3094

Programa: Universitats Nova Història

ARTICLE ESBORRAT -SENSE AVISAR- PELS INQUISIDORS DE LA VIQUIPÈDIA CATALANA ALS SIS ANYS DE LA SEVA CREACIÓ !!.. El més interessant és que han esborrat tot l'historial, no ja de l'article, sinó també de la votació..

_KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST
0 Comentaris    

4375     

El català i les romàniques no venen del llatí

Contràriament al que se'ns ha ensenyat, dins l'imperi romà la gent no parlava llatí, sinó una llengua germana d'aquest o "proto-romanç" (per Cortez =>italià-antic). El llatí, i aquest "proto-romanç" serien dues germanes del mateix tronc de les llengües indoeuropees. La gramàtica és diferent.. No és casual que el llatí tingui declinacions i que cap de les seves llengües filles en tingui; que mentre que en el llatí hi ha tres gèneres: masculí, femení, neutre, en totes les

_KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST
1 Comentaris    

2614     

Barcelona glass, in Venetian style

La comunicació de Robert Jesse Charleston a les Journées Internationales du Verre (Damasc, 1964) va plantejar el dubte que alguns vidres venecians d'altres museus fossin catalans. El primer gran centre de producció documentat és, al 1334, el forn de vidre de Berenguer Xatart de la població rossellonesa dita oficialment: Palau de Vidre. La normativa acadèmica de la llengua francesa que adopta l'Estat francès hi ha introduït, només, guions: avui és, en francès,

_KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST
0 Comentaris    

12584     

EL CASTELLÀ UN DIALECTE DEL CATALÀ.. UN HOAX.. O.. NO

Heus ací un article meu de l'any 2007, que podeu contrastar amb l’article del 2003: "EL CASTELLÀ ÉS UN DIALECTE DEL CATALÀ" que corre pels emails... (us he recopiat un foro d’aquella época al final del meu article, el link s'ha perdut, l'he tret del cache de Google). Pot-ser era un HOAX... peró el que diu no està tan lluny de la veritat com pugui semblar al primer cop d’ull... "Algunas de las más de 350 palabras que la Real Academia Española reconoce de origen catalán son:

_KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST
1 Comentaris    

5485     

Spanische sprache ein dialekt des Katalanischen

Heus ací un article de l'any 2003 : "Spanische sprache ein dialekt des Katalanischen"

_KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST
0 Comentaris    

2567     

HOMO UNIVERSALIS

Un Homo Universalis (expressió llatina que es podria traduir com a «home d'esperit universal») o també Polímata (del grec: πολυμαθής, transcripció: polymathēs), que vol dir «que coneix, comprèn o sap molt», és un individu que destaca en diverses branques del saber. El terme es refereix a persones amb uns coneixements que no estan restringits a una àrea concreta sinó que dominen diferents disciplines, generalment les arts i les ciències. La majoria dels filòsofs de

_KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST
0 Comentaris    

2325     

Astrologia i Alquímia

La Interacció Astrologia-Alquímia és un fet palès, i encara que s'estudien separadament, aquest fet desvirtua la seva essència atès que han estat íntimament lligades des del seu origen, no es van separar fins que l'alquímia es va convertir en la química i l'astrologia en l'astronomia (cap el 1750). De fet Newton, encara que ho va intentar amagar, va escriure obres d'alquímia (hi ha un munt de manuscrits seus una derivada de l'Alquímia: la Prisca

_KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST
0 Comentaris    

7058     

LA VERGE DE MONTSERRAT PATRONA D'ESPANYA

La projecció de la Marededeu de Montserrat cap a fora de Catalunya l'he trobat documentada ja, a partir dels Trastàmara. El canceller Pero López d’Ayala (1332-1407), hi pot haver algú més pro Trastà-mara que qui va portar al futur Enric II de Castella, deixant al seu senyor “Pere el Cruel” quan aquest va fugir a França, sent premiat per Enric II amb terres i títols després de Montiel (ón mori Pere)!. (Estava emparentat amb Ferran el Catòlic, en línia ascendent indirecta)

_KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST
0 Comentaris    

6707     

La virgen de Montserrat patrona de España

La projecció de la Marededeu de Montserrat cap a fora de Catalunya l'he trobat documentada ja, a partir dels Trastàmara. El canceller Pero López d’Ayala (1332-1407), hi pot haver algú més pro Trastà-mara que qui va portar al futur Enric II de Castella, deixant al seu senyor “Pere el Cruel” quan aquest va fugir a França, sent premiat per Enric II amb terres i títols després de Montiel (ón mori Pere)!. (Estava emparentat amb Ferran el Catòlic, en línia ascendent indirecta)

_KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST
0 Comentaris    

9     

La volta catalana a mêxic

Mentre treballava a Mèxic, l’Agustí Tresserra es va adonar que allà era i és comú comú construir cases amb “volta catalana” des dels temps dels primers

_KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST
0 Comentaris    

21     

Catalanismes en el vocabulari del sucre a Amèrica

La canya de sucre va arribar al Mediterrani a través dels àrabs. Aquest cultiu i la tècnica d’extracció del sucre havien arribat a les valls del Tigris i l’Èufrates des de l’Índia. Des d’aquelles valls, es van estendre cap al Pròxim Orient, Egipte i a la Sicília musulmana cap al segle X, on la producció va ser industrialitzada en època de Frederic II Hohenstaufen (1194-1250), de la mà d’experts musulmans. De Sicília hauria passat a Madeira el 1443, per obra d’Enric el

_KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST
0 Comentaris    

144     

Origen del nom «Arago». Breu recorregut historiogràfic

L’Ivan Giménez fa un viatge en el temps i ens exposa algunes de les teories i opinions més rellevants respecte a l’origen del nom Aragó. L’objectiu d’aquest escrit és posar en ordre cronològic gran part de les diferents teories i opinions que hem anat recopilant respecte a l’origen del nom Aragó. No farem àmplies biografies dels autors, ni entrarem a valorar la documentació diplomàtica, ni la numismàtica, etc... Aquesta feina la deixem per un estudi més ampli i detallat,

_KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST
0 Comentaris    

46     

Autors que anomenen al rei i regne d'Aragó com Taragona

L’Ivan Giménez ha recopilat fragments d’autors en què apareixen les expressions rei i regne d’Aragó com rei i regne de "Tarragona". Després d’haver realitzat una recopilació1 on exposàvem, a través d‘un breu recorregut historiogràfic, gran part de les diferents teories i opinions sobre el nom Aragó, a continuació reproduirem fragments d’un seguit d’autors, que hem anat recopilant d’arreu d’Europa, els quals anomenen d’una manera clara el rei i regne d’Aragó

_KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST
1 Comentaris    

102     

Joan Amades -obres


_KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST
0 Comentaris    

177     

La Bella Caterina

La Pràcticament imperceptible empremta d'un dit en una cantonada. Aquest mínim detall, invisible fins ara, ha permès atribuir un quadre que es pensava era obra d'un artista alemany del segle XIX al geni del Renaixement Leonardo da

_KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST
0 Comentaris    

42     

carta Carlos Sanz 2b - eng


_KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST
0 Comentaris    

67     

Els naips catalans


_KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST
0 Comentaris    

111     

Origen català dels dominics


_KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST
0 Comentaris    

125     

Francesc Galí - Formosa

GALI, Francisco, navegant català, nascut a Catalunya el 1539 i vehí de Sevilla; va morir a la Ciutat de Mèxic el 1591. feia temps que se sentia la falta d'un port a la costa de Califòrnia, on els vaixells que arribaven des de les Filipines poguessin repostar quevieures i llenya, per continuar fins

_KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST
0 Comentaris    

358     

Armand de Fluvià. Del Matrimonio de Ramon Berenguer IV de Barcelona con Petronila de Aragón

En 1994 publiqué en Barcelona un trabajo que me llevó varios años de búsqueda e investigación, y que contenía una extensísima bibliografía sobre el tema. Su titulo Els Quatre Pals, l’escut dels comtes de Barcelona (Rafael Dalmau Editor, colección “Episodis de la Història” nº 300) y poco después otro denominado El senyal dels Quatre Pals és dels comtes de Barcelona i, per tant, català, no aragonès + (Revista de Catalunya, 56, Barcelona, 1995). Un resumen del libro mencionado

_KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST
0 Comentaris    

161     

ARMAND DE FLUVIÀ. DEL MATRIMONI DE RAMON BERENGUER IV DE BARCELONA AMB PERONELLA D'ARAGÓ

En 1994 publiqué en Barcelona un trabajo que me llevó varios años de búsqueda e investigación, y que contenía una extensísima bibliografía sobre el tema. Su titulo Els Quatre Pals, l’escut dels comtes de Barcelona (Rafael Dalmau Editor, colección “Episodis de la Història” nº 300) y poco después otro denominado El senyal dels Quatre Pals és dels comtes de Barcelona i, per tant, català, no aragonès + (Revista de Catalunya, 56, Barcelona, 1995). Un resumen del libro mencionado

_KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST
0 Comentaris    

127     

Pedrals: Escapament català


_KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST
0 Comentaris    

126     

TORTUGA VERSUS GALÁPAGO


_KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST
0 Comentaris    

123     

Date_and_time_notation_in_Catalonia


_KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST
0 Comentaris    

...
...