counter to iweb
Inici   |   Lleonard   |   Enllaços   |   Registre d'usuaris   |   Actualitat   |   Contactar   |   
Menú
Mp3


De primer, hem de pensar que l´Estat creat pels catalans mai –i amb aquest “mai” m´estic referint als segles en què la Nació Catalana va tenir una existència plena– no es va anomenar,... [+]
Un capvespre de 2006, escoltant un concert de música de cambra, en el refectori del Monestir de Sant Jeroni de la Murtra de Badalona, vaig tenir una espècie de sensació molt intensa. Estava absort per la... [+]
No sé si en Gonzalo Fernández de Córdoba arribà a existir. És ben probable que sí. Però tinc el convenciment que se li ha atribuït la personalitat del més alt militar... [+]
Heus ací un article del 2008, en el que faig un recull d'un munt de paraules catalanes que hi ha al castellà, contrasteu-lo amb el "HOAX" del 2003, que corre pels emails: "EL CASTELLÀ ÉS UN... [+]
CAL INVESTIGAR LA HISTÒRIA. FINS I TOT LA RECENT Aquest dies m’han demanat si podia trobar informació sobre les dues revoltes que varen tenir lloc a Barcelona: una, la de 1842, va ser sofocada durament per Espartero;... [+]


Google Llibres ens interessa

xaviermir | Univers Bilbeny - Institut Nova Història | dilluns, 27 de juliol de 2009 | 13:00h
"De los españoles, son los catalanes los primeros que, aspirando a más dilatada esfera, inundaron con sus triunfos los imperios latinos, en Sicilia, y los griegos, en Atenas; ellos son, los que por mas de 200 años le arrebataron a Neptuno el Tridente del Mar; ellos, los que a muchas provincias les dieron idioma y leyes; y finalmente ellos, los que tirando la barra, o las Barras, hasta el non plus ultra del valor, merecieron que en tiempo del último rey de la varonia de sus condes, don Fernando el Católico, se descubriesse la quarta y última parte del Mundo..."


El fragment de text reproduït a l'entradeta es pot trobar digitalitzat. En aquest cas no és a Google Llibres, que per sort no és l'únic a oferir aquest servei, sinó a la Biblioteca Virtual Lluís Vives. Però que Google Books es pugui fer servir en català i que s'hi trobin més de 35.000 volums de la Biblioteca de Catalunya és una excel·lent notícia que hem de continuar aprofitant. I parlo de continuar perquè hi ha força persones que fa temps que hi fem cerques, que ens descarreguem exemplars. L'avantatge de digitalitzar aquests volums no és únicament que t'estalvies el desplaçament a l'espai físic, sinó que el servei inclou l'opció de les cerques dins dels llibres. I això és d'una gran utilitat per als qui anem tafanejant temes d'història, llibres del XV, del XVI, del XVII i fins del XVIII.

Sense anar més lluny, el fragment que us he reproduït es troba al volum del jesuïta Manuel Marcillo Crisi de Cataluña hecha por las naciones estrangeras. Un llibre curiós de tafanejar, però que conté una carta inicial d'un amic de l'autor amb aquestes afirmacions tan sorprenents sobre el paper dels catalans en la descoberta de "la quarta y última parte del Mundo". El llibre es publica l'any 1685 i ho fa amb tots els permisos i llicències oficials de rigor a l'època: el cap provincial dels jesuïtes i totes les autoritats requerides a petició ni més ni menys que del lleidatà Miquel Cortiada, regent la Cancelleria i fidel servidor del monarca. Sorprèn, per tant, que totes les autoritats implicades en l'edició s'avinguessin a la reproducció d'aquell fragment.

El text, però, no és de Manuel Marcillo, que s'esmerça a deixar ben clar que ell només fa de compilador d'uns textos: " Poco ay que advertir, mas esto poco importa mucho para mi descargo. (...) Nada digo, nada afirmo en todo esta obra... " No és ell, doncs, qui escriu allò reproduït a l'entradeta de l'apunt, sinó Francesc de Rius i Bruniquer. Qui va ser? Per què ho va escriure? Amb quina intenció? Quins aliats i connexions tenia? Quines enemistats havia de vigilar o tenia prou controlades per arriscar-se a escriure una cosa com aquesta? Heus aquí una de les grans utilitats de la digitalització de llibres. La notícia cau molt bé ara a finals de juliol, a les portes de les vacances per a molts. Si la crisi no us permet viatjar, feu un viatge per la història, tafanegeu els llibres digitalitzats i expliqueu les vostres troballes. 
Comentaris: 4
Introducció Cal fer una clara separació entre el terme regne...





Fa uns dies li vaig fer un crit a un bon amic quan va dir que la culpa de l'entrada dels trastàmara a Catalunya va ser de Sant Vicent i el Compromís de Casp. A tots els va estranyar el meu crit, atès que és... [+]
A tots ens ha meravellat el quadre del pintor Frank Salisbury que ha penjat al seu despatx de la casa blanca el president Obama, en ell podem veure el president Truman al despatx oval amb una bandera amb 5 barres bermelles sobre fons daurat... [+]
Durant la Setmana Santa es fan a Sevilla, pel cap baix, 60 processons. Aquest Divendres Sant era a Sevilla i, per tant, vaig coincidir amb algunes d’aquestes processons. Al vespre, quan tornava cap a l’hotel, encara vaig topar... [+]
La projecció de la Marededeu de Montserrat cap a fora de Catalunya l'he trobat documentada ja, a partir dels Trastàmara. El canceller Pero López d’Ayala (1332-1407), hi pot haver algú més pro... [+]
Quan apareix la discussió i la polèmica entre els investigadors que intenten esbrinar la veritat de la nostra història i els acadèmics, teòricament autoritzats en la matèria, es dóna la... [+]
L'esgrima és l’únic esport olimpic amb origens catalans. De fet, en els antecedents de l’esgrima com a esport hi ha influéncies catalanes en les diferents etapes. El 1474, el catalá Jaume... [+]
El fet d'haver marxat a Lió, per la fallida econòmica del seu pare, li va salvar la personalitat... D'haver-se quedat a Barcelona avui tindríem una "Santa Juliana d'Àvila" amb unes obres... [+]