En el seu quart viatge, l'Almirall va observar l'eclipsi del 29 de febrer de 1504, mentre estava a la badia de Santa Anna, Jamaica  Colom va escriure a les Profecies que va determinar a partir de l'eclipsi que la seva longitud era de 7 hores i 15 minuts a l'oest de Cadis. La longitud real de Colom era de quatre hores i 44 minuts a l'oest de Cadis, per la qual cosa es  produeix un enorme error que els historiadors acadèmics no saben explicar, però es molt fàcil: havia de mentir per deixar tota Amèrica al costat hispà de Tordesillas.

Colom ja havia observat, en el seu segon viatge a la Hispaniola, l'eclipsi de Lluna del 14 al 15 de setembre de 1494, i comparant les hores del començament i fi del mateix amb les registrades en les observacions de de les taules de Granollachs va deduir-ne la longitud.

Vegeu els articles

https://www.histo.cat/vide/7e-Simposi.-Longitud-catalana-Colom-i-l'eclipsi-4rt-viatge

https://www.histo.cat/sabies/Illa-Navassa-4rt-viatge

29 de febrer de 1504 -Quart viatge

En el seu quart viatge, valent-se de les efemèrides lunars, va predir l'eclipsi lunar del 29 de febrer de 1504 i va utilitzar per obtenir dels indígenes de Jamaica els queviures que aquells es negaven a proporcionar-li, durant aquesta última expedició de Colom a les Índies, les seves naus havien quedat malmeses, uns quants mesos abans, per la broma (cuc marí que es menja la fusta) a la platja de Santa Glòria, a Jamaica, i ell i la seva tripulació d'unes 20 persones estaven sobrevivint gràcies als intercanvis amb els indis, esperant l'arribada d'un vaixell de rescat, després d'haver enviat a Diego Méndez amb canoa a cercar ajut a la Hispaniola.

L'ajuda, però, no arribava i, farts d'atendre'ls, els indis els van deixar de proveir aliments. Llavors, Colom va parlar amb el cap dels nadius i li va assegurar que el Déu dels cristians era molt venjatiu i estava molt enfadat perquè no els donaven aliment dien-li que la Lluna aquella nit sortiria tenyida de sang i flames.

Colom que navegava amb brúixola i ampolleta, es guiava per les estrelles ja que tenia coneixements astronòmics i com referència portava un almanac de Granollachs, amb el qual va poder predir l'eclipsi lunar. Així, va poder saber que hi hauria un eclipsi total el 29 de febrer  i saber treure profit de la seva predicció davant la ignorància dels aborígens en coneixements astronòmics.

L'amenaça es va convertir en realitat per als aborígens i una Lluna grossa tenyida de sang va omplir de pànic als indis, que desesperats van tornar a donar menjar als navegants de Colom,  pel temor de no tornar a veure mai més la Lluna tal com la coneixien. Un cop rebuts els aliments Colom va fingir que pactava amb Déu perqué els retornés la Lluna brillant i blanca, coneixent-ne la duració i la fi del eclipsi per les taules de Granollachs. El cas, fou copiat per Hergè a les AVENTURES DE TINTIN.

Illa Navassa segons Ferran Colom

Ja que per travessar d'una illa a una altra era menester navegar 250 llegües sense haver-hi en el camí, sinó un illot o escull que dista vuit llegües de la Hispaniola (...) socorrent amb dos gotillas als indis, els van sostenir fins al fresc de la tarda, encoratjant-los i assegurant-los que prest arribarien a una illeta anomenada Navassa, que estava en el seu viatge a vuit llegües distant de l'Hispaniola(...)

Però com eren enviats pel qual Déu volia salvar, els va fer mercè, en ocasió tan angoixant, que Diego Méndez veiés que sortia la lluna sobre terra, ja que la cobria un illot, a manera d'eclipsi; d'una altra manera no haguessin pogut veure-la, perquè era molt petita, i en atenció a l'hora. Confortant Méndez amb aquesta alegria, i mostrant-los la terra, els va donar molt ànim, i havent-los repartit, per mitigar la set, un poca aigua de la bota, bogaren de manera que al matí següent es van trobar sobre l'illa que segons hem dit, distava vuit llegües de la Hispaniola , i era anomenada Navassa.

Van trobar que aquesta era tota de pedra viva, de mitja llegua de perímetre. Desembarcats on millor van poder, van donar moltes gràcies a Déu per tal socors, i perquè no hi havia en ella aigua dolça viva, ni arbre algun, sinó penyals, van caminar de penya en penya, recollint amb carabasses l'aigua de pluja que trobaven, de la qual Déu els va donar tanta abundància, que va ser bastant per omplir els ventres i els odres; encara que els més prudents van advertir als altres que beguessin amb moderació, portats per la set, alguns indis van beure fora de mida, i van morir; altres, van emmalaltir de greu malaltia.

Juan López de Velasco, que el 1572 va ser nomenat cosmògraf major del rei espanyol Felip II, va redactar per encàrrec d'aquest unes normes per a la correcta observació a Espanya i Amèrica de l'eclipsi de Lluna de l'any 1577 i va idear un instrument especial per observar-personalment, remetent un model perquè es pogués construir fàcilment a tot arreu. Per les observacions realitzades es va poder precisar la longitud de molts punts geogràfics.

El valencià Joan Jacme Ferrer, el 1577 va ser enviat per Felip II, a Mèxic i a Filipines per a calcular-ne la longitud, La longitud de Mèxic la va calcular amb un error de 400km. Va morir de forma estranya a Manila quan en calculava la longitud, per demostrar que les Filipines estaven en el costat espanyol (de fet estan en el costat portugués)