counter to iweb
Inici   |   Lleonard   |   Enllaços   |   Registre d'usuaris   |   Actualitat   |   Contactar   |   
Menú
Mp3


Un capvespre de 2006, escoltant un concert de música de cambra, en el refectori del Monestir de Sant Jeroni de la Murtra de Badalona, vaig tenir una espècie de sensació molt intensa. Estava absort per la... [+]
De primer, hem de pensar que l´Estat creat pels catalans mai –i amb aquest “mai” m´estic referint als segles en què la Nació Catalana va tenir una existència plena– no es va anomenar,... [+]
CAL INVESTIGAR LA HISTÒRIA. FINS I TOT LA RECENT Aquest dies m’han demanat si podia trobar informació sobre les dues revoltes que varen tenir lloc a Barcelona: una, la de 1842, va ser sofocada durament per Espartero;... [+]
Heus ací un article del 2008, en el que faig un recull d'un munt de paraules catalanes que hi ha al castellà, contrasteu-lo amb el "HOAX" del 2003, que corre pels emails: "EL CASTELLÀ ÉS UN... [+]
No sé si en Gonzalo Fernández de Córdoba arribà a existir. És ben probable que sí. Però tinc el convenciment que se li ha atribuït la personalitat del més alt militar... [+]


UNA DITA POPULAR, NOU INDICI DE LA CATALANITAT D’EN COLOM

Pep Mayolas

 

30 de gener de 2009. Matí ennuvolat. En una residència geriàtrica del Maresme, al costat d’una finestra, una visitant habitual i una senyora resident intercanvien un comentari sobre el temps:

 

- Sembla que plourà, avui.

- Ja pot ploure, ja. Per mi, que plogui fins que en Colom begui a galet.


La darrera frase ha estat pronunciada per la senyora Paquita Badia, barcelonina de 90 anys d’edat. En preguntar-li d’on ha tret una expressió tan curiosa, explica que la deia un dels seus marits, que era de Girona. La senyora Paquita és vídua tres vegades i no recorda de quin poble gironí eren els pares del seu marit. Tampoc acaba de quedar clar si es tractava del segon o del tercer espòs, però el més important és allò que es desprèn d’una expressió que té tot l’aspecte d’una dita popular d’altre temps, pronunciada de manera espontània i natural com a resposta a un comentari prototípic sobre la meteorologia.

Tots sabem que beure a galet és l’acte de beure fent caure a la boca el raig prim de líquid (aigua, vi...) que brolla pel broc petit d’un càntir, un porró, etc. Beure a galet com a expressió figurada, però, vol dir “Creure-s’ho tot”, segons el Diccionari de la llengua catalana de l’Enciclopèdia Catalana1. Al mateix diccionari, a continuació, la quarta accepció del mot galet diu, textualment:

“4 fer beure a galet fig Enganyar algú abusant de la seva credulitat”2.

Aquesta expressió, avui en desús com tantes i tantes que es van perdent del català genuí, l’havia sentida a la meva família en comentar com un nen de certa edat n’enredava un de més petit tot aprofitant-se de la seva innocència infantil. “Mira-te’l, pobret, com el fa beure a galet! Ja n’hi ha prou, va”.

De l’expressió de la senyora Paquita, aleshores, se’n desprenen algunes reflexions interessants. “Ja pot ploure, ja. Per mi, que plogui fins que en Colom begui a galet” significa, ras i curt, “Que plogui molt, tant com vulgui. Que plogui tant, que fins en Colom begui a galet”, d’on s’infereix que a en Colom era gairebé impossible de fer-lo beure a galet. En Colom, per tant, estaria a les antípodes de la persona crèdula i fàcil d’enganyar. La sentència podria referir-se al Descobridor o també al seu fill Ferran, que com sabem s’oposà eficaçment a l’erosió dels drets de la família Colom amb arguments jurídics que allargaren els plets colombins durant anys, fins que la seva vellesa i mort aplanà el camí a les pretensions de la Corona.

Si anem una mica més enllà, és fàcil de notar que hi hauria una idea prèvia segons la qual a en Colom (pare o fill) no l’havien pogut enganyar, o no es deixava enredar, i això es reflectiria a nivell popular en una dita recurrent, “a en Colom sí que no el feien beure a galet!”, de la qual cosa es dedueix que hi havia altres personatges, càrrecs, nobles, mandataris o funcionaris, a qui sí que enredaven i feien beure a galet, sovint o de tant en tant. Això lligaria amb la situació coneguda de l’avenç gradual de la castellanitat a partir del segle XVI i següents, i que amb males arts, incompliments, abusos o pràctiques contra furs aniria esgarrapant parcel·les de llibertat i de poder tot abusant de la tebior o la bona fe dels polítics catalans de cada època. En aquell estat de coses, el record del temps del Descobridor acudiria sovint a l’imaginari col·lectiu, i de manera natural es deurien gestar refranys populars com la dita que ha arribat fins a nosaltres.

Així, Que plogui fins que en Colom begui a galet és el reflex de la percepció general que, a en Colom, ningú no el feia beure a galet. És una sentència genuïnament catalana, que només pren una significació plena en la nostra llengua. I el mateix passa amb el sentit figurat que s’atorga a la locució beure a galet: que només té raó de ser en català. Aleshores, si “en Colom” era el referent popular que la gent d’aquest país contraposava als altres nobles o polítics catalans que sí que bevien a galet, és que en Colom era notòriament català.

Pep Mayolas




1 Diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana S.A., Barcelona, 2002, pàg. 787.
2 Ídem, pàg. 787.

Fotografia: http://calaixdetardaboirosa.blogspot.com

 
Introducció Cal fer una clara separació entre el terme regne...





El fet d'haver marxat a Lió, per la fallida econòmica del seu pare, li va salvar la personalitat... D'haver-se quedat a Barcelona avui tindríem una "Santa Juliana d'Àvila" amb unes obres... [+]
A tots ens ha meravellat el quadre del pintor Frank Salisbury que ha penjat al seu despatx de la casa blanca el president Obama, en ell podem veure el president Truman al despatx oval amb una bandera amb 5 barres bermelles sobre fons daurat... [+]
Durant la Setmana Santa es fan a Sevilla, pel cap baix, 60 processons. Aquest Divendres Sant era a Sevilla i, per tant, vaig coincidir amb algunes d’aquestes processons. Al vespre, quan tornava cap a l’hotel, encara vaig topar... [+]
Fa uns dies li vaig fer un crit a un bon amic quan va dir que la culpa de l'entrada dels trastàmara a Catalunya va ser de Sant Vicent i el Compromís de Casp. A tots els va estranyar el meu crit, atès que és... [+]
Quan apareix la discussió i la polèmica entre els investigadors que intenten esbrinar la veritat de la nostra història i els acadèmics, teòricament autoritzats en la matèria, es dóna la... [+]
La projecció de la Marededeu de Montserrat cap a fora de Catalunya l'he trobat documentada ja, a partir dels Trastàmara. El canceller Pero López d’Ayala (1332-1407), hi pot haver algú més pro... [+]
L'esgrima és l’únic esport olimpic amb origens catalans. De fet, en els antecedents de l’esgrima com a esport hi ha influéncies catalanes en les diferents etapes. El 1474, el catalá Jaume... [+]