Mentre estudia en sèrums de malalts amb una infecció greu adquirida a una població de Nigèria, denominada Lassa, Jordi Casals-Ariet contrau una infecció que causa la mort d'un tècnic del seu laboratori i a ell el va conduir a les portes de la mort. Casals es recupera desprès de ser transfós a partir de d’una monja que ha superat una infecció adquirida a Lassa, assumint que és portadora d'anticossos enfront d’un virus encara no conegut. En els mesos següents, Casals arriba a caracteritzar el virus de la febre de Lassa. Aquesta circumstància determina l’aplicació de mesures de seguretat molt estrictes per minimitzar el risc de contagi del personal de tots els laboratoris.

Jordi Casals a Boston
Naixement	15 de maig de 1911 Barcelona, Catalunya
Mort	10 febrer 2004
Residència	Estat Units
Es coneix per	Virus Lassa, Virus Zika
Camp científic	Medicina
Guardons
Kimble Methodology Award

Jordi Casals i Ariet (Viladrau, 15 de maig de 1911 - Nova York, 10 de febrer de 2004),^[1] fou un metge iepidemiòleg català.^[2]Estudià Medicina a Barcelona, on es llicencià el 1934. Va romandre com metge intern a l’Hospital Clínic de Barcelona fins al 1936 en què va emigrar als EU per a incorporar-se al Departament de Patologia de la Universitat de Cornell (Ithaca, Nova York).

El 1965 quan la Rockefeller Foundation es traslladà a Boston, Jordi Casals fou nomenat professor d’Epidemiologia a la Universitat Yale (dins de la Fundació Rockefeller).^[3]

Jordi Casals féu notables estudis sobre múltiples malalties entre elles la febre de Lassa i identificà molts agents patògens (entre altres, el virus Zika)^[4]. Fou consultor de nombroses institucions i organitzacions sanitàries sent distingit amb el Kimble Methodology Award per part de l'American Public Health Association com guardó al seu curriculum científic. És considerat una autoritat mundial en el camp dels virus, especialment l'arbovirus.

Es va jubilar el 1982, sent contractat pel Mount Sinai Hospital (Manhattan), on va treballar fins a la seva mort.^[5]

 

Treball

Al juny de 1969, tres mesos després que la febre Lassa arribés a Yale, Casals va caure malalt amb febre, amb calfreds i dolors musculars intensos, símptomes semblants a un refredat. El quinze de juny, a causa de la gravetat, el van haver d'ingressar a una unitat d'aïllament. La seva única esperança era inocular-li els anticossos de la infermera Lily Pinneo (convalecent a Rochester a casa seva), decisió que van prendre els investigadors d'acord amb Robert W. McCollum cap d'epidemiologia.^[6]

Encara que el tècnic de laboratori Juan Román va emmalaltir i morir, Casals es va recuperar, i un cop sà, va reprendre la seva investigació, confirmant que es tractava de la Febre de Lassa. Aquest fet va generar calfreds al grup que investigava amb el virus i així, el treball sobre el Lassa viu es va aturar i totes les mostres van ser enviades a un laboratori de màxima seguretat al Centre per al control de Malalties (CDC).^[6]

Casals va passar a investigar els brots de Lassa a l'Àfrica occidental. El 1973 els biòlegs de Sierra Leone, amb l'ajuda dels equips de Yale i CDC, van determinar que el virus de Lassa passava als éssers humans des de les rates salvatges. Casals també va seguir treballant amb el CDC per establir el que finalment es va convertir en la col·lecció de referència dels arbovirus de l'Organització Mundial de la Salut.^[6]

Virus Zika

Casals és considerat una autoritat en la Taxonomia dels Virus per la seva classificació (d'acord amb les seves característiques), dels virus patògens -entre els quals es troba el virus Zika.^[4] Va establir també -per primera vegada- el fet que alguns virus que causen infeccions a un mateix òrgan -com són els virus de la poliomielitis, de l'encefalitis o de la ràbia- no són de la mateixa família sinó que pertanyen a famílies diferents.^[7]

Vegeu també

• Febre de Lassa

Referències

Enllaços externs

• Entrevista:Workers on tropical diseases