17-09-2014  (1747 lectures)

Carta de Colom-Pere Posa-cat

Senyor: Perqu√® s√© que aureu plaer de la grand vitoria que el nostre Senyor m'ha donat en el meu viatge v√≥s escrig aquesta, per la qual sabreu com en vint dies vaig passar a les √ćndies amb l'armada que vostra illustr√≠ssima , meu senyor, em vareu donar, on jo vaig trobar ¬†moltes illes poblades amb gent sense nom, i delles totes he pres possessi√≥ per Sa Altesa amb preg√≥ i uandera rreial estesa, i no vaig ser contradit.

A la primera que jo vaig trobar vaig posar de nom Sant Saluador, en commemoraci√≥ de la seva Alta Magestat, la qual marauillosament tot aix√≤ ha donat; els indis l'anomenen Guanahani. A la segona vaig posar nom l'illa de Santa Maria de Concepci√≥, a la tercera, Ferrandina; a la quarta, l'illa Bella, a la cinquena, l'illa Joana, i aix√≠ a cadascuna un nom nou. Quant jo vaig arribar a la Joana vaig seguir io la costa della al ponent, i la vaig trobar tan gran que vaig pensar que seria terra ferma, la prouincia de Catay. I com no vaig trobar aix√≠ viles i llogarets a la costa de la mar, petites poblacions, amb la gent de les quals no podia hauer parla, perqu√® despr√©s fuyan tots, anaua jo endavant en el cam√≠, pensant de no errar grans ciutats o viles , i al cap de moltes lleg√ľes, vist que no hau√≠a innouaci√≥ i que la costa em portaua al setentri√≥, de on la meva voluntat era contr√†ria, perqu√® l‚Äôhivern era ja encarnat, jo tenia prop√≤sit de fer del al austro i tanb√© el vent em va donar endavant, vaig determinar de no esperar un altre temps i tornar enrere fin un assenyalat port, de on enbi√© dos homes per la terra per saber si hau√≠a rei o grans ciutats.¬†Caminaren III iornadas i van trobar infinites poblacions petites i gent sense nom, mes no cosa de regiment, per la qual es tornaren.

Jo entenia fart d'altres indis, que ia tenia presos, com continuament aquesta terra era illa, i aix√≠ vaig seguir la costa della a l'orient cent i set lleg√ľes fins on feia fi, del qual cap vaig veure una altra illa a l'orient, distant d'aquesta deu o vuit lleg√ľes, a la qual despr√©s vaig posar nom a la spaniola; i vaig anar all√†, i vaig seguir la part del setentri√≥, aix√≠ com de la Ioana l'orient CLXXVIII grans lleg√ľes per l√≠nia recta de l'orient aix√≠ com de la Ioana, la qual i totes les altres s√≥n fort√≠ssimas en massa grau, i aquesta en extrem;en ella hi ha molts ports a la costa de la mar sense comparaci√≥ d'altres que jo s√†piga en cristians i fartos rrius bons i grans que √©s meravella; les terres della s√≥n altes i en ella hi ha moltes serres i muntanyes alt√≠ssimes, sense comparaci√≥ de l'illa de centre frei, totes fermos√≠ssimas, de mil formes, i totes caminables i plenes d'arbres de mil maneres i altes i semblen que arriben al cel, i tinc per dit que IAMAS perden la fulla, segons ho pot comprehender, que els vaig veure tan verds i tan bonics com s√≥n per maig a Spania, i uns estauan florits, uns amb fruit, i uns en un altre terme, segons √©s la seva qualitat.

I cantaua el rossinyol i altres ocells de mil maneres al mes de nouembre per all√† on jo anaua; hi ha palmes de sis o de vuit maneres, que √©s admiraci√≥ veure-les, per la diformidad fermosa dellas, mes aix√≠ com els altres arbres i fruits i ieruas. En ella hi ha pinedes a marauilla, i hi ha canpi√Īas grand√≠ssimas, i hi ha mel, i de moltes maneres de aues i fruites molt diuersas. A les terres hi ha moltes mines de metalls i hi ha gent instimabile nom. La spa√Īola √©s marauilla: les serres i les muntanyes i les uegas i les campi√Īas, i les terres tan fermosas i gruixudes per a plantar i sembrar, pa criar ramats de totes sorts, per hedificios de viles i llocs. Els ports de la mar, aqu√≠ no haur√≠a crehencia sense vista, i dels rius molts i grans i bones aig√ľes, els m√©s de los quals porten or. En els arbres i fruits i yeruas hi ha grans differencias d'aquelles de la Ioana; en aquesta hi ha moltes specier√≠as i grans mines d'or i d'altres metalls. La gent desta Ylla i de totes les altres que he trobat i hagut ni institutriu hagut not√≠cia, caminen tots nus, homes i mullers, aix√≠ com les seves mares els parin, encara algunes mullers es cobr√≠an un sol lloc amb una fulla de Yeru√° o una cosa de cot√≥ que per aix√≤ fan.Ells no tenen ferro ni acer ni armes ni s√≥n [parell] a aix√≤, no perqu√® no sigui gent ben disposada i de fermosa al√ßada, saluo que s√≥n molt et [brosos] a marauilla. No tenen altres armes saluo les armes de les canyes quando estan amb la llavor, a [la] qual posen la fi un escuradents agut, i no gosen usar d'aquelles, que moltes vegades em [ aca] eu embiar a terra dues o tres homes a alguna vila per hauer parla sortir a [aix√≤] sense nom, i despr√©s que els veien arribar fuyan a no guardar pare a fill, i aix√≤ no perqu√® a cap se institutriu fet mal, abans, a tot on jo institutriu estat i pogut hauer parla, els he donat de tot el que tenia, aix√≠ teles com altres coses moltes, sense rebre per aix√≤ cosa alguna, mes s√≥n aix√≠ temorosos sense remei. √Čs veritat que, despr√©s que asseguren i perden aquesta por, ells s√≥n tant sense engany i tan liberals del que tenen que no ho creurien sin√≥ el que ho vei√©s. Ells, de cosa que tinguin, pidi√©ndogela, mai diuen de no; conuidan la persona amb aix√≤ i mostren tant d'amor que donarien els cors i volen sigui cosa de ualor, o sigui de poc preu, despr√©s per qualquiera coseta de quasevol manera que sigui que se li doni per aix√≤ siguin contents. Jo vaig defensar que no se'ls donessin coses tan siuiles com trossos de terrissa trencades i trossos de vidre trencat i caps de dagugetas; haunque quan ells aix√≤ podien arribar, els semblava hauer la meior ioya del m√≥n; que es va encertar hauer un mariner, per una agugeta, d'or de pes de dos castellans i mig; i altres, d'altres coses, que molt menys valien, molt m√©s. Ja per blanques nueuas dauan per elles tot quant tenien, haunque fossin dues ni 3 castellans d'or o una arroua o dues de cot√≥ filat. Fasta els trossos dels arcs trencats de les pipes tomauan i dauan el que tenien com a b√®sties. Aix√≠ que em va semblar malament jo ho vaig defensar. I donaua jo gracioses mil coses bones que jo leuaua perqu√® prenguin amor; i allenda desto es faran cristians, que s'inclinen a l'amor i ceruicio de sa altesa i de tota la naci√≥ catelana; i procuren de aiuntar de ens donar de les coses que tenen en abund√†ncia que ens s√≥n necess√†ries. I no coneixien cap bolet ni idolatria, saluo que tots creuen que les forces i el b√© √©s al cel, i creien molt ferma que jo, amb aquests nau√≠os i gent, venia del cel i en tal acatament em rebien en tot terme, despr√©s de hauer perdut la por. I aix√≤ no procedeix perqu√® siguin ignorants, sin√≥ de molt sotil enginy, i homes que naueguen totes aquelles mars, que √©s marauilla la bona compte quellos donen de tot, saluo perqu√® mai van veure gent vestida ni semeiantes nau√≠os. I despr√©s que lege a les √ćndies, a la primera illa que vaig trobar vaig prendre per forza alguns dellos pa que deprendiesen i em donessin notia del que AUIA en aquelles parts, i aix√≠ va ser que despr√©s entendiron i ens a ells, quant per llengua o senyals , i aquests han aprouechado molt. Oi dia els porto que sempre estan de prop√≤sit que vinc del cel, per molta conversa que ayan hagut amb mi. I aquests eren els primers a pronunciar-on jo llegaua i els altres anauan corrent de casa en casa, ia les viles properes amb veus altes: venit, veniu a uera la gent del cel.¬†Aix√≠, tots, homes com mullers, despr√©s d'hauer el cor segur de nosaltres, venien que non cadaua gran ni petit, i tots portaven algu de menjar i de beure que dauan amb un amor marauillos.

Ells tenen a totes les yllas moltes canoes, a manera de fustes de rem; dellas maioras, unes menors, i algunes i moltes són més grans que huna fusta de deu i vuit bancs; no són tan amples perquè són de hun sola fusta, mes huna fusta no terna amb elles al rem perquè van que no és cosa de creure, i amb aquestes nauegan totes aquelles illes, que són innombrables, i porten els seues mecaderies. Algunes destas canoes he vist amb LXX i LXXX homes en ella, i cada un amb el seu rem.

En totes aquestes illes no vide molta diuersidad de la fechura de la gent, ni en els costums, ni en la llengua, saluo que tots s'entenen, que és cosa molt sigular, per la qual cosa espero què determinaran les seva altesa per a la couersió dells de la nostra santa fe, a la qual són molt disposats.

Ja he dit com jo hauia caminat CVII lleg√ľes per la costa de la mar, per la dreta l√≠na d'occident a orient, per l'illa Ioana, segons el qual cam√≠ puc dir que aquesta illa √©s maior que Anglaterra i Esc√≤cia iuntas, perqu√® m√©s enll√† destas CVII lleg√ľes em queda, de la part de ponent, dues prouincias que io no he caminat, la una de las quals diuen Auau, on neix la gent amb cua; les quals prouincias no poden tenir en longura menys de L o IX lleg√ľes, segons vaig poder entendre destos indis que jo tinc, los quals saben totes les yllas. Aquesta altra Spaniola en cercol t√© m√©s que Spanya tota des Coliure, per costa de mar, fins a Fuenterauia, en Uiscaya, doncs en una quadra vaig caminar CLXXXVIII grands lleg√ľes per recta l√≠nia d'occident a orient. Aquesta √©s per desitjar i [uista] √©s per mai dexar, a la qual ja [que de to] d√≥nes tingui presa [d] a posessi√≥ per Ses Alteses i totes siguin m√©s abastadas del que io s√© i puc dezir, i totes les tinc per les seves alteses qual dellas poden disposar com i tan complidamente com dels regnes de Castella. En aquesta Espanyola, en el lloc m√©s conuenible i meior comarca per les mines de l'or i de tot tracte, aix√≠ de la terra ferma d'Aqua com d'aquella d'all√† del Gran Ca, on haura grand tracte i guany, he pres posessi√≥ d'una vila gran, a la qual vaig posar nom a la vila de Nauidad, i en ella he dato for√ßa i fortalesa, que ja a aquestes hores estar√† del tot acabada, i he dexado-hi gent que abasta per semeiante dato, amb armes i artellar√≠as i vitualles per m√©s d'un any, i fusta i mestre de la mar a totes arts per fazer altres; i gran amistat amb el Rei d'aquella terra, en tant grau que preciaua de em trucar i etener per germ√†, i haunque li mud√©s la voluntat a hofrender aquesta gent, ell ni els suios no saben qu√® siguin armes, i caminen nus com ja he dit. S√≥n els m√©s temorosos que hi ha al m√≥n, aix√≠ que nom√©s la gent que all√† queda √©s per a destroir tota aquella terra, i √©s Ylla si perill de les seves persones sabent-regir. En totes aquestes illes em sembla que tots els homes siguin contents amb una dona, i al seu maioral o rei donen fasta veynte. Les dones em sembla que trabaxan m√©s que els homes, ni he pogut entendre si tenint b√©ns propis, que em va semblar veure que aquells que un tenia tots haz√≠an part, especialment de les coses menjadores.

En aquestes illes fasta aqu√≠ no he trobat homes mostrudos com molts pensauan, mes abans √©s tota gent de molt valent acatament, ni s√≥n negres com a Guinea, saluo amb els seus cabells corrend√≠os, i no es crien on hi ha impeto massa dels raigs solars; √©s veritat quel sol t√© all√† grand fuer√ßa, ja que √©s diferent de la Li√Īa iquinocial vint i sis grans. En aquestes illes, on hi ha muntanyes grans, hi ha tenia fuer√ßa el fred aquest yuierno, mes ells ho pateixen pel costum que amb l'ajuda de les viandes mengen amb esp√®cies moltes i molt calents en exc√©s. Aix√≠ que mostruos no he trobat ni not√≠cia, saluo d'una Ylla que √©s aqu√≠ a la segona a l'entrada de les Yndias, que √©s poblada d'una gent que tenen en totes les yllas per molt ferotges, els quals mengen carn umana. Aquests tenen moltes canaus, amb les quals corren totes les yllas de l'√ćndia, roben i prenen quant poden; ells no s√≥n m√©s difformes que els altres, saluo que tenen en costum de portar els cabells llargs com dones, i usen arcs i fletxes de les mateixes armes de canyes, amb un escuradents al cap per defecte de ferro que no tenen. S√≥n entre aquests altres pobles que s√≥n en molt grau couardes, mes jo no els tinc en res m√©s que als altres. Aquests s√≥n aquells que tracten amb les dones de matremomo, que √©s la primera Ylla partint de Spanya per a les √ćndies que es troba, a la qual no hi ha home cap; elles no fan servir exercio femenil, saluo arcs i frechas, com els sobredichos de canyes, i s'armen i cobigan amb Launes de arambre que tenen molt.¬†Una altra Ylla em seguran m√©s gran que l'Espanyola, en qu√® les persones no tenen cap cabell. En aquesta hi ha or sense conte i destas i de les altres porto comigo indis per testimoni.

En conclusió, a parlar desto només que s'ha dato aquest viage que va ser així de corida, que poden veure Les seves Alteses que jo els donaré or quant ouieren menester amb molt poqueta ajuda que els seus alteses em donaran agora, especiaría i cotó quant seves Alteses manessin carregar, i almástica quanta manessin carregar; i de la qual fasta oi no s'ha trobat saluo a Grècia a l'illa de Xío, i el senyoriu la uende com vol, i ligunáloe quant manessin carregar, i esclaus quants manessin carregar, i seran dels ydólatres.I crec hauer trobat ruybaruo i canyella, i altres mil coses de substància trobaré, que Haurán trobat la gent que jo allà deixo; perquè jo no m'he detingut cap terme, en quant al uent em aia donat lloc de nauegar: només a la vila de Nauidad, en quant dexé assegurat i ben assentat. I a la veritat, molt més ficiera si els nauíos em siruieran com a raó demanaua. Això és força i etern Déu nostre Senyor, lo qual dóna a tots aquells que caminen el seu camí victòria de coses que semblen impossibles. I aquesta assenyaladament va ser la una, perquè haunque destas terres Aian trobat o escripto tot va per coniectura sense reunir de uista, saluo comprenent, a tant que els oients, els més, escoltauan i iuzgauan més per parla que per poca c [óssa] dello . Així que, ja que el nostre Redemtor va donar aquesta victòria als nostres illustrísimos Rei i Reyna ea seus regnes famosos de tan alta cosa, on tota la christiandad deue prendre alegria i fazer grans festes, i donar gràcies solemnes a la Sancta Trinitat amb moltes oraciós solemnes, per el tant enxalçament que Haurán en tornant-se tants pobles a la nostra sancta fe, i després pels béns temporals que no solament a l'Espanya, més tots els christianos Ternan aquí refrigeri i guany. Això segons el dato així em breue.

Data en la calauera, sobre les illes de Canària, a XV de febrer any mil CCCCLXXXXIII.

Farà el que maneu.

L'Almirall.

Anima que venia dins de la carta.

Després d'aquest escript i estant en mar de Castella, va sortir tant de vent sul i sud-est que m'ha fet descarregar les naus, però vaig arribar aquí en aquest port de Lisboa, que va ser la major marauella del món, on vaig recordar escriure a Sa Altesa. En totes les Yndias he sempre trobat el temps com al maig. On jo vaig anar en XXXIII dies i vaig tornar en XXVIII, saluat d'aquestas tempestes que encara m'han tingut XIIII dies corrent per aquesta mar. Diuen ací tots els homes de la mar que jamai hi ha hagut tan dolent yuern ni tantes pèrdues de naus. Data ha Quatorze dies de març.

Aquesta Carta enbia Colom a l'escriua de raci√≥ de les illes trobades en les √ćndies.

Continguda a una altra de Sa Altesa

 




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.