ARTICLES » 853

Breu narració sobre el Quixot

Diuen alguns estudiosos d'Universitats Espanyoles, que Cervantes va escriure el Quixot en català, perquè el va imprimir a Barcelona i després a València i a Portugal i a Anvers. I el propi Cervantes diu a la segona part del Quixot: ".y a mi se me trasluce que no ha de haber nación ni lengua donde no se traduzga." Diuen els mateixos estudiosos que en aquells moments, gairebé tot el que s'escrivia a les terres de parla catalana s'escrivia en català i s'hi intentava imprimir.

El fet és que Cervantes era de pares catalans i era el català, la seva llengua materna, com veurem tot seguit:

Les c√≤pies que es conserven en castell√† s√≥n una mala traducci√≥ del catal√†, at√®s que estan plenes de "catalanades", de frases fetes catalanes, tradu√Įdes literalment i per aix√≤ no tenen gaire sentit en castell√†. A m√©s de la gran quantitat de paraules soltes tamb√© catalanes, paraules aquestes que encara avui no existeixen al Diccionari de l'Acad√®mia de la Llengua Espanyola. I √©s molt estrany que l'Acad√®mia de la Llengua Espanyola no prengu√©s com paraules castellanes aquelles que va fer servir Cervantes en el llibre m√©s important de la literatura castellana (espanyola).

Clar que, si haguessin sabut que son "catalanades" i que el llibre que llegien era una mala traducció de l'original en català, s'entendria que aquests Mestres de la Llengua Castellana: "Acadèmia de la Llengua Espanyola", no haguessin agafat mai, aquestes "catalanadas" com paraules castellanes.

Senzillament perqu√® no ho eren.¬†"Curioso menester de jurados juzgando a tama√Īo libro con tantas catalanadas que alguien le diera tanto favor y acogiera como propio aquello que apenas entiende ley√©ndolo del derecho y mucho menos ley√©ndolo del rev√©s".

Penso que el llenguatge castell√† d'Avellaneda (em refereixo a l'idioma), √©s castell√† de llei. Comparant el castell√† de Cervantes i el d'Avellaneda, el d'Avellaneda √©s or i el de Cervantes estrany". Si alg√ļ vol llegir el Quixot d'Avellaneda, es trobar√† amb un idioma castell√†, on ja s'usa la "h" en lloc de la "f" arcaica. On la composici√≥ de les frases √©s la normal, no hi ha frases fetes catalanes, canvia les "b" per "v" i viceversa, es llegeix fluidament, no com la traducci√≥ del Quixot de Cervantes que √©s dif√≠cil de llegir en molts dels seus passatges.

"Voto a Zeus", diría. "Que tanto honor no mereciera quien tan poco supiera, debiendo saber más que cualquiera". Això mento i remento després de llegir ambdues històries llegides i narrades.

Per aix√≤ els espanyols de parla castellana per a entendre el Quixot haurien de comprar-se, sense remei, un diccionari catal√†, per a comprendre el que els va dir l'autor d'aquest llibre. √Čs impressionant.

I diuen aquests mateixos estudiosos, que el Quixot √©s la lluita del poble catal√† contra l'opressor. √Čs la lluita contra els abusos de poder de l'Esgl√©sia i dels Monarques. Castes privilegiades que no volen acceptar els canvis dels temps, volen perpetuar els seus privilegis trepijant als altres, sobretot als qui comencen una nova vida de treball i de superaci√≥ i sobretot amb els dogmatismes que pretenen perpetuar el seu poder avasallant als m√©s febles i pobres. Els que pateixen la injust√≠cia del poder s√≥n els que sempre es rebel¬∑laran.

Cervantes s'explica a si mateix i al món, des de la bogeria del Quixot, aquestes injustícies les explica amb anècdotes aparentment jocoses i dramàtiques i les dirigeix als Poders Castellans, a la Inquisició i a l'Església Catòlica que anul·len al ser humà reduint-lo a poc menys que un esclau o un animal..

En un moment del llibre, Cervantes diu que és impossible viure el cristianisme autèntic en aquelles terres tacades per la maldat. (Parla de Castella).

L'Església i la seva Inquisició és la que tortura més sofisticadament, diu que hi ha un Déu amor, però que aquest Déu et torturarà si no segueix cegament als Senyors i Bisbes grossos de fatuos banquets, plens de semen per expulsar. A ells, els grossos rics, el Déu de la Inquisició els permet tot i als pobres, aquest mateix Déu no els permet res, sempre els amenaça amb més tortures i els Senyors i Reis de cada situació i circumstància estan prests per a executar-les, la desobediència es paga amb l'excomunió, la presó i la mort.

La pitjor injustícia és que, faci el que faci, el pobre mai farà lo suficient per a salvar-se, sempre serà condemnat, així obra el Poder Castellà i el poder de l'Església Inquisitorial i aquesta situació, no es pot aguantar ni suportar més ..

A València, Catalunya i a Aragó hi va haver moltes revoltes populars exigint justícia, però només va servir per a ser castigats amb molta més duresa.

Es prohibeix escriure i editar en català, per decret real. (La Pragmàtica). Es castiga fins i tot amb la mort la desobediència d'aquesta llei. La pena mínima és la presó. Miguel de Cervantes va a la presó. i a la presó aprèn com ha d'escriure a partir d'ara. Aprèn com es pot parlar amb la Inquisició, amb l'Església i amb els Reis i s'inventa un personatge: L'"Enginyós Hidalgo Dom Quixot", que pel fet d'habitar a la mateixa "taca" que ells, els parlarà des d'ells, per a ells. sense que s'en adonin que no és dels seus.

El Quixot es torna boig per poder denunciar. √Čs l'ancestral lluita del ser hum√† que es rebel¬∑la contra tot all√≤ que li impedeix canviar la seva condici√≥ i vol ascendir a lo m√©s sublim i lluita contra tot el que li impedeix ser i cr√©ixer.

Si jo fós escriptor potser, també, desitjaria el mateix que Cervantes. Em guardaria tots els records a la memòria, com va fer ell i començaria per desconfiar de tothom fins i tot dels propis, per salvar la memòria. No fora que trobés alguns homes dolents - els "malandrines" .

La gent est√† terriblement fastiguejada de tantes falsedats i de tantes mentides, veu les realitats, veu les solucions i veu que les autoritats nom√©s premien al dolent, al que destrue√Įx, als seus els hi perdonen tot i als contraris els culpen per haver nascut.

Començaré a narrar algunes històries d'aquest món al revés.

El cavaller ja no ho √©s, l'ex√®rcit √©s un home sol i no hi ha enemics, perqu√® els canvia per gegants, per odres, per molins o t√†pies de convents.¬†Aix√≠ ning√ļ se sent of√®s. Bene√Įnt els dies i les nits, jura per tot.. maleint a qui enxampa davant seu. Manifesta el seu enamorament per una falsa dama que ning√ļ li enveja. Es torna boig i aix√≠ ning√ļ es ficar√† amb ell, encara que tots s'en enriguin, ning√ļ l'atacar√†, perqu√® ell mateix fa que l'ataquin "malandrins" i que uns altres el cusin a bastonades i aix√≠ els censors s'en aniran a dormir la migdiada.

Fent-ho aix√≠, des de la bogeria, mai veuran que est√† maleint els ossos dels Inquisidores i dels Bisbes i dels Papes, dels Mandataris, dels Reis i dels Poderosos d'aquest m√≥n infecte i "tacat¬†¬Ľ de tanta ignom√≠nia.

Només així s'explica que hagi pogut existir la motivació i l'emoció necessària per provocar la pròpia teràpia emocional. Es venç a l'enemic poderós que té armes: exèrcits, excomunions i terribles morts a les fogueres: ESCRIVINT. Una bona ploma és, moltes vegades, més poderosa que el més fort dels acers. La "ploma", que va dir Cervantes.

En el mateix pròleg diu Cervantes de si mateix que "més que pare de la seva obra n'és padrastre", de tants retocs i correccions que ha de fer, per culpa i per imposició dels censors del Rei.

El mateix Cervantes diu a un altre llibre:¬†"pueden callar una lengua pero no pueden callar una pluma, esa pluma ser√° a√ļn m√°s libre, hablar√° m√°s que la lengua muerta, porque no se puede matar un alma". Aix√≤ els diu als que li van fer canviar la llengua del Quixot. I ho aconsegueix, la ploma ha parlat m√©s que la llengua canviada.¬†L'han fet parlar els que volien matar-la. L'Enginy√≥s √©s En Miquel, Dom Quixot √©s el boig. Necis som tots els altres.

No hi ha hagut llibre m√©s injuriat a la hist√≤ria de la humanitat que el "Quixot". √Čs incomprensible com va aconseguir En Cervantes burlar a tots els censors del Rei fins i tot al mateix Rei. Inconcebible. SENZILLAMENT GENIAL.

Lope de Vega incitava als lectors castellans que cap fos tan neci de llegir el Quixot de Cervantes. Això és tenir visió de la jugada!.

Els C√°tars van de dos en dos, els Templers tamb√© hi van, l'"Enginy√≥s Hidalgo" va sol. Sol, boig i pobre no preocupa a ning√ļ, ara l'escriptor Miquel de Cervantes pot v√®ncer amb la ploma i amb el seu personatge el que abans no van v√®ncer els ex√®rcits . A fe meva que ho ha aconseguit.

Tot té sentit si es llegix el Quixot des de la visió catalana. Només així té sentit, només així es pot entendre a Cervantes..

No oblidem que el boig era el Quixot, no En Cervantes.

El mateix Cervantes diu en el segon llibre del Quixot: "qui sap quantes obres escrites per ell o per altres com ell, s'estaran veient als teatres arreu del món, sense la signatura autèntica de l'autor original!."

Diuen els biògrafs d'un actor molt cèlebre. que mai va escriure les obres que representava, que les comèdies les aprenia de memòria just abans de sortir a escena i diuen que van ser els seus companys, actors també, els que van transcriure al paper aquelles comèdies representades i apreses de memòria, ideades per no se sap qui.

Qui els hi dictava a aquest actor fam√≥s? Ning√ļ pot creure que les pens√©s aprenent-les de mem√≤ria al mateix temps, √©s necessari un altre proc√©s. La ment necessita un referent. Tamb√© aquest actor fam√≥s va necessitar a alg√ļ que cre√©s aquestes obres que despr√©s ell memoritzava.

Si ens atrevim a llegir altres obres de Cervantes, ens adonarem que ni el ritme ni el fons argumental tenen res a veure amb el Quixot. Altres obres atribu√Įdes a la seva autoria no tenen aquest fil d'or conductor. Sembla que no siguin del mateix cervell, ni de la mateixa m√†, ni de bon tros del mateix cor.

Si alg√ļ vol analitzar el fons de recursos, el Quixot sembla ser el resum de molts fets i an√®cdotes diverses que la m√† h√†bil de l'autor aconsegueix unir amb gran enginy. Cap an√®cdota t√© m√©s valor que el d'aquesta den√ļncia concreta, per√≤ Cervantes aconsegueix donar-els-hi una seq√ľ√®ncia espectacular.¬†Semblaria que les hagu√®s estat preparant durant anys perqu√® encaixessin. Sense l'enginy de Cervantes no tindrien sentit, estarien desllavassadas, sense cap missatge.

L'enginy de l'autor consisteix en aconseguir que una col·lecció d'anècdotes dispars, s'acabin unint forjant un sens fi de despropòsits genialment units, fent que el que era l'explanació de ràbies acumulades des de molt temps, acabi formant una genial trama novelada i narrada. Perquè el Quixot té trama i argument però sobretot té finalitat, perquè cada frase té una intencionalitat que no es pot preparar, perquè, o surt de l'ànima espontàniament, o mai no s'arribarà a escriure .

La primera ironia radica en el propi títol: "L'Enginyós Hidalgo Dom Quixot."

L'Enginyós és En Cervantes i ho diu des de la portada del llibre a tot el món, és ell l'autor qui té enginy, no Dom Quixot. Literalment s'en riu de tothom. Hi ha qui, encara avui, en el llibre només hi ha vist a Dom Quixot, no a En Cervantes. L'Enginyós Cervantes, escriu la seva obra al revés, des de la bogeria i no de front, amb ironia els diu que va néixer en un lloc de la Manxa del nom el qual no vol recordar. I no el vol recordar perquè és una terra on viu la maldat, per això no vol recordar ni el seu nom, no s'adonen que constantment diu a moltes pàgines que els Castellans són malvats, de baixa ralea, homes dolents, malandrins, cares de cul. No diu el mateix d'altres persones d'altres terres. Mai ni un sol elogi de res que sigui castellà.

En el pròleg diu. . . ".sota la meva capa al Rei mato."

Per als catalans nomès té elogis. "Los corteses catalanes.  se adelantan a si mismos y así adelantan a los demás países del mundo".

De Catalunya només en diu excel·lències:

"Barcelona, archivo de la cortes√≠a, albergue de los estranjeros, hospital de los pobres, patria de los valientes, venganza de los ofendidos y correspondencia grata de firmes amistades y, en sitio y en belleza, √ļnica"

Com és possible que no s'entengués abans tot això que està escrit lletra a lletra, paraula a paraula?. No puc creure que els Insignes Professors i els molt Il·lustres Catedràtics de Literatura no hagin llegit mai aquests textos, però menys encara puc creure que, havent-los llegit, no els hagin entès.

Mai en tot el llibre diu res de bo ni de Reis, ni de Pr√≠nceps, ni de Bisbes, ni de Cardenals. De ning√ļ que sigui castell√† en diu una sola cosa bona.¬†Com √©s possible que no s'entengu√©s abans?. Com √©s possible que li diguin a En Cervantes que √©s tan excels, sent ell el que els diu tals barbaritats?

Cada vegada que parla dels Castellans els diu coses terribles per escrit i no s'en assabenten. O és que no han llegit mai el llibre, el segon més editat de la història de la humanitat?..

Com s'entén que sigui el millor llibre de la literatura castellana parlant tan malament de Castella i dels Castellans?. Som tots necis?. Sempre hem sigut tant necis?. O. és que no sabem llegir?.

Qu√© hagu√©s sigut d'aquest pa√≠s sense la Inquisici√≥, sense les persecucions dels Poderosos?. Podria existir un nou m√≥n. Cervantes detesta totes les intromissions de les Institucinos eclesi√†stiques o p√ļbliques a la vida de les persones. I en moltes p√†gines de la seva obra es queixa d'aix√≤ amargament.

El Quixot √©s una Epopeia d'un home que lluita pel seu alliberament. Aquest alliberament nom√©s es produe√Įx quan Dom Quixot arriba a Barcelona.

Diu Cervantes, literalment, que per caminar per Terres de Castella cal estar boig.

Que a les terres de Castella no s'hi pot viure cristianament.

Només en arribar a Barcelona és possible recobrar la lucidesa.

Així ho narra. Així ho significa. Així ho explica. Així ho escriu.

No interessa a ning√ļ aquest fet? Poca gent dels que han llegit aquest llibre, l'haur√† ent√®s. Per√≤ em nego a creure que ning√ļ no l'hagi ent√®s mai.

Han tret documentals per televisi√≥, on grans experts mundials han dit i argumentat atribuint-li misteris de la c√†bala, en lloc d'entendre'l des d'una traducci√≥ del catal√†. No hi ha c√†bales, les c√†bales nom√®s s√≥n possibles sobre textos originals, on les seq√ľ√®ncies de lletres tindrien algun sentit.

I per això aquests grans experts mundials (que no saben que existeix el català) s'han d'inventar alguna cosa estranya, perquè si no, no podrien semblar autèntics experts. El que són és. ignorants de l'idioma original: el català i ignorants de l'autor que el va escriure: un Cervantes català.

Si En Miquel de Cervantes haguès sigut castellà mai hauria tingut la desesperació ni la necessitat d'escriure el Quixot.

Mai un castellà de l'època hagués gosat escriure tal cosa. Mai, pro mai.

Era impossible que un castellà tingués aquesta motivació, no ho podien ni imaginar. Vivien en un altre context històric i sobretot social. i sense causa no hi ha efecte.

Falsifiquen la seva partida de naixament, fent creure als ciutadans d'Alcalá d'Henares, que tenen un fill Il·lustre. I no és que Cervantes no sigui Il·lustre, que si que ho és, però és que no hi va néixer!. El que passa és que només tenen un mal somni. Aquest mal somni només s'el podran treure amb la veritat. Aquest mal somni els durarà mentre romanguin en la més completa ignorància sobre aquest tema, però no és culpa seva. S'ho van creure perquè així els-ho van dir.

No voler veure la veritat no fa que la mentida sigui més veritat, només fa que la cara de ___ sigui més gran quan el temps acabi dient i demostrant la veritat.

Als d'Alcalá d'Henares els han enganyat. Els han ensenyat una partida de naixença on es llegeix: CarVantes, en comptes de CERVANTES i el nom de Miguel està al marge esquerre, fora del cos de l'escrit i amb cal·ligrafia diferent, senzillament un afegit, un pèssim arranjament.

Si durant tants anys la Inquisició i els Papes han manipulat, tergiversat i mentit sobre les autories dels llibres de la Bíblia (i són molts llibres). Què no farien amb un sol llibre: el Quixot?.

Com podien permetre que seguís endavant el Quixot, sense retocar-lo i sense llevar-li el component d'Epopeia d'un poble, per deixar-lo només com un quiméric cavaller desgraciat..

Aquest és el missatge del Quixot: que es pot guanyar al Maligne, denunciant-lo estant boig, al mateix temps que es camina cap al seny, marxant a veure el mar a Barcelona. Allà es perden totes les paranoies, es guanya el seny, ja els hi ha dit el que havia de dir als Reis Castellans, als Clergues, a l'Església, a la Inquisició.

Abans s'acabarà aquesta Església i la seva Inquisició, com ja en van acabar d'altres. i aquest poble, el de En Cervantes, seguirà mirant els segles i les cultures assegut a la porta de casa seva .

Sempre passen i acaben abans els Déus, les Esglésies i les Inquisicions que alguns pobles.

Així ho diu Cervantes en el Quixot, tant dels romans, com dels grecs com dels egipcis, com dels fenicis, com d'altres tants pobles, tots ells van ser molt importants, però ara ja no existeixen ni ells ni els seus déus.

I creieu que a la Castella d'aquells temps hi havia molins com els que es descriuen en el llibre? A València sí que n'hi havia. Assecaven terres humides. Hi havia a Castella aiguamolls pantanosos per assecar? A Mallorca també n'hi havia. llavors i ara..

Però el sentit del llibre. aquest si que l'hem entès, és de la nostra casa, és de la nostra ànima, són els nostres sentiments. Aquesta és l'ànima Catalana, l'ànima del Quixot, explicada en el genial llibre pel genial Miguel de Cervantes.

El Quixot nom√©s √©s la marioneta de gui√Īol, que entret√© a tothom, per a poder-els-hi dir a aquests Reis que no s√≥n dignes i a aquesta Esgl√©sia Inquisitorial que no √©s digna. I a aquest Papa que √©s indigne.

De vegades, només estant boig es pot sobreviure i quan et tornes entenimentat, és nomès per a morir, perquè si no et mors, et tornes boig de debò, un altre cop.

Tan dura és la realitat que el Quixot només accepta entrar en seny quan torna a casa nostra, prop del mar, a Barcelona, com han fet tants d'altres.

Ara sí que pot tornar a tenir seny. Ara si. Ara pot, finalment, morir entenimentat. Va sortir de la "Mancha" (taca) i dirigint-se a "Leste". (l'este). va tornar on neix la llum del sol, la llum del nostre mar Mediterrani.

Ja havia viscut i trepitjat totes les "taques" dels regnes "tacats", ja havia dit on era la "taca" del deshonor, la "taca" de la "sinrazón", les "taques" de Clergues, Reis, Bisbes i Esglèsies Inquisitoriales.

Allà, a aquelles terres on només regnava la iniquitat, allà, està boig. I continua boig per continuar dient i proclamant les injustícies. i descrivint les bestials i licenciosas vides de Senyors Importants, com el Dom "Fernando" que viola a la noia d'aquell llogaret després de prometre-li el cel. Hi entra de nit, la viola, la deshonra i la deixa mitg morta, fugint dels crits dels seus pares, escapa covardament i s'escalabra contra uns arbres en el bosc proper. (Així va morir "Don Fernando", el Catòlic, a la vida real, fugint de Barcelona, fugint del seu propi regne, va morir pel camí anant cap a Castella, cap a "la Manxa", escalabrat, durant la nit, a un bosc).

Després de la mort d'Alonso Quijano, Dom Quixot, alguns pobles van començar a despertar, alguns ho fan ara. Uns altres segueixen dormits. Cal tornar a llegir el llibre d'En Cervantes. Cal conèixer l'ànima de qui el va escriure.

A It√†lia, a N√†pols, on va estar En Cervantes diverses vegades mentre feia de soldat per a l'armada, li diuen "Quixote" al personatge, tradu√Įt del catal√† "Quixot". Mai li diuen "Quijote".

".Llegando a escribir el traductor desta historia este quinto capítulo, dice que le tiene por apócrifo, porque en él habla Sancho Panza con otro estilo del que se podía prometer de su corto ingenio, y dice cosas tan sutiles, que no tiene por posible que él las supiese; pero que no quiso dejar de traducirlo, por cumplir con lo que a su oficio debía; y así, prosiguió traduciendo."

(Notes marginals del copista traductor. IMPRESSIONANT. Traducció del castellà al castellà., clar).

En el mateix Capítol V acaba dient:

".Todas estas razones que aquí va diciendo Sancho son las segundas porquien dice el traductor que tiene por apócrifo este capítulo, que exceden a la capacidad de Sancho. Y así prosiguió traduciendo."

(I aquest traductor segueix traduint.. !!!!! IMPRESSIONANT !!!!!¬†Sembla que van oblidar esborrar les notes marginals en el llibre tradu√Įt, encara que s'hagi fet servir la met√†fora del manuscrit original de Cide Hamete Benengeli)

 

José Luís Riera (trad.Manel)




versió per imprimir

  1. Manel
    20-05-2016

    http://elpais.com/diario/2007/10/06/babelia/1191627593_850215.html

Introdu√Įu el codi de seguretat