ARTICLES » 1140

La pirotecnia valenciana

La pirot√®cnia, √©s a dir, l'√ļs de la p√≥lvora per a fins d'oci i diversi√≥, √©s un costum molt arrelada al poble valenci√†, que el individualitza enfront dels del seu entorn. √Čs dif√≠cil deslligar del conjunt foc, fum i festa.

I correspon preguntar-nos, si es tracta d'una caracter√≠stica "importada" dels conqueridors que van venir a Jaume I, o si es parlem d'un altre element de continu√Įtat etnol√≤gica dels valencians descendents dels iberorromans que, cristians o islamitzats, vivien al √®poca de religi√≥ oficial musulmana.

√Čs evident que l'√ļs de la p√≥lvora, a m√©s del seu √ļs amb car√†cter festiu, pot tenir tamb√© una finalitat militar. Considero interessant fer un recorregut pels comen√ßaments coneguts de la p√≥lvora per a √ļs militar.

La primera cita que consta en una obra liter√†ria a tot Espanya, de la qual es despr√®n l'√ļs de la p√≥lvora amb fins militars, li correspon a un valenci√†, Sant Pere Pascual, i es troba en la "B√≠blia Parva", llibre escrit a finals del s.XIII. Pere Pasqual ens diu que en el moment d'escriure es trobava "pres en poder del Rei de Granada", sent ell "religios i bisbe per la gr√†cia de D√©u de la ciutat de Jahen de Castella". Sabem que el 15 mar√ß 1298 es trobava pres a Granada per carta del papa Bonifaci VIII, que encap√ßalada per un "episcopat GIENNENSES salutem", li diu "... qui et ac illo ad regem Granat aduxere captius, sub cuius estis carcere miserabiliter mancipati ". Doncs b√©, en la B√≠blia Parva trobem: "Empero com v√≥s vets desparar una ballesta de tro, la qual tira una gran pilota ..." ,, afegint que "... no podets Entendre la manera com per el fum √©s feta tan meravellosa amb obra". . Tro i fum, senyal inequ√≠voc de la p√≥lvora. En aquesta √®poca, Ismail I (1279-1325), era el rei de Granada.

Pr√®viament a la cita de Sant Pere Pascual, sabem que els musulmans ja havien fet un √ļs militar de la p√≥lvora, perqu√® Ibn Jaldun, ens explica que "Abu - Yuzef, sult√† del Marroc, va posar setge a Sidjilmesa l'any 1273; establir contra ella m√†quines de lloc com "medjanik" (una mena de catapultes de l'edat mitjana), "arradas" i "hendam" de nafta, que llancen cascall de ferro, Disparant des de la c√†mera del "hendam", amb foc enc√®s amb "Barud ", per un efecte Sorprenent i els resultats han de ser atribu√Įts al poder del creador". Ibn al - Baitar, ja havia citat la p√≥lvora cap al 1240, en un obra de formules medicinals, donant al Salitre el nom de "neu xinesa".

Hi ha una "tradici√≥" que converteix l'√ļs militar de la p√≥lvora a la pen√≠nsula, el situat de Boira en 1257, per√≤ √©s un "tradicional" res documentada. Posteriorment a la cita de Pere Pascual, Casiri, traduint a Abu Abdalla, diu que l'any 1312, el rei de Granada va portar al situat de Basa "una gruixuda m√†quina que carregada amb mixtura de sofre i donant-li foc acomiadava amb estr√®pit globus contra el alc√†sser de la ciutat "Poc m√©s tard, en 1.331, els jurats d'Alacant van enviar una carta al rei Alfons en la qual li deien que s'acostava el rei de Granada portant" moltes pilotes de ferre per gitar-les lla ius ab foc ". √Čs molt representativa la cita de la "Cr√≤nica del rei Alfons XI", que fent refer√®ncia al situat d'Algesires diu: Cr√≤nica del rei Alfons XI ", que Fent refer√®ncia al lloc d'Algesires diu:" Els moros tiraven moltes pellas de ferro que les llan√ßaven amb trons, que els cristians havien molt gran espant, ca en qualsevol membre de ome que don√©s lev√°balo a retall com si l'hi tallessin amb un cuchiello; i vulgui que ome fos referit della, despr√©s era mort, i non av√≠a cerug√≠a cap que li pogu√©s aprofitar; cosa perqu√® venia cremant com foc, i l'altra perqu√® les p√≥lvores amb que li llan√ßaven eren de tal natura que qualsevol nafra que ficieses, despr√©s era el ome mort "..

L'√ļs del trabuc es troba evidentment relacionat en l'√ļs de la p√≥lvora. En un inventari del castell de Sagunt de l'any 1.365 llegim: "primerament forenses atrobats entre els Castells i vila de Murbedre entre trebuchs i gins i brigoles entre xichs i Grans XVIII trebuchs". (N.delT .: √Čs una ll√†stimes per√≤ tots aquests termes es van adaptar dels vells noms dels Ginos de torsi√≥ o contrap√®s i costa diferenciar ..) .En una de les relacions es parla de la munici√≥ de la ballesta: "les que pilots eren de ballesta de tro ". M√©s tard, Eximenis (1340-1410), nomenar√† la "ballesta de tro", en "El libre de les dones" dient: "... o mualsnera d'unae balesta de tro qui despara ab tota la sua viguor ..." o Antoni Canals (1352-1419), en "Scala de contemplaci√≥" que parlar√† d'una "nau que corre a port ab Totes els nivells plenes o manera d una ballesta de tro ..."

Per√≤ els components de la p√≥lvora eren coneguts pr√®viament al seu √ļs militar. Els chinencs, a qui tamb√© s'atribueix l'invent de la p√≥lvora, sent que la formula mes antiga es troba en el llibre "Wu ching tsung" de l'any 1044, ja fabricaven anteriorment una esp√®cie de coets, en canyes de bamb√ļ, m√©s destinats a focs artificials que a t√†ctiques militars. El mateix Roger Bacon, (1214-1294), a qui se li ha atribu√Įt l'invent de la p√≥lvora a Europa, i de qui s'ha dit que segurament obtindria el seu formula de traduccions llatines de llibres en √†rab, parla al seu llibre " opus Majus ", d'un joc de nens, que" permeten en un tub 1 Quantitat de salnitre, for√ßant amb una petita bala de la mida d'una polzada, i la fan rebentar, produint un soroll semblant al que produeix el tro, i del tub surt una exhalaci√≥ de foc que sembla un llamp ", el que demostra que els components de la p√≥lvora es gastaven per a jocs i festes, pr√®via al seu √ļs militar.

Jos√© Fern√°ndez Arenas escriu en p 453 de "Art ef√≠mer i espai est√®tic" que "L'alqu√≠mia xinesa es va obrir pas cap a occident a trav√©s del m√≥n √†rab ... Els √†rabs van fer ren√©ixer a Espanya els focs artificials a totes les festes, fabricant coets, bombes, traques i llums de colors. No hi havia festa popular en qu√® no corregu√©s la p√≥lvora ... ". . Juan B. Perales, a "Tradicions espanyoles. Val√®ncia i la seua prov√≠ncia", es refereix a la tradici√≥ "segons les mem√≤ries recentment descobertes dels escriptors ar√†bic - valencians", de les festes que faci el rei Llop a la ciutat de Val√®ncia, a la seva dona Sobeida ia la seva filla Saida, penedit per haver repudiat a la primera amb motiu de la tra√Įci√≥ que li havia fet el seu sogre Ibn Hamusk en 1165. Perales ens parla de "Festes, m√ļsiques, Il¬∑luminacions ... una mena de regata nocturna ... amb capritxoses llums de colors". Tot all√≤ va tenir lloc al T√ļria (precedent de les batalles navals que es van celebrar posteriorment?), I podria ser la primera refer√®ncia a disparades de castells de focs artificials. Resulta curi√≥s saber que amb motiu d'aquestes festes, el rei Llop, li va regalar a la seva filla Saida el palau "de la Saidia", va dir aix√≠ "... en mem√≤ria de la Mare filla Zaida seva posse√Įdora ..". La continu√Įtat de la tradici√≥ dels musulmans en l'√ļs de la p√≥lvora es comprova quan Jos√© Fern√°ndez Arenas ens explica en el llibre citat, que en acabant de les conquestes cristianes, destacaven especialment els fabricants musulmans de p√≥lvora.

Cap al 1.327, el jurat de la ciutat de València, van prohibir que dins dels murs es disparessin "focs grecs". El nom de "focs grecs", es refereix a un foc llançador en possessió dels grecs, amb una fórmula tradicional i secreta, i que es llançava fonamentalment en lluites navals.

En 1395, es documenta una cita a Vila-real en qu√® es gasta la paraula "polvorera" o p√≥lvora, per a usos festius. Diu: "Item ... per 1 ma de paper d'Exativa que per 1rs jurats ... fon comprada per a ops de fermen diademes para los postols (sic) el dia del Divendres Sant, i per saffra per acolorar els Dites diademes, i per polveres para los trons ... "(AM Vill., n√ļm. 226. Cl. de Pere de Conques, de 1394-1395. Fol. 49 r ¬ļ). √Čs interessant con√®ixer que la primera documentaci√≥ de "p√≥lvora" en castell√† √©s de pr√†cticament cent anys m√©s tard, en concret de 1475, segons consta en l'CORDE de la RAE.

En 1412, diuen els jurats de la ciutat de València que "Null hom no gos lançar corredors ab polvora i foch per els carreres ..." 1469 parlaven de les pirotècnies dient que "per quant esperiencia ha mostrar que els cases en els quals polvora, coets i tronadors es fan i es tinença, stan a gran Perill de pendres foch en aquelles petites ... ". La relació entre trons i falles es veu quan a 14 maig 1455 els jurats de la ciutat de València escriuen en "al Molt alt i Molt excellent senyor, el senyor rei de Navar [r] a, lochtinent general del Molt alt senyor rei "i li diuen que amb motiu de l'elecció del papa" Calixto Tercer "" ... forenses FETES Grans falles i alimares ..., ab gran colp de cohets ". En 1571 la presa de la ciutat de Bugia per "Sr. Rei Ferrando", va ser festejada gastant cent lliures d'extraordinari en "cohets, piules, tronadors i fallis per la present ciutat". . Català de Valeriola (1568-1608), en la seva autobiografia, ens parla d'unes festes en "quatre nits de lluminaries i dos dies de bous"

Com hem vist, la llengua catalana t√© un ric vocabulari relacionat amb la pirot√®cnia. Ja hem vist refer√®ncies a "corredors", "coets", "tronadors", "piuletes" ... Coromines registra la paraula "mascle" en relacions pirot√®cniques en 1451. I de "mascle" ve "masclet√†" i "masclet√†" De 1.612 es la cita que diu que "a casa el senyor don Christofol Frigola, ller i canonge, es feu un altar ab Molt sumptuosa llumin√†ria i empaliada, musica i masclets" .. Tamb√© Corominas documentaci√≥ coet "volador" procedent de l'any 1459. Joan Esteve, en el "Liber Elegantiarum" ens parla dels "Coets. Fulgura sulphureis stupidas tolluntur in aures. Nec minus ex Altis per llu√Įda culmina temples" i de la preparaci√≥ d'un castell de focs artificials o artificiosos quan diu: "Aparellen Fochs artificiosos, √ßo √©s Fochs grechs en Diverses Magranes amagats"

El vocabulari de la pirot√®cnia pot ajudar a demostrar el seu origen amb la conquesta del rei Jaume. Analitzant l'etimologia de la paraula "coet", Corominas assenyala el seu origen "moss√†rab", √©s a dir del roman√ß catal√†, provinent d'un "codet" diminutiu del llat√≠ "coda" d'on deriva el catal√† coa ", que no de" cua " , en eliminaci√≥ posterior de la "d" intervoc√†lica. De "coet", "coets", i encara tenim coets "borratxos" i coets "xiuladors", d'origen i fon√®tica exclusivament catal√†. La paraula "traca", podria derivar de l'√†rab "matraqah" que vol dir "martell", l'√ļs del qual produeix un so repetitiu com el de la traca, i que es troba evidentment relacionat en el valenci√† "tracta" o toc de campana: "... acabats els tres Trach, despr√©s d'un miserere, van comen√ßar a tocar molt spau ... ". Els valencians encenem els trons de la traca per la" metxa ", un cop units els trons pel" estop√≠ ". Si parlem de la" can√ß√≥ ", o tro m√©s gran que un perilla que es dispara al final d'una traca, comprovem la pres√®ncia del sufix diminutiu - ella, que sabem que formava part del roman√ß valenci√† antic, sent que en el "Takmila" d'Ibn al-Abbar trobem refer√®ncies a "Vilella ", diminutiu de" vila ". (Veure "Noti sud la localisation du Chateau de Vilella"). Moltes paraules acabades en "- ella", s√≥n genu√Įnes de la llengua catalana com ara "escampella", "morella", "c√≥m" ..., o les classes de Ra√Įm "negrella" o "ferrandella", o plantes com la "tramella "o la" vidriella "...




versió per imprimir

    Introdu√Įu el codi de seguretat