki/Usuari:Mcapdevila/a/-https://ca.wikipedia.org/wiki/Especial:Cerca_per_prefix/Usuari:Mcapdevila/a/https://www.histo.cat/wiki/tresor/]]></description>
</item>

<item>
<title>Change scroll tabs in Firefox</title>
<link>https://www.histo.cat//Change-scroll-tabs-in-Firefox/%26</link>
<pubDate>Wed, 03 Jun 2026 10:55:37 +0100</pubDate>
<category>Tools</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//Change-scroll-tabs-in-Firefox</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>]]></description>
</item>

<item>
<title>Similar alternatives to Alexa.com</title>
<link>https://www.histo.cat//Similar-alternatives-to-Alexa.com/%26</link>
<pubDate>Wed, 03 Jun 2026 10:55:37 +0100</pubDate>
<category>Tools</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//Similar-alternatives-to-Alexa.com</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>]]></description>
</item>

<item>
<title>Ley WERT - LOMCE, 2013 -Llei Wert</title>
<link>https://www.histo.cat//Ley-WERT-LOMCE%2C-2013-Llei-Wert/%26</link>
<pubDate>Wed, 03 Jun 2026 10:55:37 +0100</pubDate>
<category>Politics</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//Ley-WERT-LOMCE%2C-2013-Llei-Wert</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_260527165412216.jpg' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>]]></description>
</item>

<item>
<title>Drive - Google</title>
<link>https://www.histo.cat//Drive-Google/%26</link>
<pubDate>Wed, 03 Jun 2026 10:55:37 +0100</pubDate>
<category>Google</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//Drive-Google</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>Guardar i editar fitxers de Microsoft Word (.docx) al teu espai de Google Drive &eacute;s molt senzill. Google Drive est&agrave; totalment integrat amb aquests formats, aix&iacute; que pots treballar-hi directament sense perdre el format original.
A continuaci&oacute; et detallo els passos per fer-ho des de l'ordinador:
1. Com guardar els fitxers a Google Drive
Hi ha dues maneres molt r&agrave;pides de pujar els teus fitxers .docx:


Opci&oacute; A (Arrossegar): Obre la p&agrave;gina de Google Drive al teu navegador i simplement arrossega el fitxer .docx des de la carpeta del teu ordinador fins a la pantalla de Drive.


Opci&oacute; B (Men&uacute;): Fes clic al bot&oacute; "Nou" (amb la icona + a la part superior esquerra) i selecciona "Puja un fitxer". Tria el document .docx de la teva mem&ograve;ria i es pujar&agrave; autom&agrave;ticament.


2. Com editar-los directament
Un cop el fitxer est&agrave; a Google Drive, mantindr&agrave; la seva extensi&oacute; .docx (veur&agrave;s una petita icona blava amb una W o l'etiqueta .docx al costat del nom).
&nbsp;




1.Obre el document:Des de Google Drive.
Fes doble clic sobre el fitxer .docx que acabes de pujar. Es mostrar&agrave; una vista pr&egrave;via del document.





2.Selecciona l'editor:Documents de Google.
A la part superior, fes clic al bot&oacute; que diu "Obre amb Documents de Google". El document s'obrir&agrave; en una pestanya nova.





3.Edita el contingut:Desat autom&agrave;tic.
Ara ja pots escriure, esborrar o modificar el disseny. Qualsevol canvi que facis es desar&agrave; autom&agrave;ticament en temps real directament dins del mateix fitxer .docx.





&nbsp;
Un truc &uacute;til: Convertir autom&agrave;ticament
Si prefereixes que tots els fitxers de Word que pugis es transformin autom&agrave;ticament al format natiu de Google Docs (que de vegades &eacute;s m&eacute;s c&ograve;mode per treballar en equip), pots activar aquesta opci&oacute;:


Entra a Google Drive.


Fes clic a la icona de la roda dentada (Configuraci&oacute;) a la part superior dreta i tria "Configuraci&oacute;".


A la secci&oacute; "General", marca la casella que diu: "Converteix els fitxers penjats al format de l'editor de Documents de Google".


A partir d'aquell moment, cada Word que pugis es convertir&agrave; autom&agrave;ticament en un document de Google editable amb un sol clic.----------------------------Gestionar m&eacute;s de 50 documents llargs en format .docx en l&iacute;nia &eacute;s una idea excel&middot;lent per estalviar espai i poder-hi accedir des de qualsevol lloc. L'opci&oacute; de l'&iacute;ndex (que a Google Docs s'anomena "Estructura del document" o Document Outline) funciona de meravella amb els fitxers de Word, per&ograve; t&eacute; un secret: Google Docs nom&eacute;s sap qu&egrave; &eacute;s un apartat si l'avises fent servir els estils de text.
Si deixes els t&iacute;tols en text normal (encara que els posis en negreta o m&eacute;s grans), l'&iacute;ndex sortir&agrave; buit. Has d'aplicar-los un estil de "T&iacute;tol" o Heading.
Aqu&iacute; tens la guia pas a pas per configurar els teus fitxers i activar aquesta navegaci&oacute; r&agrave;pida.
Pas 1: Com fer que els teus t&iacute;tols apareguin a l'&iacute;ndex
Quan estiguis editant un dels teus fitxers .docx obert amb Documents de Google:


Selecciona amb el ratol&iacute; el text que vulguis que sigui un apartat (per exemple: "Introducci&oacute;" o "Cap&iacute;tol 1").


A la barra d'eines superior, busca el men&uacute; desplegable on sol posar "Text normal" (est&agrave; just al costat de la font i la mida de la lletra).


Selecciona T&iacute;tol 1 (Heading 1) per als apartats principals, o T&iacute;tol 2 per als subapartats.



En fer aix&ograve;, el text canviar&agrave; de mida de manera autom&agrave;tica i Google sabr&agrave; instant&agrave;niament que all&ograve; &eacute;s una secci&oacute; del teu document.
Pas 2: Activa el men&uacute; de l'&iacute;ndex a la pantalla
Un cop hagis marcat uns quants t&iacute;tols, necessites veure el panell lateral per poder anar saltant d'un lloc a un altre clicant.
&nbsp;




1.Obre les opcions de visualitzaci&oacute;:Men&uacute; superior.
V&eacute;s al men&uacute; superior del document i fes clic a "Visualitzaci&oacute;" (View).





2.Mostra l'estructura:Activar caracter&iacute;stica.
Assegura't que l'opci&oacute; "Mostra l'estructura del document" (Show outline) estigui marcada amb un tick.





3.Navega clicant:Panell esquerre.
A la part esquerra de la teva pantalla apareixer&agrave; una llista amb tots els t&iacute;tols que has anat creant. Nom&eacute;s has de fer clic sobre qualsevol d'ells i el document saltar&agrave; autom&agrave;ticament a aquella p&agrave;gina exacta.





&nbsp;
Pas 3: Consell clau per gestionar els teus 50+ fitxers
Com que tindr&agrave;s molts fitxers, et recomano organitzar-ho tot per carpetes dins de Google Drive per no tenir un caos de llista:


Crea una carpeta mare anomenada, per exemple, "Projecte Documents Llargs".


Si un sol document .docx &eacute;s extremadament llarg (m&eacute;s de 200 o 300 p&agrave;gines), a vegades l'editor en l&iacute;nia pot anar una mica lent en carregar. Si et passa, una bona alternativa &eacute;s utilitzar la barra de cerca de Google Drive (Ctrl + F o el cercador superior) per trobar paraules clau directament dins dels teus 50 fitxers sense haver d'obrir-los un a un.


A m&eacute;s, tingues en compte que qualsevol canvi d'estil que facis en l&iacute;nia es desar&agrave; directament en el fitxer .docx. Si un dia descarregues el document per obrir-lo amb el Microsoft Word de l'ordinador, els t&iacute;tols i l'&iacute;ndex seguiran funcionant exactament igual i es mantindran intactes.
 ----------------------------------Copiar amb copy paste des de l'editor visual de wikipedia facilitar&agrave; molt&iacute;ssim la feina. Com que l'editor visual de la Viquip&egrave;dia (VisualEditor) utilitza format HTML est&agrave;ndard per sota, quan facis un copiar i enganxar directe (Ctrl+C i Ctrl+V) cap a Documents de Google, s'esdevenen dues coses fant&agrave;stiques:


Es mant&eacute; la jerarquia: Els encap&ccedil;alaments de la Viquip&egrave;dia (== T&iacute;tol == en wikitext, que equival a un 
en HTML) es convertiran autom&agrave;ticament en T&iacute;tol 2 o T&iacute;tol 3 dins de Google Docs.
&nbsp;



L'&iacute;ndex es crea sol: Com que Google Docs reconeix instant&agrave;niament aquests encap&ccedil;alaments com a estils de t&iacute;tol, l'&iacute;ndex lateral es generar&agrave; de forma autom&agrave;tica a mesura que vagis enganxant el text. No haur&agrave;s de marcar els apartats un a un.


Un detall cr&iacute;tic a tenir en compte amb el format de Word (.docx)
Hi ha un petit detall t&egrave;cnic en el qual &eacute;s f&agrave;cil ensopegar quan treballes amb fitxers de Word a Google Drive.
Si crees un fitxer buit directament des de Google Drive (fent clic a Nou &gt; Document de Google), aquest document es crea en el format natiu de Google. Si despr&eacute;s el descarregues com a .docx, de vegades el canvi de format pot alterar lleugerament algun estil o enlla&ccedil; de la Viquip&egrave;dia.
Per assegurar-te que els teus 50+ fitxers siguin 100% de format Word des del primer segon, el procediment m&eacute;s net i segur &eacute;s el seg&uuml;ent:
&nbsp;




1.Crea un document buit a Word:A l'ordinador.
Obre el programa Microsoft Word al teu ordinador, crea un document en blanc i guarda'l amb el nom que vulguis (ex: Document_1.docx). No cal que hi escriguis res.





2.Puja el fitxer buit:A Google Drive.
Arrossega aquest fitxer .docx buit cap a la teva carpeta de Google Drive.





3.Obre i enganxa el contingut:A l'editor web.
Fes-hi doble clic i tria "Obre amb Documents de Google". Veur&agrave;s que a dalt, al costat del nom, apareix clarament la icona blava .DOCX. Ara ja pots anar a la teva zona d'usuari de la Viquip&egrave;dia, copiar el text llarg i enganxar-lo aqu&iacute; dins.





&nbsp;
Qu&egrave; passar&agrave; amb els altres elements de la Viquip&egrave;dia?
En fer el copy-paste des de l'editor visual, la compatibilitat &eacute;s molt alta, per&ograve; actua aix&iacute; amb la resta d'elements:


Enlla&ccedil;os blaus: Els enlla&ccedil;os interns de la Viquip&egrave;dia es mantindran actius i es podran clicar dins de Google Docs (apuntaran cap a la web de la Viquip&egrave;dia).


Negretes i cursives: Es conserven exactament igual.


Taules i llistes de punts: Es traslladen perfectament i mantenen l'estructura visual.


Imatges: Google Docs intentar&agrave; importar-les. Si estan allotjades a Wikimedia Commons, sovint apareixen directament al document, tot i que a vegades cal reajustar-ne la mida perqu&egrave; no trenquin el text.


Amb aquest m&egrave;tode, omplir els teus 50 documents ser&agrave; q&uuml;esti&oacute; de minuts i podr&agrave;s navegar de manera immediata per tots els apartats llargs fent clic a l'&iacute;ndex de l'esquerra.

&nbsp;
&nbsp;
&nbsp;]]></description>
</item>

<item>
<title>Viena, cafÃ©, croissant i Jon Sobiesky i els catalans</title>
<link>https://www.histo.cat//Viena%2C-cafe%2C-croissant-i-Jon-Sobiesky-i-els-catalans/%26</link>
<pubDate>Wed, 03 Jun 2026 10:55:37 +0100</pubDate>
<category>Poland</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//Viena%2C-cafe%2C-croissant-i-Jon-Sobiesky-i-els-catalans</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_260525174138481.jpg' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>]]></description>
</item>

<item>
<title>Pulveritzador neteja objectius</title>
<link>https://www.histo.cat//Pulveritzador-neteja-objectius/%26</link>
<pubDate>Wed, 03 Jun 2026 10:55:37 +0100</pubDate>
<category>Optics</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//Pulveritzador-neteja-objectius</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>Tinc dues ampolles polvoritzadores per netejar pantalles de LCD o plasma s&oacute;n identiques, una es diu Reial Cable i l'altra Duronic fugen a alcohol de cremar, saps la compocici&oacute; aproximada a part del tint blav&oacute;s?





Llegir 10 p&agrave;gines web


Tot i que l'olor pot recordar-te a l'alcohol de cremar, la composici&oacute; real d'aquests netejadors &eacute;s m&eacute;s complexa i est&agrave; dissenyada per no danyar les pantalles. De fet, &eacute;s molt poc probable que continguin grans quantitats d'aquest tipus d'alcohol.
Basant-me en la informaci&oacute; de les fitxes t&egrave;cniques de productes similars, aquesta &eacute;s la composici&oacute; m&eacute;s probable de les teves ampolles de Real Cable i Duronic:
Composici&oacute; Qu&iacute;mica Aproximada
Els resultats de recerca mostren que la composici&oacute; declarada per al model Duronic SCK103 &eacute;s la seg&uuml;ent, i &eacute;s gaireb&eacute; segur que el producte de Real Cable tindr&agrave; una f&oacute;rmula molt semblant:


Aigua Destil&middot;lada: &Eacute;s el component principal (aproximadament &gt;90%). Serveix com a base dissolvent, per&ograve; a difer&egrave;ncia de l'aigua de l'aixeta, no cont&eacute; minerals que puguin deixar marques a la pantalla.


Agents Tensioactius o Detergents Suaus: S&oacute;n els compostos qu&iacute;mics (a la llista apareixen com i ). La seva funci&oacute; &eacute;s dissoldre el greix de les empremtes dactilars i la brut&iacute;cia sense necessitat de fregar amb for&ccedil;a.L-propanaminium, 3-amino-N-(carboxymethyl)-N, N-dimethyl- N-coco acyl derivsSodium 4-propoxycarbony-Iphenoxide


Carb&ograve;mer (Carbomer 940): &Eacute;s un pol&iacute;mer espessint que es fa servir per controlar la viscositat del l&iacute;quid, evitant que degoti o es descontroli en polvoritzar-lo sobre la superf&iacute;cie vertical d'una pantalla.


Tint Blavosa: Com b&eacute; sospites, &eacute;s nom&eacute;s un colorant est&egrave;tic. No t&eacute; funci&oacute; netejadora.


Per qu&egrave; fuig a "alcohol de cremar" si no ho &eacute;s?
L'olor que perceps prov&eacute; d'una quantitat molt petita d'un alcohol suau (com l'isopropanol o etanol), que s'inclou per dues raons:


Ajuda a l' evaporaci&oacute;: Perqu&egrave; el l&iacute;quid s' assequi m&eacute;s r&agrave;pid i no degoti dins les vores de la pantalla.


Pot&egrave;ncia la neteja: Ajuda a eliminar el greix m&eacute;s rebel.


No obstant aix&ograve;, la concentraci&oacute; &eacute;s m&iacute;nima (probablement inferior al 10%). Si fos principalment alcohol de cremar, danyaria irremeiablement el revestiment antireflectant de la pantalla. Els fabricants eviten l'alcohol de cremar pur perqu&egrave; &eacute;s massa agressiu.
â ï¸ &Eacute;s segur usar aquests productes?
Segons la informaci&oacute; del fabricant i les recomanacions generals:


S&iacute;, &eacute;s segur per a pantalles LCD/Plasma. Estan formulats espec&iacute;ficament per a aix&ograve;.


Precauci&oacute; amb altres dispositius: Tot i que s&oacute;n segurs per a la majoria de pantalles, alguns fabricants com Apple adverteixen que els netejadors qu&iacute;mics poden danyar els recobriments especials de les seves pantalles (com el "revestiment ole&ograve;fob" d'iPhones o MacBooks). Per a aquests casos, el m&eacute;s recomanat &eacute;s fer servir nom&eacute;s un drap de microfibra lleugerament humitejat amb aigua.


Mode d'&uacute;s correcte (per no danyar els equips):


Mai ruixes el l&iacute;quid directament sobre la pantalla.


Rua el producte sobre el drap de microfibra (el que sol venir incl&ograve;s).


Neteja la pantalla amb moviments suaus i circulars.


Resum per a la teva consulta:


 

ComponentFunci&oacute;

 


Aigua Destil&middot;lada
Base netejadora que no deixa marques.


Detergents Suaus
Dissolen el greix de les empremtes.


Alcohol suau (baixa concentraci&oacute;)
Ajuda a assecar r&agrave;pid i desgreixar, causa l' olor.


Carb&oacute;mer
Espessint per controlar l' esprai.


Tint
Nom&eacute;s color (blau).




Si vols estar completament segur per a una pantalla molt cara, pots fer la teva pr&ograve;pia barreja casolana i segura: barreja tres parts d'aigua destil&middot;lada amb una part d'alcohol isoprop&iacute;lic (tamb&eacute; de farm&agrave;cia) en una ampolla nova.




------------------


Taula  comparativa detallada entre l'Etanol, el Metanol i l'Alcohol  Isoprop&iacute;lic, centrada en les seves difer&egrave;ncies, usos pr&agrave;ctics i, el  m&eacute;s important, els perills que comporten.
Per neteja de pantalles, hi ha una columna espec&iacute;fica per a aquest &uacute;s.
Taula Comparativa: Etanol vs. Metanol vs. Alcohol Isoprop&iacute;lic


 

Caracter&iacute;sticaEtanol (Alcohol et&iacute;lic)Metanol (Alcohol met&iacute;lic)Alcohol Isoprop&iacute;lic (Isopropanol)

 


F&oacute;rmula Qu&iacute;mica
CâHâOH
CHâOH
CâHâOH


Nom com&uacute;
Alcohol de beure, alcohol de vi, esperit de vi.
Alcohol de cremar, alcohol de fusta.
IPA (Isopropyl Alcohol), alcohol de fricci&oacute;.


Olor
Caracter&iacute;stic, suau (com begudes alcoh&ograve;liques).
Fort, similar a l'etanol per&ograve; m&eacute;s "punyent" i qu&iacute;mic.
Molt fort, caracter&iacute;stic (similar a l'etanol per&ograve; m&eacute;s aspre).


Toxicitat
Moderada. T&ograve;xic en grans quantitats (embriaguesa). L'alcohol "de farm&agrave;cia" porta additulants per evitar que es begui.
Molt alta (MORTAL). 10-30 ml poden causar ceguesa, 100-200 ml poden matar. No es pot beure en absolut.
Alta. T&ograve;xic si s'ingereix (m&eacute;s que l'etanol, menys que el metanol). Provoca intoxicaci&oacute; greu.


&Uacute;s Principal
Begudes, desinfecci&oacute; (70%), dissolvent, perfumeria, combustible (bioetanol).
Combustible (ll&agrave;nties, motors de competici&oacute;), dissolvent industrial, anticongelant.
Desinfecci&oacute; (pells i superf&iacute;cies), neteja electr&ograve;nica, dissolvent, cosm&egrave;tica.


Neteja de Pantalles (LCD/Plasma/OLED)
NO recomanat. Massa agressiu per als recobriments antireflectants. Pot deixar marques i esquerdes.
NO recomanat (MOLT PERILL&Oacute;S). A m&eacute;s de t&ograve;xic, pot atacar pl&agrave;stics i recobriments. No t&eacute; cap avantatge.
S&Iacute;, amb precauci&oacute;. S'usa en concentracions baixes (30-40% barrejat amb aigua). El 100% pot danyar certs pl&agrave;stics.


Velocitat d'evaporaci&oacute;
Mitjana.
Alta (s'evapora m&eacute;s r&agrave;pid que l'etanol).
Mitjana-Alta (m&eacute;s lent que el metanol, m&eacute;s r&agrave;pid que l'aigua).


Capacitat de dissoldre greixos
Bona.
Molt bona.
Excel&middot;lent (millor que l'etanol i el metanol).


Efecte en pl&agrave;stics i recobriments
Pot atacar pl&agrave;stics tous i recobriments si &eacute;s pur.
Altament agressiu amb molts pl&agrave;stics i pintures.
Relativament segur en pl&agrave;stics durs, per&ograve; pot danyar cautx&uacute;s i alguns recobriments si &eacute;s &gt;70%.





Explicaci&oacute; dels Usos Clau
1. Etanol (El m&eacute;s conegut)


Desinfecci&oacute;: La concentraci&oacute; ideal per matar bacteris i virus &eacute;s del 70% (barrejat amb aigua). El 96% pur s'evapora massa r&agrave;pid i no &eacute;s tan efectiu.


&Uacute;s dom&egrave;stic: Neteja de vidres, desgreixatge lleuger, treure restes d'adhesius. Al  ser menys t&ograve;xic, &eacute;s l'&uacute;nic que pots trobar a la cuina (com a  desinfectant).


Per a pantalles: Massa fort. Si el tens a casa, no l'usis. L'aigua sola amb un drap de microfibra &eacute;s millor.


2. Metanol (El verin&oacute;s)


&Uacute;s industrial: S'usa com a combustible (en ll&agrave;nties o motors de competici&oacute;), dissolvent per a pintures i en la fabricaci&oacute; de pl&agrave;stics.


Perill mortal: &Eacute;s dif&iacute;cil d'identificar perqu&egrave; fa olor com l'etanol per&ograve; &eacute;s verin&oacute;s.  Mai s'ha de fer servir en entorns dom&egrave;stics (neteja, desinfecci&oacute;) perqu&egrave;  un error d'etiquetatge pot ser letal. No el facis servir mai en una pantalla.


3. Alcohol Isoprop&iacute;lic (L'estrella per a electr&ograve;nica)


Neteja d'electr&ograve;nica: &Eacute;s el millor per netejar circuits, connectors, i pasta t&egrave;rmica perqu&egrave;:


No condueix l'electricitat (si &eacute;s pur o gaireb&eacute; pur).


S'evapora sense deixar residus.


Desengreixa molt millor que l'etanol.




Per a pantalles: Nom&eacute;s barrejat amb aigua destil&middot;lada (1 part d'alcohol per 3 d'aigua). Si l'us&eacute;s pur (90% o m&eacute;s), et trauries el recobriment de la pantalla. Les teves botelles Real Cable i Duronic probablement no porten IPA pur, sin&oacute; una soluci&oacute; amb menys d'un 10-20% d'IPA o un altre alcohol suau.


Resum per a la teva situaci&oacute; (neteja de pantalles):


 

AlcoholUsar a pantalla?Per qu&egrave;?

 


Etanol
No
Masses agressiu i dissol el recobriment antireflectant.


Metanol
No (Mai)
Extremadament t&ograve;xic i molt agressiu qu&iacute;micament.


Alcohol Isoprop&iacute;lic
S&iacute; (Dilu&iuml;t)
&Eacute;s el que fan servir els fabricants, per&ograve; en concentracions molt baixes (&lt;30%) barrejat amb aigua destil&middot;lada.




Conclusi&oacute; final: El teu olfacte et va enganyar. Les botelles professionals no fan servir cap d'aquests alcohols purs, sin&oacute; una barreja patentada amb una base d'aigua destil&middot;lada (&gt;90%), una tra&ccedil;a d'alcohol (pot ser isoprop&iacute;lic) per ajudar a evaporar i treure greix, i  agents tensioactius. Si hi hagu&eacute;s nom&eacute;s "alcohol de cremar" (metanol o  etanol), la pantalla es faria malb&eacute; al cap de poques neteges.





----------------------


Tengo dos botellas pulverizadoras para limpiar pantallas de LCD o plasma son identicas, una se llama Real Cable y la otra Duronic huelen a alcohol de quemar, sabes la compocici&oacute;n aproximada aparte del tinte azulado?






Leer 10 p&aacute;ginas web


Aunque  el olor puede recordarte al "alcohol de quemar" (alcohol  desnaturalizado o etanol con aditivos), la composici&oacute;n real de estos  limpiadores es m&aacute;s compleja y est&aacute; dise&ntilde;ada para no da&ntilde;ar las pantallas.  De hecho, es muy poco probable que contengan grandes cantidades de este  tipo de alcohol.
Bas&aacute;ndome  en la informaci&oacute;n de las fichas t&eacute;cnicas de productos similares, esta  es la composici&oacute;n m&aacute;s probable de tus botellas de Real Cable y Duronic:
Composici&oacute;n Qu&iacute;mica Aproximada
Los resultados de b&uacute;squeda muestran que la composici&oacute;n declarada para el modelo Duronic SCK103 es la siguiente, y es casi seguro que el producto de Real Cable tendr&aacute; una f&oacute;rmula muy parecida:


Agua Destilada:  Es el componente principal (aproximadamente &gt;90%). Sirve como base  disolvente, pero a diferencia del agua del grifo, no contiene minerales  que puedan dejar marcas en la pantalla.


Agentes Tensioactivos o Detergentes Suaves: Son los compuestos qu&iacute;micos (en la lista aparecen como L-propanaminium, 3-amino-N-(carboxymethyl)-N, N-dimethyl- N-coco acyl derivs y Sodium 4-propoxycarbony-Iphenoxide). Su funci&oacute;n es disolver la grasa de las huellas dactilares y la suciedad sin necesidad de frotar con fuerza.


Carb&oacute;mero (Carbomer 940):  Es un pol&iacute;mero espesante que se usa para controlar la viscosidad del  l&iacute;quido, evitando que gotee o se descontrole al pulverizarlo sobre la  superficie vertical de una pantalla.


Tinte Azulado: Como bien sospechas, es solo un colorante est&eacute;tico. No tiene funci&oacute;n limpiadora.


&iquest;Por qu&eacute; huele a "alcohol de quemar" si no lo es?
El olor que percibes proviene de una cantidad muy peque&ntilde;a de un alcohol suave (como el isopropanol o etanol), que se incluye por dos razones:


Ayuda a la evaporaci&oacute;n: Para que el l&iacute;quido se seque m&aacute;s r&aacute;pido y no gotee dentro de los bordes de la pantalla.


Potencia la limpieza: Ayuda a eliminar la grasa m&aacute;s rebelde.


Sin embargo, la concentraci&oacute;n es m&iacute;nima (probablemente inferior al 10%). Si fuera principalmente alcohol de  quemar, da&ntilde;ar&iacute;a irremediablemente el revestimiento antirreflectante de  la pantalla. Los fabricantes evitan el "alcohol de quemar" puro porque es demasiado agresivo.
â ï¸ &iquest;Es seguro usar estos productos?
Seg&uacute;n la informaci&oacute;n del fabricante y las recomendaciones generales:


S&iacute;, es seguro para pantallas LCD/Plasma. Est&aacute;n formulados espec&iacute;ficamente para ello.


Precauci&oacute;n con otros dispositivos:  Aunque son seguros para la mayor&iacute;a de pantallas, algunos fabricantes  como Apple advierten que los limpiadores qu&iacute;micos pueden da&ntilde;ar los  recubrimientos especiales de sus pantallas (como el "revestimiento  ole&oacute;fobo" de iPhones o MacBooks). Para estos casos, lo m&aacute;s recomendado es usar solo un pa&ntilde;o de microfibra ligeramente humedecido con agua.


Modo de uso correcto (para no da&ntilde;ar los equipos):


Nunca roc&iacute;es el l&iacute;quido directamente sobre la pantalla.


Roc&iacute;a el producto sobre el pa&ntilde;o de microfibra (el que suele venir incluido).


Limpia la pantalla con movimientos suaves y circulares.


Resumen para tu consulta:


 

ComponenteFunci&oacute;n

 


Agua Destilada
Base limpiadora que no deja marcas.


Detergentes Suaves
Disuelven la grasa de las huellas.


Alcohol suave (baja concentraci&oacute;n)
Ayuda a secar r&aacute;pido y desengrasar, causa el olor.


Carb&oacute;mero
Espesante para controlar el spray.


Tinte
Solo color (azul).




Si quieres estar completamente seguro para una pantalla muy cara, puedes hacer tu propia mezcla casera y segura: mezcla tres partes de agua destilada con una parte de alcohol isoprop&iacute;lico (tambi&eacute;n de farmacia) en una botella nueva.]]></description>
</item>

<item>
<title>Stop Translating Template Parameters</title>
<link>https://www.histo.cat//Stop-Translating-Template-Parameters/%26</link>
<pubDate>Wed, 03 Jun 2026 10:55:37 +0100</pubDate>
<category>Wikipedia</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//Stop-Translating-Template-Parameters</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>]]></description>
</item>

<item>
<title>Triturador de comprimits</title>
<link>https://www.histo.cat//Triturador-de-comprimits/%26</link>
<pubDate>Wed, 03 Jun 2026 10:55:37 +0100</pubDate>
<category>Pharmacy</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//Triturador-de-comprimits</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_260515193751497.jpg' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>]]></description>
</item>

<item>
<title>Catxet - Caixet - Wafer</title>
<link>https://www.histo.cat//Catxet-Caixet-Wafer/%26</link>
<pubDate>Wed, 03 Jun 2026 10:55:37 +0100</pubDate>
<category>Pharmacy</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//Catxet-Caixet-Wafer</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_260515194128252.jpg' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>]]></description>
</item>

<item>
<title>Imam Al-Shafi'i</title>
<link>https://www.histo.cat//Imam-Al-Shafi%27i/%26</link>
<pubDate>Wed, 03 Jun 2026 10:55:37 +0100</pubDate>
<category>Aforismes</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//Imam-Al-Shafi%27i</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_260511113513271.jpg' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>Imam Al-Shafi'i
L'imam Al-Shafi'i va ser el fundador d'una de les quatre escoles de jurisprud&egrave;ncia de l'islam sunnita. Era fam&oacute;s per la seva eloq&uuml;&egrave;ncia i la seva capacitat l&ograve;gica. La frase original en &agrave;rab s'expressa sovint aix&iacute;:

"Maitujadeltu 'aliman illa ghalabtuhu, wa ma jadaltu jahilan illa ghalabani."

La traducci&oacute; literal seria: "Mai he debatut amb un savi sense v&egrave;ncer, i...&nbsp; mai he debatut amb un ignorant sense que em venc&eacute;s."--"I have never argued with a wise man without winning, and ... I have never argued with an ignorant without loosing."
Per qu&egrave; es "perd" contra l'ignorant?
La l&ograve;gica de l'imam Al-Shafi'i darrere d'aquesta paradoxa &eacute;s molt apreciada en filosofia:


Amb l'intel&middot;lectual: Ambd&oacute;s respecten les regles de la l&ograve;gica, l'evid&egrave;ncia i la veritat. Per tant, el millor argument guanya. (Navalla d'Ockham)


Amb l'ignorant: Com que l'ignorant no reconeix cap regla de debat, es nega a acceptar proves i utilitza la tossuderia o el volum de veu, &eacute;s impossible "guanyar" en el sentit racional.



Altres atribucions i variants
Al llarg dels segles, aquesta idea ha estat tan potent que s'ha adaptat i atribu&iuml;t a diversos personatges segons la cultura:

 

Personatge
Variant de la idea

 


Shabbir Ahmed
La cita en angl&egrave;s &eacute;s molt popular en els seus escrits sobre hist&ograve;ria isl&agrave;mica.


George Bernard Shaw
"Mai lluitis amb un porc; ambd&oacute;s us embrutareu, per&ograve; al porc li agrada."


Mark Twain
"Mai discuteixis amb gent est&uacute;pida, et faran baixar al seu nivell i llavors et v&egrave;nceran amb l'experi&egrave;ncia."



En resum
El personatge real i primigeni, &eacute;s sens dubte l'imam Al-Shafi'i, ja que &eacute;s molt anterior a la resta Els altres autors, incloent Shabbir Ahmed, han actuat com a transmissors del proverbi o han adaptat la frase a un context m&eacute;s contemporani.]]></description>
</item>

<item>
<title>Catalans per Activitat</title>
<link>https://www.histo.cat//Catalans-per-Activitat/%26</link>
<pubDate>Wed, 03 Jun 2026 10:55:37 +0100</pubDate>
<category>Famosos</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//Catalans-per-Activitat</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_260511122328382.jpg' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>]]></description>
</item>

<item>
<title>Those who cannot remember the past are condemned to repeat it</title>
<link>https://www.histo.cat//Those-who-cannot-remember-the-past-are-condemned-to-repeat-it/%26</link>
<pubDate>Wed, 03 Jun 2026 10:55:37 +0100</pubDate>
<category>Aforismes</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//Those-who-cannot-remember-the-past-are-condemned-to-repeat-it</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_260511122328382.jpg' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>Aquesta frase &eacute;s un pilar fonamental del pensament cr&iacute;tic, per&ograve; analitzant-la a fons (especialment si la fas servir en confer&egrave;ncies), hi ha alguns matisos hist&ograve;rics i d'atribuci&oacute; que la fan encara m&eacute;s fascinant.
Anem a pams amb les dues parts d'aquesta frase:
1. "La hist&ograve;ria l'escriu el que guanya"
Aquesta idea &eacute;s molt anterior a Santayana i fins i tot a la pol&iacute;tica moderna dels EUA. Encara que no t&eacute; un &uacute;nic autor "propietari", ha evolucionat aix&iacute;:


Napole&oacute; Bonaparte: Sovint se li atribueix la idea que "la hist&ograve;ria &eacute;s un conjunt de mentides sobre les quals la gent s'ha posat d'acord".


Winston Churchill: Ell la va fer famos&iacute;ssima amb la frase: "La hist&ograve;ria ser&agrave; amable amb mi, perqu&egrave; tinc la intenci&oacute; d'escriure-la".


Origen real: El concepte s'anomena "La hist&ograve;ria dels vencedors". Un dels primers a teoritzar sobre aix&ograve; de forma acad&egrave;mica va ser l'historiador franc&egrave;s Adolphe Thiers al segle XIX, tot i que ja en les cr&ograve;niques de l'antiga Roma i Gr&egrave;cia s'entenia que el relat oficial depenia de qui ostentava el poder.



2. L'aforisme de George Santayana
Efectivament, la frase original de George Santayana (del seu llibre The Life of Reason, 1905) &eacute;s:

"Those who cannot remember the past are condemned to repeat it." (Aquells que no poden recordar el passat estan condemnats a repetir-lo).

Hi ha alg&uacute; anterior a Santayana? Si busquem l'ess&egrave;ncia de la frase ("aprendre de l'error per no repetir-lo"), hi ha precedents clar&iacute;ssims:


Tuc&iacute;dides (Segle V aC): L'historiador grec va escriure la seva Hist&ograve;ria de la Guerra del Pelopon&egrave;s amb la intenci&oacute; que fos una "possessi&oacute; per a sempre", argumentant que, atesa la naturalesa humana, els esdeveniments del passat es tornarien a repetir de formes similars.


Edmund Burke (1729-1797): Molts confonen Santayana amb Burke, qui va dir: "El poble que mai mira cap enrere, cap als seus avantpassats, no mirar&agrave; mai cap endavant, cap a la posteritat".


Abraham Lincoln / Hegel: Hegel deia ir&ograve;nicament que "l'&uacute;nica cosa que aprenem de la hist&ograve;ria &eacute;s que no aprenem res de la hist&ograve;ria". Santayana, en certa manera, va respondre a aquesta visi&oacute; pessimista de Hegel amb el seu aforisme.



An&agrave;lisi cr&iacute;tica de la teva combinaci&oacute;
El que &eacute;s interessant de la teva frase de fa 22 anys &eacute;s la connexi&oacute; l&ograve;gica que fas entre les dues parts. &Eacute;s un mat&iacute;s molt potent per a una confer&egrave;ncia:


El risc: Si la hist&ograve;ria l'escriu nom&eacute;s el guanyador, la hist&ograve;ria que coneixem est&agrave; "esbiaixada" (incomplete).


La conseq&uuml;&egrave;ncia: Si el poble nom&eacute;s coneix aquesta versi&oacute; manipulada (o no la coneix en absolut), no pot aprendre dels errors reals i est&agrave; condemnat a repetir-los.



Apunt de precisi&oacute;: Santayana era d'origen espanyol (Jorge Agust&iacute;n Nicol&aacute;s Ruiz de Santayana), tot i que va escriure en angl&egrave;s i va ser professor a Harvard. A vegades, se'l cita com el "fil&ograve;sof que va ensenyar a pensar a l'elit d'Am&egrave;rica", ja que va tenir alumnes com T.S. Eliot o Franklin D. Roosevelt.

Anant un pas m&eacute;s enll&agrave; del 1905, es pot clarificar que la idea de Santayana &eacute;s la "cura" per a la hist&ograve;ria dels vencedors: nom&eacute;s la mem&ograve;ria cr&iacute;tica i honesta ens salva del bucle.]]></description>
</item>

<item>
<title>Problems with Samsung S20</title>
<link>https://www.histo.cat//Problems-with-Samsung-S20/%26</link>
<pubDate>Wed, 03 Jun 2026 10:55:37 +0100</pubDate>
<category>Articles</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//Problems-with-Samsung-S20</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>]]></description>
</item>

<item>
<title>Paper-pijama Excel 2007</title>
<link>https://www.histo.cat//Paper-pijama-Excel-2007/%26</link>
<pubDate>Wed, 03 Jun 2026 10:55:37 +0100</pubDate>
<category>Articles</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//Paper-pijama-Excel-2007</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>]]></description>
</item>

<item>
<title>RX-480RA-(ZH)</title>
<link>https://www.histo.cat//RX-480RA-ZH-/%26</link>
<pubDate>Wed, 03 Jun 2026 10:55:37 +0100</pubDate>
<category>Articles</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//RX-480RA-ZH-</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>]]></description>
</item>

<item>
<title>Alabar</title>
<link>https://www.histo.cat//Alabar/%26</link>
<pubDate>Wed, 03 Jun 2026 10:55:37 +0100</pubDate>
<category>Articles</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//Alabar</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_26050320015180.jpg' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>alabarv. tr.&nbsp;i intr. pron. [LC] Lloar.El verb ALABAR es conjuga com CANTAR
Taules de conjugaci&oacute; del verb **alabar*



Present Perfet Imperfet Plusquamperfet


alabo (alabe, alab)alabesalabaalabem (alabam)alabeu (alabau)alaben
he alabathas alabatha alabathem alabatheu alabathan alabat
alabavaalabavesalabavaalab&agrave;vemalab&agrave;veualabaven
havia alabathavies alabathavia alabathav&iacute;em alabathav&iacute;eu alabathavien alabat



&nbsp;



Passat simple Passat anterior Passat perifr&agrave;stic


alab&iacute;alabaresalab&agrave;alab&agrave;remalab&agrave;reualabaren
hagu&iacute; alabat hagueres alabat hagu&eacute; alabat hagu&eacute;rem alabat hagu&eacute;reu alabat hagueren alabat
vaig alabar vas o vares alabar va alabar vam o v&agrave;rem alabar vau o v&agrave;reu alabar van o varen alabar



&nbsp;



Passat anterior perifr&agrave;stic Futur


vaig haver alabat vas o vares haver alabat va haver alabat vam o v&agrave;rem haver alabat vau o v&agrave;reu haver alabat van o varen haver alabat
alabar&eacute; alabar&agrave;s alabar&agrave; alabarem alabareu alabaran



&nbsp;



Futur perfet Condicional


haur&eacute; alabat haur&agrave;s alabat haur&agrave; alabat haurem alabat haureu alabat hauran alabat
alabaria alabaries alabaria alabar&iacute;em alabar&iacute;eu alabarien



&nbsp;



Condicional perfet


hauria o haguera alabat hauries o hagueres alabat hauria o haguera alabat haur&iacute;em o hagu&eacute;rem alabat haur&iacute;eu o hagu&eacute;reu alabat haurien o hagueren alabat



```  ---  ## 2. Subjuntiu  ```html



Present Perfet Imperfet Plusquamperfet


alabi (alabe)alabis (alabes)alabi (alabe)alabemalabeualabin (alaben)
hagi (haja) alabat hagis (hages) alabat hagi (haja) alabat h&agrave;gim (h&agrave;gem) alabat h&agrave;giu (h&agrave;geu) alabat hagin (hagen) alabat
alab&eacute;s (alabara, alab&agrave;s) alabessis (alabares, alabassis) alab&eacute;s (alabara, alab&agrave;s) alab&eacute;ssim (alab&agrave;rem, alab&agrave;ssim) alab&eacute;ssiu (alab&agrave;reu, alab&agrave;ssiu) alabessin (alabaren, alabassin)
hagu&eacute;s (haguera) alabat haguessis (hagueres) alabat hagu&eacute;s (haguera) alabat hagu&eacute;ssim (hagu&eacute;rem) alabat hagu&eacute;ssiu (hagu&eacute;reu) alabat haguessin (hagueren) alabat



```  ---  ## 3. Imperatiu  ```html



Imperatiu


alaba alabi (alabe) alabem alabeu (alabau) alabin (alaben)



```  ---  ## 4. Formes no personals  ```html



Infinitiu Gerundi Participi


alabarInfinitiu perfethaver alabat
alabantGerundi perfethavent alabat
alabatalabadaalabatsalabades



```  ---]]></description>
</item>

<item>
<title>RX-480RA-(ES)</title>
<link>https://www.histo.cat//RX-480RA-ES-/%26</link>
<pubDate>Wed, 03 Jun 2026 10:55:37 +0100</pubDate>
<category>Articles</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//RX-480RA-ES-</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_260503094631382.jpg' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>]]></description>
</item>

<item>
<title>Washington Irving</title>
<link>https://www.histo.cat//Washington-Irving/%26</link>
<pubDate>Wed, 03 Jun 2026 10:55:37 +0100</pubDate>
<category>Navigation</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//Washington-Irving</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_260421072128139.jpg' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>]]></description>
</item>

<item>
<title>A_History_of_the_Life_and_Voyages_of_Christopher_Columbus</title>
<link>https://www.histo.cat//A_History_of_the_Life_and_Voyages_of_Christopher_Columbus/%26</link>
<pubDate>Wed, 03 Jun 2026 10:55:37 +0100</pubDate>
<category>Navigation</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//A_History_of_the_Life_and_Voyages_of_Christopher_Columbus</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_260421080806475.jpg' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>]]></description>
</item>

<item>
<title>Mouse-clic-auto</title>
<link>https://www.histo.cat//Mouse-clic-auto/%26</link>
<pubDate>Wed, 03 Jun 2026 10:55:37 +0100</pubDate>
<category>Articles</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//Mouse-clic-auto</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>]]></description>
</item>

<item>
<title>COLOM I LA NAVEGACIÃ CATALANA MEDIEVAL</title>
<link>https://www.histo.cat//COLOM-I-LA-NAVEGACI-Oacute%3B-CATALANA-MEDIEVAL/%26</link>
<pubDate>Wed, 03 Jun 2026 10:55:37 +0100</pubDate>
<category>Navigation</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//COLOM-I-LA-NAVEGACI-Oacute%3B-CATALANA-MEDIEVAL</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_260419124301449.jpg' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>TXA.. TXAN.. EL MEU PROPER LLIBRECOLOM VS. LA NAVEGACI&Oacute; CATALANA MEDIEVALLA CONFE DEL DIMARTS &Eacute;S NOM&Eacute;S L'INICI]]></description>
</item>

<item>
<title>Efecte de precedÃ¨ncia -Python</title>
<link>https://www.histo.cat//Efecte-de-precedencia-Python/%26</link>
<pubDate>Wed, 03 Jun 2026 10:55:37 +0100</pubDate>
<category>Acoustics</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//Efecte-de-precedencia-Python</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>]]></description>
</item>

<item>
<title>Efecte de precedÃ¨ncia - ReverberaciÃ³</title>
<link>https://www.histo.cat//Efecte-de-precedencia-Reverberacio/%26</link>
<pubDate>Wed, 03 Jun 2026 10:55:37 +0100</pubDate>
<category>Acoustics</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//Efecte-de-precedencia-Reverberacio</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>]]></description>
</item>

<item>
<title>ReverberaciÃ³</title>
<link>https://www.histo.cat//Reverberacio/%26</link>
<pubDate>Wed, 03 Jun 2026 10:55:37 +0100</pubDate>
<category>Acoustics</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//Reverberacio</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>]]></description>
</item>

<item>
<title>Ferrer Ou de Colom - Stulti e pluribus</title>
<link>https://www.histo.cat//Ferrer-Ou-de-Colom-Stulti-e-pluribus/%26</link>
<pubDate>Wed, 03 Jun 2026 10:55:37 +0100</pubDate>
<category>Navigation</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//Ferrer-Ou-de-Colom-Stulti-e-pluribus</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>]]></description>
</item>

<item>
<title>La Ciotat</title>
<link>https://www.histo.cat//La-Ciotat/%26</link>
<pubDate>Wed, 03 Jun 2026 10:55:37 +0100</pubDate>
<category>Articles</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//La-Ciotat</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_260412092038173.jpg' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>]]></description>
</item>

<item>
<title>Python - install - uti wiki - dibuix grÃ fic</title>
<link>https://www.histo.cat//Python-install-uti-wiki-dibuix-grafic/%26</link>
<pubDate>Wed, 03 Jun 2026 10:55:37 +0100</pubDate>
<category>Python</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//Python-install-uti-wiki-dibuix-grafic</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>]]></description>
</item>

<item>
<title>Els D'aragona de VenÃ¨cia</title>
<link>https://www.histo.cat//Els-D%27aragona-de-Venecia/%26</link>
<pubDate>Wed, 03 Jun 2026 10:55:37 +0100</pubDate>
<category>Articles</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//Els-D%27aragona-de-Venecia</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>L'escut amb quatre pals (o barres) que es troba a l'Arsenal de Ven&egrave;cia pertany a la fam&iacute;lia Aragonesi (o Aragona), una branca de la noblesa veneciana d'origen catalano-aragon&egrave;s.
L'escut de la fam&iacute;lia Venier, una de les m&eacute;s il&middot;lustres de Ven&egrave;cia (que va donar diversos Dogos, com Sebastiano Venier, vencedor a Lepant), t&eacute; 3 pals rojos sobre fons de plata (o viceversa segons la branca). El fet que aquest en tingui quatre &eacute;s la clau per identificar-lo.
Detalls m&eacute;s rellevants:
1. La Identitat: Fam&iacute;lia Aragona (Ven&egrave;cia)
Encara que pugui semblar estrany trobar les "quatre barres" a Ven&egrave;cia, la fam&iacute;lia Aragona es va establir a la ciutat i va ser agregada al Patriciat Veneci&agrave; (la noblesa amb dret a vot al Gran Consell). El seu escut &eacute;s una translaci&oacute; directa del senyal reial dels Reis d'Arag&oacute; i Comtes de Barcelona:


Descripci&oacute; her&agrave;ldica: En camper d'or, quatre pals de gules (vermells).


2. Per qu&egrave; &eacute;s a l'Arsenal?
L'Arsenal de Ven&egrave;cia era el cor del poder militar de la Seren&iacute;ssima. Molts dels escuts que hi ha gravats en pedra a les seves muralles, portalades (com la Porta Magna) o edificis interns corresponen a:


Membres del Magistrato all'Arsenale: Els nobles encarregats de gestionar la producci&oacute; de galeres i l'armament.


Capitans o Provveditori: Que van finan&ccedil;ar o supervisar obres espec&iacute;fiques dins del complex.


3. Difer&egrave;ncia amb els Venier
Per no confondre'ls, &eacute;s &uacute;til recordar aquesta comparativa:





 

Fam&iacute;liaEscutOrigen / Context

 


Venier
3 pals
Fam&iacute;lia aut&ograve;ctona veneciana molt poderosa.


Aragona
4 pals
Nobles d'origen extern integrats a la Rep&uacute;blica.







-----
&Eacute;s normal que no estiguin a la llista de la Wikipedia italiana, perqu&egrave; aquesta llista est&agrave; enfocada gaireb&eacute; exclusivament a la dinastia reial (els Trast&agrave;mara i el Casal de Barcelona) o a grans llinatges feudals del sud d'It&agrave;lia (N&agrave;pols i Sic&iacute;lia).
La fam&iacute;lia Aragona de Ven&egrave;cia (de vegades anomenada d'Aragona o Aragonese) era una branca que, tot i reivindicar el seu lligam amb la casa reial, funcionava com a part de la noblesa patr&iacute;cia de la Rep&uacute;blica de Ven&egrave;cia. Van ser agregats al Maggior Consiglio (el cos sobir&agrave; de Ven&egrave;cia) l'any 1381, durant la Guerra de Chioggia, com a recompensa pel seu suport econ&ograve;mic i militar a la Rep&uacute;blica.
Aqu&iacute; tens els detalls d'aquesta branca espec&iacute;fica:
1. Per qu&egrave; tenen 4 pals i no 3 (com els Venier)?
L'escut que has vist a l'Arsenal amb 4 pals &eacute;s el senyal reial d'Arag&oacute;. La fam&iacute;lia veneciana el portava amb orgull per marcar el seu origen "estranger" il&middot;lustre. Els Venier, en canvi, s&oacute;n una fam&iacute;lia aut&ograve;ctona veneciana i el seu escut de 3 pals &eacute;s d'una tradici&oacute; her&agrave;ldica diferent, malgrat la semblan&ccedil;a visual.
2. Personatges clau dels Aragona a Ven&egrave;cia
Aquests s&oacute;n els noms que realment hauries de buscar en els arxius venecians (com el Libro d'Oro de la noblesa):


Federico d'Aragona (el fundador): S'estableix a Ven&egrave;cia i &eacute;s el qui aconsegueix que la fam&iacute;lia sigui reconeguda com a "nobles venecians" el 1381.


Giacomo d'Aragona: Apareix en documents del segle XV com a oficial de la Rep&uacute;blica.


Francesco d'Aragona: Va ser un dels membres que va ocupar c&agrave;rrecs dins de l'Arsenal o en magistratures mar&iacute;times. Molts escuts de l'Arsenal corresponen a nobles que servien com a Provveditori all'Arsenale (una mena de comissaris o administradors).


3. On trobar-los?
Per trobar informaci&oacute; sobre ells, no has de buscar "Reis d'Arag&oacute;", sin&oacute; Patriciat Veneci&agrave; (Patriziato Veneziano). Les fonts m&eacute;s fiables s&oacute;n:


Casimir Freschot: La Nobilt&agrave; Veneta (un llibre cl&agrave;ssic del segle XVII on apareixen els llinatges i els seus escuts).


Dizionario Storico-Blasonico: De G.B. di Crollalanza, on s'especifica que els "Aragona di Venezia" porten el mateix escut que els reis d'Arag&oacute;.


4. L'escut de l'Arsenal
L'escut que descrius sol estar situat en llocs on un membre de la fam&iacute;lia va exercir el c&agrave;rrec de "Patron de l'Arsenal". Aquests c&agrave;rrecs eren rotatius i duraven poc temps (normalment 32 mesos), i era costum gravar l'escut del noble que supervisava una millora estructural o una nova construcci&oacute; dins del recinte.

Conclusi&oacute;: No estan a la llista d'it.wiki perqu&egrave; els "Aragona" de Ven&egrave;cia s&oacute;n considerats noblesa urbana veneciana, no sobirans. Per a un veneci&agrave; de l'&egrave;poca, veure les 4 barres era senyal de distinci&oacute; i un recordatori que aquella fam&iacute;lia, tot i ser veneciana de ple dret, venia d'una estirp de reis.]]></description>
</item>

<item>
<title>Windows 11 en un disco MBR?</title>
<link>https://www.histo.cat//Windows-11-en-un-disco-MBR-/%26</link>
<pubDate>Wed, 03 Jun 2026 10:55:37 +0100</pubDate>
<category>USB</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//Windows-11-en-un-disco-MBR-</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>]]></description>
</item>

<item>
<title>Windows 11 utilities</title>
<link>https://www.histo.cat//Windows-11-utilities/%26</link>
<pubDate>Wed, 03 Jun 2026 10:55:37 +0100</pubDate>
<category>USB</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//Windows-11-utilities</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>Aa]]></description>
</item>

<item>
<title>USB - Gigabit Ethernet</title>
<link>https://www.histo.cat//USB-Gigabit-Ethernet/%26</link>
<pubDate>Wed, 03 Jun 2026 10:55:37 +0100</pubDate>
<category>USB</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//USB-Gigabit-Ethernet</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>Con esa configuraci&oacute;n (dos adaptadores USB 3.1 a Ethernet y un cable RJ45 normal), s&iacute; podr&aacute;s transferir archivos y carpetas completas a velocidad de Gigabit Ethernet usando Total Commander.
Te confirmo los detalles y te doy algunas claves para que la configuraci&oacute;n sea sencilla y r&aacute;pida:
Velocidad: Mucho m&aacute;s que USB 2.0


Cable Easy Suite (USB 2.0): Velocidad real de unos 30-40 MB/s (Megabytes por segundo).


Nueva configuraci&oacute;n (Gigabit Ethernet): Velocidad real de unos 110-125 MB/s (limitado por el disco duro y la sobrecarga de red).


La ganancia: Ser&aacute; aproximadamente 3 o 4 veces m&aacute;s r&aacute;pido que tu cable actual. Pasar un disco de 50GB te llevar&aacute; unos 7-8 minutos en lugar de 25-30.


Total Commander 
Tienes  dos maneras de hacer que los PCs se "vean" para que Total Commander  pueda transferir. La opci&oacute;n 1 es la m&aacute;s sencilla si no tienes un router  de por medio:
Opci&oacute;n 1: Conexi&oacute;n Directa (Cable RJ45 Normal)
Al  conectar los dos PCs directamente con el cable, Windows no asignar&aacute; IPs  autom&aacute;ticamente tan r&aacute;pido como con un router. Tendr&aacute;s que hacer un  mini-ajuste manual para que se "vean":


Conecta todo: Adaptador en cada PC, y cable RJ45 entre ellos.


Configura las IPs manualmente (solo una vez):


En el PC1:  Ve a "Configuraci&oacute;n de Red" &gt; "Cambiar opciones del adaptador".  Busca el nuevo adaptador Ethernet (el del adaptador USB). Bot&oacute;n derecho  &gt; "Propiedades" &gt; "Protocolo de Internet versi&oacute;n 4 (TCP/IPv4)".


Marca "Usar la siguiente direcci&oacute;n IP".


IP: 192.168.1.10


M&aacute;scara de subred: 255.255.255.0 (se pondr&aacute; sola al hacer clic).


Puerta de enlace: D&eacute;jalo vac&iacute;o.




En el PC2: Haz lo mismo, pero con una IP diferente:


IP: 192.168.1.11


M&aacute;scara de subred: 255.255.255.0






Comparte la carpeta: En el PC de origen, haz clic derecho en la carpeta que quieres  transferir &gt; "Propiedades" &gt; "Compartir" &gt; "Uso compartido  avanzado" &gt; Marca "Compartir esta carpeta". Da permisos de  "Lectura/Escritura" a "Todos".


En Total Commander:


En el PC de destino, en la barra de direcciones de Total Commander, escribe: \192.168.1.10 (la IP del otro PC).


Ver&aacute;s  las carpetas compartidas y podr&aacute;s copiar y pegar archivos como si  fueran locales. Total Commander gestionar&aacute; la cola, los errores y la  integridad perfectamente.




Opci&oacute;n 2: Con un Switch/Router (a&uacute;n m&aacute;s f&aacute;cil)
Si  en casa tienes un switch o un router con puertos libres, simplemente  enchufa ambos adaptadores y los cables al router. Windows (si la red  est&aacute; configurada como "Privada" o "Dom&eacute;stica") suele descubrir los  equipos autom&aacute;ticamente. En Total Commander, podr&iacute;as acceder  directamente desde "Mis sitios de red" o usando la IP.]]></description>
</item>

<item>
<title>MyHeritage</title>
<link>https://www.histo.cat//MyHeritage/%26</link>
<pubDate>Wed, 03 Jun 2026 10:55:37 +0100</pubDate>
<category>Articles</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//MyHeritage</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_260317173254269.png' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>MyHeritage &eacute;s una plataforma  digital dedicada a la investigaci&oacute; de la hist&ograve;ria familiar que combina  la construcci&oacute; d'arbres geneal&ograve;gics, la cerca en arxius hist&ograve;rics i  l'an&agrave;lisi d'ADN per ajudar-te a descobrir els teus or&iacute;gens i connectar  amb parents .
Qu&egrave; pots fer a MyHeritage?
La plataforma ofereix un conjunt d'eines que et permeten explorar la teva her&egrave;ncia familiar de diverses maneres:


Construir el teu arbre geneal&ograve;gic:  Pots comen&ccedil;ar creant el teu propi arbre familiar de manera gratu&iuml;ta. Un  cop hagis introdu&iuml;t alguns noms, la tecnologia de la plataforma pot  trobar autom&agrave;ticament coincid&egrave;ncies amb altres arbres i documents  hist&ograve;rics per ajudar-te a ampliar-lo i descobrir nous parents .


Descobrir parents i or&iacute;gens amb l'ADN:  MyHeritage ofereix un test d'ADN que consisteix en una senzilla mostra  de la mucosa de la galta. Aquest test analitza el teu ADN per:


Estimar el teu origen &egrave;tnic: Et proporciona un desglossament de les regions geogr&agrave;fiques d'on provenen els teus avantpassats .


Trobar-te parents nous:  Et connecta amb persones que comparteixen segments d'ADN amb tu, cosa  que pot portar al descobriment de familiars que no sabies que existien .




Explorar milers de milions de registres hist&ograve;rics:  La plataforma disposa d'una base de dades enorme amb m&eacute;s de 37 mil  milions de registres hist&ograve;rics de tot el m&oacute;n, com ara certificats de  naixement, matrimoni i defunci&oacute;, censos, llistes de passatgers i diaris  antics. Pots cercar en aquests documents per trobar informaci&oacute; concreta  sobre els teus avantpassats .


Donar vida a fotos antigues amb IA:  MyHeritage incorpora eines basades en intel&middot;lig&egrave;ncia artificial per  restaurar i millorar fotografies familiars. Pots acolorir imatges en  blanc i negre, millorar-ne la nitidesa i fins i tot animar els rostres amb la famosa funci&oacute; Deep Nostalgia&trade;, que crea una breu seq&uuml;&egrave;ncia v&iacute;deo per fer que els teus avantpassats "cobrin vida" .


Una mica d'hist&ograve;ria i abast
MyHeritage  va ser fundada l'any 2003 per Gilad Japhet, que va comen&ccedil;ar el projecte  com una startup des de casa seva. Amb els anys, ha crescut fins a  convertir-se en una empresa global amb un equip de m&eacute;s de 500 persones, i  la seva comunitat d'usuaris s'est&eacute;n per tot el m&oacute;n .
Actualment, la plataforma ofereix els seus serveis en 42 idiomes i compta amb una base de dades d'ADN de m&eacute;s de 10 milions de persones, cosa que augmenta les possibilitats de trobar coincid&egrave;ncies gen&egrave;tiques .
Per comen&ccedil;ar


Pots registrar-te gratu&iuml;tament al seu lloc web o baixar l'aplicaci&oacute; m&ograve;bil per comen&ccedil;ar a construir el teu arbre geneal&ograve;gic .


Algunes  funcions, com la construcci&oacute; b&agrave;sica de l'arbre, s&oacute;n gratu&iuml;tes, per&ograve; per  accedir a tots els registres hist&ograve;rics o obtenir resultats detallats de  l'ADN, es requereix una subscripci&oacute; de pagament o la compra del kit  d'ADN .


En  resum, MyHeritage &eacute;s una eina que et permet convertir la investigaci&oacute;  dels teus avantpassats en una experi&egrave;ncia interactiva i din&agrave;mica, ja  sigui buscant en documents antics, descobrint parents a trav&eacute;s de l'ADN o  veient com les fotos dels teus besavis cobren vida.]]></description>
</item>

<item>
<title>Find my iphone</title>
<link>https://www.histo.cat//Find-my-iphone/%26</link>
<pubDate>Wed, 03 Jun 2026 10:55:37 +0100</pubDate>
<category>iphone</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//Find-my-iphone</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>]]></description>
</item>

<item>
<title>Localizar mi iPhone</title>
<link>https://www.histo.cat//Localizar-mi-iPhone/%26</link>
<pubDate>Wed, 03 Jun 2026 10:55:37 +0100</pubDate>
<category>iphone</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//Localizar-mi-iPhone</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>La posibilidad de localizar el iPhone est&aacute; integrada en el propio sistema del iPhone y permite localizarlo, adem&aacute;s de enviar mensajes al iPhone con un n&uacute;mero de contacto para devolverlo. Y adem&aacute;s, puede bloquearse o borrarse de forma remota, por si acaso. Para ello, el propietario debe tener una cuenta de iCloud y haber configurado el tel&eacute;fono para que env&iacute;e continuamente su ubicaci&oacute;n a iCloud. Tambi&eacute;n puedes enviar un tono de alarma al tel&eacute;fono desde iCloud. Si no, puedes contactar directamente con Apple.Lista de comprobaci&oacute;n de medidas de seguridad a seguir si tu dispositivo est&aacute; desaparecido actualmente
Hotmail/Outlook no puede rastrear la ubicaci&oacute;n de un iPhone. El "Buscar mi dispositivo" de Microsoft solo funciona para ordenadores y tabletas con Windows.Para encontrar tu iPhone, debes usar el sistema de Apple:Ve a iCloud.com/find.Inicia sesi&oacute;n con tu Apple ID (no con tu contrase&ntilde;a de Hotmail).Si solo tienes tu cuenta de Hotmail en el tel&eacute;fono y nunca configuras un Apple ID o "Buscar mi iPhone", lamentablemente no hay forma de rastrearlo a trav&eacute;s de la app de Outlook.&iquest;Quieres que te ayude a cerrar sesi&oacute;n remotamente en tu cuenta de Hotmail en ese iPhone para proteger tus correos electr&oacute;nicos?.....Como no puedes rastrear el iPhone a trav&eacute;s de Hotmail, lo mejor que puedes hacer ahora mismo es cerrar sesi&oacute;n remotamente de tu cuenta en ese dispositivo. Esto garantiza que, incluso si alguien tiene el tel&eacute;fono, no podr&aacute; leer tus correos ni acceder a tus contactos.Aqu&iacute; tienes las dos mejores formas de hacerlo desde un ordenador u otro tel&eacute;fono:Opci&oacute;n 1: La opci&oacute;n nuclear de "Cerrar sesi&oacute;n en todas partes"Esta es la forma m&aacute;s r&aacute;pida de eliminar todos los dispositivos (incluido el iPhone perdido) de tu cuenta.Ve a la p&aacute;gina de Seguridad Avanzada de Microsoft.Despl&aacute;zate hacia abajo hasta la secci&oacute;n llamada Desconectarme de la Salida.Haz clic en Desconectarme.Nota: Puede tardar hasta 24 horas en arrancar completamente el dispositivo, pero normalmente empieza a funcionar mucho antes. Esto tambi&eacute;n te desconectar&aacute; de la sesi&oacute;n actual, as&iacute; que tendr&aacute;s que volver a iniciar sesi&oacute;n.Opci&oacute;n 2: Eliminar la "Asociaci&oacute;n"con el iPhone. Esto est&aacute; dirigido espec&iacute;ficamente a dispositivos m&oacute;viles sincronizados con tu bandeja de entrada.Inicia sesi&oacute;n en Outlook.com desde un navegador web.Haz clic en Configuraci&oacute;n (icono de engranaje) en la esquina superior derecha.Ve a General &gt; Dispositivos M&oacute;viles.Busca tu iPhone en la lista, haz clic en Eliminar (icono de papelera o menos) y confirma.Un consejo fundamental:Si te preocupan tus datos, cambia tu contrase&ntilde;a de Hotmail inmediatamente. Esta es la forma m&aacute;s eficaz de bloquear que el iPhone descargue nuevos correos, incluso si el comando "Cerrar sesi&oacute;n" a&uacute;n no ha terminado de procesarse.&iquest;Quieres que te explique c&oacute;mo cambiar tu contrase&ntilde;a o configurar la autenticaci&oacute;n en dos pasos para mayor seguridad?....Proteger tu cuenta es una decisi&oacute;n inteligente, especialmente despu&eacute;s de perder un dispositivo. Como tu cuenta de Hotmail es una cuenta de Microsoft, gestionar&aacute;s todo a trav&eacute;s del panel de seguridad de Microsoft.1. C&oacute;mo cambiar tu contrase&ntilde;aActualizar tu contrase&ntilde;a es la forma m&aacute;s inmediata de bloquear que el iPhone perdido sincronice nuevos datos.Ve a account.microsoft.com/security e inicia sesi&oacute;n.Selecciona Seguridad con contrase&ntilde;a o Cambiar mi contrase&ntilde;a. Probablementete pedir&aacute;n que verifiques tu identidad (mediante un c&oacute;digo enviado a un correo electr&oacute;nico o n&uacute;mero de tel&eacute;fono de respaldo).Introduce tu contrase&ntilde;a actual y luego tu nueva contrase&ntilde;a. Consejoprofesional: marca la casilla que dice "Haz que cambie mi contrase&ntilde;a cada 72 d&iacute;as" si quieres estar m&aacute;s vigilante, aunque una contrase&ntilde;a fuerte y &uacute;nica suele ser suficiente.Haz clic en Guardar.2. C&oacute;mo configurar la autenticaci&oacute;n en dos pasos (2FA)Esto a&ntilde;ade una segunda capa de protecci&oacute;n. Aunque alguien adivine tu contrase&ntilde;a, no puede entrar sin un c&oacute;digo de tu posesi&oacute;n f&iacute;sica.En la misma p&aacute;gina de Seguridad, selecciona Opciones de seguridad avanzadas.Busca la secci&oacute;n Seguridad adicional y encuentra los Two-sVerificaci&oacute;n TEP.Haz clic en Activar y sigue las indicaciones.Elige tu m&eacute;todo de copia de seguridad:Microsoft Authenticator App (Recomendado): La forma m&aacute;s segura. Apruebas los inicios de sesi&oacute;n con un toque en otro tel&eacute;fono.Mensaje/SMS: Se env&iacute;a un c&oacute;digo a tu n&uacute;mero de tel&eacute;fono.Correo electr&oacute;nico: Se env&iacute;a un c&oacute;digo a una direcci&oacute;n de correo secundaria.[! IMPORTANTE]Cuando activas la 2FA, Microsoft te dar&aacute; un c&oacute;digo de recuperaci&oacute;n. Apunta esto y gu&aacute;rdalo en un lugar seguro (no en tu ordenador). Si alguna vez pierdes el tel&eacute;fono y olvidas la contrase&ntilde;a, este c&oacute;digo es la &uacute;nica forma de volver a entrar en tu cuenta.3. Una comprobaci&oacute;nr&aacute;pida de seguridad Mientras est&aacute;s en las opciones avanzadas de seguridad, despl&aacute;zate hacia abajo para desconectarme. Al hacer clic en esto, cerrar&aacute;s tu cuenta de todos los dispositivos, aplicaciones y navegadores en un plazo de 24 horas. Es un gran "bot&oacute;n de reinicio" para un dispositivo perdido.&iquest;Quieres que te ayude a crear un formato de contrase&ntilde;a fuerte y memorable que sea dif&iacute;cil de adivinar para los hackers?...&iexcl;De nada! Me alegro de que hayamos podido asegurar y asegurar tu cuenta. Siempre es un poco un dolor de cabeza cuando desaparece un tel&eacute;fono, pero has tomado las medidas correctas para mantener tu informaci&oacute;n personal a salvo.Como ya tienes todo controlado con la seguridad de Outlook, recuerda revisar iCloud.com/find una &uacute;ltima vez si a&uacute;n no lo has hecho; a veces esos dispositivos aparecen en los sitios m&aacute;s inesperados (&iexcl;como entre cojines del sof&aacute;!).&iquest;Hay algo m&aacute;s, relacionado con tu tecnolog&iacute;a o de otro tipo, en lo que pueda ayudarte hoy?__________________Microsoft ofrece un servicio similar llamado Buscar mi dispositivo.Aunque la versi&oacute;n de Google es est&aacute;ndar para Android, la herramienta de Microsoft rastrea principalmente dispositivos Windows (port&aacute;tiles, tabletas y antiguos Windows Phones) vinculados a tu cuenta de Hotmail o Outlook.C&oacute;mo usarlo:Ve a account.microsoft.com/devices.Inicia sesi&oacute;n con tus credenciales de Hotmail/Outlook.Selecciona la pesta&ntilde;a Buscar mi dispositivo.Elige tu dispositivo y haz clic en Buscar para ver su ubicaci&oacute;n en un mapa.Nota importante:Si usas un Android o iPhone con la app Outlook, Microsoft generalmente no puede rastrear la ubicaci&oacute;n GPS del tel&eacute;fono como hacen Google o Apple. Para eso, debes usar:Android: google.com/android/findiPhone: icloud.com/find&iquest;Quieres que te ayude a configurar el seguimiento para un dispositivo espec&iacute;fico?......Para rastrear un dispositivo a trav&eacute;s de Microsoft, aseg&uacute;rate de tener un port&aacute;til o tablet con Windows vinculado a tu cuenta.Pasos para activar el seguimientoEn tu dispositivo Windows, ve a Configuraci&oacute;n &gt; Privacidad y seguridad &gt; Buscar mi dispositivo.Activa el interruptor en Activado.Aseg&uacute;rate de que los servicios de localizaci&oacute;n tambi&eacute;n est&eacute;n activados en tus ajustes de privacidad.Para encontrarlo m&aacute;s adelante, visita account.microsoft.com/devices desde cualquier navegador.Inicia sesi&oacute;n con tu correo de Hotmail/Outlook.Haz clic en Buscar mi dispositivo junto al hardware que mencionas.]]></description>
</item>

<item>
<title>InvasiÃ³ musulmana</title>
<link>https://www.histo.cat//Invasio-musulmana/%26</link>
<pubDate>Wed, 03 Jun 2026 10:55:37 +0100</pubDate>
<category>Articles</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//Invasio-musulmana</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>]]></description>
</item>

<item>
<title>VisiÃ³ Global de Starlink</title>
<link>https://www.histo.cat//Visio-Global-de-Starlink/%26</link>
<pubDate>Wed, 03 Jun 2026 10:55:37 +0100</pubDate>
<category>Articles</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//Visio-Global-de-Starlink</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_260215121551460.jpg' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>Visi&oacute; Global T&egrave;cnica:&nbsp;Amb matisos importants. Starlink ha desplegat una tecnologia espec&iacute;fica anomenada
Aqu&iacute; tens els detalls t&egrave;cnics sobre com funciona i les freq&uuml;&egrave;ncies que utilitza:
1. Connexi&oacute; directa vs. Transceptors


Connexi&oacute; Directa (Direct to Cell): Els m&ograve;bils LTE est&agrave;ndard es poden connectar directament als sat&egrave;l&middot;lits de nova generaci&oacute; de Starlink (v2 Mini i v3). El sat&egrave;l&middot;lit actua com una "torre de telefonia a l'espai".


Maquinari: No cal cap xip especial ni cap accessori. Qualsevol tel&egrave;fon amb capacitat 4G/LTE pot captar el senyal, ja que el sat&egrave;l&middot;lit utilitza protocols de telefonia m&ograve;bil est&agrave;ndard en lloc de protocols propietaris de sat&egrave;l&middot;lit.


2. Freq&uuml;&egrave;ncies de treball
A difer&egrave;ncia de l'Internet de banda ampla de Starlink (que usa les bandes Ku i Ka, entre 10 GHz i 40 GHz), el servei per a m&ograve;bils utilitza l'espectre de telefonia terrestre:


Banda de freq&uuml;&egrave;ncia: Utilitza principalment la banda de 1.9 GHz (espec&iacute;ficament bandes al voltant dels 1910-1915 MHz per a la pujada i 1990-1995 MHz per a la baixada en col&middot;laboraci&oacute; amb operadors com T-Mobile).


Acords locals: Starlink no t&eacute; una freq&uuml;&egrave;ncia "universal" per a m&ograve;bils; lloga l'espectre d'operadors nacionals (com T-Mobile als EUA, Rogers al Canad&agrave; o Entel a Xile) per emetre des de l'espai en les mateixes freq&uuml;&egrave;ncies que aquests operadors usen a terra.


3. Capacitats actuals (Febrer 2026)
Tot i que la tecnologia ja &eacute;s operativa, hi ha limitacions segons el tipus de servei:


Missatges de text (SMS): &Eacute;s el servei m&eacute;s estable i el primer que es va desplegar massivament per a emerg&egrave;ncies en zones sense cobertura.


Veu i Dades (4G): L'any 2026, la xarxa ja permet trucades de veu i navegaci&oacute; b&agrave;sica per internet, per&ograve; amb velocitats molt m&eacute;s redu&iuml;des que les que s'obtenen amb una antena fixa (el fitxer starlink_vs_fiber.md es refereix a la velocitat amb antena; la connexi&oacute; directa al m&ograve;bil &eacute;s molt m&eacute;s lenta, sovint al voltant dels 2-10 Mbps per cel&middot;la).


Resum t&egrave;cnic


Fa falta antena extra? No per a missatges i veu b&agrave;sica. S&iacute; per a internet d'alta velocitat (400 Mbps+).


Freq&uuml;&egrave;ncia: Banda LTE comercial (normalment al voltant dels 1.9 GHz / Banda 2 o 25).


Tecnologia del sat&egrave;l&middot;lit: Utilitzen antenes phased array extremadament grans i sensibles per poder "escoltar" el senyal feble d'un m&ograve;bil des de l'&ograve;rbita baixa (LEO).


Starlink (Edici&oacute; 2026)
Aquesta taula resumeix les capacitats operatives de la xarxa de sat&egrave;l&middot;lits de SpaceX, desgranant les freq&uuml;&egrave;ncies, l'ample de banda i els requisits de maquinari per a cada tipus de servei.




Caracter&iacute;stica

Starlink Banda Ampla (Antena)

Starlink Direct to Cell (M&ograve;bil)




Maquinari Requerit


Antena Phased Array (Performance Kit)


Cap (M&ograve;bil 4G/LTE est&agrave;ndard)




Freq&uuml;&egrave;ncies de Treball


Bandes Ku i Ka (10.7 - 14.5 GHz / 27 - 40 GHz)


Banda 1.9 GHz (Espectre LTE terrestre llogat)




Velocitat de Baixada


400 Mbps - 1 Gbps


2 Mbps - 10 Mbps (per cel&middot;la)




Lat&egrave;ncia


25 - 60 ms


Variable (similar a roaming internacional)




Tipus de Senyal


Propietari de SpaceX (altament dirigit)


Est&agrave;ndard 4G/LTE (el sat&egrave;l&middot;lit actua com a torre)




Capacitat Sat&egrave;l&middot;lit


~1 Tbps (Sat&egrave;l&middot;lits v2.0 / v3.0)


Compartit per milers de dispositius




Serveis Principals


Streaming 4K, Gaming, Teletreball


SMS, Veu i Dades b&agrave;siques d'emerg&egrave;ncia




Cobertura


Global (amb visi&oacute; clara del cel)


Global (fins i tot sense infraestructures de terra)




Detalls sobre l'Espectre "Direct to Cell"
L'&egrave;xit de la connexi&oacute; directa rau en l'&uacute;s de l'espectre de r&agrave;dio ja existent per a la telefonia m&ograve;bil:


Sense Modificacions: El m&ograve;bil "creu" que est&agrave; connectat a una torre de telefonia convencional.


Freq&uuml;&egrave;ncia Clau: S'utilitza la Banda 2 (1900 MHz) o similars segons el pa&iacute;s, gr&agrave;cies a acords amb operadors locals (com T-Mobile o similars).


Antenes del Sat&egrave;l&middot;lit: Els sat&egrave;l&middot;lits disposen d'antenes gegants de 5-7 metres per poder captar el senyal tan feble que emet un tel&egrave;fon m&ograve;bil des de la terra.


Evoluci&oacute; de l'Ample de Banda
Mentre que la fibra &ograve;ptica treballa en el rang dels Terabits per segon gr&agrave;cies al pols de llum en medi f&iacute;sic, Starlink est&agrave; limitat per la f&iacute;sica de les ones de r&agrave;dio i l'atenuaci&oacute; atmosf&egrave;rica, motiu pel qual la xarxa es segmenta en "cel&middot;les" geogr&agrave;fiques per no saturar l'espectre disponible.]]></description>
</item>

<item>
<title>La Lenta Victoria del CatalÃ¡n escrito sobre el LatÃ­n</title>
<link>https://www.histo.cat//La-Lenta-Victoria-del-Catalan-escrito-sobre-el-Latin/%26</link>
<pubDate>Wed, 03 Jun 2026 10:55:37 +0100</pubDate>
<category>Articles</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//La-Lenta-Victoria-del-Catalan-escrito-sobre-el-Latin</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>El Nacimiento de una Lengua Escrita: La Lenta Victoria del Catal&aacute;n sobre el Lat&iacute;n
El Escenario Hist&oacute;rico y Ling&uuml;&iacute;stico
A finales del siglo X, los condados catalanes, ya con una marcada independencia de facto del poder franco, hab&iacute;an forjado una identidad pol&iacute;tica propia.  Paralelamente, en las plazas, los campos y los hogares, el pueblo  llevaba siglos moldeando una lengua vern&aacute;cula: el catal&aacute;n, fruto de una  evoluci&oacute;n peculiar del lat&iacute;n vulgar, enriquecida con sustratos  prerromanos, superestratos germ&aacute;nicos (visigodos) y, cada vez m&aacute;s, con  el adstrato &aacute;rabe de la vecina Al-&Aacute;ndalus.
Sin embargo, exist&iacute;a una dicotom&iacute;a profunda: la "diglosia".  El lat&iacute;n, aunque ya era una lengua muerta para la inmensa mayor&iacute;a de la  poblaci&oacute;n, manten&iacute;a un monopolio absoluto en todos los &aacute;mbitos de  prestigio: era la lengua de Dios (la liturgia), del Derecho (los fueros y  documentos), del poder (las cr&oacute;nicas) y del saber (la incipiente  cultura escrita). Era el c&oacute;digo de una &eacute;lite eclesi&aacute;stica y nobiliaria.  El catal&aacute;n era la lengua de la oralidad, de la vida cotidiana, pero  carec&iacute;a de auctoritas (autoridad) para ser fijado en pergamino.
El cambio, como bien se&ntilde;alas, no fue una revoluci&oacute;n, sino una infiltraci&oacute;n progresiva.  Los primeros escribanos, notarios y monjes que redactaban documentos en  lat&iacute;n se enfrentaban a una realidad pr&aacute;ctica: hab&iacute;a conceptos, nombres  de lugares, relaciones feudales y t&eacute;rminos jur&iacute;dicos locales que el  lat&iacute;n cl&aacute;sico no pod&iacute;a expresar con exactitud. &iquest;C&oacute;mo traducir al lat&iacute;n  la descripci&oacute;n precisa de un lindero entre dos campos en el Vall&egrave;s? &iquest;O  el nombre de una herramienta agr&iacute;cola local? Fue esta necesidad de  precisi&oacute;n legal y administrativa, m&aacute;s que un impulso literario, el motor  inicial de la escritura catalana.
La Fase de "Infiltraci&oacute;n" o Glosario (Siglos X-XI)
Los  documentos de esta &eacute;poca son testigos de una lucha interna en el propio  texto. Podemos imaginar al escribano, formado en lat&iacute;n, dudando ante la  palabra adecuada:


Top&oacute;nimos y Antrop&oacute;nimos: Son los primeros en colarse. "Karla" (&iquest;Querella?), "Sunifredus" (Sunyer), o la descripci&oacute;n "in villa quae dicunt Rivofredo" (en la villa que llaman Ribafrecha) muestran la fon&eacute;tica romance imponi&eacute;ndose sobre la latina.


T&eacute;rminos Jur&iacute;dicos y de Posesi&oacute;n: Palablas como "aprisio" (tierra conquistada y puesta en cultivo), "castl&agrave;" (castell&aacute;n), o "alou" (propiedad libre) son tecnicismos feudales de la realidad catalana que el lat&iacute;n no tiene.


Art&iacute;culos y Preposiciones Contractas: La aparici&oacute;n espont&aacute;nea de "lo", "la", "els" o de construcciones como "del", "al" (de+el, a+el) en medio de una frase latina es la prueba m&aacute;s clara de  que la sintaxis de la mente del escribano ya es catalana. Su pluma  escribe en lat&iacute;n, pero su cerebro piensa en romance.


El Glosario de Bonsom (1011) es un ejemplo paradigm&aacute;tico. No es un texto literario, sino una  herramienta de trabajo. Bonsom, juez, anota al margen de un texto legal  palabras que necesitan aclaraci&oacute;n. Y al escribir "ino&ccedil;entes" con &ccedil;,  est&aacute; haciendo algo revolucionario: est&aacute; inventando, o m&aacute;s bien  reconociendo, un grafema para un sonido romance (la /s/ sorda) que el  lat&iacute;n no ten&iacute;a. Es un acto de conciencia ling&uuml;&iacute;stica pr&aacute;ctica.
El Juramento de Radulf Oriol (1028-1047) da el salto cualitativo. Ya no son palabras sueltas, sino f&oacute;rmulas completas de juramento feudal pronunciadas en romance y transcritas con fidelidad: "De ista ora in antea...". Es la voz viva del vasallo, con su fuerza performativa (el decir es el acto de jurar), que exige ser plasmada en su lengua real para que no  haya ambig&uuml;edad en la promesa. La fidelidad pol&iacute;tica se jura en la  lengua del pueblo, no en la de Cicer&oacute;n.
La Emancipaci&oacute;n: Los Primeros Textos &Iacute;ntegros (Siglo XI)
El paso de las frases sueltas al texto completo es crucial. El "Llibre dels Jutges" (1060-1080) no es una obra original, pero su elecci&oacute;n como primer texto &iacute;ntegro es significativa. Es un c&oacute;digo de leyes.  Traducir el antiguo c&oacute;digo visigodo (vigente) al catal&aacute;n implica hacer  accesible la Ley al conjunto de la sociedad, no solo a los letrados. Es  un acto de soberan&iacute;a y de utilidad p&uacute;blica. La lengua del derecho deja  de ser un arcano.
El Memorial de Greuges de Guitard Isarn (c. 1105) es a&uacute;n m&aacute;s fascinante. Es un documento personal, una queja detallada de  un se&ntilde;or contra su vasallo. El hecho de que se redacte en catal&aacute;n  sugiere que era la lengua de la gesti&oacute;n se&ntilde;orial cotidiana, de las  cuentas, los pleitos y las reclamaciones. Demuestra que el catal&aacute;n hab&iacute;a  alcanzado ya una suficiencia t&eacute;cnica para narrar sucesos complejos, enumerar agravios y exponer argumentos jur&iacute;dicos.
La Consolidaci&oacute;n Literaria y de Poder (Siglos XII-XV)
Con el siglo XII, la diglosia se resquebraja definitivamente.


Las Homil&iacute;as d'Organy&agrave;: Su valor es inmenso. Representan el salto a la esfera religiosa y persuasiva.  Traducir sermones occitanos (lengua prestigiosa de la literatura  trovadoresca) al catal&aacute;n para la predicaci&oacute;n significa reconocer que el  camino hacia la salvaci&oacute;n del alma debe hacerse en la lengua que el  pueblo entiende. Es la consagraci&oacute;n del catal&aacute;n como herramienta para  moldear las conciencias y la moral.


Las "Grandes Cr&oacute;nicas" (XIII-XIV): La obra de Bernat Desclot, Ramon Muntaner y, sobre todo, la Cr&oacute;nica de Jaume I el Conqueridor, escrita supuestamente por &eacute;l mismo ("E n&oacute;s, Jaume... fa&ccedil;am fer lo present libre"), marcan un hito. La historia del reino, sus gestas y su memoria, se escriben en catal&aacute;n. La lengua se convierte en veh&iacute;culo de identidad y glorificaci&oacute;n din&aacute;stica.  No es casualidad que sea el mejor conjunto historiogr&aacute;fico de la Europa  medieval: encontraron en su lengua vern&aacute;cula un instrumento &aacute;gil,  narrativo y potente.


El Encargo Regio de la Biblia (1287): La orden de Alfonso el Franco de traducir la Biblia "in ydioma nostrum" ("a nuestra lengua") es la declaraci&oacute;n pol&iacute;tica definitiva. El catal&aacute;n es la lengua propia de la Corona, equiparable en dignidad al lat&iacute;n para contener la palabra divina.


El Siglo de Oro (XV): La eclosi&oacute;n literaria con autores como Martorell, Roig, Villena y el  profundo Ausi&agrave;s March es la consecuencia natural de todo este proceso.  El catal&aacute;n ya no solo es &uacute;til para leyes, quejas o cr&oacute;nicas; es lo  suficientemente rico, flexible y sublime para construir mundos de  ficci&oacute;n (Tirant), hacer s&aacute;tira social descarnada (Espill), reflexionar sobre la espiritualidad (Vita Christi)  o explorar los abismos del amor y la muerte (March). El hecho de que el  foco cultural fuera Valencia entonces no hace sino demostrar la  vitalidad y expansi&oacute;n de una lengua de &aacute;mbito supra-regional, consolidada como un instrumento de cultura y poder en todo el Mediterr&aacute;neo occidental.


En resumen, el camino del catal&aacute;n escrito fue de la necesidad pr&aacute;ctica (nombrar lo local) a la eficacia jur&iacute;dica (documentar y legislar), de ah&iacute; a la utilidad pastoral (predicar) y al orgullo pol&iacute;tico (narrar la historia del reino), para culminar en la plenitud art&iacute;stica. Fue un triunfo lento, pero total, de la voz viva de un pueblo sobre la autoridad petrificada de una lengua cl&aacute;sica.
La Consolidaci&oacute;n Literaria y de Poder (Siglos XII-XV) y el Ep&iacute;logo de la Imprenta
Con  el siglo XII, la diglosia se resquebraja definitivamente, y el catal&aacute;n  escrito inicia una &eacute;poca de esplendor que culminar&aacute; en el Siglo de Oro  (XV). Este proceso de normalizaci&oacute;n y prestigio encontr&oacute; su prueba de  fuego y su herramienta de masificaci&oacute;n definitiva con un invento  revolucionario: la imprenta de tipos m&oacute;viles.  La llegada de esta tecnolog&iacute;a a la Pen&iacute;nsula Ib&eacute;rica est&aacute;,  curiosamente, vinculada a los primeros impresos en catal&aacute;n y envuelta en  una de las grandes pol&eacute;micas bibliogr&aacute;ficas de Europa.
La Pol&eacute;mica del Primer Incunable: La Gram&agrave;tica de Bartomeu Mates (&iquest;1468?)
Seg&uacute;n su colof&oacute;n, en Barcelona, el 7 de octubre de 1468, el impressor alem&aacute;n Joan Gherlinc termin&oacute; de imprimir un peque&ntilde;o cuaderno en octavo titulado Gram&agrave;tica.  Se trataba de un manual pedag&oacute;gico en lat&iacute;n, obra de Bartomeu Mates,  corregido por Pere Joan Matoses y costeado por Guillem Ros.
Si  esta fecha es aut&eacute;ntica, este incunable ser&iacute;a el primer libro impreso  no solo en la pen&iacute;nsula Ib&eacute;rica, sino incluso antes que las primeras  impresiones de Venecia y Par&iacute;s. Esto situar&iacute;a a Barcelona en la vanguardia absoluta de la difusi&oacute;n de la nueva tecnolog&iacute;a gutenberguiana.
Sin embargo, la dataci&oacute;n ha sido objeto de una intensa y erudita controversia:


Los esc&eacute;pticos (como el gran incunabulista Konrad Haebler en 1923) argumentaban que un  libro tan peque&ntilde;o, con tipograf&iacute;a tan menuda y ciertas caracter&iacute;sticas  t&eacute;cnicas, era imposible para una fecha tan temprana. Para Haebler, la  imprenta lleg&oacute; a Espa&ntilde;a a&ntilde;os m&aacute;s tarde.


Los defensores (como Eudald Canibell o Miquel i Planas) sostienen que los propios  defectos tipogr&aacute;ficos del ejemplar (falta de recursos, espacios en  blanco para capitales dibujadas a mano, erratae) son la prueba de un  taller pionero y aprendiz, el de un joven Gherlinc en 1468, muy distinto  al impressor profesional documentado en 1488. Se&ntilde;alan, adem&aacute;s, que  muchos de los argumentos t&eacute;cnicos en contra se han ido desmoronando al  descubrirse otros incunables europeos cada vez m&aacute;s tempranos.


M&aacute;s all&aacute; de la pol&eacute;mica cronol&oacute;gica, el hecho de que el primer impreso disputado en la pen&iacute;nsula sea un manual para ense&ntilde;ar lat&iacute;n desde Barcelona es significativo. Muestra el papel de la Corona de  Arag&oacute;n como puerta de entrada de la cultura renacentista y la nueva  tecnolog&iacute;a, a&uacute;n al servicio de la lengua cl&aacute;sica. No obstante, la  imprenta pronto se pondr&iacute;a al servicio de la lengua vern&aacute;cula.
El Hito Lexicogr&aacute;fico: El Liber Elegantiarum de Joan Esteve (Venecia, 1489)
Poco despu&eacute;s, aparece una obra capital para la historia de la lengua catalana/valenciana: el Liber Elegantiarum, del notario valenciano Joan Esteve (Johannes Stephanus).  Impreso en Venecia en 1489, es un repertorio de palabras y frases  concebido para la ense&ntilde;anza del lat&iacute;n, pero con una metodolog&iacute;a  innovadora: parte de frases en valenciano para ofrecer su equivalente culto en lat&iacute;n.
Su importancia es triple:


Es el primer diccionario propiamente dicho de una lengua romance peninsular. Aunque obras como las glosas marginales de Ausi&agrave;s March ("vocablos escurs") son anteriores, el Liber Elegantiarum es una obra lexicogr&aacute;fica sistem&aacute;tica y dedicada. Su dedicatoria est&aacute;  fechada en 1472, lo que, de ser fiable, lo adelantar&iacute;a incluso al  diccionario lat&iacute;n-franc&eacute;s de Louis Cruse (1487) y al de Nebrija (1492).


Reivindica el valenciano como lengua de base para el aprendizaje. Al usar el romance como punto de partida para llegar al lat&iacute;n, le  otorga una dignidad pedag&oacute;gica y lo reconoce como la lengua mental de  los estudiantes.


Refleja el esp&iacute;ritu humanista. Joan Esteve se nutre de fuentes italianas renacentistas como Lorenzo  Valla o Niccol&ograve; Perotti, integrando as&iacute; la cultura catalana-valenciana  en el circuito intelectual europeo m&aacute;s avanzado. La obra, que incluye  frases sat&iacute;ricas e incluso l&uacute;bricas de Poggio Bracciolini, respira un  aire moderno y desprejuiciado.


Conclusi&oacute;n: De la Infiltraci&oacute;n a la Fijaci&oacute;n Impresa
El  viaje del catal&aacute;n escrito, que comenz&oacute; con la t&iacute;mida intrusi&oacute;n de un  top&oacute;nimo en un pergamino del siglo X, culmina en el siglo XV con su  consagraci&oacute;n como lengua de una literatura brillante y,  significativamente, como objeto de estudio y fijaci&oacute;n lexicogr&aacute;fica gracias a la imprenta.
La pol&eacute;mica sobre la Gram&agrave;tica de Mates y la existencia del Liber Elegantiarum ilustran perfectamente esta etapa final:


La imprenta, la tecnolog&iacute;a que democratizar&iacute;a el saber, llega (o discute su llegada) primero a un centro cultural din&aacute;mico como Barcelona.


Su  primer uso es para fijar el lat&iacute;n, pero muy pronto se emplea para  legitimar y estudiar la lengua vern&aacute;cula, como demuestra el diccionario  de Esteve.


Esto ocurre en paralelo al Siglo de Oro literario (Martorell, Roig, March, Villena), donde el catal&aacute;n alcanza su m&aacute;xima expresi&oacute;n art&iacute;stica.


As&iacute;,  el catal&aacute;n no solo venci&oacute; al lat&iacute;n en los campos de batalla de la  oralidad, el derecho, la predicaci&oacute;n y la literatura, sino que, en el  alba de la Edad Moderna, estaba perfectamente posicionado para afrontar  el nuevo reto de la cultura impresa,  con obras que buscaban tanto ense&ntilde;ar desde &eacute;l como estudiarlo y  definirlo a &eacute;l mismo. Su trayecto, de la glosa marginal al diccionario,  es el de una lengua que hab&iacute;a conquistado, plenamente, su lugar en el  mundo.]]></description>
</item>

<item>
<title>La RevoluciÃ³n IslÃ¡mica en Occidente - Falsa invasiÃ³n</title>
<link>https://www.histo.cat//La-Revolucion-Islamica-en-Occidente-Falsa-invasion/%26</link>
<pubDate>Wed, 03 Jun 2026 10:55:37 +0100</pubDate>
<category>Andalus</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//La-Revolucion-Islamica-en-Occidente-Falsa-invasion</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_260203012820395.jpg' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>]]></description>
</item>

<item>
<title>Back pain: To live longer don't do extreme exercise</title>
<link>https://www.histo.cat//Back-pain-To-live-longer-don%27t-do-extreme-exercise/%26</link>
<pubDate>Wed, 03 Jun 2026 10:55:37 +0100</pubDate>
<category>Medecine</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//Back-pain-To-live-longer-don%27t-do-extreme-exercise</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>]]></description>
</item>

<item>
<title>La mÃºsica i la immigraciÃ³ occitana a Catalunya</title>
<link>https://www.histo.cat//La-musica-i-la-immigracio-occitana-a-Catalunya/%26</link>
<pubDate>Wed, 03 Jun 2026 10:55:37 +0100</pubDate>
<category>Articles</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//La-musica-i-la-immigracio-occitana-a-Catalunya</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>La immigraci&oacute; occitana a  Catalunya durant el segle XVI &eacute;s un fenomen ben documentat per&ograve; no  sempre prou conegut pal gran p&uacute;blic. La confer&egrave;ncia de Manel Capdevila (expert local. historiador vinculat als Pa&iuml;sos  Catalans i estudi&oacute;s de la Catalunya Nord) va posar el focus en un aspecte concret  i molt ric: la import&agrave;ncia de la m&uacute;sica i  els instruments que van portar l'arribada d'homes occitans a Catalunya durant el segle XVI. Capdevila va seguir la informaci&oacute; aportada per les confer&egrave;ncies de Josep Comajuncosa al Simposi d'Arenys d'Amunt i a la xerrada de la Barceloneta. 
A continuaci&oacute;, desglasso els punts clau d'aquest tema, abordats per en Manel Capdevila:
1. El context migratori: Per qu&egrave; venien?
Durant el segle XVI, van arribar a Catalunya nombrosos immigrants d'Occit&agrave;nia,  per cobrir la manca d'homes que s'havien embarcat en ports catalans cap a les am&egrave;riques (especialment a Barcelona i altres ciutats, per&ograve; tamb&eacute; a zones rurals), nombrosos llauradors, artesans i menestrals des del sud de Fran&ccedil;a, i alguns d'ells van donar origen a cognoms, avui populars a Catalunya, com Gascons, Paitov&iacute;, etc.. Eren coneguts  a Catalunya amb els noms dels seus territoris d'origen, anomenats gen&egrave;ricament  "Occit&agrave;nia" (Gascunya, Llenguadoc, Bearn, Proven&ccedil;a, etc.):


Gascons: De Gascunya.


Peitovins (Peitov&iacute;): Del Poitou.


Llemosins: Del Llemos&iacute;.


Proven&ccedil;als: De Proven&ccedil;a.


A part de la necessitat de cobrir la manca d'homes que s'havien embarcat en ports catalans cap a les am&egrave;riques, hi va haver altres motius que van causar aquest  flux migratori: una crisi econ&ograve;mica a les seves  terres d'origen, l'atractiu d'una Catalunya en recuperaci&oacute; despr&eacute;s de la  Guerra Civil (1462-1472) o la necessitat de m&agrave; d'obra en determinats  sectors.
2. La confer&egrave;ncia de Manel Capdevila: La m&uacute;sica com a element identitari
La tesi central de la xerrada va girar entorn de la idea que aquests immigrants no nom&eacute;s van portar les seves mans per treballar, sin&oacute; tamb&eacute; la seva cultura, i especialment la seva m&uacute;sica. Aquesta arribada va tenir un impacte directe en la vida musical catalana del Renaixement i el Barroc.


Instruments: Van introduir o van popularitzar instruments t&iacute;pics de la tradici&oacute;  occitana. L'instrument per excel&middot;l&egrave;ncia associat a aquests immigrants &eacute;s  la cornamusa (en occit&agrave; bodega, cornamusa; en catal&agrave; tamb&eacute; sac de gemecs), per&ograve; tamb&eacute; altres instruments de vent i corda.


Formacions musicals: Una vegada aqu&iacute;, molts d'aquests m&uacute;sics (professionals o semiprofessionals) van crear cobles o conjunts instrumentals per actuar en festes p&uacute;bliques, balls, cerim&ograve;nies religioses o al servei de les cases nobles.


Repertori compartit: Comajuncosa segurament va remarcar que aquests m&uacute;sics interpretaven el  repertori tradicional occit&agrave;, que ja tenia profundes connexions amb el  catal&agrave;. La frontera pol&iacute;tica no era una frontera cultural. Aquests  immigrants "moderns" del segle XVI actualitzaven i renovaven un flux  constant d'intercanvis que venia des de l'&egrave;poca medieval (trobadors,  joglars).


3. El llegat musical: una tradici&oacute; viva
El fenomen no &eacute;s una an&egrave;cdota del passat. El llegat d'aquesta immigraci&oacute; &eacute;s visible i audible fins avui dia:


La Cobla: L'origen de la cobla catalana moderna, especialment la dels Tres Tombs o la de festa major, est&agrave; directament lligat a aquestes formacions  d'origen occit&agrave;. La instrumentaci&oacute; (cornamusa, flabiol, tarota, sac de  gemecs) &eacute;s testimoni d'aquesta heretgia.


El ball i la dansa: Moltes danses tradicionals catalanes (com les de l'&agrave;rea de la Monta&ntilde;a de Montserrat o les contrap&agrave;s)  comparten melodies, estructures i ritmes amb danses occitanes (branles,  rondeaus). Aquest repertori va ser, en gran part, vehiculat per aquests  m&uacute;sics immigrants.


Repertori compartit: Hi ha melodies que es troben, amb poques variants, a banda i banda dels  Pirineus. La confer&egrave;ncia de Comajuncosa probablement va il&middot;lustrar aix&ograve;  amb exemples sonors. Can&ccedil;ons com "La Filha de Guilhem" o moltes melodies de ball tenen versions tant a Catalunya com a Occit&agrave;nia.


4. Conclusi&oacute;: Un vincle que es renova
Comajuncosa va concloure, segurament, que la immigraci&oacute; occitana del segle XVI va ser un pont cultural vital que va revitalitzar i va refor&ccedil;ar un patrimoni musical com&uacute;. No es tractava d'una influ&egrave;ncia "estranger", sin&oacute; de la reconnexi&oacute; i l'enriquiment d'un espai cultural pirinenc preexistent.
Aquests m&uacute;sics, sovint an&ograve;nims en els documents (citats nom&eacute;s pel seu malnom: "el Gasconet", "el Peitov&iacute;"), van ser agents culturals fonamentals.  Van assegurar que "aquelles can&ccedil;ons que ara compartim amb l'altra banda  dels Pirineus" continuessin sent un patrimoni viu, adaptat i  interpretat per a les noves generacions a Catalunya.
En resum: La confer&egrave;ncia de Manel Capdevila va posar en valor com la immigraci&oacute;  econ&ograve;mica occitana del segle XVI, destapada per les confer&egrave;ncies d'en Josep Comajuncosa, va tenir una dimensi&oacute; cultural  fonamental, especialment en el camp de la m&uacute;sica tradicional, la qual va  configurar de manera decisiva el so i les formacions instrumentals que  avui considerem pr&ograve;pies i tradicionals de Catalunya.]]></description>
</item>

<item>
<title>Far o Tour de signaux</title>
<link>https://www.histo.cat//Far-o-Tour-de-signaux/%26</link>
<pubDate>Wed, 03 Jun 2026 10:55:37 +0100</pubDate>
<category>Farells</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//Far-o-Tour-de-signaux</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>]]></description>
</item>

<item>
<title>Torre de PortopÃ­</title>
<link>https://www.histo.cat//Torre-de-Portopi/%26</link>
<pubDate>Wed, 03 Jun 2026 10:55:37 +0100</pubDate>
<category>Farells</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//Torre-de-Portopi</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>]]></description>
</item>

<item>
<title>Haplogrup E1b1b o E-M215</title>
<link>https://www.histo.cat//Haplogrup-E1b1b-o-E-M215/%26</link>
<pubDate>Wed, 03 Jun 2026 10:55:37 +0100</pubDate>
<category>Articles</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//Haplogrup-E1b1b-o-E-M215</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>]]></description>
</item>

<item>
<title>La pÃ²lvora catalana i les guerres d'itÃ lia</title>
<link>https://www.histo.cat//La-polvora-catalana-i-les-guerres-d%27italia/%26</link>
<pubDate>Wed, 03 Jun 2026 10:55:37 +0100</pubDate>
<category>Articles</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//La-polvora-catalana-i-les-guerres-d%27italia</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>]]></description>
</item>

<item>
<title>FabricaciÃ³ de la pÃ³lvora</title>
<link>https://www.histo.cat//Fabricacio-de-la-polvora/%26</link>
<pubDate>Wed, 03 Jun 2026 10:55:37 +0100</pubDate>
<category>Poudre</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//Fabricacio-de-la-polvora</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_260111183227481.jpg' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>]]></description>
</item>

<item>
<title>Motor de corrent continu amb escombretes</title>
<link>https://www.histo.cat//Motor-de-corrent-continu-amb-escombretes/%26</link>
<pubDate>Wed, 03 Jun 2026 10:55:37 +0100</pubDate>
<category>Articles</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//Motor-de-corrent-continu-amb-escombretes</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>]]></description>
</item>

<item>
<title>ChÃ¢teau de Madrid</title>
<link>https://www.histo.cat//Ch-acirc%3Bteau-de-Madrid/%26</link>
<pubDate>Wed, 03 Jun 2026 10:55:37 +0100</pubDate>
<category>Investiga</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//Ch-acirc%3Bteau-de-Madrid</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_260106002258334.jpg' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>]]></description>
</item>

<item>
<title>Glass ionomers application</title>
<link>https://www.histo.cat//Glass-ionomers-application/%26</link>
<pubDate>Wed, 03 Jun 2026 10:55:37 +0100</pubDate>
<category>Dental</category>
<guid isPermaLink="true">https://www.histo.cat//Glass-ionomers-application</guid>
<description><![CDATA[<img src='http://data.histo.cat/files/pictures/img_' width=300 style='float: left;
padding-right: 10px;'>]]></description>
</item>

</channel>
</rss>
